Bona nit Enric:
Feia molt de temps que no tornava a escriure i ja que vaig crear aquest blog, per fer un diari per vosaltres i ara que en tenim un cert contacte, he pensat que podria continuar escribint. Tot i que penso cada dia en vosaltres, vaig tenir que parar la meva ment i deixar d´escriure abans de tornar-me boig i crec que ara en podría expressar en paraules, el que de vegades em costa explicar verbalment.
El fet, és que des de el primer retrovament, per sobre de les molt tristes circumstàncies i alhora que hem anat quedant, he passat d´una impactant situació de felicitat, a sentir una gran preocupació per la teva vida.
Sempre m´ha amoinat no saber de vosaltres i de com us anava les coses i sobretot el fet de no poder gaudir de vosaltres, però també d´estar present per ajudar-vos i preparar-vos per la vida.
Cinc anys, i no qualsevols, sino els que et separa de ser un nen a ser un adult, perdent-me, en el teu cas tota l´adolescència.
Puc entendre tota la càrrega que ha suposat i suposa per vosaltres viure aquesta situació i sempre he tingut por a les conseqüencies.
Doncs ja les tenim aqui. Crec que penses que tot ho tens controlat i que tot anirà bé, però jo no n´estic tant segur. I no és una qüestió de confiança, sino d´inexperiència.
Passar d´un dia per un altre, de tenir un nivell de vida económica, a ser tú mateix el que s´ha de pagar aquest nivell, hi ha una diferència abismal, tot i que et pogui compesar emocionalment.Però potser durant aquests anys has tingut unes carències d´ensenyament en hàbits i responsabilitats, que de sobte i amb poc temps, ara són extremadament difícils d´assolir.
Ja habitualment em costa dormir, però ara, a les tres de la matinada i mentres jo m´amoino (no ho puc evitar), em dona la sensació que tu segueixes com si no passès res especial.
No dubtis mai, que el que més desitjo al món és la vostra felicitat, però no sé com arribar a tu per ajudar-te. Et trobo desorientat, sense saber exactament cap a on vols anar. Et trobo despreocupat en les conseqüencies que té marxar de casa i tinc el convençiment de que sense una voluntat férrea per ensortir-te, sense determinació, sense un gran esforç i sense molta voluntat per trobar una feina que et reporti diners, que és el que et pot permetre continuar endavant amb aquesta aventura, això no acabarà bé.
Sóc conscient de que moltes coses no han sigut com tenien que ser, (però això li passa a molta gent) i els errors del passat, ja siguin dels que siguin, ja no els podem canviar, però el que si que podem fer, és fer que ens serveixin per aprendre d´ells.
Jo m´esforçarè en ajudar-te, encara que és probable que l´ajuda que tú esperas de mi, sigui diferent a la que jo et puc oferir. Tot i així, desitjo que ens podem entendre i poc a poc anem trobant solucions.
Per ser el primer post des de fa temps i les tres de la matinada, ja avui ja està bé.
Espero veure´t el divendres.
Us trobo molt a faltar a tots dos i recordeu sempre que us estimo moltíssim.
Bona nit.
