Estimats Enric i Paula;
Bé, no vull entrar gaire en el terreny polític, però ja ha passat el terratrémol electoral i com sempre tothom a guanyat. El del Sí perquè han tret "majoria" d´escanys i els del No perquè no han aconseguit la majoria de vots. Tothom guanya i alhora tothom perd.
A saber com acaba tota aquesta história, de fet ja veurem si acaba perquè després de 300 anys sembla que no serà gaire fàcil separar-se d´Espanya. Paciencia i tranquilitat i si ha d´arribar ja ha arribarà.
Per aconseguir moltes coses no hem d´impacientar-nos, el temps posa les coses al seu lloc i només cal seguir treballant i fent les coses bé perquè quan arribi l´oportunitat poder aprofitar-la.
Jo ho sé i estic esperant l´oportunitat per tornar a estar amb vosaltres perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar i espero que vosaltres esteu també per agafar-la, sino és més d´hora serà més tard però al final estic convençut que l´aconseguirem.
Llàstima dels anys que ens hauran pres i dels que sempre ens empanadirem.
Ja veurem si al final, hi ha algú, que les conseqüencies de la situació en la que ens trobem i que ha provocat li acaba passant factura.
Penso que un dels pitjors mals que hi han, són les decepcions de la gent que estimas i que són tan propera.
Vosaltres que cada vegada sou més grans, ja us anireu adonant de moltes coses i anireu diferenciant en la credibilitat que donen les persones, quan el que és veu i el que es diu no son la mateixa cosa. I quan a sobre intentan convençer d´una cosa que acabas de veure amb els teus propis ulls.
Quan veus com una persona és capaç d´enganyar sense escrúpols a algú, no és difícil deduir que ho pot fer o intentar amb qualsevol, nosaltres inclossos.
I ja quan a sobre el que ho intenta fer veure, és la persona que us ha de cuidar, que us ha de protegir, que us ha d´ensenyar i educar, "apaga y vámonos" perquè trenca en mil trossets tota la supossada estima.
Ho sento fills, però avui tinc un día una mica neguitós i de vegades quan faig algún comentari sobre el perquè de tot el que ens està passant i començo a reflexionar, hem poso realment encés.
Suposo que ja ho haureu vist en moltes ocasions i avui m´ha tornat a passar, que he començat a fer certes observacions crítiques que sense ser paraulotes i menysprecis i en cap cas no és una qüestió de autocensura, però què, simplement perquè és probable que no us agradin que les esmeni i avui no tinc ganes de publicar-les. També ho podia haver esborrat com faig moltes altres ocasions quan el que escric no és fàcil d´interpretar o perquè en aquell moment no és el missatge que vull enviar, però avui l´he deixat perquè.., perquè..., no ho sé perquè, perquè no m´ha vingut de gust.
El missatge que sí que vull que us arribi és que tinc moltes ganes de que s´arregli tot i poder estar amb vosaltres, que sou el que més estimo a la vida.
Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.
