.Image { text-align:center; }

Diari Dissabte 01 de Març. 9 mesos i 19 dies.

   
   Estimats Paula i Enric:

   Molts mesos portem ja 
   amb aquesta situació,
   esperant veure-us 
   en qualsevol ocasió.

   L' esperança ens espera,
   la fe no desisteix,
  mentres cada segón del dia
   la meva ment persisteix.

   Una i un altre vegada 
   el meu pensament vola,
l' imaginació es confon amb un desig,
   que somia amb la vostra presencia,
 esperant amb molta ilusió 
 qualsevol senyal de la vostre existència.

Us ho puc dir en prosa o en vers, 
   en castellà, català o anglès,
el que és del tot cert
es que el meu amor per vosaltres 
és molt gran i sincer.

La familia, els amics i jo us esperem
 amb ilusió i enyorança 
perquè us trobem molt a faltar,
 i ser-hi amb vosaltres és el que més desitgem.
   

Diari Divendres 28 de Febrer. 9 mesos i 18 dies.

Estimats fills:

Avui us deixo amb una reflexió de com pendre´s la vida.

 Us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.
  

Diari Dijous 27 de febrer. 9 mesos i 17 dies.

   Ja estem a la setmana de Carnestoltes i segurament tú, Enric, no t' hauràs interessat en disfressar-te gaire, pero segur que tú Paula tant al cole com igual fora si que ho hauràs fet.
  No sé Paula si avui hauràs portat el barret al cole, o si demà portaràs una corbata.
 No sé si anireu a la festa del Carnestoltes del divendres que fa el Carrilet, ni tampoc si et faràs un pentinat extravagant el dilluns, si anireu de dol el dimarts o si podreu ser-hi a la xocolatada del dimecres que ve.
    M' encantaria ser-hi, compartir aquests moments i poder disfressar-me si cal amb vosaltres , pero a més de que no puc, molt tristement per mi tampoc no sé res de res de vosaltres.
   El que desitjo és, que feu el que feu us ho esteu passant molt be i sigueu feliços.
    I recordeu sempre que us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.


Diari Dimecres 26 de Febrer. 9 mesos i 16 dies.

   Sempre hi han maneres posives de veure les coses. Veient l' imatge sobren les paraules.
   

   Us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.

Diari Dimarts 25 de Febrer. 9 mesos i 15 dies.

   Estimats Paula i Enric:
   Avui de festa per gaudir d' un temps sense gaires motivacions. 
   Desde que vau néixer el meu temps de lliure sempre a anat compaginat amb poder estat amb vosaltres i ara quan en tinc temps i no puc ser-hi amb vosaltres hem trobo molt desorientat.
   Però la vida segueix i per sobre d' aquesta gran enyorança que us tinc intento aprofitar el temps per fer coses.
   Aquesta nit anem a sopar a casa de la yaya i celebrar de nou el dia del seu cumple, després de la festa sorpresa del diumengue ara toca fer-ho només amb la familia més propera i sense  vosaltres.
   Us estimo molt i us trobo molt a faltar.

Diari Dilluns 24 de Febrer. 9 mesos i 14 dies.

    Estimats Enric i Paula:
   El vostre aparent desig de no ser partíceps a la nostra vida no és contradictori amb que sempre continuareu gaudint d' un pare i una familia que us estima i us estimarà sempre.
    Al final us han fet triar entre dos parts,  com si un bandol fos el millor del mon i l' altre el pitjor. Però mai ha sigut necessari triar entre uns o uns altres, com si no és poguessiu compaginar les dues famílies.
   Nosaltres mai us farem triar, tant necessari sempre seran l' uns com els altres.
   I tampoc penseu mai que per voler gaudir de coses o persones que no son del gust del qui us envolta esteu fent alguna cosa malament o els esteu fallant perquè no és cert. 
   Vosaltres sempre tindreu el dret de ser feliços amb qui volgueu sense condicions.
   Nosaltres us estimem moltissim i us trobarem molt a faltar i desitjarem sempre que altres persones també us estimin. L' amor no és exclusiu de ningú.

Diari Diumengue 23 de Febrer. 9 mesos i 13 dies.

   Avui hem fet una ncreïble festa sorpresa a la Yaya Maruja.
   Amb els més íntims, amics i familia eram gairebè quaranta persones. Regals, fotos i vídeos han fet a la Yaya increïblement feliç, però amb un vuit al cor com tots per la vostre absència.
   Perquè us estimem moltissim i us trobem molt a faltar.
   Potser algun any també hi podeu ser-hi.
   Bona nit fills i fins demà.

Diari Dissabte 22 de Febrer. 9 mesos i 12 dies.

   Avui durant tot el dia he estat veient fotos de la Yaya Maruja de la seva vida i m' ha resultat molt tendre, pero els moments que la veia amb vosaltres s' hem encongia el cor.
   És una llàstima que confongueu la confrontació i la dolenta relació amb mi amb la rancúnia cap al reste de la familia.
   És una pena que haguem de patir aquesta situació amb resignació i continuar la vida, però és la única opció que tenim.
   Us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.

Diari Divendres 21 de Febrer. 9 mesos i 11 dies.

   Estimats Enric i Paula:
   Igual que els moments feliços els moments difils fan el temps molts llargs.
   I ara sense vosaltres els dies és fan eterns, perquè estimar-vos i no veure-us és un gran suplici.
   Els pares pateixen tota la vida per els seus fills pero no m' agradaria que el meu patiment fos d' aquesta manera perquè us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.

Diari Dijous 20 de Febrer. 9 mesos i 10 dies.

   Estimats Paula i Enric:
   Cada etapa a la vida te als seus moments i els moments que no hi vivim de vegades els podem perdre. Potser és poden reviure en un altre etapa però ja no serà exactament el mateix.
   Us recomenaria que aprofiteu el temps i que gaudiu de tots els moments que podeu.
   Està clar que quan fem una cosa no podem fer un altre, si estem veient una pelicula, alhora no podem estar al parc jugant o a l' habitació fent els deures. Així que crec que sempre es convenient valorar a més del que ens ve en gana, el que en aquell moment és més important i també el que despres serà mes difícil de repetir.
   Passa sovint que a mida que ens fem grans ens adonem dels errors que hem comès al passat i que canviariem, això ens adonem quan el temps ens ensenya a perdonar i a veure les coses amb altres perspectives, per això els grans i contra més grans més passa, acostumant a no plantejat-se les coses amb molta rotunditat perquè saben que amb el temps potser poden veure les coses d' un altre manera.
   Vosaltres encara no heu viscut el suficient per saber-ho i penseu que les coses tal i com les veieu ara seran sempre igual i mantindrem sempre la mateixa opinió, a tots nosaltres a la vostra edat també ens ha passat.
   Per molt que insisteixi i m' esforçi, potser, permeteu-me que utilitzi aquesta paraula, però només "potser" quan sigueu més grans cambieu d' opinió i deixeu de veure' ns com uns ogres.
   Aquí sempre estarem amb els braços oberts esperant-vos per si algun dia decidiu tornar-hi perquè us estimem moltissim i us trobem molt a faltar.
   

Diari Dimecres 19 de Febrer. 9 mesos i 09 dies.

   Estimats  fills:
   Com ja sabreu la yaya Maruja fa 80 anys i no hi hauran moltes més ocasions per fer una celebració com la que volem fer amb tota la familia.
   Cada persona és com és i expressa els seus sentiments a la seva manera, però deixar de fer coses per orgull segons la meva opinió és una equivocació.  
   Hi han vegades que les coses que no fem quan és pot i després ja no tenim la posibilitat de fer-ho.
   Desitjaría que vosaltres volguessiu venir a aquesta celebració, encara que sigui de moment per aquesta vegada.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dimarts 18 de Febrer. 9 mesos i 08 dies.

   Son les dues de la matinada i com moltes nits, estic al sofà escrivint-vos.
   Penso infinitat de vegades en vosaltres durant el dia però sempre estic massa embolicat per possar-me a escriure. Encara que fa poques hores que us he escrit, tots els pensaments que tinc durant el dia, l' insommi i la tranquilitat de la nit m' ha fet tornar a escriure-us.
   Aquests posts del blog són com si pogués tindre petites converses amb vosaltres, com si us pogués explicar la meva visió de les coses i les meves inquietuds, que ara mateix sou vosaltres per dir-vos que:
   M' agradaria tant estat amb vosaltres, sense reproches, sense males paraules, només passar una estona jugant, xarrant o rient del que sigui. Però veig que ara no és possible i hem dol.
   M' agradaria poder fer-vos veure la felicitat sense rancúnia, sense cap sentiment negatiu, amb amor i estimació per les coses, les situacions o les persones. Però no puc i m' entristeix.
   M' agradaria demanar-vos perdó per el que us hagi molestat i que hem poguessiu perdonar per el mal que us hagui pogut causar.
   M' agradaria haver sabut comprendre els vostres sentiments i haver-me donat comte de com s' anava incrementant aquesta confrontació per haver la fet desaparèixer.
   El que no m' agradaria es perdre el vostre amor i la vostre estimació, ni per mi, ni per la nostre familia, perquè tots us estimem moltissim i us trobem molt a faltar.

Diari Dilluns 17 de Febrer. 9 mesos i 08 dies.

   Estimats Enric i Paula:
   Hi  han persones que el dilluns desitgen que sigui el dissabte, que a l' hivern desitgen que sigui estiu, que a una edat els hi agradaria tindre un altre. A mi sempre m' agradat gaudir de cada segón del meu temps, faci el que faci intentar fer-ho be i donar-me la satisfacció i el plaer d' aquest moment.
   El cert és que ara, en aquesta situació, per moments començo a agonitzar d' enyorança.
   Ahir a la matinada estava veient una pelicula, "El Cliente" i la protagonista, la increïble actriu Susan Sarandon feia d' advocada, estava en una situació on feia molt de temps que no veia als seus fills i en un moment de la peli diu que per soportar el dolor tenia que fer l' esforç de no pensar en ells.
   Aquestes  paraules hem van enconguir el cor de tal manera que hem vaig desvetllar varies hores.
   I es que, quan penso en el temps que podríem passar sense veure' ns s' hem treu la son i hem debilita les ganes per viure, perquè us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.

Diari Diumengue 16 Febrer 8 mesos i 06 dies.

    Estimats fills:
   No sé quantes maneres hi han per dir-vos que us estimo però us faré arribar totes les que trobi.
   Bona nit i fins demà. I recordeu sempre que a mes d' estimar-vos moltissim us trobo molt a faltar.

Diari Dissabte 15 de Febrer. 9 mesos i 05 dies.

   Al igual que és fa molt difícil entendre com un pare que estima amb bojeria als seus fills no pogui estar amb ells, hi han moltes coses a la vida que son difícil de comprendre.
   El que es segur és que us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.


Diari Divendres 14 de Febrer. San Valentín.

   Estimats Paula i Enric:
   Avui és el gran dia per les parelles d' enamorats. Així que celebrarè amb el meu Amore que sense descuidar ni un segón el meu amor per vosaltres és mereix també el seu moment.
   Us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.
  I espero que algun dia vosaltres gaudiu d' aquest sentiment amb una persona realment especial.
   Bona nit i fins demà.

Diari 13 de Febrer. La vida.

   Estimats Paula i Enric:
   De vegades parlo de la vida en tercera persona, com si ella tingúes la culpa de tot el que ens passa.
   La vida no canvía, la vida no es bona o dolenta, son les persones les que viuen els moments bons i els dolents.
   Ara mateix moltes persones al meu voltant estan passant situacions difícils, per el treball, per la salut o per problemes sentimentals fan viure a cadascú la seva vida d´ una manera dolorosa.
  Amb uns pares entranyables, un germà genial, una familia fantàstica i una parella increible la meva vida ha sigut plàcida i feliç i no he tingut motius per queixar-me.
   Pensant en tantes persones al mon passant´ho malament, amb gana, amb guerres, amb tants desastres naturals, amb la violéncia que es viu, nens i grans i que sentim i llegim cada dia a les notícies i els diaris, amb casos esgarrifants, parlar dels nostres problemes semble poc important.
   Però com deia cadascú de nosaltres vivim els nostres problemes i són aquests els que més ens importen, sense deixar de ser humà i sentir-nos malament per el mal dels altres e intentant ajudar de la manera que podem.
   El meu mal de cap i la meva angoixa per no poder estar amb vosaltres és el meu dolor i el meu patiment, el meu objectiu com us deia ahir i la meva força per continuar endavant.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dimecres 12 de Febrer. Els meus objectius.

   Estimats Enric i Paula:
   Podreu pensar o us poden fer pensar (que és el que penso jo), que enlloc de donar-vos espai per estar tranquils i amb la tranquilitat que ens dona la no confrontació constant el que he fet és abandonar-vos.
   Res mes lluny de la realitat.
   Els objectius a la vida de les persones van canviant en funció de moltes coses, el país on neixem ens fa viure una realitat o un altre, l' estatus, els diners i la mentalitat dels nostres pares ens poden donar diferents valors a les coses i a les circumstàncies.
   I a mida que anem creixent i anem passant la vida ens van canviant les nostres necessitats i per tant van canviant els nostres objectius.
   El meu objectiu a la vostre edat era passar-m'ho be i treure' m els estudis, després als divuit anys començar a treballar, quan estava treballant vaig conèixer a la vostre mare i volíem fer una familia. I per molt que us diguin hi vam viure uns bons anys fins que les coses es van torçar.
   Ara mateix tinc un únic objectiu sense deixar d' intentar de ser feliç, el més important és poder ser fort per esperar-vos el que calgui. Seran mesos o anys, pero no deixaré de preocupat me per vosaltres.
   A prop o a distancia, no descuidaré mai la meva estima per vosaltres i buscaré totes les opcions possibles e impossibles si fa falta perquè ens poguem retrobar un altre vegada, i fins que no ho aconsegueixi aquest serà el meu objectiu a la vida.
   Parlaré amb metges per saber de la vostre salut, parlaré amb professors per saber de la vostre educació i us escriuré cada dia perquè sabeu que penso en vosaltres.
   Perquè us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.

Diari Dimarts 11 de Febrer. 9 mesos i 01 dia.

   Estimats Paula i Enric:
   És desolador desitjar tant estar amb vosaltres, tenint-vos tant a prop com aquest mati i no poder ni tan sols tindre una petita conversa, un petó, una abraçada, ... res.
   Hem podreu creure o no, però ha sigut una total coincidència trobar-vos al CSAM, per mi era un dia qualsevol que anava sense hora a preguntar una cosa a la doctora mentres vosaltres avui també teniu visita amb ella.
   Encara que estic trist per el moment i la situació, m' alegrat molt trobar-vos amb bon aspecte i molt guapos i m' ha fet il·lusió veure-us.
   I recordeu sempre que us estimo molt i us trobo molt a faltar.

Diari 10 de Febrer. 9 mesos ja !!!

   Estimats Enric i Paula:
   Són ja nou mesos els que no podem estar junts.
   Són ja nou mesos que us vaig poguer donar petons i abraçades.
   Són nou mesos esperant una resposta de la justicia que ens ajudi en aquesta situació.
   Són nou mesos d´enyorança i de patiment amb una esperança en recuperar-vos cada vegada més petita.
   Són nou mesos que s´han fet eterns i que han sigut i que son un mal son.
   No sé quans mesos trigarem en tindre una possible solució. Jo esperaré el que calgui, encara que això hem consumeixi el temps i el cor, perque us estimo i us estimaré sempre. 
   Bona nit fills, espero que esteu be i sapigueu que us trobo molt a faltar.

Diari Diumengue 09 de Gener. 8 mesos i 30 dies.

   Estimats fills:
   Avui un dia vertiginós, desde primera hora del matí fins a la nit, liat preparant una sorpresa per el cumple de la yaya Maruja.
   La millor sorpresa per ella i per tots seria poder gaudir de vosaltres sempre, encara que fos el dia del seu cumple, encara que fos simplement una trucada seria un gest d´estimació.
   I si cap al vostre pare hi teniu aquest sentiment de confrontació, no ho pagueu amb qui en tot cas no tenen cap culpa com són el yayo Salva i la yaya Maruja.
   Només us demanaría que ho tinguessiu en compte, si us plau.
   Per davant de qualsevol decidió que prengueu  jo sempre us estimaré i us portaré al meu cor.

Diari Dissabte 08 de Febrer. 8 mesos i 29 dies.


   Avui un dia dur de treball que no per falta de ganes ha sigut poc productiu. Encara que quan dono tot el que puc i li poso tot el meu esforç, si no obtinc uns bons resultats hem sento una mica decepcionat, tot i això no desisteixo a fer un seguiment dels clients que he atés per saber si encara els puc recuperar. En moltes ocasions hem trobo la recompensa dies, setmanes o mesos mes tard i m´adono que el que vaig fer no estava tan mal fet.
   L´estat d´ànim et fa veure les coses d´una manera o d´un altre, quan les coses segueixen sent les mateixes. Així que el dia que les coses no rutllen ho veig d´una maenra i els dies que van bé les veig d´un altre.
   L´important és l´actitud que hi posem i no perdre l´esperança, ni el millor dia ens menjarem el món, ni el pitjor dia el món ens menjarà a nosaltres.
   Avui he dinat amb la tia Carmen i tota la familia; La Mari, el Toni, l´Estela, el Paco i la Miriam. Ens ho hem passat molt be. Tenen moltes ganes de veure-us i com a part de la nostre i vostre familia els hi sap greu que els hi considereu partíceps també com una part negativa de les vostres vides. Ells us estiman moltíssim i us esperen com tots amb els braços oberts.
   Estimats i molt enyorats fills, us estimo moltísim i us trobo molt a faltar.
   

Diari Divendres 07 de Febrer. 8 mesos i 28 dies.

   Estimats fills:
   Ja s´ha acabat el divendres i us queda per davant tot el cap de setmana de descansar sense descuidar els deures i fer una mica de repàs que comporta poc temps i sempre és recomanable.
   Hi ha temps per tot amb una mica d´organització, també és més o menys important en funció del que ja hagueu treballat durant la setmana.
   L´escola és un lloc on podreu aprendre moltes coses i és ara quan obtindreu la major part dels coneixements que us poden donar els llibres.
   Però la vida també és un altre mestre que us ensenyarà, aprendre d´ella és en moltes ocasions divertit i en moltes ocasions desagradable. I tot ens ha de fer aprendre per no cometre els mateixos errors.
   Jo n´he comès molts errors, tal com estem sería un exemple molt evident, encara que no se exactament de quina manera hem vaig equivocar per arribar a aquest punt, ni com podria haver-ho evitat.
   El que en cap cas mai ha sigut un error és tenir-vos com a fills e inevitablement estimar-vos sempre.
   Bona nit fills i recordeu que us trobo moltíssim a faltar.


Diari Dimecres 05 de Febrer. 8 mesos i 26 dies.

   Estimats Paula i Enric:
   Avui, un dia fred i tristò que no ajuda a millorar l' ànim és quan la nostra voluntat per estar be s' ha d' imposar i fer valer una actitud positiva front les adversitats.
   Una actitud positiva no fa desaparèixer els problemes però es prenen d' un altre manera. D' una manera que fa el problema menys important i per tant més fàcil de solucionar. I si no es pot solucionar més fàcil d' assimilar.
   En qualsevol dels casos jo us estimaré sempre i també sempre us trobaré moltissim a faltar.

Diari Dimarts 04 de Febrer. Pau i tranquilitat.

   Estimats fills:
   La vida és per viure-la i ja que només tenim una és per viure-la gaudint d' ella.
   Els gairebé sis anys que hem passat sense viure junts han tingut moments difícils però hi han hagut molts més moments entranyables i divertits.
  Però l' últim any abans de deixar de veure' ns ha sigut molt esgotador, amb tensions constants i tantas provocacions que estar amb vosaltres era un  patiment. I per rematar obligats injustifixament a pernoctar amb un dia entre setmana, que no ens permetia pràcticament fer res a la tarda junts, per arribar a casa dutxar-se, sopar i anarse a dormir d' hora per aixecar-se a les sis del mati.
   Així ja no podíem seguir, ni vosaltres ni jo.
  Necessitàvem pau i tranquilitat, vosaltres i jo, la vida ja és difícil per si mateixa per viure en un clima d' hostilitat induït.
   Per mi prendre la decisió de no anar a buscar-vos fins que no intermedii la justicia va ser una decisió molt difícil i més veient tot el temps que trigarem en fe-ho efectiu, però el tots aquests mesos al menys no hem tingut aquesta tensió i hem pogut gaudir d´una pau i una tranquilitat molt necessaria per continuar endavant.
   I per aixó estic lluitant, perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
   

Diari 03 de Febrer. Com és pot manipular?

   Desgraciadament hi han persones que son professionals de la manipulació i que estan acostumats o acustumades a obtenir el que volen per els mitjans que siguin, sense gaires contemplacions, independentment a qui trepitgin o a qui facin mal.
   Aquestes persones saben influenciar amb facilitat a aquelles que son a prop seu i confian en ella, mentres la persona els dirigeix només per els seus interessos.
    A tots els àmbits hi han manipuladors, encara que més tard o més d´hora els que li envoltan sempre l´acavan enxampant.
   És més bo convençer a un nen perquè faci una cosa amb regals i comprant el que vol, i desmerèixer al que no vol comprar o regalar quan no pertocav e intenta educar sobre que les coses materials no son realment el més important i no sempre és poden comprar.
   És me bo menjar fregits, pastes i beure Coka-Cola que ser una mala persona, totalment desconsiderat i maltractador psicològic per planificar un menú on es combini també les verdures, peix, fruites i és vegi aigua.
   Ès més bo deixar que els nens facin els deures quan volen i si volem sense cap control que ser el desconsiderat, pesat i anguniós per estar darrere d' ells perquè estudiïn, presentin les feines quan tocan i repassant amb ells.
   És més bo per els nens que els hi deixin passar tot o gairebé tot, a que un pare, que és mala persona els reny o els castigui quan dieu paraulotes, quan no fan la feina o quan es porten malament.
    I com això mil coses més que aquestes persones poden fer creure als seus fills.
   Ja només falta l' ingredient màgic, només cal recordar cada dia a aquests nens que dolent és aquesta persona que en lloc de donar als seus fills les coses bones, l' únic que fa és amargar lis la vida.
   A partir d' aquí és fàcil entendre que els fills arribin a creure de veritat tot en el que els hi han adoctrinat.
   Les persones manipuladores acostumen a magníficar les desavinences que han tingut i alguns mals moments amb el pare, fins i tot aconseguint fer oblidar totes les coses bones que han viscut.
   Això fills, tristament passa en moltes separacions i son situacions molt tristes que en tot cas no beneficien als fills que ho pateixen.
   Quan la manipulació és referent als fills i en aquestes circumstàncies aquestes persones poden ser;  o  molt dolentes o persones que tinguin un transtorn que els faci veure una realitat tan distorsionada que no s' adonin del mal que estan fent, sobretot als seus fills.
   Tan si la persona que manipula com la que distorsiona la realitat no pot estar capaçitada.
   No és tracta de qüestionar l' estima per els fills, que això es dona per fet, sinó també la responsabilitat com a pares en la seva educació i la seva completa felicitat, sense excloure a ningú.
   Al final no acava sent el pare només sinó tota la seva familia i els seus amics que l´envolten, que  són també males persones i partíceps de les seves accions tan dolentes.
   Deu ser sempre casualitat que justament coincideix aquesta idea dels fills amb el desitg de la persona que fa les manipulacions.
   Crec, i n' estic convençut que aquestes reflexions sobre aquestes persones manipuladores no les acabareu d' entendre, molt menys les acavareu compartint o les fareu similars a la nostra situació.
  Però el que si heu de saber i heu d' entendre que els pares o les mares que és troben en aquesta situació mai de la vida deixaran d' estimar als seus fills.
   Siguin "jilipolleces" el que escric com us pot semblar o no, jo sempre que pugui us escriuré, us estimaré i us portaré al meu cor, fins al infinito i més enllà.


Diari Diumengue 02 de Febrer. 8 mesos i 23 dies.

   Estimats i molt enyorats fills:
   Hem desperto cada dia obrint el mòbil per veure-us a la pantalla. M' aixeco per pendre' m un got de llet mentres torno a revisar els mails i wassaps amb l' esperança d' haver rebut algun missatge alentador vostre.
   Hem dutxo i hem canvío per sortir al carrer i qualsevol situació hem recorda a vosaltres, veig als nens al carrer com van al cole, com jugan als parcs o sento algú al forn de pa, al mercat, o a qualsevol establiment com parlan dels fills i de seguida el meu pensament s' hem va cap a vosaltres.
   Habitualment parlo amb familia, amics i companys que hem preguntan per vosaltres i amb un nus a la gola els hi dic que no se res i que encarna seguim esperant.
   Quan vaig cap a casa, amb impaciència obro la bústia esperant alguna carta del jutjat per intentar recuperar-vos.
   Dinem i després intento escriure unes lineas al post d' aquell dia i els pensaments van cap a vosaltres per explicar-vos els meus sentiments, els meus alés i les meves esperançes.
   Després a la tarda al treball si no hi gaire feina continuo pensant que serà de vosaltres, si esteu be atesos i us tracten be a casa o si teniu problemes al cole, si mengeu be i saludable. Si sou feliços en general.
   Ja per la nit intento acabar el post i deixa-ho publicat abans de sopar i si no l'he acabat ho acabo després, despres de sopar veiem una mica la tele i ens anem a dormir. Cada nit abans d' apagar la llum miro las fotos vostres que tinc a la tauleta i us dono les bones nits.
   Certament hem costa de dormir i habitualment acabo aixecant-me, la situació i no saber res de vosaltres m' inquieta i estic molta estona pensant en vosaltres.
   Gairebe cada dia no hem vaig a dormir mes d' hora de les dos de la matinada i al dia següent hem costa una mica aixecar-se i vaig uns mica cansat, però no puc deixar de banda els meus pensaments.  
   No hem queda altre que esperar i amb sort a retrobar-nos aviat, però sabent que realment esteu be m' hauré de resignar. M' inquieta molt pensar que no esteu be i si m' assabento en algun moment que no esteu be faré el que calgui per ajudar-vos.
   I no oblideu mai que us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.
   

Diari Dissabte 01 de Febrer. 8.mesos i 22 dies.

   Estimats i molt enyorats Paula i Enric:
   És cert que no és pot obligar a ningú a estar amb qui no vol i per aquest motiu ens trobem en aquesta situació. Però no cal renunciar per sempre a qui us estima, vosaltres decidíreu si algun dia canvieu d' opinió, però no fa falta que prengueu la decisió ara.
   Quan uns pares és separen i refan la seva vida amb altres persones, aquestes persones no podran ser els pares biològics vostres, encara que desitjo amb tot el cor que ès comportin com a tal i segons m' expliqueu sembla ser que així és. Al igual que els pares, els avis tampoc son substituibles i ojala els pares de la persona que hi és amb la mare us tractin a vosaltres com els seus nets.
   Jo no acabo d' entendre Enric la magnitud de la teva rancúnia amb mi, però menys entenc que l' ampliis al reste de la familia i amics. I parlo de tu només perquè la Paula no m' ho ha verbalitzat ella personalment.
   L' únic que us dic és que perquè tingueu una nova familia que us estima no heu de renunciar a la que també es vostre. No és una qüestió de competència de qui estima més si els uns o els altres, ni ha de haver-hi envejas perquè hi sigueu o estimeu també a altres persones.
 L' important és que sigueu feliços i tingueu amor, amor que aquí no us falta i allà tampoc.
   Jo us estimaré sempre i us trobaré molt a faltar.