.Image { text-align:center; }

Diari Dissabte 08 de Febrer. 8 mesos i 29 dies.


   Avui un dia dur de treball que no per falta de ganes ha sigut poc productiu. Encara que quan dono tot el que puc i li poso tot el meu esforç, si no obtinc uns bons resultats hem sento una mica decepcionat, tot i això no desisteixo a fer un seguiment dels clients que he atés per saber si encara els puc recuperar. En moltes ocasions hem trobo la recompensa dies, setmanes o mesos mes tard i m´adono que el que vaig fer no estava tan mal fet.
   L´estat d´ànim et fa veure les coses d´una manera o d´un altre, quan les coses segueixen sent les mateixes. Així que el dia que les coses no rutllen ho veig d´una maenra i els dies que van bé les veig d´un altre.
   L´important és l´actitud que hi posem i no perdre l´esperança, ni el millor dia ens menjarem el món, ni el pitjor dia el món ens menjarà a nosaltres.
   Avui he dinat amb la tia Carmen i tota la familia; La Mari, el Toni, l´Estela, el Paco i la Miriam. Ens ho hem passat molt be. Tenen moltes ganes de veure-us i com a part de la nostre i vostre familia els hi sap greu que els hi considereu partíceps també com una part negativa de les vostres vides. Ells us estiman moltíssim i us esperen com tots amb els braços oberts.
   Estimats i molt enyorats fills, us estimo moltísim i us trobo molt a faltar.