Diari Dilluns 30 de Desembre. 7 mesos i 20 dies sense vosaltres.
Estimats Paula i Enric:
El silenci sobre les vostres vides és manté, mentres la vida continua i no espera a ningú.
El vostre record ens mantindrà sempre al nostre cap i sobretot al nostre cor,
Ja falta poc perquè s' acabi l' any i comenci un de nou que també es preveu difícil, però estic conveçut que serà positiu, només ens quedarà esperar amb paciència i esperança que el temps ens ajudi per tornar a estar junts.
Us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Diari Diumenge 29 de Desembre. 7 mesos i 19 dies sense vosaltres.
Estimats Enric i Paula:
Respecte a l' explicació d' ahir sobre la felicitat, no vol dir que us despreocupeu de tot, sinó que fent be les coses, el resultat pot ser secundari. Si posem tot el nostre esforç quedarem satisfets amb nosaltres mateixos. Avui, durant el mati he passat una gran tristesa passant el mati a la misa i enterrament d' una persona molt estimada, compartint el dolor amb la seva familia i els amics.
Per després anar a dinar a Castefa amb la vostra cosina Estela i els vostres tiets, la Mari i el Toni, amb la tia Carmen, la tia Maria Rosa i el tío Silva, la Jemima i el Joel, el Jesús, la Maria Consuelo i els vostres cosins petits Pablo i Hugo. També ha vingut el Víctor i hem passat la tarda rient, xarrant i jugant al Rish i a la wii. Una tarda molt divertida, ens ha faltat la Enma, la Nuri i el Conrado que son de viatge i la tia Antònia que estava molt encostipada. I el Paco i la Miriam tampoc han pogut vindre perquè el vostre tiet Paco treballava, la pròxima vegada la repetirem amb ells. Hem parlat de vosaltres i de les ganes que tenim de que hi sigueu aquí amb nosaltres un altre vegada.
Avui sentiments contrastats en un mateix dia, passant de estar compungit, a la felicitat, a la melancolia i l' anyorança en unes hores.
Però sempre estimant-vos moltissim i trobant-vos molt a faltar.
Diari Dissabte 28 de Desembre. 7 mesos i 18 dies sense vosaltres.
Estimats Paula i Enric:
Avui, a tres dias d' acabar l' any i sense vosaltres.
Avui l' últim dissabte de l' any i treballant, veient aquest dia maco que ha fet, de sol i sense gaire fred darrera d' un vidre.
Un any 2.013 que ja s' acaba i que amb el desastrós que ha sigut ja en tinc ganes. Els tretzes semble que no hem portan sort, ara comença el 14, i per molt malament que vagi, difícilment serà pitjor que el 13.
Sigui el que sigui el que ens depari, sempre amb confiança, esperança, treball i esforç estic convençut que ens en sortirem.
Encara no sé les teves notes Paula però estic convençut que seran bones. A tu Enric sé que t' han caigut un carro. Només és la primera evaluació i encara estàs a temps de reaccionar si t' importa alguna cosa el teu futur i les teves notes, sense molt d' esforç i molt de treball no s' aconsegueix res. Pot ser comprensible que no t' agradi gaire estudiar i et costi, pero segons el meu parer és injustificable que no t´esforçis.
Sempre és més fàcil donar la culpa als demés o qualsevol situació, però ja teniu una edat on ja heu de ser conscients de les vostres decisions i heu d' aprendre a ser responsables i reflexionar sobre el que us heu d' exigir a vosaltres mateixos, com a persones, com a fills o simplement com a estudiants.
Jo us estimaré igualment, prengueu la decisió que prengueu però crec que és la meva obligació ensenyar-vos el camí que us faci be.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Jo us estimaré igualment, prengueu la decisió que prengueu però crec que és la meva obligació ensenyar-vos el camí que us faci be.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Divendres 27 de Desembre. 7 mesos i 17 dies sense vosaltres.
Estimats fills:
De vegades escric mostrant la meva preocupació i la meva tristesa per la vostre absència. Hi podeu creure' m quan us dic que és totalment certa.
Però és també veritat que no estic tot el dia lamentant-me i plorant per les cantonades.
Ès una qüestió d' actitud front la vida, ho he passat molt malament, ho passo i encara que tornem a estar junts, segur que amb el futur també hi hauran moments difícils que passarè malament, però passar-se el dia lamentant-me no ho solucionarà. Segurament tot el contrari no cauré en una vida d' amargura i depressions que no hem beneficiia ni a mi, ni als que m' envoltan.
Si el cor és com una gran caixa que emmagatzema moltes coses, sempre hi haurà una gran capsa només pensant en vosaltres, però el dolor de la vostre absència no pot ocupar tota aquesta capsa, perquè li resta espai a altres sentiments. El record i l' estimació si, però el dolor no ha de tindre cabuda.
Encara que el cor guarda el vostre record, aprofita el reste dels moments per ser feliç i no vol dir que us oblidi o que no pensi en vosaltres, sinó que vull esperar-vos feliç per donar-vos el millor de mi quan tornem a ser junts.
Encara que el cor guarda el vostre record, aprofita el reste dels moments per ser feliç i no vol dir que us oblidi o que no pensi en vosaltres, sinó que vull esperar-vos feliç per donar-vos el millor de mi quan tornem a ser junts.
És una qüestió de elecció, la vida continuarà igualment agafem la opció que agafem, ara tot està en mans de la justicia i de moment res depén de nosaltres.
Jo he triat la meva elecció, espero que vosaltres també agafeu la mateixa.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Jo he triat la meva elecció, espero que vosaltres també agafeu la mateixa.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Dijous 26 de Desembre. Sant Esteve també sense vosaltres.
Estimats fills:
Ahir vam tindre una notícia molt trista, una persona gran, molt estimada s´ha anat al cel i ens ha deixat.
Que hi sigui en pau i que el seu record mitigui el patiment de la seva familia i dels seus amics.
Per la resta, com cada any amb molta il.lusió hem anat a dinar a casa de la tia Carmen, amb ella, amb els vostres tiets i la vostra cosina hem passat tota la tarda, gaudint d´un caliu d´estimació que sense que vosaltres veieu i que possiblement tampoc sentiu, també us envolta.
Hem estat molt a gust i hem rigut molt, l´Estela s´hauria alegrat molt que haguéssiu vingut, perquè us estima molt i li agrada molt jugar amb vosaltres i com tots nosaltres espera que ho solucionem per fer-ho uns altres anys.
Us estimo i us enyoro moltíssim i us trobem molt a faltar.
Diari Dimecres 25 de Desembre. Un dia de nadal sense vosaltres.
Estimats i molt enyorats fills:
Ahir per la nit, nit bona mentres sopàvem vam sentir un "portazo" de la portà de l' habitació petita. Havia sigut el Pare Noel que al entrar per la finestra havia fet corrent d' aire i la porta de l' habitació es va tancar de cop fent un gran soroll.
Ens vam aixecar ràpid per veure si aquest any el veiem però no ho vam aconseguir. Vam trobar l' habitació plena de regals, cadascú en tenia un, fins la Marieta que també hi era sopant amb nosaltres.
A vosaltres que no hi sou, ni sereu aquestes festes no teníem esperança que us portessin alguna cosa, ha que segurament us les portaran a Sallent i a Terrassa. Pero quan tots havíem agafat el nostre regal ens vam adonar que també hi havia un regal per tu Enric i un altre per tu Paula. Era un paquet d' aventures per cadascú de vosaltres, guau.
El Pare Noel que és una persona molt sabia, va saber interpretar la nostre voluntat i sabent que no estarien amb nosaltres ara i segurament durant molt de temps del 2.014, volíem alguna cosa que encara que sense nosaltres us fes feliços. Trobo que potser és un regal molt encertat.
Ja el que vau tindre va caducar per intentar gaudir-lo amb vosaltres, aquest serà per que el gaudiu quan voleu i amb qui volgueu durant el 2.014.
A no ser que el volgueu fer servir ja, quan tingui temps us donaré més informació del que conté aquests paquets d' aventures.
M ' alegro molt per vosaltres, desitjo que us hagin portat moltes coses, que esteu be i sigueu feliços.
Us estimo moltissim i us trobo moltíssim a faltar.
Ahir per la nit, nit bona mentres sopàvem vam sentir un "portazo" de la portà de l' habitació petita. Havia sigut el Pare Noel que al entrar per la finestra havia fet corrent d' aire i la porta de l' habitació es va tancar de cop fent un gran soroll.
Ens vam aixecar ràpid per veure si aquest any el veiem però no ho vam aconseguir. Vam trobar l' habitació plena de regals, cadascú en tenia un, fins la Marieta que també hi era sopant amb nosaltres.
A vosaltres que no hi sou, ni sereu aquestes festes no teníem esperança que us portessin alguna cosa, ha que segurament us les portaran a Sallent i a Terrassa. Pero quan tots havíem agafat el nostre regal ens vam adonar que també hi havia un regal per tu Enric i un altre per tu Paula. Era un paquet d' aventures per cadascú de vosaltres, guau.El Pare Noel que és una persona molt sabia, va saber interpretar la nostre voluntat i sabent que no estarien amb nosaltres ara i segurament durant molt de temps del 2.014, volíem alguna cosa que encara que sense nosaltres us fes feliços. Trobo que potser és un regal molt encertat.
Ja el que vau tindre va caducar per intentar gaudir-lo amb vosaltres, aquest serà per que el gaudiu quan voleu i amb qui volgueu durant el 2.014.
A no ser que el volgueu fer servir ja, quan tingui temps us donaré més informació del que conté aquests paquets d' aventures.
M ' alegro molt per vosaltres, desitjo que us hagin portat moltes coses, que esteu be i sigueu feliços.
Us estimo moltissim i us trobo moltíssim a faltar.
Diari Dimarts 24 de Desembre. 7 mesos i 14 dies sense vosaltres.
Estimats fills:
Mai m' hauria pensat que una nit bona la passaria sense vosaltres. Ni en els meves pitjors mal somnis. Ja l' any passat que havíem d' estar junts, amb despropòsit i mala fe no vau poder ser-hi, pero al menys vam passar uns dies junts. Aquest any ni tan sols això.
I es que celebrarem la nit bona amb el vostre record present, present a tots els cors trencats que hi serem a la taula. Al yayo Salva, que sempre ha fet perquè estigueu contents, a la yaya Maruja i la tieta Josefina que tant us han cuidat i s' han preocupat, el tete Jesús que s' ha desvivit per vosaltres, que us ha ajudat cada any amb el Scalestrix, que us portava en bici, que us posava las pelis i els jocs que volíeu i un milió de coses més i jo.
Tots que us estimem amb bojeria, ens mirarem com hem fet moltes vegades i no caldran les paraules, l' ombra de vosaltres sobrevolarà la taula, golpejant la nostre ment i deixant una angoixa en silenci per no despertar el llant que s' ens amaga dintre.
I a tot això intentarem fent veure que la vida continua i que el temps, podrà potser, possar les coses al seu lloc. Però els avis son grans i si d' una cosa careixen és de molt de temps per esperar.
No podré arribar a entendre mai la maldat o aquest cor gelat de les persones que us envolten per no adonar-se de la situació. I persones aparentment sensates o amb un alt grau de maduresa puguin permetre o fomentar aquest clima provocat de distanciament amb vosaltres.
Ni l' apelació al vostre cor influenciat, ni als del vostre voltant ha servit mai perquè fessiu algun gest d' estimació. Per tant no crec que aquesta vegada hi sigui.
De qualsevol de les maneres la vostre familia i amics us desitgen un bon Nadal i unes bones festes.
I recordeu sempre que us estimavem, us estimem i us estimarem sempre e igualment sempre us trobarem moltissim a faltar.
Bona nit Enric i Paula, tant de bo el Pare Noel us portin moltes coses. Fins demà.
Bona nit Enric i Paula, tant de bo el Pare Noel us portin moltes coses. Fins demà.
Diari Diumenge 22 de Desembre. Dia de la loteria
Estimats Paula i Enric:
Avui ha sigut el sorteig de la loteria i la majoría de gent, rep amb il.lusió aquest dia perquè es reparteixen molts diners, (i jo entre ells) que molta gent en necessita i sommia amb una vida plena de confort i benestar.
Però això és el que ens pot donar els diners, confort i benestar, perquè tindre diners no es sinónim de feliçitat. Hi ha una dita que diu que hi han persones tan pobres que només tenen diners.
El cor que tenim dintre és el que podrà oferir amistat i amor al que li envolta i això no hi ha diners que ho pagui.
A mi no m´ha tocat res de la loteria, es cert que tampoc he jugat gaire, lo just. Però si vosaltres hi fóssiu aqui amb nosaltres hem sentiria la persona més rica del món. De fet crec que ara mateix, sense ser culpa vostre, sou l´únic motiu perquè no ho sigui.
Segurament és més fàcil que tornem a ser una familia a que s´encerti amb l´elecció d´un número entre 100.000 dons sense dubtar jo cambiaria amb els ulls tancats un décim del primer premi premiat en el dia d´avui per poder tornar a estar be amb vosaltres.
Però sabeu que seguiré esforçant-me per poder estar amb vosaltres, perquè us estimo i perquè us trobo moltíssim a faltar.
Diari Dissabte 21 de Desembre. 7 mesos i 11 dies sense vosaltres.
Estimats fills:
Com ja sabeu jo no sóc escriptor, encara que és cert que m´agrada escriure. I fer servir aquest blog com un diari per explicar-vos els meus pensaments i els meus sentiments sense entrar en una constant repetició és molt complicat.
Tornar a explicar-vos el perquè d´aquesta situació, ho podeu trobar a les etiquetes de l´esquerra: nª11 "perquè no podem estar junts".
Tornar a parlar del perquè continuu insistint en preocupar-me per vosaltres, ho teniu explicat a l´etiqueta: nº 25. "Sempre estimant-vos"
I moltes més questions les podeu trobar a les etiquetes, així que penso que ja no cal tornar explica-los al blog les coses que ja he plasmat en altres ocasions. Jo sóc molt insistent i pessat si voleu, i a la vida real us ho repetiria les vegades que facin falta, però al blog no cal, ja que ho podeu consultar.
De l´únic que no hem cansaré de repetir-vos mai, ni al blog, ni en persona, ni per carta, per missatge o per senyals de fum si fa falta, és que us estimo i us trobo moltíssim a faltar. Bona nit i fins demà.
Diari Dilluns 23 de Desembre. 7 mesos i 13 dies sense vosaltres.
Ja només queda un dia i demà a la nit vindrà el Pare Noel a portar alegria i molts regals a moltes families.
Us deixo al post d´avui amb la meva carta per al Pare Noel i els majors desitjos perquè és cumpleixin també el que li hagueu demanat.
I recordar-vos com sempre que us estimo moltíssim, ja sabeu... fins al infinito i més enllà i us trobo moltíssim a faltar.
Diari Divendres 20 de Desembre. 7 mesos i 10 dies sense vosaltres.
Estimats fills:
Per sobre de tota la hostilitat que trobem cada vegada que anem a Sallent està el compromis.
El compromís amb mi mateix de comportar-me com una persona, amb valors i educació, tal i com m´han ensenyat.
El meu compromis en estimar-vos desde que vau néixer fins al fi dels meus dies, sense haver de demanar permís per fer-ho.
Cadascú te dret a decidir a qui vol estimar i a qui no. Decidiu el que decidiu vosaltres jo no deixé de fer-ho.
Ens ha fet molta il.lusió veure´t Paula, estaves molt guapa, t´hem trobat també molt alta, i ha sigut molt maco el concert nadalenc que heu fet. Desitjo que a tú t´hagi agradat la postal i el puzzle que us he fet´l´he fet amb tota l´il.lusió del mon.
Per tu igual no ha sigut gaire feliç el nostre reencontre però per mi ha sigut un rasquici de llum d´un túnel molt llarg i molt fosc.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Dijous 19 de Desembre. 7 mesos i 09 dies sense vosaltres.
Estimats i molt enyorats fills:
Són molts els dies que quan acaban, a més de dexar-me exaurit, hem fan un sentir molt poca il.lusió per afrontar l´endemà.
Però demà vaig a Sallent a veure´t Paula, a veure com feu el concert nadalenc del cole i m´hem fa molta il.lusió. Potser a vosaltres no us faci gaire il.lusió que vagi però jo estic realment emocionat.
Espero veure´t a tu també Enric, veure´t i donat el cas espero, més que espero et demanaria que no falti el respecte i l´educació, que sempre ha de ser per sobre de tot.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Dimecres 18 de Desembre. 7 mesos i 08 dies sense vosaltres.
Estimats Enric i Paula:
Ja pràcticament heu acabat el cole i agafareu unas merescudes vacances.
Desitjo que el cole i les notes us hagin anat be, les coses no les regalen i si us heu esforçat i heu treballat segur que han sigut bones.
Nosaltres anem aquesta nit a sopar amb el tete i els yayos a Castefa. Juntar-nos una vegada a la setmana com a mínim és un requisit que ens hem possat per no perdre el contacte, encara que a partir de la setmana que ve, amb tantes festes ens retrobarem moltes vegades, sempre és un plaer poder ser-hi amb la familia.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar. Ojalà poguéssiu ser també aqui amb nosaltres per gaurdir d´aquestes festes.
Bona nit i fins demà.
Diari Dimarts 17 de Desembre. 7 mesos i 07 dies sense vosaltres.
Estimats Paula i Enric:
Avui he dinat amb el nostre amic Cornelio i m´ha enviat molts petons i abraçades per vosaltres.
Hem passat una estona molt agradable. Feia temps que no ens veiem i teniem moltes ganes de fer-ho. I es que hi han persones com ell que és fan estimar. Encara que ens veiem poc, no falta mai una trucada, un missatge, un sentiment de preocupació per la nostre situació que es d´agrair molt en aquests moments. També estan desitjan que podem quedar tots plegats, amb la Mari Carmen, la Laura, la Celia i el Manel, que us estimen molt.
I es que quan les coses no volen sortir, no sorten, però si han de cambiar depen només de nosaltres que ho puguin fer i amb esforç, amb constància i com ara amb patiment es pot aconseguir. A ningú li agrada patir, però de vegades és necessari per aconseguir allò que s´estima.
Recordeu sempre que us estimo moltíssim i que us trobo molt a faltar. Bona nit i fins demà.
Recordeu sempre que us estimo moltíssim i que us trobo molt a faltar. Bona nit i fins demà.
Diari Dilluns 16 de Desembre. 7 mesos i 06 dies sense vosaltres.
Hi han dies que fem la vista enrere i ens adonem dels errors que hem comés.
Jo n' he fet molts a la meva vida i m' agradaria tornar enrere i rectificar, però no puc.
Les equivocacions que hem pres ens acompanyaran per tota la vida. Hi han algunes que tenen poc, molt poc o cap repercusió, però hi han d´altres que ens marcan de per vida.
Puc assumir moltes de les equivocacions que he pres, perquè la vida no deixa de ser un cúmul d' errors, però ni han d' altres que m´empenedeixo moltíssim.
Puc assumir moltes de les equivocacions que he pres, perquè la vida no deixa de ser un cúmul d' errors, però ni han d' altres que m´empenedeixo moltíssim.
En cap cas m' empenedeixo d´haver desitjar que hi sigueu. I ara m' adono de l' inconscient que vaig ser quan ens vam haver de separar i no vaig demanar compartir amb la vostre mare la vostre custodia, costés el que costés. Ingenu de mi vaig pensar que es podria tindre una relació de relativa normalitat en una separació i en cap cas m' imaginava mai que fos tot al contrari i que ens trobaríem en aquesta situació. Va ser un gran error.
Però com us he dit no es pot tirar enrere al el temps. L' únic que es pot fer és ser valent i afrontar la situació de cara com be i les seves conseqüencies.
Aquesta per desgràcia, ens agradi o no ens agradi és la forma d' aprendre a la vida, equivocant-nos, equivocar-se i aprendre. I després intentant cambiar en el que creient que hem fet malament, i pensant en millorar ens podem tornar a equivocar un altre vegada, no de la mateixa manera, però pot ser un altre equivocació, i així succesivament entrar en un espiral d' equivocades decisions. Sempre és cambia per millorar allò que no ens ha anat be, i és que les coses no cambien soles, i si ellas no ho fan o hem de fer nosaltres perquè el resultat sigui diferent.
Només el temps ens dirà si encertem o ens equivoquem.
Aquesta per desgràcia, ens agradi o no ens agradi és la forma d' aprendre a la vida, equivocant-nos, equivocar-se i aprendre. I després intentant cambiar en el que creient que hem fet malament, i pensant en millorar ens podem tornar a equivocar un altre vegada, no de la mateixa manera, però pot ser un altre equivocació, i així succesivament entrar en un espiral d' equivocades decisions. Sempre és cambia per millorar allò que no ens ha anat be, i és que les coses no cambien soles, i si ellas no ho fan o hem de fer nosaltres perquè el resultat sigui diferent.
Només el temps ens dirà si encertem o ens equivoquem.
M' agradaria que hem diguéssiu que podem fer per tornar a estar junts, desitjaria que m' escriguessiu i m´expliquessiu les vostres idees, els vostres sentiments i que sortissin de vosaltres només i dels vostres cors.
Estimats fills, això últim segurament és un somni , però jo mai renuncio a un somni quan el premi sou vosaltres.
Us estimo moltíssim i us trono molt a faltar.
Diari Diumenge 15 de Desembre. 7 mesos i 05 dies sense vosaltres.
Estimats fills:
Avui hem tingut un dia intensíssim.
M´he aixecat d´hora per anar a correr, després arribar a casa i marxar per anar al mercat de Santa Llúcia.
Hem agafat el autobús i hem anat fins la plaça Catalunya. Hi havia molt gent voltant per la plaça i encara que era d´hora moltes persones esperant per entrar a la megapista de gel que han possat al mig de la plaça. Després hem baixat veient les botigues fins a la catedral on fan la típica fira de Santa Llúcia.
I així veient les paredetes, les botigues i l´ambient festiu de Barcelona hem passat el matí, per arribar a casa, dinar ràpid i sortir correns per veure a la vostre cosina Paula com ballava al Parc Esportiu amb la seva clase de ball. Han sortit per grups i ha sigut molt maco. El seu grup ha sortit dels últims perquè ha començat aquest any i porta només uns mesos, però ja sabeu que a ella li agrada molt i ho fa molt be.
Al sortir hem anat al Splau a donar una volta i hem arribat per fi a casa per descansar una mica, fer quatre coses a casa i escriure aquests post.
Ara anem a sopar, veure una mica la tele i a dormir que demà hem de treballar.
Un altre dia que passem sense vosaltres, uns altres moments no viscuts que continuan amb la gran tristesa i la gran enyorança per tornar a gaudir de vosaltres, per sentir les vostres veus, els vostres somriures i la vostre estimació.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Dissabte 14 de Desembre. 7 mesos i 04 dies sense vosaltres.
Un altre jornada de treball finalitzada i una altre setmana treballada per arribar a un diumenge de descans.
La vida va passant i el dies i les setmanes es tornen una rutina, una rutina que es fà molt pessada. L´únic que ens dona vida son els moments que passem amb la familia i els amics.
Hem possa molt trist haver perdut tants moments amb vosaltres i encara hem possa més trist pensar si els tornarem a tenir o el temps que trigaran en arribar.
Aquests moments sense vosaltres li dona més importancia a la rutina i la fa més angoixant, al menys espero que vosaltres estigueu be i sigueu feliços.
Jo sempre estaré esperant amb els braços oberts que torneu i arribin un altre vegada, podent gaudint tots junts dels molts moments que la vida ens oferirà.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Bona nit i fins demà.
La vida va passant i el dies i les setmanes es tornen una rutina, una rutina que es fà molt pessada. L´únic que ens dona vida son els moments que passem amb la familia i els amics.
Hem possa molt trist haver perdut tants moments amb vosaltres i encara hem possa més trist pensar si els tornarem a tenir o el temps que trigaran en arribar.
Aquests moments sense vosaltres li dona més importancia a la rutina i la fa més angoixant, al menys espero que vosaltres estigueu be i sigueu feliços.
Jo sempre estaré esperant amb els braços oberts que torneu i arribin un altre vegada, podent gaudint tots junts dels molts moments que la vida ens oferirà.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Bona nit i fins demà.
Diari Divendres 13 de Desembre. 7 mesos i 03 dies sense vosaltres.
Estimats Enric i Paula:
Ahir després d´un dia intens de treball vam anar a Barcelona a casa dels yayos. Vam estar sopant, posant-nos al dia i veient "Tu cara me suena", un programa que trobem divertit.
Vam sortir molt tard i quan vam arribar de matinada a casa, hem vaig possar a escriure el blog. No crec que feu un seguiment asidu cada nit, si és el cas, ho sento perquè el vaig publicar a altas horas de la matinada.
També vam estar parlant de les festes i d´on aniriem els dies més senyalats, com cada any repartint-nos entre Barcelona, Cornellà, Sant Boi i Castefa.
Queden poc més de 10 dies i ja deu ser inevitable que no podem estar junts aquest any en les festes, una situació molt trista i que ens dona molta pena.
Semble que aquests temps sense vosaltres, a vosaltres us dona la sensació que m´he volgut allunyar, però jo espero tot el contrari, espero que aquests temps serveixi perquè la justicia ens ajudi a poder estar junts sente complexes ni intimidacions, sense aquesta agresivitat que mostraveu, només per estar junts i gaudim d´una relació normal entre pare i fills.
Però aquesta espera és molt amarga i dolorosa. Ojalà doni els seus fruits.
Us estimem moltíssim i us trobem molt a faltar.
Però aquesta espera és molt amarga i dolorosa. Ojalà doni els seus fruits.
Us estimem moltíssim i us trobem molt a faltar.
Diari Dijous 12 de Desembre. 7 mesos i 02 dies sense vosaltres.
Estimats fills:
Avui us parlaré una mica de politica. Pot semblar que a vosaltres no us interessin aquestes coses, però son coses en alguns aspectes importants i que heu de saber.
I perquè les heu de saber?
I perquè les heu de saber?
Perquè la politica te molt a veure amb la manera que vivim i heu de saber com la politica també te molt a veure amb els sentiments.
Els polítics són persones que la gent amb majoria d´edat ha votat perquè ens representin i siguin la nostre veu per decidir les normes i les lleis que ens facin viure millor, el major grup de polítics que han sigut votats són els que fan el govern i el dirigeixen.
Els polítics són persones que la gent amb majoria d´edat ha votat perquè ens representin i siguin la nostre veu per decidir les normes i les lleis que ens facin viure millor, el major grup de polítics que han sigut votats són els que fan el govern i el dirigeixen.
Avui és un dia históric per Catalunya i els catalans amb les preguntes que ha proposat el govern de Catalunya per el nostre futur. Això comença amb el sentiment d´un poble que és sent menys valorat pel govern del estat Espanyol per decidir quin cami vol prendre.
No m´allargaré amb l´historia de Catalunya i amb detalls sobre si és bo o no per Catalunya ser un estat, independent o no.
De totes les maneres el més probable és que aquesta consulta, si s´arriba a fer, acabi en no res. Però el que si que trobo molt important és que els sentiments, en aquest cas d´un poble, és puguin fer sentir. Jo crec que amb respecte sempre s´ha de poguer tindre el dret a opinar i si desprès amb la majoría no s´aconsegueix aquests objectius, buscar la manera d´entendre´ns fent justicia amb les normes i lleis actuals.
Al igual que la nostre relació amb vosaltres está sotmesa a unes grans diferéncies, jo en cap cas desitjo una separació de les nostres relacions, sino que ens apropem i llimem aquestes diferéncies per el be de tots.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Bona nit i fins demà.
De totes les maneres el més probable és que aquesta consulta, si s´arriba a fer, acabi en no res. Però el que si que trobo molt important és que els sentiments, en aquest cas d´un poble, és puguin fer sentir. Jo crec que amb respecte sempre s´ha de poguer tindre el dret a opinar i si desprès amb la majoría no s´aconsegueix aquests objectius, buscar la manera d´entendre´ns fent justicia amb les normes i lleis actuals.
Al igual que la nostre relació amb vosaltres está sotmesa a unes grans diferéncies, jo en cap cas desitjo una separació de les nostres relacions, sino que ens apropem i llimem aquestes diferéncies per el be de tots.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Bona nit i fins demà.
Diari Dimecres 11 de Desembre. 7 mesos i 01 dia.
Estimats Enric i Paula:
He tornat a rellegir el post d' ahir i potser era una mica enrevesat, però tal qual és el que hem surt de dintre. Sé que no puc constantment justificant-vos el ha passat i el que ens passa, i hem vaig dient a mi mateix prou, però hi han dies que quan ho penso el cor hem cou.
Jo i la gent que ens coneix ja saben com han anat les coses, i vosaltres també, així que no fa falta remoure les ferides, per la meva part crec que ja ha quedat tot dit.
Avui he tingut un dia bastant mogut, poc productiu però mogut i estic esgotat.
La càrrega de inquietuds que afectan a la ment te molt desgast i sumat a un bon esforç físic hem deixa baldat.
Ara ja cap a casa, sopar, descansar una mica i a dormir. Tothom quan dorm somia, jo tinc la mala sort que mai hem recordo dels somnis, però estic convençut que vosaltres hi sortiu.
Bona nit fills, us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Dimarts 10 de Desembre. 7 mesos sense vosaltres.
Estimats Paula i Enric:
És molt cert que he fet i continuu fent coses que no us agraden.
No us ha agradat mai i el continuu fent, que vagi als metges per saber com us trobeu. Per donar-me a conéixer com a vostre pare, què hem tinguin informat si ha alguna cosa important o que hagi de saber, per donar-lis el meu punt de vista i que també tinguin en compte el meu si cal.
I amb les seves recomenacions que m´he preocupat per la vostre salud i la vostre alimentació.
Per això dec haver sigut un mal pare i he tingut tants motius de confrontació amb vosaltres. Per fer-vos menus equilibrats, per obligar-vos a que sempre us renteu les mans abans de mejar o a rentar-se les dents desprès, a possar-se un casc per anar en bici o proteccions per anar en monopatín o patinete...
No us ha agradat mai i el continuu fent, que vagi al cole i parli amb els professors i directors corresponents per saber com us va. Per donar-me a conéixer com a vostre pare, què hem tinguin informat si ha alguna cosa important que hagi de saber, per donar el meu punt de vista i també que el tinguin en compte si cal.
I amb les seves recomenacions m´he preocupat per els vostres coneixements i la vostre educació.
Per això també dec de ser un mal pare i he tingut tants motius de confrontació amb vosaltres, per fer-vos fer deures, per fer-vos estudiar i repasar les lliçons del cole, treient temps de la estona que estáveu al parc, per anar-se d´hora al llit, lleguir una mica abans d´anar-se a dormir i no deixar-vos veure tant de tele.
No us ha agradat mai i el continuu fent, que vagi a qualsevol lloc o que parli amb algú que tingui que veure amb vosaltres.
Podem estar d´acord si el que faig está be o no, si us estimo o no, però el que crec que en cap cas podeu negar és que si he fet i faig tot això és perquè hem preocupeu molt.
De fet tot això no el faig per ningú més que vosaltres, serà per alguna cosa.
Avui fa set mesos que no estem junts i és un dia que s´hem fa difícil, però no més que el reste de dies.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
És molt cert que he fet i continuu fent coses que no us agraden.
No us ha agradat mai i el continuu fent, que vagi als metges per saber com us trobeu. Per donar-me a conéixer com a vostre pare, què hem tinguin informat si ha alguna cosa important o que hagi de saber, per donar-lis el meu punt de vista i que també tinguin en compte el meu si cal.
I amb les seves recomenacions que m´he preocupat per la vostre salud i la vostre alimentació.
Per això dec haver sigut un mal pare i he tingut tants motius de confrontació amb vosaltres. Per fer-vos menus equilibrats, per obligar-vos a que sempre us renteu les mans abans de mejar o a rentar-se les dents desprès, a possar-se un casc per anar en bici o proteccions per anar en monopatín o patinete...
No us ha agradat mai i el continuu fent, que vagi al cole i parli amb els professors i directors corresponents per saber com us va. Per donar-me a conéixer com a vostre pare, què hem tinguin informat si ha alguna cosa important que hagi de saber, per donar el meu punt de vista i també que el tinguin en compte si cal.
I amb les seves recomenacions m´he preocupat per els vostres coneixements i la vostre educació.
Per això també dec de ser un mal pare i he tingut tants motius de confrontació amb vosaltres, per fer-vos fer deures, per fer-vos estudiar i repasar les lliçons del cole, treient temps de la estona que estáveu al parc, per anar-se d´hora al llit, lleguir una mica abans d´anar-se a dormir i no deixar-vos veure tant de tele.
No us ha agradat mai i el continuu fent, que vagi a qualsevol lloc o que parli amb algú que tingui que veure amb vosaltres.
Podem estar d´acord si el que faig está be o no, si us estimo o no, però el que crec que en cap cas podeu negar és que si he fet i faig tot això és perquè hem preocupeu molt.
De fet tot això no el faig per ningú més que vosaltres, serà per alguna cosa.
Avui fa set mesos que no estem junts i és un dia que s´hem fa difícil, però no més que el reste de dies.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Diumenge 08 de Desembre. Sempre estimant-vos.
Estimats Enric i Paula:
Els sentiments al igual que l´amor es una questió de percepció.
És veritat que cadascú troba importants diferents coses i situacions de la vida. Jo no puc evitar que només us volgueu aferrar als petits moments desagradables, oblidant tots els bons moments que hem passat; tots els dies que hem sortit al parc a jugar, quan feia calor i quan feia fred, quan hem anat a la platja, amb bici, als parcs aquàtics, els dinars i sopars amb la familia i amb els nostres amics, els viatges en cotxe, jugant i cantant, les masies a las que hem anat i les excursions que hem fet junts han sigut marevellossos per mi.
Aquests moments i molts més són els records que jo sempre guardaré de vosaltres.
Fins que no volgueu i per mantindre la pau hem d´estar separats, treballaré per cambiar la situaciò, fins al moment el blog és l´únic mitjà que disposo perquè continueu recordant els meus sentiments cap a vosaltres.
Aquests moments i molts més són els records que jo sempre guardaré de vosaltres.
Fins que no volgueu i per mantindre la pau hem d´estar separats, treballaré per cambiar la situaciò, fins al moment el blog és l´únic mitjà que disposo perquè continueu recordant els meus sentiments cap a vosaltres.
Teniu dret a pensar el que volgueu i a pendre la decisió que creieu més convenient, jo ja la tinc presa i per molt que digeu o penseu vosaltres penso estimar-vos sempre, sempre i sempre.
Totes les persones tenim sentiments que hem de respectar, però en moltes ocasions nosaltres mateixos ens possem barreres que ens limitan la felicitat i quan volgueu saltar-les aquí estarem, esperant-vos.
El gran Mandela que a mort recentment va estar vint-i-set anys en presò i entre moltes altres coses ens va donar moltíssimes lliçons d´ humiltat i de perdó. Aquest lider mundial emtenia com ningú com és necessita perdonar per continuar endavant amb la llibertat del cor.
Us estim moltiiiiiiisim i us trobo molt a faltar.
Diari Dissabte 07 de Desembre. 6 mesos i 27 dies sense vosaltres.
Una web és una paraula que en anglès significa red o teranyina. Aquesta paraula s' acostuma a fer servir en els termes informàtics. Fem referencia a una Web, quan volem parlar de l' adressa d' una pàgina a Internet, encara que el terme exacte seria World Wide Web, que ve a dir una red informàtica mundial.
Per un altre banda està la paraula log que ve a significar com un diari de bitàcoras, un diari que fan servir els capitans dels baixells per anar escribint el que va passant cada dia.
Si juntem les paraules web i log fan la paraula blog que és un diari a internet i és el mitjà, l' únic mitjà que puc fer servir per comunicar-me amb vosaltres, si que això pot dir comunicar-se.
És increible que hi tingui més de 10.000 visitas al blog (no sé d´on surt tanta visita), la majoria deuen ser d´enllaços i programes que revisen tot a internet i en canvi vosaltres, per el que està destinat segurament no el veieu.
Jo no tinc gaires més opcions, però es realment contradictori. M´agradaria que hem diguéssiu que he de fer perquè tornem a poder estar junts perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Espero que esteu be, bon cap de semana i fins demà.
Per un altre banda està la paraula log que ve a significar com un diari de bitàcoras, un diari que fan servir els capitans dels baixells per anar escribint el que va passant cada dia.
Si juntem les paraules web i log fan la paraula blog que és un diari a internet i és el mitjà, l' únic mitjà que puc fer servir per comunicar-me amb vosaltres, si que això pot dir comunicar-se.
És increible que hi tingui més de 10.000 visitas al blog (no sé d´on surt tanta visita), la majoria deuen ser d´enllaços i programes que revisen tot a internet i en canvi vosaltres, per el que està destinat segurament no el veieu.
Jo no tinc gaires més opcions, però es realment contradictori. M´agradaria que hem diguéssiu que he de fer perquè tornem a poder estar junts perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Espero que esteu be, bon cap de semana i fins demà.
Diari Divendres 06 de Desembre. 6 mesos i 26 dies sense vosaltres.
Enyorats Enric i Paula:
Aquest blog va dirigit a vosaltres i només a vosaltres. És públic perquè podeu accedir sempre desde qualsevol lloc i en qualsevol moment.
El que es diu en aquest blog és un reflexe dels meus pensaments i els meus sentiments per vosaltres principalment.
Tinc la sort o la desgràcia de no saber aparentar qui sóc o que penso de les coses i això hem comporta molts mals de cap, pero el que dic sempre és el que penso i sento. Ja amb els meus quaranta anys no m' amago de res i no hem dona por fer-ho. Si m' equivoco acepto l' error i les consecuencias. No tinc por a les consecuencias.
I si t' acustumas a ser educat, respectuós, sincer i honrat les coses i les relacions es tornan fàcils.
La majoria d' amics i familia, encara que son amics del blog, pràcticament no el miren, i en tot cas de tant en tant poden fer-ho i donar una ullada per saber, amb preocupació com ens va.
A ells no fa falta convènce' ls de qui soc i que és el que més desitjo, la nostre familia i els nostres amics porten molts anys coneixen-me i ja saben com sóc, amb les meves virtuds i els meus defectes. I vosaltres encara que no ho volgueu veure també ho sabeu.
L´aparença és una pretenció d´engany que com la mentida té les camas molt curtas i a l´unic que enganya és a un mateix, perquè les persones que t´envolten s´acaban donant compte de com ets.
Si sou sempre sincers i honestos no necessitareu demostrar res, i sempre podreu anar amb el cap ben alt.
Jo sóc així, sóc molt pessat, sóc estricte amb les normes, amb el respecte í l´educació per les persones, però estimo a la gent, a les persones i sobretot a vosaltres. I tinc moltíssims defectes, però l´engany i la manipulació no és un d´ells.
L´aparença és una pretenció d´engany que com la mentida té les camas molt curtas i a l´unic que enganya és a un mateix, perquè les persones que t´envolten s´acaban donant compte de com ets.
Si sou sempre sincers i honestos no necessitareu demostrar res, i sempre podreu anar amb el cap ben alt.
Jo sóc així, sóc molt pessat, sóc estricte amb les normes, amb el respecte í l´educació per les persones, però estimo a la gent, a les persones i sobretot a vosaltres. I tinc moltíssims defectes, però l´engany i la manipulació no és un d´ells.
Us estimo motíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Dijous 05 de Desembre. 6 mesos i 25 dies sense vosaltres.
Després de tant de temps l' única informació que m' arriba sempre és per demanar diners o per reclamar deutes que que no hem corresponen.
I és que hi han persones que l' únic interès que mostren és per els diners.
Ensenyar-vos a ser educats, a ser respectuosos, a valorar l' esforç i el treball, a no manipular els vostres sentiments..., vaja tot el que està relacionat amb les vostres necessitats i el vostre be, no és el més important. L' important és obtindre diners d' on sigui, treballant no serà, però demanant on faci falta si. I després la vida o la gent és molt dolenta si no atenen les seves peticions.
Els diners només donan la felicitat als que l' únic que els hi fan feliços son les coses materials.
No us recomanaria que sigueu d' aquest grup de persones, interessades i buides d' esperit.
Jo sóc pobre i no en tinc de diners, el poc que tinc l' aconsegueixo treballant dur. No us poc donat gaires coses materials si és el que us fa feliços però si no és l' únic que demaneu el meu cor i el meu amor per vosaltres és infinit.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Jo sóc pobre i no en tinc de diners, el poc que tinc l' aconsegueixo treballant dur. No us poc donat gaires coses materials si és el que us fa feliços però si no és l' únic que demaneu el meu cor i el meu amor per vosaltres és infinit.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Dimecres 04 de Desembre. 6 mesos i 24 dies sense vosaltres.
Ahir vaig passar el matí amb el tete Julio i l´Aleix. Estava malaltó i no va anar al cole per curar-se, és super divertit i m´ho vaig passar molt bé amb ell, jugant i escoltant com parla, és molt xarraire i una mica trapella, i l´estimo moltíssim,al igual que sé que vosalres també l´estimeu, tant a ell com al tete Julio i a la Thais.
I aquesta nit anem a Castefa a sopar amb el tete Jesús, els yayos i la tieta, la veritat és que mirem de no parlar sempre de vosaltres per no remoure la ferida. Heu d´entendre que nosaltres no podem estar constantment amargats, la vida amb nosaltres o sense nosaltres sempre continua i no espera a ningú.
Però una cosa si que heu de tindre clar, i és que el dolor que jo sento per no poder estar amb vosaltres, perquè sou els meus fills, també deixen ferits per als que sou nets i nebots, amics i familia, per moltes persones que també pateixen aquesta situació.
Estimats Enric i Paula us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Diari Dimarts 03 de Desembre. 6 mesos i 23 dies sense vosaltres.
L' altre día parlant de la nostre situació hem van dir que portava dintre una ràbia que hem desgastava molt. I és que sempre he sigut una mica ingenu i sempre he cregut en la bona fe de les persones. Mirar la part bona de les persones, intentar justificar els seus comportaments per entendre les seves accions i els seus comportaments és la meva manera de ser, no prejutjar a les persones abans de conéixer les.
Amb les persones que realment son dolentes i tenen l´´hàbit de fer mal sense mirar les conseqüencies, segons el meu parer és perquè estan malaltes, tenen alguna problema mental que no els fa saber distinguir entre la seva imaginació i la realitat i que per tant necessitens ajuda i tractament per curar-se.
Al igual que amb la febre podem estar bullint i sentim que tenim fred, el nostre cos quan està malalt de vegades té una perspectiva diferent de la realitat. El cervell que és el que controla el nostre cos i les nostre emocions ens pot fer veure o sentir coses que no son reals.
Per això les persones podem tindre alguns comportaments que per uns altres poden ser poc comprensibles, és cert que tots som especials i que cadascú té les seves manies i les seves maneres de fer les coses i no per això han de ser malalts.
Però quan juntes moltes coses i en moltes ocasions és perquè alguna cosa no rutlla.
Si una mateixa persona té un comportament agressiu, sempre vol ser més que els demés, s´ha de fer destacar per sobre dels altres, és manipuladora, només té amics i companyies amb les que pugui tindre un interés, té un historial i posiblement deu moltes coses i en molts llocs diferents, és capaç de influenciar als seus fills perquè no vegin al seu pare, només per tindre la raó d´una manera molt irresponsable i sobretot no és capaç d´adonar-se de res d´això, perquè tot és culpa de les situacions i dels demés. L´única explicació és que aquesta persona està malalta.
Haver de viure la situació que estem vivint, és cert que hem dona molta ràbia, una ràbia continguda que hem surt de dintre com quan hem trobo en qualsevol situació d´ una total injusticia. I amb una situació d´aquesta magnitud viscuda en primera persona i en quan ens afecta amb la meva relació amb vosaltres, encara més.
Només hem queda confiar amb el sistema judicial, que no està per tirar cohets, un sistema judicial que dificilment m´ajudi a recuperar-vos o que algun dia quan sigueu grans us adoneu per vosaltres mateixos de tot el que us estic explicant.
Jo sempre us estarè esperant amb els braços oberts, al igual que tota la vostre familia i els vostres amics.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Amb les persones que realment son dolentes i tenen l´´hàbit de fer mal sense mirar les conseqüencies, segons el meu parer és perquè estan malaltes, tenen alguna problema mental que no els fa saber distinguir entre la seva imaginació i la realitat i que per tant necessitens ajuda i tractament per curar-se.
Al igual que amb la febre podem estar bullint i sentim que tenim fred, el nostre cos quan està malalt de vegades té una perspectiva diferent de la realitat. El cervell que és el que controla el nostre cos i les nostre emocions ens pot fer veure o sentir coses que no son reals.
Per això les persones podem tindre alguns comportaments que per uns altres poden ser poc comprensibles, és cert que tots som especials i que cadascú té les seves manies i les seves maneres de fer les coses i no per això han de ser malalts.
Però quan juntes moltes coses i en moltes ocasions és perquè alguna cosa no rutlla.
Si una mateixa persona té un comportament agressiu, sempre vol ser més que els demés, s´ha de fer destacar per sobre dels altres, és manipuladora, només té amics i companyies amb les que pugui tindre un interés, té un historial i posiblement deu moltes coses i en molts llocs diferents, és capaç de influenciar als seus fills perquè no vegin al seu pare, només per tindre la raó d´una manera molt irresponsable i sobretot no és capaç d´adonar-se de res d´això, perquè tot és culpa de les situacions i dels demés. L´única explicació és que aquesta persona està malalta.
Haver de viure la situació que estem vivint, és cert que hem dona molta ràbia, una ràbia continguda que hem surt de dintre com quan hem trobo en qualsevol situació d´ una total injusticia. I amb una situació d´aquesta magnitud viscuda en primera persona i en quan ens afecta amb la meva relació amb vosaltres, encara més.
Només hem queda confiar amb el sistema judicial, que no està per tirar cohets, un sistema judicial que dificilment m´ajudi a recuperar-vos o que algun dia quan sigueu grans us adoneu per vosaltres mateixos de tot el que us estic explicant.
Jo sempre us estarè esperant amb els braços oberts, al igual que tota la vostre familia i els vostres amics.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Diari Dilluns 02 de Desembre . 6 mesos i 22 dies sense vosaltres.
Estimadíssims Enric i Paula:
Moltes vegades hem plantejo, val la pena lluitar?
La primera resposta que hem ve al cap és; indubtablement, per els fills sempre s' ha de lluitar.
Després vaig reflexionant i m' adono que he vist la vida passar desde fa 20 anys darrera d' un vidre a la botiga. Al principi per crear-me un futur al mercat laboral, després per portar uns diners a casa i poder donar-vos una vida millor i després més de la meitat del meu sou que li dono a la vostre mare per un sentiment de responsabilitat cap a vosaltres. Diners que la majoria no us arriban ni molt menys a vosaltres.
I tot això per sobreviure malament cada mes i no tindre temps per gaudir de la vida i sobretot de vosaltres.
Potser no cal.
Potser no és necessari tant d' esforç per aconseguir uns diners que comporta tant de sacrifici.
Potser amb poc que guany per sobreviure sense luxes tinc prou (ara tampoc en tinc de luxes).
Potser l' esforç que faig i que vosaltres no ho considereu, no cal. Seguireu pensant que sóc un mal pare per fer-vos estudiar, sóc un mal pare per fer-vos menjar be, soc un mal pare per intentar educar-vos, sempre pensareu i sinó ja us ajudaran a pensar així que sóc un mal pare, faci el que faci.
Sé que sou nens o joves com tu Enic, per tindre determinades opinions pròpies no influènciades. Però cap mostra d' estimació durant més de sis mesos i el que ens pot quedar es molt desalentador. Avui en dia i han maneres de poder comunicar-se amb mi, per e-mail, per telèfon, per Facebook. Si és per por a represàlies podria quedar entre nosaltres, però seria un gran estímul per continuar.
Sé que sou nens o joves com tu Enic, per tindre determinades opinions pròpies no influènciades. Però cap mostra d' estimació durant més de sis mesos i el que ens pot quedar es molt desalentador. Avui en dia i han maneres de poder comunicar-se amb mi, per e-mail, per telèfon, per Facebook. Si és per por a represàlies podria quedar entre nosaltres, però seria un gran estímul per continuar.
Així que sense voler ser apocalíptic, si no puc estar amb vosaltres potser ho deixi tot una temporada i hem doni un temps per viure la vida d' un altre manera. Ja són molts anys amb un gran desgast físic i mental del que de vegades costa aixecar-se.
Crec que un plat a taula i un lloc per dormir no hem faltarà. Sé que les persones que m' estiman i en puc estar orgullós i n' estic hem recolçaran.
I a vosaltres faci el que faci sempre us estimaré, us portaré al cor i desitjarè sempre, sempre que volgueu tornar a retrobar-nos.
Això no és una despedida, de moment, només és una reflexió en un moment de molta enyorança.
Bona nit fills i fins demà, espero.
Diari Diumenge 01 de Desembre. 6 mesos i 21 dies sense vosaltres.
Avui un començament de desembre molt relaxat. Hem sortit una estona al matí per donar una volteta per passar desprès el dia a casa fent coses i descansant.
Desprès de tota la setmana treballant, tenint el diumenge com l´unic dia de descans s´agraeix de tant en tant passar algun diumenge sense fer res. No és pot fer sovint perquè també és l´unic dia que podem aprofitar per fer coses.
De qualsevol manera el fet d´estar sense vosaltres hem treu molta il..lusió per fer coses, i de tant en tant el meu cos també necessita d´un descans físic i mental.
Espero que vosaltres esteu be i hagueu pogut gaudir d´un espléndid cap de setmana.
Us espero aviar, us estimo moltíssim i us trobo enormement a faltar, ja sabeu fins al infinito i més enllà.