L' altre día parlant de la nostre situació hem van dir que portava dintre una ràbia que hem desgastava molt. I és que sempre he sigut una mica ingenu i sempre he cregut en la bona fe de les persones. Mirar la part bona de les persones, intentar justificar els seus comportaments per entendre les seves accions i els seus comportaments és la meva manera de ser, no prejutjar a les persones abans de conéixer les.
Amb les persones que realment son dolentes i tenen l´´hàbit de fer mal sense mirar les conseqüencies, segons el meu parer és perquè estan malaltes, tenen alguna problema mental que no els fa saber distinguir entre la seva imaginació i la realitat i que per tant necessitens ajuda i tractament per curar-se.
Al igual que amb la febre podem estar bullint i sentim que tenim fred, el nostre cos quan està malalt de vegades té una perspectiva diferent de la realitat. El cervell que és el que controla el nostre cos i les nostre emocions ens pot fer veure o sentir coses que no son reals.
Per això les persones podem tindre alguns comportaments que per uns altres poden ser poc comprensibles, és cert que tots som especials i que cadascú té les seves manies i les seves maneres de fer les coses i no per això han de ser malalts.
Però quan juntes moltes coses i en moltes ocasions és perquè alguna cosa no rutlla.
Si una mateixa persona té un comportament agressiu, sempre vol ser més que els demés, s´ha de fer destacar per sobre dels altres, és manipuladora, només té amics i companyies amb les que pugui tindre un interés, té un historial i posiblement deu moltes coses i en molts llocs diferents, és capaç de influenciar als seus fills perquè no vegin al seu pare, només per tindre la raó d´una manera molt irresponsable i sobretot no és capaç d´adonar-se de res d´això, perquè tot és culpa de les situacions i dels demés. L´única explicació és que aquesta persona està malalta.
Haver de viure la situació que estem vivint, és cert que hem dona molta ràbia, una ràbia continguda que hem surt de dintre com quan hem trobo en qualsevol situació d´ una total injusticia. I amb una situació d´aquesta magnitud viscuda en primera persona i en quan ens afecta amb la meva relació amb vosaltres, encara més.
Només hem queda confiar amb el sistema judicial, que no està per tirar cohets, un sistema judicial que dificilment m´ajudi a recuperar-vos o que algun dia quan sigueu grans us adoneu per vosaltres mateixos de tot el que us estic explicant.
Jo sempre us estarè esperant amb els braços oberts, al igual que tota la vostre familia i els vostres amics.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Amb les persones que realment son dolentes i tenen l´´hàbit de fer mal sense mirar les conseqüencies, segons el meu parer és perquè estan malaltes, tenen alguna problema mental que no els fa saber distinguir entre la seva imaginació i la realitat i que per tant necessitens ajuda i tractament per curar-se.
Al igual que amb la febre podem estar bullint i sentim que tenim fred, el nostre cos quan està malalt de vegades té una perspectiva diferent de la realitat. El cervell que és el que controla el nostre cos i les nostre emocions ens pot fer veure o sentir coses que no son reals.
Per això les persones podem tindre alguns comportaments que per uns altres poden ser poc comprensibles, és cert que tots som especials i que cadascú té les seves manies i les seves maneres de fer les coses i no per això han de ser malalts.
Però quan juntes moltes coses i en moltes ocasions és perquè alguna cosa no rutlla.
Si una mateixa persona té un comportament agressiu, sempre vol ser més que els demés, s´ha de fer destacar per sobre dels altres, és manipuladora, només té amics i companyies amb les que pugui tindre un interés, té un historial i posiblement deu moltes coses i en molts llocs diferents, és capaç de influenciar als seus fills perquè no vegin al seu pare, només per tindre la raó d´una manera molt irresponsable i sobretot no és capaç d´adonar-se de res d´això, perquè tot és culpa de les situacions i dels demés. L´única explicació és que aquesta persona està malalta.
Haver de viure la situació que estem vivint, és cert que hem dona molta ràbia, una ràbia continguda que hem surt de dintre com quan hem trobo en qualsevol situació d´ una total injusticia. I amb una situació d´aquesta magnitud viscuda en primera persona i en quan ens afecta amb la meva relació amb vosaltres, encara més.
Només hem queda confiar amb el sistema judicial, que no està per tirar cohets, un sistema judicial que dificilment m´ajudi a recuperar-vos o que algun dia quan sigueu grans us adoneu per vosaltres mateixos de tot el que us estic explicant.
Jo sempre us estarè esperant amb els braços oberts, al igual que tota la vostre familia i els vostres amics.
Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.