Estimats Enric i Paula:
Poques novetats al front i la vida quotidiana segueix el seu curs.
Molta gent hem diria que si la vida quotidiana segueix, és perquè tot no va tant malament. I és cert, com us he dit en moltes ocasions la vostre abséncia és l´única cosa que no hem permet tenir una vida plena. Però no hem vull possar un altre vegada melancólic.
Aquest matí he estat una estona amb el tete Julio, i hem anat a esmorçar i passar una estona. Crec que potser fa anys que no haviem quedat per esmorçar, però avui s´ha donat la circumstancia que els dos podiem i ho hem aprofitat. Un altre gran amic que ens estima.
Aquesta nit s´ha anulat el partit de futbol perquè és jugava a les 20:30 i tant a mi com a uns quants ens era impossible arribar per jugar-ho, així que hem quedat per pendre una cervessa i passar una estona junts.
Però el més important és haver tingut bones noticies de la nostra amiga Araceli que es trobava molt pachuchilla i sembla que s´està recuperant bé. M´alegro moltíssim i l´envio de part meva i segur que també de la vostre molts petons, abraçades i sobretot ànims per seguir endavant. És una persona admirable que té una força interior i un gran cor. Que ens estima i que ens la estimem moltíssim.
...
Estimats Paula i Enric:
Ahir pensava que havia publicat ja el post i no ho havia fet. Ja el tenia mig acabat i per temps i per circumstàncies el vaig posposar, i després hem vaig enajenar pensant que l ´havia publicat.
De vegades hem passa que deixo les coses pendents per acabar-les després i s´hem van del cap. Cadascú té les seves virtuds i els seus defectes. Jo hem considero treballador i voluntariós, però sóc força desorganitzat. Intento ser metódic perquè d´aquesta manera no oblidar-me de deixar de fer les coses que tinc al cap e inclús apuntar-me les coses que vull fer, perquè quan ho vaig de cap m´acabo descuidant alguna. Sabent els meus defectes intento posar mitjans per minimitzar les consequències.
Del que ja podeu estar segurs, és de que si no us he escrit algún día no és perquè no he pensant en vosaltres. Això no hem passa, ni hem passarà mai, vosaltres sou i sereu sempre al meu pensament, encara que de moment de manera omnipresent.
Potser vosaltres no sou plenament conscients del que arribeu a tenir. Sense deixar de banda l´estimació que pogueu tenir en el vostre entorn, teniu una gran quantitat de persones aqui, esperant-vos amb unes ganes increibles d´estar i gaudir de vosaltres i que en ningú dels casos la nostra estimació per vosaltres és inferior al que hi podeu tenir i gaudir ara mateix.
El cert és que quan uns pares és separen, com en el vostre cas, les families es separen i entre ells pot no haver-hi cap tipus d´estimació, pero perquè alguna d´aquesta familia no és senti estimada per l´altre, penso que és totalment egoista impedir, dificultar i posar mitjans perqué no us deixin a vosaltres gaudir-ne.
Si els pares estem, a més d´ensenyar-vos i educar-vos, sobretot per fer-vos feliços, aleshores:
- Perquè us volen impedir rebre la nostre estimació?
Per desgracia i amb molta tristessa, sóc molt conscient que per molt que us escrigui i per molt que us expliqui (que ja he fet les dues coses durant molt de temps), si només sentiu i escolteu a una de les dues parts, és difícil, per no dir impossible que arribeu a admetre, com a mínim, que no es gaire normal. Però costarà molt que arribeu a ser objetius perquè ja teniu força condicionat el pensament.
Les persones que no volen creure, per moltes proves que els hi ensenyin no hi creuran mai, i les persones que son creients, qualsevol petita cosa els hi mantindrà vius amb la seva creença.
Ho creieu o no, sabeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Bona nit i fins demà.
