Estimats Paula i Enric:
Tenint en compte que un día sense vosaltres mai pot ser un bon día en tota la plenitut, avui sembla que en tindrem un amb moltes possibilitats de ser-ho. Sembla que les plujes encara no arriban al mediterrani i ara mateix, aqui al menys gaudim de molt sol i una temperatura acceptable.
Comptant que és un dissabte i que desde fa més de vint anys que els dissabtes son dies de feina fins a les nou de la nit, quan dic que sembla que serà un bon dia, és sempre dintre d´aquest context.
Avui, segurament serà l´últim dia de la nostre amiga Silvia com a companyera de la botiga, perquè porta l´embaraç molt avançat i la pobre ja va molt cansada. I ja veurem quan li toqui tornar com estarà la cosa per poder fer-ho, així que de moment és un día com de despedida.
Menys mal que ha entrat la Yolanda, una noia nova, bé una dona perquè ja té una edat. Però viu a Terrassa i venir cada dia i fer quatre viatges és molt pessat, jo ho sé per l´experiència durant tants anys fent-ho. Espero que duri un temps perquè estem sota mínims de personal, i alhora que ens retallen hores, ens fan anar de bólid i amb mil responsabilitats, que arriba un moment que és fa inasumible.
De totes les maneras ja arriba un moment que adonant-nos que estem fent el màxim hem d´asumir quan ja no podem fer res més, i l´única opció és resistir el que es pugui i mentres es pugui.
I aprofitant tots els moments per gaudir del que tenim, avui m' ha convidat l' Amore a dinar per el meu sant, encara que jo no ho celebro, ella no ho ha volgut deixar passar. I aquesta nit anem a una festa sorpressa d' un amic d' en Vivtor que fa divuit anys.
Aixì que arribarem a casat molt cansats, però amb un dia molt aprofitat i amb vosaltres sempre al pensament perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Menys mal que ha entrat la Yolanda, una noia nova, bé una dona perquè ja té una edat. Però viu a Terrassa i venir cada dia i fer quatre viatges és molt pessat, jo ho sé per l´experiència durant tants anys fent-ho. Espero que duri un temps perquè estem sota mínims de personal, i alhora que ens retallen hores, ens fan anar de bólid i amb mil responsabilitats, que arriba un moment que és fa inasumible.
De totes les maneras ja arriba un moment que adonant-nos que estem fent el màxim hem d´asumir quan ja no podem fer res més, i l´única opció és resistir el que es pugui i mentres es pugui.
I aprofitant tots els moments per gaudir del que tenim, avui m' ha convidat l' Amore a dinar per el meu sant, encara que jo no ho celebro, ella no ho ha volgut deixar passar. I aquesta nit anem a una festa sorpressa d' un amic d' en Vivtor que fa divuit anys.
Aixì que arribarem a casat molt cansats, però amb un dia molt aprofitat i amb vosaltres sempre al pensament perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.