.Image { text-align:center; }

Diari Dimarts 31 de Gener. Quin dia més atabalat!!!

   Estimats Paula i Enric;
   Avui hem portat un follón terrible amb la telefonia. Portabilitat de canvi de companyia, contraofertes, cancelacions, etc.
   Un mal de cap, a les que les companyies estan acostumades però els clients normals no i acaba sent un atabalament increible.
   I el pitjor és que encara no ha acabat !!!
   Ja portem deu dies sense internet i encara preveiem com a mínim tres o quatre dies més, que entre una cosa i l´altre pot arribar a una setmana. Sense internet a casa, però ara també sense internet ni veu als móvils per l´Àngels i el Víctor. Vinga, així funcionem a les Espanyes.
   Com jo no estic amb aquesta contractació, a mi no m´afecta tant. Encara així com ajudo en les gestions, us dic que és una gran tocada de nassos.
   Tenia planificat anar aquest matí amb els yayos i dinar amb ells. Però se m´ha anat tot en orris amb totes les gestions que he tingut que fer i l´he post-posat per demà.
   Quan els he trucat, el yayo m´estava esperant per sortir a passejar una mica amb la tieta, però com no anava a marxat ell solet.
   Per molt que em desagradi i encara que els hi vaig dir que aniria, de vegades surten complicacions que ens impideixen cumplir el que hem dit. Això en tot cas, mai suposa un problema entre nosaltres, perquè tots sabem que no és una qüestió de voluntat sinó d´imprevistos que surgeixen i ho acceptem amb naturalitat i comprensió.
   Quan estimes a algú, la bona fe es dona per fet i justifica tots els canvis que es poden produir. M´agradaria que aquests conceptes fossin part de la vostra personalitat. 
   Però lamentablement, no és pot aprendre el que no s´ensenya ni és viu.
   N´estic segur que si els valors que plantejo surten de mi, encara alimentaran més la vostra crítica, però encara així, la meva obligació sempre és que podeu veure un altre manera de ser i d´estimar, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que hagueu tingut un magnífic dia i fins demà.

Diari Dilluns 30 de Gener. Bon dia fills.

   Estimats Enric i Paula;
   Dona goig aixecar-se i veure aquest dia de solete que fa avui.
   Sí, fa fresqueta. Faltaria més, no oblidem que estem al Gener.
   Sí, no és un dia festiu i hem de treballar o anar a l´escola. Normal, no deixa de ser dilluns.
   Però s´agraeix que el dia sigui tant lluminós i clar.
   Al menys per mi, perquè li dona un altre caliu!!! A l´ambient, a la gent, a la vida.
   Potser hi ha alguna explicació científica, no ho sé. Però a mi la relació; Bon dia amb Sensació agradable em sorgeix i el meu cos i el meu cap ho percep amb més ganes de fer coses.
   Al final faig les mateixes, però potser amb millor predisposició i amb més alegria.
   A fer-les i a fer-les bé.
   Tampoc és per dir que el mal temps em provoqui depressions. No és això, però el dia que plou, ennovulat i fosc, el trobo molt més engorròs, mes tristó i amb ganes de quedar-se a casa.
   M´agradaria pensar que vosaltres els gaudiu tots, que us trobeu bé i que sobretot sou feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Diumenge 29? de Gener.

   Estimats fills;
   Un gran matí amb el Kike i la Xenia, que està guapíssima i em recorda molt a tú, Paula. També ha vingut el tete Julio i els bainassencs per fer una pachanga de Padel. Ens ho hem passat genial.
   Després hem fet un esmorçar-dinar que hem allargat fins dos quarts de cinc, quan hem anat a fer el cafè i celebrar el cumple de la Paula' M. 
   A dos quarts de sis, mentres l' Àngels s'anava al cine amb la Carla, jo he aprofitat per anar a Barcelona a veure els yayos.
   Quan he arribat la tieta estava dormint i ells de chachara amb l' Inés i el tete Jesús. Hem pres un altre cafetò i parlat de com havien anat aquests dies. 
   Molts bons moments els que he tingut avui i molt entranyables tots ells. 
   Quines ganes de compartir- los amb vosaltres!!!. Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Ara, apalancat al sofà, sense wifi ni movil, amb la tableta us escric aquest post.
   M' agradaria pensar, que vosaltres també visqueu molts bons moments, que esteu bé i sobretot que sou feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que no us aneu gaire tard a dormir que demà hi ha cole.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 28 de Gener. Aprotitant per desconectar!!!

   Estimats Paula i Enric;
   Avui porto un gran empanament i tot el dia anotant com a dia 27 en lloc de 28. Sembla que el dia d´ahir no va existir i salta un dia en el meu calendari mental.
   Ara que estem enganxats a la serie "The lost" (perdidos) que és espectacular però amb una ida d´olla dels guionistes, sembla que m´afecta cerebralment d´alguna manera. Encara que ens han dit que el final és espantós, inclús així la gent la cataloga com a una de la millors series i ja anem per la  meitat de la quarta temporada.
   Des de que no tenim internet portem una setmana sense veure-la i ens conformem amb el que donen a la tele. Al matí no la veiem, al migdia normalment veiem un tros del telenoticies de la quatre o la Sexta i un tros de TV3, Per la nit que arribem cansats alguna serie de CSI, Major Crimes, Elementary o d´aquest estil i en tot cas alguna peli, però començen tant tard que moltes vegades no l´acabem de veure. Excepte el divendres que ens agrada veure "Tu cara me suena" el reste de la setmana, ens anem adaptant al que hi ha.
    En canvi quant tenim internet, com tenim conectada la tele amb Netflix, ja no posem ni la tele, automàticament veiem algun capítol de les series o pelis que ens agradan. És totalment prescindible però ens surt a 3€ al mes de forma legal i com no suposa una gran inversió vam decidir deixar-la.
   Ara seguim, la de The Lost, House of Cards, un altre clàssic de política a la Casa Blanca, que no crec que us agradés. Narcos, Homeland,... Bé la majoria d´aquestes que veig penso que no és el vostre estil d´entreteniment,
   Està clar que no tenim temps per veure tanta tele, ni el tenim, ni el volem. Preferim anar a passejar, a quedar amb els amics i la family, etc. Però ens serveix per aprofitar el temps que hi som a casa i volem desconectar una mica.
   Tot i així, la tele no és l´única solució, també està la radio que m´encanta i la sento moltes vegades al llit per dormir-me, tant música com algun programa de debats, esports, etc. I com no, potser una de les millors maneres de gaudir del temps lliure a casa, un bon llibre. 
   Sempre m´enrecordo com us llegia cada nit quan estàveu al llit. La majoria de vegades fins que us quedàveu dormits. Que bons moments !!!
   M´encantaria poder gaudir de la vida amb la vostre presencia cada dia, però com encara no ens ho permet, espero al menys que esteu bé i que sobretot sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que hagueu passat un magnífic dia i fins demà.

Diari Divendres 27 de Gener. Tot igual, amb acudit final.

   Estimats Enric i Paula;
   Poques coses interessants avui, que plou i fa fred i potser les bruixes és pentinen.
   Esperant ja el cap de setmana continuem a casa sense Internet i faig connexió amb wifi on puc.
   He sapigut que la teva tutora Paula, la Teresa, ha estat malalta aquesta setmana e imagino que l´haureu passat amb una substituta. Probablement ho haurà fet també molt bé.
   Que continuen arribant-me les teves absències a l´escola Enric i ja anem per 21 aquesta avaluació i em sembla força preocupant.
   Que els yayos estan igual. Igual de fotuts amb la tieta cada vegada més torpona. El altre dia es va tornar a caure fent un planchazo al terra i menys mal que no és va fer gaire mal i van poder trucar a l´Inés perquè baixés a ajudar a aixecar-la. Tot un panorama.
   El diumenge aniré a veure´ls i passar una estona amb ells.
   També el diumenge si tot va bé passarem el matí i dinarem amb el Julio i el Kike, que ja feia temps que no passàvem un temps junts i en teníem moltes ganes.
   Això és tot el que hi ha i la previsió per aquest cap de setmana.
   Potser us sembla aburrit, però segur que acaba siguen força intens.
   Desitjo que vosaltres l´aprofiteu al màxim, que en podeu gaudir-ne molt i sobretot que esteu bé i sigueu molt feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Ahhh !!! Que m´han explicat un acudit molt tonto, però que m´ha fet molta gràcia;
   Sabeu que es veu des de la torre més alta que hi ha a Toronto, la capital de Canadà?
   ...

   Demà us ho dic.
   Espero que aneu ben abrigats, que passeu un bona nit i fins demà.

Diari Dijous 26 de Gener. Encara que no ho celebris és el teu Sant, Paula.

   Estimats Enric i Paula;
   Encara que no ho celebris i ho facis al 29 de Juny per Sant Pau i Sant Pere, avui és Santa Paula.
   Aquesta nit trucarem per felicitar a la teva cosina Paula´M, que encara no ho hem pogut fer perquè durant el dia està al cole i per la tarda va sempre liadísima. L´hem enviat un missatge per whatsapp però ens agrada sempre donar les felicitacions personalment, encara que sigui per teléfon.
   Jo encara que ho celebris un altre dia si que et felicito, encara que ja saps que no sóc de Sants, sí ho sóc de felicitar-ne. M´agradaria fer-ho personalment i gaudir del dia amb tú. Bé, del dia d´avui i de tots els de l´any, però espero que comprenguis que no en tinc la possibilitat, com a mínim ara mateix.
   El que més desitjo al món és que algun dia em pogueu donar l´oportunitat per poguer tornar a estar amb vosaltres, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   He vist aquest matí per TV3 la nevada que ha caigut a Berga aquesta nit, e imagino que vosaltres que hi sou a prop és força probable que també l´hagueu tingut.
   Amb aquest temps també és probable que feu alguna sortida a la neu o la visque de aprop, i espero que no us suposi cap problema, que esteu ben coberts i atesos en tots els aspectes i amb la protecció adecuada per aquests temps, tant a casa com a fora.
   I sobretot, sobretot, que esteu bé anímicament i sigueu feliços.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Desitjo que paseu un magnífic día i fins demà.

Diari Dimecres 25 de Gener. Signant el manifest pels refugiats.

   Estimats Paula i Enric;
   Ahir per la nit vaig tornar a veure en TV3 l anunci per participar en la campanya per ajudar als refugiats i em vaig ficar a Internet i en vaig signar el manifest.
   I han varies maneras d´ajudar:
   Económicament, que a mí no m´és possible, gairebè m´han d´ajudar a mi que no en tinc ni cinc. 
   Anant al concert solidari el 11 de Febrer, que és un dissabte i no podem anar.


   O transmetent amb publicitat, de cartelleria, en webs, en aquest cas al blog i només per vosaltres, però alguna cosa és. També he imprés un cartell per posar a la botiga.
    Com a mínim signant el manifest en aquest enllaç casa nostra casa vostra, perquè les institucions puguin ajudar a aquestes persones que estan passant per una veritable penuria.
   I amb el temps que fa avui, amb aquesta bossa de fred i plovisquejant aquesta aigua neu encara és per pensar més en aquesta gent com ho pot estar passant.
   Per un altre banda, inclús amb el temps que fa, hem canviat el dia habitual de sopar amb els yayos del dijous per aquesta nit, ja que el tete no en pot venir demà i com sempre mirem de quedar tots junts ho hem canviat per aquesta nit. A la fi, com dic sempre és passar una bona estona plegats, el dia, el lloc, el menjar, i tot el reste és secundari.
   Desitjo que vosaltres esteu bé, porteu bé aquest temps i sobretot feu el que feu i sigueu on sigueu, sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Dimarts 24 de Gener. Anem de reparacions.

   Estimats Paula i Enric;
   Ara que no podem estar junts, pràcticament no agafo el cotxe, perquè en el dia a dia no el necessito.
   Quan vaig a Barcelona em moc amb el Tram o el Bus. El sopar del dijous ens ve a buscar el tete Jesús e inclús quan sortim moltes vegades trobem a algú que ens porta o intentem anar en transport públic.
   Primer perquè el cotxe amb els anyets que en té, està només per les ocasions més necessaries i així ens durarà una mica més i per l´altre perquè al final és un altre despesa de benzina, de manteniment, d´assegurança, etc. I ara també de reparacions.
   El vam agafar el dissabte per la nit i el motor feia un soroll que sembla un cotxe de carreres, penso que és el tub d´escapament a l´alçada del motor i que no és molt greu, però dona una mica d´acojone.
   Potser és un altre cosa i li quedan quatre telediaris al cotxe, així que inevitablement avui l´he deixat al taller del Sebas, perquè el mirin i li facin una posada a punt.
   Espero que no sigui res greu, perquè depén del que sigui ja no l árreglarè. Com no el necessito li he deixat perquè ho mirin amb tranquilitat i ja em diran alguna cosa.
   Pel reste, tot igual. Poca feina, molt de fred i pendent dels yayos.
   Després de deixar el cotxe al taller, he anat a fer quatre encàrregs i després volia anar a Barcelona, a casa dels yayos caminant. Que són uns vuit quilòmetres, una hora i quart amb un bon ritme i ja ho he fet en altres ocasions, Però anava una mica justet i m´ha donat mandra, així que finalment he agafat el Tram per anar-hi.
   Quan he arribat el yayo havia sortit a que la tieta caminés una mica, mentres la yaya descansava a casa i he anat a buscar-los. Els he trobat sentats en un banc de tornada, perquè la tieta no en podia més i poc a poc hem arribat a casa..
   He portat macarrons perquè la yaya no cuinés i com a plat únic ens ha anat bé a tots. Després una mica de fruita, un cafetò i he marxat a treballar.
   Amb el cafetó els hi he ensenyat unas fotos que m´havia enviat la Marisol, de com ha quedat la platja de Pineda amb el temporal de la setmana passada perquè les veiessin els yayos.


   Impresionant!!!
   La platja comença al carril bici i s´ha menjat total la sorra.
   És força desolador, encara que imagino que de cara a l´estiu hauran arreglat aquets problemes, potser ja no és como era abans i és força trist.
   En tot cas, no tinc gaire clar que aquest any tal i com estan els yayos, poguin anar gaire a Pineda, però tot i així, els records sempre hi són presents, al igual que amb vosaltres, quan s´estima alguna cosa o alguna persona no s´oblida mai.
   Desitjo que vosaltres esteu bé i sobretot sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.  
   Espero que hagueu tingut un magnífic dia i fins demà.

Diari Dilluns 23 de Gener. Mínima despesa amb comunicacións.

   Estimats Enric i Paula;
   Encara seguim amb problemes amb Internet a casa, perquè amb la fort ventada d´aquest cap de setmana ens han dit s´ha carregat la conexió. 
   Així que avui siguent dilluns em permet escriure-us per la tarda desde la feina. Mal fet, ho sé !!! .
   Intento al màxim evitar fer-ho, perquè l´horari de feina és per treballar, així que he vingut abans per conectar-me i escriure-us.
   També ho puc fer a casa amb la conexió de dades del mòvil, però en tinc poc contractat i estic minimitzant les conexions. Al final, tenint wifi a casa (normalment), al treball i en molts llocs públics, cafeteries, etc. no en necessito gaire més per estar conectat.
   De fet cada vegada en faig servir menys el móvil, per fer quatre trucades, als yayos i al tete bàsicament. la majoria del reste de trucades las acabo fent desde casa i les dades per posar alguna vegada el google maps, el runtastic si vaig a còrrer, o enviar algun whatsapp fora de casa.
   En tot cas penso que és important tenir uns mínims de comunicació perquè sempre ens podem trobar en ocasions que sigui realment necessari, sobretot pels yayos, però alhora també penso que és molt impresindible i per tant també miro de tenir la mínima despesa possible.
   Desitjaria poder parlar amb vosaltres tots els dies. Saber de vosaltres i mantenir un contacte, encara que fos telefónic, de manera habitual. Ja no dic de fer-ho amb un xat de video i poder veure´ns mentres en parlem. Seria increible, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. Intentaré posar alguna formula de xat al blog, per si algun dia en voleu conectar, encara que no sé ni per on començar miraré d´aconseguir-ho.
   Però ara mateix, res d´això és possible, ni passar una mínima estona, ni tan sols parlar en una sala cinc minuts. Així que amb el reste amb poc en tinc més que suficient.
   El que sí que desitjo és que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic día i fins demà.

Diari Diumenge 22 de Gener.

   Estimats fills;
   Avui sense wifi i escribint desde la tablet serè ràpid.
   Només recordar-vos que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar.
   I dir-vos que la Tia Antonia està molt contenta d' haver parlat amb tu Enric i que com tots, en té moltes ganes de tornar a estar amb vosaltres.
   Desitjo que esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que hagueu passat un magnific diumenge i fins demà.

Diari Dissabte 21 de Gener. Com passa el temps.

   Estimats Paula i Enric;
   Que curiós que és el temps!!!
   I ara no em refereixo al metereológic, que també està com una regadera, sino com a unitat de mesura i com les coses que vols i no arriben es fan eterns i les que vius cada dia es passen volant.
   Fa tres anys, vuit mesos i once dies que no puc estar amb vosaltres i és moltíiiiisim temps, però encara em sembla molt més, tota una eternitat.
   En canvi, pràcticament no m´he adonat i en quatre dies fa un mes que estàvem al Nadal i se m´ha passat volant.
   Al final, físicament el temps és el mateix per tothom però no en canvi no passa per tothom igual.
   És difícil d´explicar per un profano com jo en qualsevol materia científica, però entenc pel que he llegit que té a veure amb molts factors i és una questío de percepció i d´entendre que el temps és un valor de vegades subjectiu.
   Fent un exemple amb dues suposicions:
   1. Suposo que si m´aixeco a les nou del matí, recollo el pis, poso una rentadora, em faig un bon esmorçar, estenc la roba i a les once, m´en vaig a còrrer 30 minuts, arribo a casa, faig uns estiraments i em dutxo, A les dotze sorto a passejar pel barri i ens sentem una estona a una terrasseta per fer un canya i una tapa i després arribem a casa a les dues, preparem el dinar i a dos quarts dinem. Segurament pensarè en tot el que he fet en tot el matí i em semblarà el temps ha passat ràpid perquè he fet moltes coses que m´han agradat en poc espai de temps.
   2. Ara bé, si m´aixeco a les nou del matí, mig dormit m´apalanco al sofà i poso la tele per veure qualsevol programa, sense fer res en especial. A les deu, em poso amb poques ganes a recollir quatre coses del pis i fer el llit fins a les once que esmorço alguna cosa i em torno a apalancar al sofà amb l´ordinador mirant alguna xarxa social fins a la una que em dono una dutxa, baixo a comprar el pa i quatre tonteries al super de sota casa i a les dues preparem el dinar i a dos quarts dinem.
Segurament pensarè en que no he fet pràcticament res en tot el matí i pensarè que el temps m´ha passat molt ràpid.
   De les dues maneres s´ha m´ha passat el temps ràpid???
   Tant si l´he aprofitat, perquè l´he aprofitat, com si no he fet gaire i s´ha m´ha passat volant ???
   Potser aquest és un mal exemple!!!
   Torno a provar.
   Un dissabte de treball, vuit hores, amb feina, que es ven i que atens en tot el dia a vuit families i acabo esgotat,  acabo el dia molt satisfet s´ha m´ha passat el temps ràpid.
   Un dissabte de treball, vuit hores, sense feina, que no es ven i que atens en tot el dia a una o dues persones, acabo esgotat també, de desesperació, acabo el dia preocupat i s´ha m´ha passat els minuts amb comptegotes, amb ganes de sortir i marxar cap a cap a casa, perquè el temps era molt lent.
   Així que més que a veure amb l´intensitat del que fem, també té a veure amb l´estat anímic del que ens proporciona. Si ens ho passem bé, passar ràpid, si ho passem malament passa lent.
   Una causa i efecte molt més simple, amb una relació directament proporcional.
   El que sí que sé és que tot el temps que porto esperant per poder estar amb vosaltres és fa interminable i difícil de passar, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Crec que és molt més complexe que això però ara no tinc capaçitat per fer més anàlisis i en tot cas ja el farè un altre dia amb més lucidessa.
   Us envío infinits petons i abraçades i desitjo que esteu bé, sigueu feliços i el temps passi l
   Espero que hagueu gaudit d´un magnífic dia i fins demà.
   

Diari Divendres 20 de Gener. Preocupació pel yayo.

   Estimats Enric i Paula;
   Ahir vam anar a sopar a casa dels yayos i resulta que el yayo es trobava al llit. 
   Havia anat al gimnàs després de dinar i sembla ser que va començar a sentir-se malament i es va tornar cap a casa. Va vomitar dos o tres vegades i li feia molt de mal la panxa i els ossos.
   Així que s´en va anar al llit i quan nosaltres vam arribar a dos quarts de deu de la nit, ell estava dormint i el vam deixar descansar.
   Per tant vam sopar amb la yaya i la tieta, xerrant de com anava tot, de més cartes que els hi havien enviat dels metges i de la programació de les visites al seu calendari. 
   Tot bé, encara que preocupats pel yayo i de que no siguès res greu.
   Aquest matí els he trucat i m´ha dit que ja es trobava millor. M´ha explicat com va anar tot i que ara s´havia pres un café amb llet i l´havia sentat bé. Per sort només ha sigut un esglai.
   Perquè en aquesta casa si cau el yayo, estem aviats que és el motor de la yaya i de la tieta.
   En tot cas, avui ja estàvem preparats per si havìem de sortir "correns" a portar el yayo al metge mentres algú es quedava amb la yaya i la tieta.
   Afortunadament, tot segueix amb normalitat i ells tranquils a casa descansant, que amb el temps que fa és on millor poden estar.
   Segons he sentit tenim un cap de setmana de pluja, que per un altre banda ja feia falta, encara que no m´agradi gaire. Amb fresqueta i força aire.
   Ara mateix està plovisquejant amb intensitat pero sense gaire força.
   Segurament com us passarà a vosaltres, aquest és l´imatge de Manresa que ens ofereixen les càmeres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a Manresa.

   

   I aquesta la més a prop a Cornella que és la de TV3 a Sant Joan Despi.
     

   
   Em sembla que estem per l´estil amb el temps.
   Desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
  Espero que tingueu un magnífic dia i us el prengueu amb bon humor, amb o sense paraigues.
  I recordeu sempre que  us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dijous 19 de Gener. Espero que cada nit em recordeu!!!

   Estimats Paula i Enric;
   Avui com molts dies en el contexte d´una conversa amb un amic, he parlat de vosaltres i de quan us estimo i quan us trobo a faltar. En aquell moment no he volgut profunditzat en el tema perquè no era per quedar-se trist i melancòlic, i hem seguit parlant d´uns altres temes.
   Per la tarda m´ha vingut un altre vegada al cap la conversa i m´he quedat pensant en que amb les limitacions que tenim per estar junts i sense cap tipus de contacte, l´única esperança que em sembla tenir és que pogeu llegir el vostre blog i us adoneu què ara i sempre sereu part de la meva vida, sempre pensaré en vosaltres, sempre us estimaré, sempre estareu al meu cor i sempre us estaré esperant.
  

    Desgraciadament, entenc que vosaltres esteu igual de lligats que jo i d´alguna forma escribint-vos cada dia, desitjo que en algun moment, vosaltres també en tingueu present. 
   Espero que hagueu tingut un magnífic dia, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Ara anirem a sopar amb els yayos, la tieta i el tete Jesús, que pensen i senten el mateix que jo i vosaltres, encara que omnipresents també estareu amb nosaltres.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dimecres 18 de Gener.

   Estimats Enric i Paula;
   La peli d´ahir molt maca, molt tendre, però molt tristona. En alguns moments penso que previsible, encara que tot i això ens va agradar molt.
   Ara entre que va començar amb una mica de retard i que dura dues hores, vam sortir del cine a dos quarts d´una i amb una rasca tremenda.
    I aquest matí em sembla que encara feia més fred, perque he anat a Barcelona molt d´hora a quedar-me amb la tieta, ja que els yayos tenien també que marxar un altre vegada al Clínic perquè la yaya és fes una proba. Ja quan han arribat a casa gairebé a les dotze jo m´he vingut cap a casa i avui no m´he quedat a dinar amb ells perquè en volia fer unes gestions aqui. A part d´escriure-us, clar.
  Ara a dinar una mica i preparar-se per anar a treballar aquesta tarda.
  Desitjo que vosaltres esteu bé, ben abrigats i sobretot que sigueu feliços.
   Us envío infinits petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.

Diari Dimarts 17 de Gener. Seguim de celebració amb el nostre aniversari.

   Estimats Paula i Enric;
   Hi ha una dita en la que estic totalment d´acord, que és; "el roce hace el cariño". I això serveix en tots els àmbits de la vida. De prop a casa i ampliant el radi,  amb els veins, amb la gent del barri, a l´escola, o al treball en el nostre cas. I per soposat amb la familia i amb els nostres amics.
   Quan trobes a persones de bon cor i amb certa regularitat comparteixes alguns coments, penso que amb el temps es va creant una certa estima, que inclús amb els anys és probable que s´acabi transformant en amistat.
   Si parlem d´alguna cosa més que una amistat i ja arribem a una relació, també hi ha d´haver evidentment una atracció per totes dues parts. I si aquest temps es comparteix en un espai de treball on estas tot el dia, durant molts dies, l´increment de sensacions i de voluntat per estar més temps amb l´altre persona fora del àmbit de treball inevitablement és magnifica.
   Així va començar amb la vostre mare quan vam coincidir durant uns mesos al Corte Inglés de Diagonal a Barcelona i amb alguns amics en comú, ens vam conéixer amb més profunditat i començar una relació.
   Com podeu veure, la vida dona moltes voltes i com és natural, tots els començaments és fan amb el propósit de que sortin bé, per això és començen, però finalment el temps és l´únic que ens diu com acaben. Potser algun dia si voleu, entrarem amb més profunditat amb l´etapa desde aquell moment fins a quan ens vam separar, però no ho faré en el blog, sino quan poguem estar junts.
   En tot cas, després de haver de separar, el juliol del 2.008, la vida, que és molt capritxosa en va portar de nou a Cornellà, on vaig començar a treballar a l´empresa. I aqui hi havia un àngel, que encara que jo no ho sabia, m´estava esperant. Tot i que no ens coneixíem, ràpidament vam tenir molta afinitat.
   Aquesta vegada, ja teniem tots dos una edat, i una situació personal cadascú darrera i les coses no es fan a la lleugera, com quan teniem vint anys. Així que amb molta serenor i posant molt cap, anavem quedant de tant en tant fora de la feina per fer un cafè, o anar a comprar. Erem companys i començàvem amb una bona amistat.
   Ens enteniem, teniem criteris similars i ens trovabem molt a gust junts, així que el 16 de Gener de fa vuit anys la vaig convidar a anar al cinema per anar a veure Siete Almas, del Will Smith. Va ser una pel·liculassa que ens va agradar molt, i que encara que va durar dues hores s´ens va fer curta.
   Ja de matinada, acompanyant-la a casa, ens vam fer el nostre primer petó i des de les hores amb aquell petó, la flama de la nostra estima ha anat increxendo de manera exponencial.
   Aquesta nit per remomerar aquell instant anirem a veure Belleza Oculta, també de Will Smith, que té un aire a la de Siete Almas.



  En tot cas, el més important d´estimar a una persona, no és que fas, ja sigui el cine, anar a dinar, etc, sino gaudir passant aquest temps amb ella, que és meravellossa.
   A tots dos ens encantaria que fossiu aqui per gaudir del vostre temps amb nosaltres, però ja sabeu que no podem accedir a vosaltres per aconseguir-ho, encara que no perdem l´esperança, perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
    Desitjo que algun dia trobeu a una persona, una bona persona, que us arribi al cor i compartiu aquests sentiments d´estimació, mentres tant, desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Dilluns 16 de Gener. Finalment avui he anant a donar sang.

   Estimats Enric i Paula;
   Era ahir em sembla, quan us deia que tenia que cuadrar amb els yayos el dia d´anar a Barcelona. Doncs ha sigut avui que els yayos tenien que marxar al metge i perquè la tieta no es quedés sola he anat jo. Però abans he passat pel Clínic, perquè ahir a la nit vaig demanar hora per paticipar en la Marató de Sang i a les nou del matí ja estava estirat a la camilla.
   Amb la tieta ens ho hem passat força bé, perqué hem esmorçat junts a casa i després l´he vestit i hem anat a donar una volta. Quan dic una volta em refereixo a no arribar a fer 500 metres en recte i trigar amb el tacatà, 40 minuts per anar i uns altres 40 per tornar.
   Us pot semblar poc però per ella és un gran esforç amb el mal que li fan els braços i ja no dir les cames i totes les articulacions en general.
   Després hem tornat a casa i ja havien arribat els yayos, així que hem dinat junts, els he ajudat a recollir i he marxat perquè havia d´anar a treballar.
   Per la tarda hem felicitat i dona´t una sorpresa a la nostra companya i amiga Mati què avui és el seu cumple.
   Ara, mig grogi al sofà, passant un altre dia estador i veient la nova serie de Tele, " Sé quien eres" i encara que emsembla força interesant, vaig a durar un tris en anar-me´n a dormir.
   Destitjo que hagueu tingut també un altre dia tant interesant, que esteu bé i que sobretot que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Diumenge 15 de Gener. Amb les piles posades.

   Bon dia fills;
   Avui, ja hem començat amb les piles posades i em sembla que no les deixarem descansar fins a la nit.
   Relativament d´hora, a les nou del matí ens hem aixecat, he recollit i fregat tot el del sopar d´ahir.
   Ja fa molt de temps que els dissabtes per la nit, que venim cansats de treballar tota la setmana, em permeto no recollir res i fer-ho el diumenge pel matí. Al final s´ha de fer igual, però després de sopar ens ve més de gust no recollir i apalancar-nos una estona al sofà directament.
   Total que després de netejar la cuina m´he fet un tros de pa torrat amb mantequilla i mermelada i un cafetó per esmorçar.
   Recollida la cuina i havent esmorçat, m´he anat a tallar el cabell, que ja el portava massa llarg. Tallar, arreglar les patilles, les celles, les ungles, afeitar-se, dutxar-se i de nou, evidentment, recollir i netejar el bany. Una odisea perquè cada vegada que netejava apereixien per art de magia alguns pels.
   Mentrestant l Àngels ha posat i estés dues rentadores i endressat el reste del pis.
   Ara ens estem arreglant i canviant perquè hem quedat per dinar amb els Pedrosa-Molano i després de dinar aniré a Barcelona a passar la tarda amb els yayos.
  No sé si també em quedaré a sopar, no ho crec però en tot cas, gairebé segur que arribaré tard a casa. Així que ja veieu tot el dia sense parar.
   M´agradaria pensar que vosaltres visqueu amb tanta intensitat tot els dies i en gaudiu de tot el que feu, i el que més desitjo és que esteu bé i sobretot que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.

Diari Dissabte 14 de Gener. Marató de sang de Catalunya.

    Bon dia estimats Paula i Enric;
    Encara que fa un fred que pela, avui ens hem aixecat amb un solete que dona gust per aprofitar el dia.
   Ja fa uns dies que vaig sentir la marató de sang que es fa del 13 al 20 de Gener per tota Catalunya i jo que sóc donant habitual i que en tenia pendent anar-hi, vull aprofitar la marató per fer-ho. De la setmana que ve no passa. Jo l´any passat em sembla que només ho vaig fer una vegada, perquè el vaig anar deixant i al final no en vaig fer més. Per això aquest any vull començar aviat.
   És cert que porto tota la setmana de bòlid i ho hauré de planificar amb el matí que els yayos no hem necessitin pel matí i anar-hi. 
   Dels llocs programats, a mi el que em va millor és l´Hospital Clínic. A vosaltres us queda més a prop l´Althaia a Manresa, encara que no podeu donar-ne encara, ja que és dels 18 al 65 anys. 
   Però és interesant que si coneixeu algú que en vulgui donar l´animeu a fer-ho. Aqui teniu l´enllaç per accedir als llocs pels donants de la Marató. Tot i així, hi han molts més centres per donar-hi durant tot l´any, amb un màxim de tres o quatra vegades al any.
   Per no posar-vos una parrafada si no ho voleu llegir, us deixarè un altre enllaç que penso que és molt interesant de Perquè és tant important donar sang?
   Hi han molts grups sanguinis i jo sóc de grup més extrany, 0 negatiu. Això vol dir que jo li puc donar a tothom, sigui del grup que sigui i a mi només hem poden donar els que siguin del mateix grup que jo. Encara així, crec que és molt important ser solidari i generós amb altres persones i oferir en tot el que podem la nostra ajuda, encara que pugui semblar poca cosa, la suma de moltes persones en  pot fer d´un acte petit una gran causa.


   Quan vagi al Clínic també preguntarè per com fer per ser donant de plasma i de médul·la òssia.
   El nostre amic Jordi Vilaseca ho és i m´agradaria informar-me com a mínim.
   Amb tot el que han necessitat i necessiten els yayos i la tieta, que són clients VIP dels Hospitals, ja no només ho faig per solidaritat, també per responsabilitat amb la nostra familia.
   M´agradaria pensar que vosaltres, tot i que no en podeu ser donants encara, també hi creieu en aquests valors.
   Desitjo que us trobeu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un expléndit dia i fins demà.

Diari Divendres 13 de Gener. Paciència i estimació per tractar amb la gent gran.

    Estimats Enric i Paula;
   Ahir per la nit vam anar a sopar a casa dels yayos, com fem cada dijous, però amb l´absencia del tete Jesús, que porta una galipandria de cavall i estava al llit amb angines.
   No sé el perquè, però és habitual amb ell que cada any en tingui, ja les té força controlades i quan comença a notar els sintomes, és cuida molt més, es pren la medicació que li va bé i es tira un dia senser de llit i de descans i se li passa.
   Així que ahir vam estar sols amb els yayos i la tieta, que porta uns dies fatal.
   Ahir al matí és va caure i se´ls van veure negres per aixecar-la. No es va fer gaire mal, però qualsevol dia tenim un bon susto. Després de dormir tota la tarda, a les vuit de la nit, la van aixecar per estar una estona al menjador abans de sopar i volia pendre un got de llet per esmorçar perquè pensava que era el matí.
   Espero que no sigui progressiu, perquè amb el ritme de desorientació que porta, en quatre dies ja no sabrà ni qui som. Ja no és que sapigui el dia o el mes que és, sino que tampoc l´hora del dia en el que es troba.
   Després de sopar deia que estava cansada i que s´en volia anar a casa, perquè creia que estava a casa d´una cosina. És molt trist  i fa molta llàstima veure com va perdent el cap.
   Com a la yaya li suposa un gran esforç, vaig aprofitar que estavem nosaltres, per acompanyar-la al lavabo, desvestir-la, posar-li el pijama i ficar-la al llit.
   Avui el tete ja s´ha trobat millor i ha anat a treballar i ja hem quedat el diumenge per anar a veure´ls i ajudar-lis a casa.
   Jo al migdia aniré a dinar amb la familia Pedrosa-Molano perquè el dimecres va ser el cumple de l´Agustín, el pare de l´Àngels i la Carmen. El pobre home tampoc s´entera de res, però sabem que s´ho passa bé quan estem tots e intentem que mentres no mermi les seves capaçitats, compartir tots els moments també amb ell.
   Trobar-se físicament malament és dur, sobretot per la gent gran perquè els hi costa molt més recuperar-se, però trobar-se mentalment perdut encara ho és més, perquè no només ho pateix la persona sino el reste de la familia.
   No sé si en viviu alguna situació similar però en tot cas, sempre hem de pensar que encara que igual que no entenen el que fem o el que diem, sí que perceben els sentiments i la forma en que els hi diem les coses. Per això és fonamental tractar-lis amb molta paciència i estimació.
   Desitjo que vosaltres esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Dijous 12 de Gener. Prohibit rendir-se.

   Estimats Paula i Enric;
   És important tenir metas a la vida, del tipus que sigui per no perdre la motivació.
   Pot ser una meta esportiva, laboral/escolar o personal, però alguna cosa que ens motivi.
  Segons la meva opinió, viure sense un somni és com navegar sense rumbo i això comporta possiblement depressions i fustracions que no ens porten res de bo.
   Els objectius siguin del tipus que siguin, han de ser flexibles i fets amb una programació, també pensant a llarg plaç. És recomenable que siguin alcanzanbles i realitzables.
   Per això fraccionar el camí amb objectius petits per anar cumplint el procés, és ideal.
  També escriure´ls i anar marcant el que anem conseguint és molt important per veure el que ja anem aconseguin.

   

   No tots els dies tenim ànims per pensar en objectius, però no per això hem de defallir.
   Tampoc és necessari pensar a lo gran i plantejar-nos ser astronauta o pilot de formula 1, o sí i buscar la manera d´arribar. Encara així, moltes vegades, petits canvis diaris en la nostra vida ens ajudan al llarg del camí, de moltes maneres.
   Intentar millorar en algunes coses que no ens sorten, ajudar a casa i fer més cas, o simplement lleguir un llibre. Pendre´s la vida sense prese però sense pausa, crec que és un bon métode.
   Sempre hi han coses que ens poden donar una motivació per pendre la amb interés, perquè al final només en tenim una i si no l´aprofitem nosaltres per nosaltres mateixos, ningú ho podrà fer per nosaltres.
   Jo en tinc molts objectius, de petits i de grans, com cada principi d´any, em sembla que els té tothom. Que si he de baixar de pes, que si he de fer més esport, que si vull estudiar més algunes materies que m´agradan, com el diseny, alguna cosa de programació, etc. Per suposat, encara que és un fet molt difícil, millorar la meva situació económica i per descomptat no deixar de gaudir tot el pogui dels moments i de la gent que estimo.
    Però el meu objectiu més clar i contundent sense cap mena de dubte, sou vosaltres. 
   En aquest cas, no poso data, No sé si serà a curt (no ho crec), a mig o a llarg termini, però tinc la absoluta determinació per dedicar la meva vida a intentar tornar a estar amb vosaltres, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.   
   Penso que en aquest món s´ha de lluitar i treballar moltíssim, i ens hi podem trobar en situacions molt difícils de portar, però quan un pare que estima amb bojeria als seus fills, no pot estar amb ells, és miri com és miri, està prohibit rendir-se.
   Els mitjans són el que són. Ara l´únic que puc fer és escriure-us cada dia al blog, intentar saber de vosaltres a través dels metges, professors i potser la justicia, com a mínim fins als divuit anys. Tot i aixì no perdre mai l´esperança de que algun dia reflexioneu, com a mínim el suficient per estar disposats a tenir un diàleg per intentar entendre´ns,
   Fins aquest moment, desitjo de tot cor que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que hagueu tingut un magnífic dia i fins demà.

Diari Dimecres 11 de Gener. Tornant a Sallent.

   Estimats Enric i Paula;
   Aquest matí he anat a Sallent per parlar amb la teva tutora Paula, la Teresa Bo i tal i com ja vam parlar al desembre la teva adaptació al nou cicle és molt esperançador. Bona actitut, bones notes i reflexe d´un sintoma de que et prens els estudis seriosament i estas força involucrada.
   El que més m´alegra és que sobretot es nota un esforç darrera de tot això, encara que també m´ha dit que en alguna asignatura t´ha baixat la nota per no presentar algun treball, en general ho fas molt bé. Ja que també m´ha dit que en una de les proves que vas fer amb ella, vas ser la que més puntuació i va treure. I per això et felicito i m´en alegro moltíssim de que et vagi bé.
   Tot a la vida requereix d´un esforç, pot ser més gran o mes petit, però aprendre a sacrificar-se per obtenir els nostres objectius, penso que es fonamental.
   No importa les vegades que ens equivoquem o que ens sorti malament, amb voluntat tot ho podem millorar, potser tot no sempre ho podrem aconseguir, però com a mínim ens aproparem més al que desitjem. Els errors i les equivocacions sempre són part de l´aprenentatge.
   Sense conèixer del tot els motius del perquè, el que no puc entendre són les catorze faltes d´assistencia que portes ja aquesta avaluació Enric. 
   Aquesta apatia no la comprenc i sembla que tens uns profunda falta d´interés per tot, que principalment et perjudica a tú i no entenc que tipus de reacció necessites per canviar-la.
   Seria un enorme plaer poder parlar amb tú e intentar ajudar-te perquè reaccionessis, perquè penso que t´estàs equivocant per aquest camí, però estic segur que això ja ho saps, perquè com jo, segurament tothom t´ho ha dit.
   Si per molt que jo vulgui no ho puc fer i tú no em deixas, si us plau, intenta trobar a algú que et pugui ajudar, no tinguis por de explicar les coses perquè algú t´ajudi a canalitzar-les i fer que vagis cap endavant.
   Les coses a la vida ens poden anar bé o malament, però penso que si no ens va tot lo bé que ens agradaria, que no sigui per no intentar-ho.
   Jo no em cansaré de fer-ho per vosaltres mai, perquè sou els meus fills, us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Desitjo de tot cor que esteu bé i sobretot que sigueu feliços,
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que hageu tingut un magnífic dia i fins demà.

Diari Dimarts 10 de Gener. Superant les vides paral·leles.

   Estimats Paula i Enric;
   De vegades hi han imatges que parlan per sí soles.


   Jo us esperarè fins al infinito i més enllà, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Desitjo que esteu bé i sobreto que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dilluns 09 de Gener. Tinc congelat les idees.

   Estimats Enric i Paula;
   Estem a una zona relativament càlida  per queixar-se, perquè el reste d´Espanya, Europa o algunes zones del món són molt més fredes i encara així fa una fred que se les pela.
   Ho sento!! Però no puc amb el fred.
   La calor tota la que volgueu, encara que sui com un pollastre, però el fred em congela fins la idees.
   I si aqui fa fred, més en farà allà a Sallent, encara que ho viure en uns dies, no en vull ni pensar.
   Desitjo de tot cor que vosaltres esteu bé i tingueu tot el que necesiteu per estar calents, tant a casa com fora i sobretot que sigueu feliços, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Diumenge 08 de Gener. Acabem les festes sense parar.

   Estimats fills;
   Aquest matí els Bainassencs han organitzat una sessió de Padel per començar a l´any i hem una hora i mitja, més deu minuts abans de calentament, més gairebé 10 més perquè no hi havia ningú després, total gairebé dues hores donant-li a la pala, per acabar reventant.
   Que no va res malament per baixar els turrons i els grans àpats que ens fotut aquests dies, perquè la dieta s´ha anat a prendre pel sac ja fa uns quants dies.
   A més avui, després de jugar ha sigut dutxar-se, prendre un refresc ràpid i anar a casa a canviar-me perquè la familia Molano-Pedrosa perquè ara anem convidats a casa de la Tia Ana i el Tio Manolo, que segurament no us enrecordareu d´ells.
    Ala, un altre dinar explosiu, amb picoteo i una senyora paella, postre, mantecados, etc.
   Al final acabaré rodó !!!
   Mentres ells es s´han quedat fent la sobretaula jo no m´he anat gaire tard a Barcelona per veure i passar una estona amb els yayos.
   Ja sabeu que intento escapar-me cada vegada que puc per anar a veure´ls i els dies festius encara més.Finalment no m´he quedat a sopar amb ells per ajudar-lis a preparar-ho, a recollir i a canviar a la tieta perquè la tienta ja anava amb camison i el sopar el tenien preparat.
   M´ha donat per anar a veure a l´Aleix i el tete Julio i donar-li el seu regal de Reis que li han deixat a casa nostre. Tampoc he pogut quedar-me gaire per arribar a casa a sopar.
   Així que ja veieu, a més temps, més per aprofitar i gaudir de tot del que dispossem per gaudir-ne.
   Desitjo que vosaltres també el gaudiu al màxim, esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que hagueu tingut un magnífic dia i fins demà.

Diari Dissabte 07 de Gener. Començen les rebaixes.

   Estimats Paula i Enric;
   Per vosaltres és un dissabte més, o l´últim dissabte de vacances perquè el dimarts començen les classes.
   Però per nosaltres després dels quatre dies típics de festes, avui comença ja la vida normal amb el primer dia de treball post-festes i amb el handicap de que és el primer dia de Rebaixes.

   
   Que vol dir això, que s´ha d´etiquetar tots els productes amb el preu que tenien abans, els descomptes que es poden aplicar i el preu final.
   Menys mal que els nostres articles són grans i no és una feina excesivament complicada, tenint en compte que no esperem una abalancha de gent tornant-se boja i fent cua a la porta per comprar. Més bé sembla un dissabte on la gent està de resaca amb tantes compres i que s´el pendrà amb molta més calma.
   Tot i aixì esperem tenir força feina.
   Per sort la nostra botiga no obre demà diumenge com molts altres comerços !!!
   Desitjo que vosaltres podeu gaudir d´un magnífic dia i podeu aprofitar al màxim el que us hagin portat els Reis i els últims dies de festes. 
   Pero sobretot que us trobeu bé i que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Divendres 06 de Gener. Dia de Reis, com a mínim és un dia de festa.

   Estimats Enric i Paula;
   Ahir vam passar una gran nit amb el nostre amic Kike veient les paredetes de la Gran Via de Barcelona i prenent un chocolata calent amb xurros. No vam comprar res, però que fàcil és passar un bon moment quan estas amb gent que estimas.
   Avui ha sigut un gran dia, al matí a casa amb l´alegria d´un dia de Reis per davant, després anant a dinar a casa de la Mari i l´Agustín, amb la familia Pedrosa-Molano, que ells sí que celebren aquest dia i ho em passat molt bé. La Carla i la Paula estaven molt emocionades.
   A mi els Reis m´han portat una bossa bandolera per portar les coses i certament l´han encertat perquè la que porto està molt atrotinada.
   Després de dinar i fer una mica de sobretaula m´he anat a Barcelona per menjar el tortell amb els yayos, la tieta i el tete Jesús.
   Cada vegada estan més cansats i la tieta bastant pitjor, ja veurem com continua l´any però es preveu força complicat.


   Però mentres el podem gaudir, ho celebrarem fins que poguem.
   Jo, com molts dies us he trobat molt a faltar, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Desitjo que vosaltres hagueu tingut un magnífic dia, que hagueu gaudit de tanta estimació com la que hem viscut nosaltres i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dijous 05 de Gener. Arriba un altre nit de Reis.

   Estimats Paula i Enric;
   Ja arriba un altre nit de Reis, amb la tradicional cabalgada.
   Nosaltres, encara que passa molt a prop de la botiga no la veure´m perquè estem treballant, encara que a mi desde que no estic amb vosaltres ja no em fa gaire il·lussió.
   Gaudeixo com puc de l´ambient del reste de la gent, i m´alegro pels nens que ho viuen amb passió i la felicitat que els hi genera als pares veure als seus fills tant contents.
   Ja sabeu que nosaltres a casa dels yayos fem Pare Noel i no fem reis, però els Molano-Pedrosa ho fan al revés, així que alguna cosa segurament m´acabarà arribant. I és d´agrair.
   Tot i això he fet la meva carta als reis, amb tota la meva esperança de que el pugui cumplir.

    Nosaltres, com ja us he explicat no podem anar a la cabalgada, però després de sortir de treballar anirem a celebrar el cumple de l´Aitor, el fill de la nostra companya Silvia, que avui fa anys.
   I després depén de les ganes i el cansament quedarem amb el nostre amic Kike per anar a Barcelona a veure les paredetes que monten a la Gran Via la nit de Reis.
   Fa molts anys, quan viviem a Barcelona ho haviem fet moltes vegades amb la vostre mare i els vostres avis, Tino i Pilar. Inclús crec recordar que quan tu Enric eres molt petit també hi haviem anat alguna vegada.
   En qualsevol cas, avui és un dia entranyable i molt trist per viure´l sense vosaltres.
   Desitjo que encara així vosaltres esteu bé i sobretot sigueu feliços.   
   Espero que paseu un magnífic dia, una divertida cabalgada si aneu i una gran nit de Reis.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dimecres 04 de Gener. Cuidant de la tieta.

   Estimats Enric i Paula;
   Avui els yayos s´han passat gairebé tot el matí al Clínic fent probes a la yaya i jo m´he quedat amb la tieta cuidant-la. Quan vol és molt carinyossa encara que va al seu aire.
   Sent el que vol i quan se li posa una cosa al cap no hi ha manera de fer-li entendre, tot i així s´ha portat força bé.
   Després quan han vingut els yayos hem preparat el dinar i els hi recullit tot perquè la tieta i la yaya s´en poguessin anar al llit a descansar perquè venien reventades.
   El yayo que no en gaires forçes tampoc, encara té coratje per mantenir-se una mica en forma i quan jo he marxat per anar a treballar aquesta tarda, ell marxava a caminar.
   Segons em deia s´en va fins a la plaça Espanya, dona un passeig i es torna. Això sí, la pujada ja la fa amb el autobús, perquè ja és massa per ell fer-ho caminant. Encara així, crec que és tenir una bona força de voluntat, inclús avui que feia una bona rasca.
   Els yayos cada vegada són més grans i el tete i jo fem tot el que podem per ajudar-los, no sé quin futur ens ha de venir, però em temo que serà força complicat. Però la familia està per això, per recolzar-se en tots els moments, els bons i en dolents.
   M´agradaria que poguessiu estar aqui per gaudir-ne d´ells mentres estiguin, perquè penso que no es mereixen aquest desinterés, amb tot el que us estimem i us trobem a faltar. No ens el mereixem ningú, però ells, molt menys,
   Desitjo que al menys esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que hagueu tingut un magnífic dia, que aneu molt ben abrigats i fins demà.

Diari Dimarts 03 de Gener. La meva paciencia i esperança és eterna.

   Estimats Paula i Enric;
   Crec que per fi he desconectat l´opció móvil del blog amb accés directe i que ara cal contrasenya sí o sí per veure´l. Potser per escriure a ningú però potser no i si no és ara, amb l´esperança que sigui algun dia i us dona per llegir-ho i pogueu comprobar que no m´oblido mai de vosaltres, perquè encara que igual no us ho creieu, us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Sento molt i em fa molt de mal, pensar que sentiu una inmensa rancúnia per mi i que no teniu pensat donar-me l´oportunitat de demostrar-vos que les coses poden canviar.


   Però per molt que tingueu aquest pensament molt arrelat en el vostre cor, us aseguro que no podrà  mai amb la meva esperança de recuperar-vos.
   I us agradi o no sempre sereu els meus fills, us desitjaré el millor i sobretot que trobeu la feliçitat allà on esteu.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.

Diari Dilluns 02 de Gener. Solventats problemes amb el blog.

   Estimats Enric i Paula;
   Per fi em sembla que he pogut solventar els problemes que tenia amb el blog i al menys aquest 2.017 alguna cosa sembla que funciona.
   I el que espero que no es solventi, potser algun dia ho aconseguim, perquè us agradi o no, jo sempre us estimaré moltíssim i us trobaré moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero i desitjo de tot cor que esteu bé i que sigueu feliços.
   Bona nit i fins demà.

Diari Diumenge 01 de Gener.

   Estimats fills;
   Feliç any nou 2.017 i recordeu per sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.