.Image { text-align:center; }

Diari Dissabte 30 de Novembre. 6 mesos i 20 dies sense vosaltres.

 
      Bona nit fills i bon cap de setmana. Us estimo moltíssim, 
us enyoro encara més i us trobo molt i molt a faltar.

Diari Divendres 29 de Novembre. 6 mesos i 19 dies sense vosaltres.

   Ahir a la nit vam anar a sopar amb els yayos i el tete. No vam fer res especial, no vam parlar de res nou, no va passar cap cosa extraordinària, només vam gaudir junts d' un altre moment d' estimació.
   Son aquests moments tan gratificants els que després ens queden a la memòria.
   Aquest moments ens els estem perdent, jo amb vosaltres i vosaltres amb mi i la nostre/vostre familia i amics. Aquests moments jo no hi seran i m' amoïna pensar quan temps més haurem d' esperar per gaudir-ne.
   Jo espero impacient per iniciar aquest retrobament i començar de nou si fa falta la nostre historia, l' historia d' un pare i els seus fills que s' estimen i fan el possible per no perdre la il.lusio i l' estimació recíproca que és tenen.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dijous 28 de Novembre. 6 mesos i 18 dies sense vosaltres.

   Estimats Enric i Paula:
   Passejant, sentint la ràdio o veient la tele ja fa uns dies que ens recorden que hem de començar a pensar que li demanarem al Pare Noel o als reis per els nostres éssers estimats.
   Hi ha gent que no hi creu en aquests mítics personantges, e inclús nens que és pensen que el Pare Noel o els reis no existeixen. I el que no saben és que aquest esperit nadalenc és el que permet als pares aconseguir algunes de les coses que és demanan.
   De qualsevol manera hi han persones que estan acostumades a  pensar que els grans regals són aquells que valen molts diners i la realitat és que per aconseguir alguna cosa que ens il.lusioni no fan falta grans regals. 
   La felicitat cadascú la rep de manera diferent, sempre us he intentat ensenyar que no depén del que tenim o del que podem aconseguir, sino de l´il.lusió que ens facin les coses. L´important d´un regal és la voluntat de les altres persones en fer-nos feliços i això per si mateix ja té molt de valor, independenment del seu preu.
   Estar amb la familia i els amics, és el major regal que puc tindre perquè son sentiments que no es poden comprar.
   Segur que en aquestes dades els amics i la familia hem demanarà coses per nadal però les cambiaria totes per poguer estar un altre vegada amb vosaltres.
   Vosaltres serieu el millor regal que hem podria portar el Pare Noel o els Reis mags.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
   Us deixo amb un escrit de Julio Cortázar, un gran escriptor. Bona nit i fins demà. 


   

Diari Dimecres 27 de Novembre. 6 mesos i 17 dies sense vosaltres.

   Estimats fills:
   Ja som dimecres i hem passat la meitat de la setmana, la ultima setmana de novembre.
   No tinc cap il.lusió perquè passin els dies si no puc estar amb vosaltres.
   Avui un dia plujós, un dia normal, treball, fred i molta enyorança, un dia trist com el meu estat d´ànim.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dimarts 26 de Novembre. 6 mesos i 16 dies sense vosaltres.

   Trista situació viscuda aquesta tarda davant de l´escola Torres Amat.
   Mentres tu Enric i la mare passàveu de llarg amb l´acusació de que no tinc vergonya, hem posava trist perquè no has sigut capaç de tombar el cap per mirar-me.
   Encara que cadascú pot pensar que té la raó, això no està renyat amb l´educació, mirar a les persones a la cara es un signe de respecte, no només de respecte a l´altre persona sino a tu mateix.
   Et conèc i sé que no hem tens por per no fer-ho.
   Et conèc i sé que no és per covardia.
   Si és per vergonya no l´has de tindre, no t´has d´avergonyir de res, tu no tens cap culpa en aquesta historia.
   I si és que realment perquè no vols, no amagis la mirada. Demostra que pots enfrontar-te a les adversitats, estigues tranquil i digues el que sents i el que tinguis que dir sense complexes, però sempre violéncia, amb educació i amb sentit comù.
   Però per molts desaires que hem facis jo t´estimaré sempre. 
   També hem sap molt greu no haver pogut veure´t a tu Paula, encara que l´he preguntat a l´Emma i m´ha dit que estàs bé i que aviat acabaràs la primera evaluació. Segur que et va bé, ets molt inteligent i segur que com gairebé sempre treuràs bones notes.
   A més de veure-us, que tenia moltes ganes, també he anat a Sallet per donar sang. Els nens de cinquè han fet un gran treball i han participat activament per ajudar a les persones que hi erem per donar. Segurament l´any que bé també participaràs tu, Paula. I m ´han regalat un punt de llibre que han fet ells.
   La veritable certessa de l´historia d´avui, que segurament serà trejiversada per les persona que veu la realitat segons li convé, és que la vostra mare té raó i no tinc vergonya. 
   Cap vergonya hem dona anar al teu cole Paula, per donar sang, un acte de solidaritat que potser no tots poden dir i també per saber de tu, amb la possibilitat de veure´t a tu i a l´Enric.
   Avui ha sigut un día trist però no perdo l´esperança en poder a estar junts un altre vegada, en una situació de normalitat i bons moments per gaudir tots plegats.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari 25 de Novembre. 6 mesos i 15 dies sense vosaltres.

   Avui 25 de novembre, a només un mes per Nadal i sense notícies de vosaltres.
   És una situació molt trista que espero és pugui resoldre aviat.
  Demà hi ha una cita important al cole Torres Amat, donar de sang. L´any passat ja vaig vindre i mentre pogui ho faré cada any. Crec que son cites obligades per ser solidaris amb molta gent que ho necesita.
   Espero pogué veure´t Paula i donar-te una abraçada. Sería meravellós.
   A tu Enric també m´encantaria veure´t però crec que serà molt improbable, a no ser que vulguis vindre cap a les tres a la porta de l´escola Torres Amat. Entenc que no puguis o no et deixin, només volia que sapiguéssis que també seria un gran plaer veure´t.
  Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
  
  

Diari Diumenge 24 de Novembre, 6 mesos i 14 dies sense vosaltres.

   Aquesta passada nit hem celebrat la tornada de Joselito, tal com us vaig explicar. L´hem passat parlant i rient, les hores passaven sense que ens adonéssim. Quina sensació quan s´està bé i a gust amb els amics i no vols que acabi. 
   Després de moltes hores, la matinada ens ha enxampat, el cansanci i l´esgotament ens ha recomanat tornar a casa i donar per finalitzada aquesta trobada, un altre gran moment per recordar.
   I avui hem fet una merescuda jornada de descans, carregant les piles per començar demà amb forçes l´ultima setmana de novembre.
   I sempre pensant en vosaltres, desitjant que esteu bé i esperant tornar a veure-us aviat.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
  
  

Diari Dissabte 23 de Novembre. 6 mesos i 13 dies sense vosaltres.

   Estimats fills:
   Quan us trobo a faltar, a tots els moments, en qualsevol lloc o en qualsevol moment s' en va un pensament cap a vosaltres i un grau intens de enyorança i tristor hem passa per tot el cos. Absorbeix la ment, la energía, les forçes dels músculs és troben més fluixes i només l' esperança de tornar amb vosaltres hem dona la adrenalina i força per continuar endavant.
   Vosaltres em doneu l' ilusió que hem falta per ser feliç, i encara que sense ser infeliç vaig passant els dies amb l' esperança de tornar a retrobar-nos.
   Us estimo moltisiiiiiiiiim, bona nit fill si fins demà.

Diari Divendres 22 de Novembre. 6 mesos i 12 dies sense vosaltres.

    Aquesta setmana la dieta ha sigue una mica relaxada, mireu el plataç que m' he jalat avui.

   Després de portar-me be durant moltes setmanes, aquesta setmana m' he passat una mica.
   Però de vegades les situacions ens porten a fer algun excés que no hem de tindre en compte, sempre hi quan siguin les excepcions i no la norma habitual. 
   El dimarts sopar amb els amics Bainasencs i avui amb la familia Molano perquè feia temps que no ens veiem, i ja sabeu que amb la familia hem d' anat quedant. Per veure' ns, per abraçar-nos, per explicar-nos com ens van les coses, en definitiva per estar junts encara que sigui una estona de tant en tant. Tenen (com tots) moltes ganes de veure-us.
   I demà a treballar i per la nit, un altre celebració. El Joselito ha vingut de Mèxic i celebra el seu cumple a Barcelona. Porta ja més d' un any visquent allà i estarà uns dies per aquí i hem d' aprofitar-ho, abans que torni a marxar.
   Desitjo que esteu be i que gaudiu d' un segur que merescut cap de setmana.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
   Bona nit fills i fins demà.






Diari dijous 21 de Novembre. 6 mesos i 11 dies sense vosaltres.

   Avui sembla que hagui començat l' hivern amb la rasca que fa.
   A mi no m' agrada gens el fred, prefereixo un milió de vegades més la calor, encara que hem passi el dia suant, però cada època toca el que toca i tampoc és bo tindre un temps antinatura perquè això vol dir que alguna cosa estem fent malament amb el nostre planeta.
   Avui no anem a sopar amb els yayos perquè van al teatre a veure als Morancos, segur que s' ho passan genial. Així que com cada dia cap a casa, a escriure el blog, sopar, descansar una mica i anar a dormir.
   Espero que vosaltres esteu molt be i recordeu que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
   Bona nit fills i fins demà.

Diari Dimecres 20 de Novembre. 6 mesos i 10 dies sense vosaltres.

  Ahir una gran nit amb els nostres amics Bainassencs.
   Quedar amb els amics, encara que sigui per fer un bocata i una cervessa és un fet fàcil de fer i és una costum que no volem perdre.
   Estimats fills. tindre bons amics a la vida és gratificant. El difícil no és tindre- ls sino mantinde´ls, ells son part de la nostra essència. Saber juntar-se amb persones de bon cor i bons sentiments us ajudarà sempre a superar moltes dificultats.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dimarts 19 de Novembre. 6 mesos i 09 dies sense vosaltres.

   Estimats fills:
   Avui he pogut fer festa al mati i he aprofitat per anar a Terrassa a veure l' Araceli. No ho està està passant be perquè amb una petita pensió cada vegada és fa més difícil sobreviure però ès una de les persones mes fortes mentalment que conec. Encara que les dificultats econòmiques estan presents com ens passa a tots, sap donar-li la importància justa.
   Sempre hem diu que la paciència és un sentiment difícil de controlar però que la vida és molt llarga per amoïnat se i que les persones que tenen bon cor sempre son recompensades.
   Ès una persona molt espiritual i que ha sabut afrontar les seves dificultats i les seves malalties. Ens te una gran estima i nosaltres també l' estimem molt a ella.
   També volia aprofitar per veure al Kike a Sabadell però no hem pogut coincidir per horaris. Tenim moltíssimes ganes de veure' ns.
   Ja a la tarda a treballar, que ara tenim molta feina i som poquets.
   I aquesta nit he quedat amb els nostres amics Bainasencs per fer un bocata i passar una estona segur que preguntaran per vosaltres. Demà ja us explicaré com a anat.
   Ja veieu que allà on vaig tothom es preocupa en saber de vosaltres, hi és que aquí també teniu una gran familia.
  
Bona nit fills, ja sabeu que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar. Avui us deixo amb una cita que m´ha semblat molt convenient que recordeu en la nostres situació.

Diari Dilluns 18 de Novembre. 6 mesos i 08 dies sense vosaltres.

   Ja hem tornat a començar una altre setmana i segurament hora d´apretar al cole per acabar la primera evaluació.
   Segurament tu Paula ja l´hauràs acabat i segur que t´ha anat be perquè ets bona estudiant i sols treure molt bones notes. Espero que hagi sigut així.
   Tu Enric espero que també t´estiguis esforçant. L´ Eva Ferrando, la teva tutora de l´any passat va acabar el curs contenta perquè t´havies esforçat.
   Pero no ho deixis per al final, el treball diari t´ajudarà a portar-ho tot més controlat i et donarà millors resultats.
   Per sobre dels resultats (que son importants), està la vostra felicitat que és el que realment hem preocupa. Ojalà sigueu feliços.
   Us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.

Diari Diumenge 17 de Novembre. 6 mesos i 07 dies sense vosaltres.

   Quin dia de pluja i fred avui. 
   Aquest mati hem sortit a donar una petita volta i ràpid cap a casa. Després a casa a fer feina, descansant i a dinar. Avui uns cigrons amb patates que treien el sentit, que ja ve molt de gust una mica de plat calentet i amb substancia.
   A la tarda he anat a veure al vostre cossi i el meu nebot Aleix. I als seus pares, clar.
  Hem passat la tarda a casa, he jugat amb l´Aleix i l´he estat llegint uns contes de la Peppa Pik que li agrada molt, ha sigut el nostre regal pel seu cumple i sembla que li ha agradat molt.
   Per sobre del sentiment d´enyorança que sobrevola sempre el meu pensament, avui he tingut un dia feliç.
   Potser trobeu que això no és gaire cosa, pero haver passat la tarda amb els nostres amics hem fa feliç.
   No necesito gaires coses per ser-ho. L´únic que hem fa falta sou vosaltres per ser plenament feliç.
   Estimats fills, estic lluitant per aconseguir-ho i compartir la meva feliçitat amb vosaltres. Per fer-vos feliços tambè a vosaltres i per molt mal que s´hem fa, sé que aquest cami ens portarà a grans moments.
   Sé que ha sigut un post molt redundant però he volgut remarcar algunes de les paraules, que son realment importants que hi sapigueu.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dissabte 16 de Novembre. 6 mesos i 06 dies sense vosaltres.

   Estimats i molt anyorats fills:
  Últimament sento molt parlar a amics, familiars, companys com les seves relacions de parella és trencan i hem dona molta tristor.
   Les persones encara que aprenem de la vida que ens toca viure, en general seguim un model de vida segons l' hem viscut i el model primari és el que vivim a casa amb els nostres pares.
  Els vostres avis tenien un model on la separació era molt mal vista i les famílies tenien pràcticament l' obligació d' estar junts per sempre, inclús quan alguns no s' estimaven. Era una generació que feia al home més poderós que la dona i que en moltes ocasions les dones és trobavan en situacions d' inferioritat en els seus drets respecte al home.
   Això va anar cambiant amb els vostres pares. La nostra generació ha buscat més l' igualtat. La dona no només fa feina a casa i amb els fills, sinó que també ha d' anar a treballar. Mentres que els homes a més de treballar també és van fan càrrec dels fils i colaboran a casa.
   Tant dolent és la superioritat del home com el de la dona, i la igualtat en el dret de les oportunitats, en el dret al treball i sobretot en el dret a la felicitat fa que més parelles no és conformin amb el que tenen per trobar un altre vida que els hi ompli més.
   La vida és molt llarga per viure infeliç, de vegades no és una solució desfer un compromís com el matrimoni quan en alguns moments les coses no surten, com en unes altre vegades si que realment és necessari.
   Desconec com viureu la vostre generació el més habitual fet de que molts pares s' hagin separat, però del que si estic segur és que els fills, vosaltres, no hauríeu de patir les conseqüències.
   En el nostre cas els vostres pares no han sabut entendre' s, però tenim l' obligació de ser responsables i pensar en el vostre be. Desitjo que mitjançant una ajuda externa ho poguem fer, perquè sou els nostres fills i us ho mereixeu. Estit totalment convençut que és realment necessari per tots, però sobretot per vosaltres, que sou el més important.
   I no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Divendres 15 de Novembre. 6 mesos i 05 dies sense vosaltres.

   Estimadíssims fills:
   Avui es la meva onomàstica. Jo no la celebro ni tampoc sóc cap Sant però encara així molta gent ho celebra i m´han trucat per felicitar-me. Sóc conscient que si pel meu cumple no vau poguer felicitar-me pel meu sant ja és totalment inimaginable. Jo us estimo molt igualment.
   Com ja us he dit jo no celebro els sants, i el dia ha sigut un dia normal com qualsevol altre. Treballant i pensant en vosaltres.
   Si que és cert que el meu Amore m´ha regalat una samarreta de màniga llarga per anar en bici, però això és més perquè m´estima molt que per que sigui el meu sant.
   Semble que el que si m´ha portat el meu Sant es una rasca important i segur que a Sallent deu ser terrorífica, he vist la temperatura al blog i marcava 7º, espectacular. I això només acaba de començar.
   Abrigueu-vos molt be i tingueu cura, ara és molt fàcil agafar una bona galipàndria.
   Bona nit fills, que descanseu molt i començeu be el cap de setmana.
   Us estimo moltíssim, ja sabeu fins al infinito, els estels i molt més enllà. I us trobo molt a faltar.

Diari Dijous 14 de Novembre. 6 mesos i 04 dies sense vosaltres.

   Molt estimats i anyorats fills:
   No fa falta tornar a explicar un altre vegada el mateix pels que no ho volen entendre.
   Però sense fer un continu debat sobre les coses que son beneficioses per vosaltres, he de dir només que la  negació cap als vostres interessos per part de persones del vostre voltant és molt preocupant.
   M' agradaria que no fos així i que hagués un clima d' enteniment. El que és bo per vosaltres es bo per vosaltres, vingui d' on vingui. No acceptar-ho i rebutjar-ho sistemàticament és un clar síntoma de que algú mira més per el seu imterés que per el vostre.
   Vosaltres no us amoineu que algun dia això ja ho solucinarem. I si algun dia realment ho necessiteu no tingueu por de fer servir el Racc. Ja preguntaré si ho podeu fer servir sense tindre les targetes físicament i fer-ho servir només amb el vostre DNI.
   Per tot el demés avui anem un altre vegada a sopar amb els yayos i gaudir un dia més de la nostra estima, esperant a tornar a estar amb vosaltres per gaudir tots junts.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dimecres 13 de Novembre. 6 mesos i 03 dies sense vosaltres.

   Estimats i molt anyorats fills:
   Ja sabeu que us estimo moltíssim i a més de desitjar  moltíssim estar amb vosaltres i poder gaudir tots els dies amb vosaltres hem preocupa molt com us trobeu i el que us pot passar.
   No crec en la necessitat d´una sobreprotecció de la que els pares molt de vegades fem, però si hi crec en una educació preventiva i en la necessitat real de que esteu protegits.
   Per això us he fet unes targetes que son del Racc i és denominen Racc Junior. Us he possat una etiqueta per si heu de buscar l´informació més endavant.
   Us dono informació d´aquesta targeta i si teniu més dubtes podeu consultar-ho en alguna oficina del Racc, a la seva pàgina web o el teléfon que us he anotat.
  Si us poseu malalts o necessiteu un metge d'emergència durant un viatge, us poden traslladar amb ambulància, helicòpter o avió medicalitzat si fa falta. Encara que no viatgeu amb mi.
  Us ajudan si durant un viatge perdeu el passaport, necessiteu les vostres medecines o us perden l'equipatge.
  Us poden enviar els millors experts perquè us reparin la moto, ciclomotor o bici al lloc de l'avaria, o bé els remolquen al taller. Tambè inclou una assegurança de responsabilitat civil per a ciclistes, és a dir si sense voler feu mal a altres persones.
   A més teniu descomptes, promocións a molts establiments i diferents cursos i concursos.
  Podeu consultar les cobertures a : http://w3.racc.cat/index.php?mod=paginas&mem=home
   I podeu veure els descomptes i establiments a: http://w3.racc.cat/index.php?mod=promosregalos&mem=tematicas&relcategoria=2787&relmenu=1110.
   Teniu sempre en compte el teléfon d´assistencia 24 hores 902 106 106.   
   Encara que el dia a dia no hi hagin gaires perills, sempre és interesant poder estar protegits per coses que de sobte poden sortir.
   Espero que tant vosaltres com les persones que us envolten trobeu que és una cosa beneficiosa per vosaltres. Jo ho fet amb aquesta intenció. Ja us farè arribar les targetes.
   Us estimo i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimarts 12 de Novembre. 6 mesos i 02 dies sense vosaltres.

   Estimats i anyorats fills:
   Segur que l´endivinalla d´ahir no us ha ha costat gaire de resoldre, de fet si es llegeix poc a poc us podeu adonar que no es una endivinalla sino que es una explicació de les lletres que te la paraula que iniciia la frase:
   C u a l es la palabra de 4 letras,
   q u e tiene 3 letras,
   a u n q u e se escribe con 6,
   r a r a m e n t e consta de 9,
   m i e n t r a s tiene 8,
   y n u n c a se escribe con 5.
   Només era una questió de fixar-se. Per aixó moltes vegades als deures o als exàmens és molt important llegir el anunciat i poguer així entendre exactament la pregunta.
   Avui un dia normal, treballant i pensant en vosaltres.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar. Bona nit i fins demà.


  

Diari Dilluns 11 de Novembre. 6 mesos i 1 dia sense vosaltres.

   El dies no han de ser amargs perquè no podem fet el que volem o perquè com en el nostre cas no podem estar junts. Els dies han de ser alegres, divertits i plens d' ilusió i esperança.
   Encara que no poguem perdre el sentiment d' anyorança que portem dintre.
   Avui us deixo una endivinalla, que segurament resoldreu amb facilitat.
   Demà us poso la resposta per verificar-la.
   I ja sabeu, com sempre m' acomiado de vosaltres:
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Diumengue 10 de Novembre Continuació ...

   Estic tant cansat que no puc dormir.
   Segueixo trist per portar ja sis mesos sense estar amb vosaltres i preocupat perquè s' apropa el Nadal i les festes i hem trobo amoïnat quan penso que encara podem seguir així.
   Avui he estat tot el dia amb el tete a Cornellà possant endolls i passant cables, arreglant la part elèctrica de casa, que ja ho necessitava. I per fi tornem a tindre llum al menjador. 
   Us pot semblar una tonteria però hem sento satisfet de la feina que hem fet i molt agraït al tete per la seva ajuda. Encara queden algunes coses, però eren les vuit de la nit i hem decidit plegar per avui. Un altre dia ja acabarem.
   Ara sí fills, bona nit i fins demà.

   PD:  Us estimo moltíssim i desitjo moltíssim també tornar a veur' us.

Diari Diumenge 10 de Novembre. 6 mesos sense vosaltres.

   Sis mesos ja sense vosaltres
   Avui estic molt cansat i no tinc forçes per escriure més.
   Estic molt trist i no oblideu mai que us estimo infinitament i estic desitjant tornar a veure-us.
   Bona ni fills i fins demà.

Diari Dissabte 09 de Novembre. 5 mesos i 30 dies sense vosaltres.

   Ja s' ha acabat el dissabte i després d' un dia dur de treball arriba el diumengue per descansar.
   Semblen paraules de la Bíblia, potser Jesús també treballava al comerç i tenia que treballar els dissabtes. La veritat és que no se desde quan els dissabtes son dies festius per la majoria de la gent perquè crec que durant molts segles l' únic dia festiu era el Diumenge.
   No és una queixa, ni molt menys. Crec que és molt adequat tindre dos dies de festa si els altres cinc s' ha estat treballant. Jo fa gairebé divuit anys que excepte els dies més senyalats i els dos dissabtes dels quinze dies de vacances no he fet festa el dissabte. Això veritablement et fa perdre molt de temps a la vida per gaudir de moltes coses.
   Entre d' altres durant tots aquests anys me he perdut moltíssims partits de Futbol i de Basquet, moltes activitats extraescolars e inclús sortides familiars. He anat a poquíssimes celebracions de boda o de cumpleanys per haver de treballar els dissabtes.
   També és cert que abans d' entrar a treballar, al migdia o a la nit si calia, mai m' ha donat mandra recuperar el temps que no havia estat.
   Però treballar al comerç en una empresa mitjana te aquestes coses. Son sacrificis que s' han de fer per seguir endavant i per mantindre econòmicament a una familia. Teniu bons exemples d' aquesta vida, els vostre yayos, el Yayo Tino sacrificant una vida sencera al Corte Inglés i el Yayo Salva amb el Taxi han hagut de treballar moltíssimes hores per portar un sou a casa seva.
   Hi han molts treballs que no calen de fer feina els dissabtes. Si teniu l' oportunitat de trobar-los us ho recomanaria, encara que avui en dia la vida de vegades no permet gaires opcions per triar. I per això es molt important estudiar i preparar-se, per tindre més possibilitats i si podeu, triar millor el dia de demà.
   Agafeu la elecció que agafeu sempre us recolçaré i us estimaré per sempre. Bona nit fills i fins demà.

Diari Divendres 08 de Novembre. El principito.

   Avui he llegit un comentari sobre el llibre del Principito i m´ha vingut a la memòria les nits que abans d´anar a dormir us llegia alguns capítols d´aquest llibre. No el vam acabar i us recomenaría que ho feu perquè és molt divertit i diu coses que fan reflexionar molt, sino és ara, segurament al cole mes tard o més d´hora us ho faran llegir.
    Com diu aquesta reflexió us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
    Us deixo amb aquesta part que m´ha agrada molt.

-"Te amo" - dijo el principito... -"Yo también te quiero" - dijo la rosa.
 -"No es lo mismo" - respondió él... "Querer es tomar posesión de algo, de alguien. Es buscar en los demás eso que llena las espectativas de afecto, de compañía...
 Querer es hacer nuestro lo que no nos pertenece, es adueñarnos o desear algo para completarnos, porque en algo nos consideramos  faltos. Querer es esperar, es apegarse a las cosas y a las personas desde nuestra necesidad. Entonces, cuando no tenemos reciprocidad sufrimos. Cuando el "bien" querido no nos corresponde, nos sentimos frustrados y decepcionados. Si quiero a alguien, tengo expectativas, espero algo. Si la otra persona no me da lo que espero, sufro. El problema es que hay muchas  probabilidades de que la otra persona tenga otras motivaciones, pues todos somos muy diferentes. Cada ser humano es un universo.
 Amar es desear lo mejor para el otro, aún cuando tenga motivaciones muy distintas. Amar es permitir que seas feliz, aún cuando tu camino sea diferente al mío. Es un sentimiento desinteresado que nace en un donarse, es darse por completo desde el corazón.

Diari Dijous 07 de Novembre. 5 mesos i 28 dies sense vosaltres.

   Estimats fills:
   Us escric avui aquest post veient tu cara me suena i ja us podría dir que enlloc del diari del Dijous ja és del Divendres. 
   Vosaltres a l´hora que és segurament hi sereu dormint. Però veient aquest programa, a més que és molt divertit s´apren molt de com aquestes persones son capaços amb esforç i treball d´aconseguir coses molt difícils com imitar les veus i la forma d´interpretar de grans cantants.
   M´agraden aquests programes per recordar que fins les coses més difícils es poden aconseguir amb molt de treball i d´alguna manera ens ho transmeten.
   Us estima moltíssim i us trobo molt a faltar.
  
   
  

Diari Dimecres 06 de Novembre. 5 mesos i 27 dies sense vosaltres.

   Estimats fills:
   Avui he anat a parlar amb la María, una persona especial que m´ajuda a portar aquesta difícil situació.
   És molt important quan ens trobem amb situacions difícils de superar, poder tindre persones al costat per obrir els nostres sentiments. I quan ja son casos extramadament complicades com la nostre és necessari fer servir a un professional per centrar-nos. Per fer-nos reflexionar i aclarir-nos les ideies quan de vegades ens sentim confossos. 
   Al igual que a vosaltres la doctora Autet us pot ajudar per continuar endavan a mi m´ho fa la María.
   Espero tornar a veure-us aviat. Us estimo moltísssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dimarts 05 de Novembre. 5 mesos i 26 dies sense vosaltres.

   Estimats fills:
   Avui he anat a Manresa i he parlat amb la doctora Autet.
   Trobo que és una gran professional i que us té una gran estima. M´ha explicat que us troba molt desperts i eixerits, que sou bons nens i espera que pel bé de tots que resolguem aquesta situació l´abans possible.
   Després he passat el matí a Terrassa fent vàries visites i he passat amb enyorança per davant de l´estació del Nord i del que era el nostre pis.
   Van ser uns moments feliços dels quals porto grans records. Ara visquem en altres llocs i en altres situacions, és maco recordar els bons moments viscuts però sense por a què els moments que ens esperin siguin millors. Jo espero, desitjo i confio molt que el que ens espera junts serà genial i ens farà tindre molts grans moments.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dilluns 04 de Novembre. 5 mesos i 25 dies sense vosaltres.

   Amb tota la tristesa de portar gaitebe sis mesos sense veure-us i sense saber de vosaltres, l' únic que estic rebent son missatges amb acusacions de covard.
   No us pregunto el vostre parer, ho pregunto en veu alta per fer-vos reflexionar:
   Ès un valent el que busca la provocació i la violencia?
   És un valent el que s' amaga darrera de tot tipus de manipulacions als seus fills?
   És un valent el malparlat, el maleducat o el irrespetuós?
   És un valent el que necessita de la mentida per justificar les seves misèries?
   És un valent el que només sap exigir sense fer-se càrrec de les seves responsabilitats?
   Aquesta persona és valent?,... o és una covard?
   És un covard qui s' allunya de les persones que estima per no fer-lis mal?
   És un covard qui és separa del que més estima al món perquè no pateixin?
   És un covard qui espera a la justícia enlloc de la violencia?
   Pensava que era fàcil discernir les diferencies i entendre certes realitats. Però semble ser que encara hi han persones que no sabem aquestes diferencies tan elementals.
   Estimats fills, no sóc cap heroi ni cap màrtir, només sóc el vostre pare que lluita per tornar a estar amb vosaltres amb totes les eines que puc, i l' única eina de la que disposo es la justícia..
    I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Diumenge 03 de Novembre. Cumple del yayo Salva.

   Planing per avui:
   Aixecar-se una mica tard i pensar en vosaltres.
   Esmorçar una mica i pensar en vosaltres.
   Preparar-se per anar a dinar i pensar en vosaltres.
   Dinar amb el tete i els yayos per celebrar el seus cumples i pensar en vosaltres.
   Pasar la tarda tots plegats i gaudir de nostra estimacio pensant en vosaltres.
   No saber res de vosaltres, ni tan sols haber trucat al vostre yayo i el vostre tete és molt trist.
   La felicitat i l´alegria només depén d´un mateix, però és fa difícil trobar-la quan no estem tots junts per gaudir-la. Ja sabem que en cap cas no és culpa vostra.
   Us estimem moltíssim i us trobem molt a faltar. 

Diari Dissabte 02 de Novembre. 5 mesos i 23 dies sense vosaltres.

   Estimats fills:
   Per fi s´acaba un altre setmana i ens espera un diumenge per desconectar del treball.
   Demà ens espera un altre dia de celebració agridolç sense vosaltres i moments d´alegria continguda a la espera de poder retrobar-nos. La esperança no l´hem de perdre mai i l´ilusió de tornar a estar amb vosaltres m´ho recorda cada dia.
   Un estimo moltíssim i us trobo molt a faltar. Bona fills i fins demà.

Diari Divendres 01 de Novembre. Dia de tots els Sants.

   Estimats fills:
   Avui, dia dels panellets i les castanyes, és un dia de festa que segur que us permet fer moltíssimes coses, sobretot passar s´ho bé.
   Jo estranyament avui també he tingut festa i hem aprofitat per mirar els regals pel tete Jesús i el Yayo, ja que ho celebrarem tots junts el diumenge. Serà un altre dia gran en familia que per desgràcia hi serem sense vosaltres.
   No tinc la més remota idea de que feu, on esteu i com us trobeu, això hem preocupa molt i hem deixa molt intrànquil, espero que aviat ens podem veure per saber de vosaltres. I mentrastant desitjo que esteu bé i sigueu feliços.
   Però si no és així no dubteu ni un segon en trucar-me o fer m´ho saber, perquè anariré a buscar-vos inmediatament.
   Us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.