Us pot semblar molt infantil però l´he vist i l´he trobat molt tendre, espero que encara que també us agradi a vosaltres.
Espero que esteu bé i gaudiu molt d´aquest pont de Halloween, de tots els Sants, o del que volgueu, però pont en definitiva. I sobretot que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us pot semblar molt infantil però l´he vist i l´he trobat molt tendre, espero que encara que també us agradi a vosaltres.
Espero que esteu bé i gaudiu molt d´aquest pont de Halloween, de tots els Sants, o del que volgueu, però pont en definitiva. I sobretot que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
No em jugat molt més del que juguem sempre, però m´he aixecat una hora abans del que debía, com si el rellotge biológic no em deixès dormir més. A tots els altres sembla que els hi ha passat igual, i em començat un quart d´hora abans i després, com no hi havia ningù, hem estat un quart d´hora més.
Això vol dir que ens hem tirat més de dues hores donant el màxim i ara tinc els genolls i els tormells força cascats.
Però tinc tota la tarda per descansar i per escriure-us i recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Així que descansant apalalancat al sofà us desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
Després d´uns dies d´alts i baixos emocionals, que acaben afectant física i mentalment, avui em sento millor, amb energia i amb ganes de fer coses.
Tot i que avui treballo, el dilluns no tinc pont i haurè de treballar per la tarda i és probable que el dimarts 01 de Novembre, el dia de tots els sants, els sant del nostre jefe, ens faci treballar.
Encara no el tinc del tot clar, perquè no sé si en el nostre comerç pot obrir, però de moment, tenim planificat l´apertura de la botiga.
Ja no us vull dir com podeu estar vosaltres o tota la gent que té festa i pont de quatre dies, deu ser apoteòsic.
Sembla que aquesta alegria dels quatre dies s´hagi contagiat al meu estat d´ànim i no em desanimo per no poder fer festa.
També és cert que encara que m´agradaria fer festa, evidentment, treballar no em representa un gran trauma i tot i que tinguèssim els quatre dies, económicament no ens podem permetre fer cap sortida, reservat només a alguns moment puntuals com Setmana Santa o vacances.
Per descomptat que tampoc seria possible sense el suport económic d´Àngels o el tete Jesús, que per cert és el seu cumple avui.
Pensar que per inconsciència, amb tot el que us estima i tot el que ha fet per vosaltres, no rebrà cap mostra d´afecte per part vostre és força trist, al que desgraciadament ja estem acostumats.
Per sort, la vostre familia, que està al altre costat, som persones consecuents amb la vostra situació, pacients per esperar-vos i molt unides en la nostra estimació per sobreportar aquests moments tant difícils.
Perquè recordeu sempre que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Desitjo que esteu bé i que algun dia, sense haver de renunciar al que ja hi teniu, us adoneu de tot el que us està esperant aqui i sobretot que mentrestant sigueu sempre feliços, perquè la rancúnia i l´amargura no us ajudarà mai en res.
És curiós quantes vegades, per molts motius, sempre hi han coses que em recorden a vosaltres.
Avui era molt evident, perquè he anat aquest matí a Barcelona a visitar a un doctor maxilofacial al carrer Balmes, i estava justament sota la Clínica del Pilar. On vas néixer tú, Enric.
I com és normal m´han vingut molts records i molta enyoraça, perquè estimats Enric i Paula, encara que no us ho creieu, us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
La visita no ha sigut gaire productiva, perquè aqui ja m´havia derivat el cirujà de Cornellà i aquest m´ha derivat a un altre Maxilofacial de Barcelona.
M´han fet més proves, encara que ja portava un Tac, els hi calia una ortopantografia, com una radiografia però panoràmica i amb aquestes dues proves, sembla que allà no estan preparats per intervenir-me i m´han tornat a derivar.
Els especialistes són ells i em de fer el que ens manin, així que fins d´aqui un parell o tres de setmanes no em donaran més informació. Espero que tot estigui bé.
Porto i tot així em queda bastant amb proves médiques, però per descomptat moltes menys que la pateixen els yayos i la tieta, que cada setmana hi van. Quan no és per una cosa és per un altre.
La tieta està la pobre molt pachucheta i ja gairebé no pot caminar. Ahir estava contenta perquè li vaig tallar el cabell i amb el sopar i la xarradeta setmanal ens ho vam passar molt bé.
Desitjo que vosaltres esteu bé i que sigueu feliços i ens encaria que algun dia volguéssiu compartir aquesta feliçitat amb nosaltres, perquè en tenim moltíssimes ganes de gaudir de la vostre companyia i la vostra estimació.
Espero que tingueu un magnífic dia i tot us sorti rodó..
Avui tinc un dia d´aquells tontos, sense gaire entusiasme, apagat i una mica apàtic.
Últimament porto un cert cansament físic i mental que em deixa força esgotat i m´absorveix en certa manera les ganes de fer coses. Potser inclús, que sense energia per intentar revertir la situació.
Sóc conscient que això són coses que passen i espero que díes com aquests passin de llarg ràpidament.
Inevitable hi han díes i díes, i el d´avui ha sigut un difícil.
Però encara queda el sopar amb els yayos i segur que em donen una enorme càrrega d´energia emocional que em farà reacció inmediata.
Desitjo que vosaltres no en tingueu gaires d´aquests díes, tot el contrari, que esteu bé i sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que hagueu tingut un magnífic día i en tingueu una bona nit.
De vegades sentim campanes i no sabem a ón. Jo sóc una persona que quan no sé una cosa i m´interessa, pregunto i busco informació per assabentar-me i així poder parlar amb coneixement de causa. És cert que sempre tenim una percepció de com són les coses, però quan s´em planteja un dubte no el deixo estar fins que n´estic segur de que és i el que representa. Avui s´em planteja un, que per desgràcia ja és una retaila que he sentit unes quantes vegades, entre d´altres quan demanava els rebuts del pagament als vostres col·legis a la vostra mare. Així va acabar. Però deixem de banda aquella qüestió, perquè aquest és un tema seriós. La LOPD, llei Orgànica de Protecció de dades, és força complexe de llegir i d´explicar, perquè té molts matisos, però fonamentalment tindria aquests objectius, que he trobat a una pàgina i que us faig arribar :
Objetivos
En este sentido, nada mejor que reproducir literalmente el artículo 1 de la norma "La presente Ley Orgánica tiene por objeto garantizar y proteger, en lo que concierne al tratamiento de los datos personales, las libertades públicas y los derechos fundamentales de las personas físicas, y especialmente de su honor e intimidad personal y familiar."
Como se puede apreciar, la norma tiene unas finalidades eminentemente garantistas y proteccionistas, muy vinculadas a la persona física titular de los datos. Y por supuesto, enlazadas y ancladas con otros derechos estrechamente relacionados como son honor e intimidad personal y familiar.
En definitiva, esta norma busca proteger nuestros datos personales, frente al tratamiento de los mismos por entidades públicas o privadas. Pero es realmente el conocimiento de su contenido y la posible acción de la Agencia Española de Protección de Datos lo que va a hacer efectiva esa protección.
Difícilment un blog que té un accés privat enfocat exclusivament per vosaltres, sigui fer una exposició de les vostres dades públicament. Difícilment un blog, amb un llenguatge coloquial, respectuós i proactiu, amb la finalitat de que sapigueu cada dia que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar, sigui atemptar al vostre dret a l´intimitat personal i familiar. Tot el contrari, si exposa alguna cosa, és la meva intimitat, volcant tots els meus sentiments i recordant-vos diàriament que en teniu molta familia que us està esperant amb els braços oberts. Difícilment un blog que escriu el vostre pare, qui s´ha vist obligat a separar-se de vosaltres pel vostre bé i que avui fa 1.350 entrades, 1350 díes que ha publicat (el podeu dividir per 365 que té l´any), vulnera el vostre dret a l´honor. En tot cas l´incita a que el feu valer, perquè és una part important dels vostres drets. I amb totes aquestes dificultats, després el que portem passat, després de l´oportunitat perduda que hem tingut aquest estiu, perdona Enric, però pensar que penjar una setmana escolar d´exemple al blog, que no posa nom, curs, centre, ni res, vulneri la protecció, em sembla irrisori. Encara que per molt que m´esforci en explicar-vos, si no canvieu la mirada extremadament crítica cap a mi, qualsevol cosa que faci serà una excusa per llençar-me tota l´artilleria i en canvi quan sortia alguna foto comprometedora al blog dos,que escrivia un altre persona, segur que no pensàveu el mateix. Això se li diu demagògia. Sé que tot això no és culpa vostre, però demostra inequívocament la menjada de tarro que en porteu a sobre i reflecteix l´ús continuat dels mateixos arguments absurds que us han inculcat. De totes maneres, si una simple rectificació et deixa més tranquil, he modificat la taula d´exemple setmanal que vaig penjar, tapant les activitats que tenies per aquesta setmana. Desitjo que esteu bé i que sigueu feliços. Us envio infinits petons i abraçades. Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.
Per desgràcia és una pràctica molt habitual, trobar-nos a la vida amb persones que fan coses, que per por o per falta de convicció després tracten d´amagar-les. Personalment, penso que si fem alguna cosa, hem de ser el suficientment responsables i donar la cara. No us diré el que està bé i el què està malament perquè hi ha molts factors a tenir en compte i potser són apreciacions subjectives, però hi ha certs comportaments que per mi no són correctes. Entre d´altres, enviar e-mails o missatges amb altres noms crec que és de ser molt covards i concretament desbloquejar a algú, per enviar-li un missatge i tornar l´ho a bloquejar penso que demostra les poques ganes d´enraonar.
Segurament, una de les primeres coses que hem d´aprendre és que els demés també poden tenir raó i la millor manera d´esbrinar-ho, és escoltar el que ens han de dir. També és cert que hi han persones que malintencionadament ens poden voler induir a fer coses que no són el millor per nosaltres. I haurem de saber detectar-les però per això serveix la comunicació; per raonar, per argumentar, per sentir, per aprendre, per estimar o simplement per conversar. Jo no sóc ni millor ni pitjor que ningú, però no tinc a ningú bloquejat, ni li tanco a ningú les portes per poder obrir una comunicació. I crec que vosaltres haurieu d´entendre que llençar la pedra i amagar la mà, no és una opció vàlida a fer servir. Ser una persona que intenta obrar bé, que fa el que diu i que és integra amb uns bons valors, és per mi fonamental, perquè serà una persona respectada, respectuosa i feliç. Que és el que m´agradaria que sigueu vosaltres, perquè us estimo moltíssim, us trobo moltíssim a faltar i sempre desitjaré que esteu bé, que sigueu feliços i, ja que no puc estar amb vosaltres per ajudar-vos en la vostra vida diaria, farè tot el possible per aconsellar-vos de la millor manera. Us envio infinits petons i abraçades. Espero que hagueu tingut un magnífic dia i fins demà.
Després d´un diumenge intens i esgotador, avui comença un altre setmana i com molts dilluns, que el cap de setmana ha sigut molt de no parar i fer coses, avui tenim una gran mandra amb la rutina setmanal.
Però una de les claus és prendre´s la feina, encara que sigui rutinaria amb il·lussió.
Encara que tot sigui semblant, sempre hi han situacions diferents, persones diferents i activitats diferents per aprendre, per sentir-nos realitzats i també, perquè no, per gaudir-ne.
Potser no sou conscients de totes les avantatges que teniu avui en dia per apredre divertint-se.
Desde la facilitat que ha de donar entendre moltes matèries amb les pantalles digitals que teniu a les aules, tenir accés a ordinadors e internet i ara estic alucinant amb el teu Clic-Edu, Enric.
Poder disposar dels continguts a fer, entregar treballs, conéixer el calendari de feines, etc. i tot per internet crec que és una fórmula molt interessant que us pot facilitar en certs aspectes el vostre coneixement.
També aquesta plataforma ens dona accés a les families per poder fer un seguiment de la vostre progressió, els resultats que obteniu i com ho porteu. Inclús si és necessari amb un contacte més próxim al vostre professorat.
No en faig un seguiment exastiu, però sí que de tant en tant vaig mirant com et van les coses.
Encara estic una mica peix amb com he de fer servir la aplicació, que encara que és força intuitiva, desconeg quins són els punts importants a tenir en compte.
Com et deia abans això de veure els treballs que tens pendents m´ha semblat molt adient, per ajudar-te a mantenir les materies al dia si cal, però sobretot per saber que estas estudiant e incentivar-te més amb els nostres coneixement o els nostres recursos.
Evidentment no penjaré cada setmana els treballs que has de fer, però aquesta setmana com a exemple m´ha semblat molt adient.
Poder descarregar-se els exercicis a qualsevol ordinador i buscar l´informació a més de les fitxes que heu fet també a llibres o a internet, és una pasada.
Per exemple a l´hora d´entregar les fitxes del motor, crec que correspón al funcionament dels motors a 4 temps i de pas la diferencia amb els de dos temps. A part d´estudiar exactament el que t´han manat, sempre, sempre és necessari entendre completament el que estas estudiant i presentant com a treball, per això l´idea de poder trobar mitjans audiovisuals que ho expliquin facilita bastant aquesta feina.
Al IES Paula, em sembla que no tenen aquesta plataforma, encara que treballan amb el moodle, penso que no és el mateix, però també pots aprofitar a buscar i trobar molta informació a Internet, per complementar el que puguis estudiar amb els llibres i als treballs que et manin.
De totes les maneres, és important que aprengue, evidentment, i aprendre a fer-ho amb ganes, posant interés e intentant gaudir de tot el que feu, segur que a més de que us donarà millors resultats o farà molt més divertit.
Desitjo que de la manera que sigui, us en ensortiu, esteu bé i sobretot sigueu feliços, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Al final ni super 3 ni pallassos, avui hem anant a passejar a Barcelona.
I després hem passat una gran tarda amb el tete Jesús i el tete Julio, instalant un ordinador i tots els periférics. Més bé ho ha fet el tete i nosaltres hem sigut els seus obrers.
No ha sigut gaire emocionant la feia, però passar una bona estona junts sempre és genial.
Desitjo que vosaltres hagueu fet el que hagueu fet també us ho hagueu passat fabulosament, que esteu bé i que sobretot sigueu feliços. Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Avui estava mirant les possibilitats que tenim per fer aquest cap de setmana i he trobat entre d´altres la de la festa del club super tres.
Imagino que ja sou massa grans per anar-hi, encara així em porta molts records de les vegades que hem anat i només veure´ l m´heu vingut al cap.
Amb la perspectiva de pluja que hi ha per aquest cap de setmana no sé com ho tindran aquest any però quan vas a passar t´ho bé, t´acabas divertint independentment del temps que faci, sempre hi han activitats per gaudir.
Un altre possibilitat tambè hauria sigut anar a veure les moltes actuacions que fan a Cornellà, amb el disetè festival internacional de pallassos, tant a certes sales com al carrer. i que sembla molt interessant.
Imagino que pensareu que és molt infantil per vosaltres, i segurament tindreu raó, encara que imagino que hi hauran diferents tipus d´espectacles per diferents tipus de públics, potser la simple idea us sembli infantil.
També és força probable que jo estigui anclat en els records que tinc de les activitats que feiem quan estàvem junts i enyori tant aquests moments que de vegades no em doni compte, que amb els gairebé tres anys i mig que han passat sense poder estar junts, vosaltres heu canviat de gustos i d´activitats per gaudir.
Després de veure moltes coses, ja veurem que acabem fent demà, però el que sí que és segur, és que em dona completament igual quina activitat féssim si poguès estar amb vosaltres, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Destijo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tot i el temps que està fent hagueu gaudit d´un magnífic dia.
Endressant archius, eliminant cookies i archius temporals de l´ordinador i d´internet, passant el cleanner i després l´antivirus. Fent alliberament d´espai al disc dur i defragmentant l´ho.
Ara em queda fer l´imatge en forma de copia de seguretat, però necessito un disc dur extern que he de buscar i mentres tant he fet una copia dels archius més importants.
No m´agradaria tenir un problema al ordinador i perdre totes les dades, imatges, videos, etc, així que si no voleu que us passi això sempre és recomenable de tant en tant fer copies de seguretat i a la vegada fer una neteja del sofware.
Perquè com tot si volem que ens duri l´hem de cuidar.
Evidentment, el vull cuidar com una eina de treball i no com una persona.
Vinga, va que ja està...
A veure si pots obrir aquest archiu...
No et posis ara a reiniciar-te....
I encara que de vegades, sobretot quan no funciona bé, començo a dir coses, encara no m´he tornat boig del tot, no li parlo amb ell i el que li dic no és més que una reflexió cap a mi mateix.
De qualsevol manera, agradant-me l´informàtica, em dono compte que soc un profà en la materia i per fer depén de quines coses em costa bastant.
Segur que vosaltres que sou esponges aprenent, l´agafeu i em doneu mil voltes i lo que per mi és un món per vosaltres és molt simple.
Comparativament, és com no entendre com els hi pot costar tant als yayos entendre el funcionament d´un simple smartphone, bé, ja no d´un smartphone sino inclús d´el menú de la televisió o de qualsevol aparell electrónic. Probablement yo seré per vosaltres, semblant al que són els yayos per mi, amb moltes limitacions tecnológiques.
Tot i això, el que segur que vosaltres encara no veieu en els yayos és que per moltes limitacions tecnológiques que tinguin són uns veritables mestres de la vida, perquè els seus anys i les seves experiències els hi han ensenyat coses que a nosaltres per molt que haguem estudiat no hem viscut.
El que sí que veieu és que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
El que sí que us adonareu és que desitjo sempre que esteu bé i sigueu feliços.
El que sí que sabreu és que a faltar de ser físicament per fer-ho us envio infinits petons i abraçades.
El que sí que espero és que hagueu tingut un magnífic dia.
En general dia inestable amb força probabilitat de pluja. Cos destemplat i força refredat. Nit entranyable sopant amb els yayos. Pensament fixe en tot el que us estimo i us trobo a faltar. Esperança de que esteu bé i sigueu feliços. Enviament escrit de tot cor d´infinits petons i abraçades. Com sempre, estimats Paula i Enric, el desig de que tingueu un magnífic dia. I trist acomiadament fins demà.
Siguem solidaris amb totes les dones que pateixen un càncer de mama i encara que aquest blog és privat, crec que val la pena també conciencar d´aquestes realitats desde ben petits.
Sempre és recomenable anar fent-se revisions médiques amb regularitat, perquè està clar que la prevenció sempre és la millor eina per qualsevol problema que poguem tenir.
Amb tota l´informació que tenim avui i seguint el pla de revisions que hi han planificades tenim un primer tram més intens que és el del primer any:
Aquest seria desde l´any de vida fins als catorce anys:
En totes aquestes revisions hi falten els calendaris de vacunes i els controls més especifics als que ens envia el pediatra.
Per desgràcia desde que vam deixar de viure junts, m´han posat tots els impediments possibles per no deixar-me estar al corrent de la vostre salut. Encara a Terrassa anant al CAP de la Rambla, en podia fer cert seguiment i anar a les visites o parlar amb els metges, encara que fos després de que us haguèssin visitat. Amb la nutricionista, amb els psiquiatres, però no vaig aconseguir anar al traumatóleg per els teus peus Enric, ni buscar una solució tampoc per la teva boca.
Això sí, sempre preguntant i averiguant quins eren els vostres metges, sense cap informació més de la que he pogut aconseguir jo pels meus mitjans.
Ja desde que sou a Sallent s´ha m´ha fet molt més complicat i encara vaig poder saber de la doctora Autet pel tema del suposat TDAH i que he de demanar-li cita un altre vegada per parlar amb ella.
No és cap mérit tota aquesta lluita perquè us estimo moltíssim i encara que us trobo moltíssim a faltar, saber de vosaltres i de la vostre salut, al igual que faig amb el aspecte de la vostre educació, que també faig el que puc per assabentar-me de com us va, crec que és part de la meva responsabilitat.
I no deixa de ser menys cert que qui té responsabilitats amb vosaltres deuria facilitar aquesta feina, enlloc de posar-ne tots els impediments perquè no ho aconsegueixi.
Ara bé, en relació a les revisions no acaben als catorce anys, sino que com us deia és recomenable fer-ho sempre i poguer trobar un problema a temps, ajuda enormement a la seva solució.
Desitjo que no hagueu patit cap cosa important, que esteu bé, que si no ho esteu, us estiguin tractant com déu mana i sobretot que sigueu feliços.
No ho tenia pensat però aquest matí m´he animat i ha anat a Terrassa. Necessitava un dipòsit del netejavidres pel cotxe i se´m ha ocòrregut pensar que a Terrassa en podrien tenir, així que he trucat aquest matí i m´han dit que sí en tenien, així que no m´ho he pensat dues vegades i he anat a buscar-ho al desgüace que hi ha a l´avinguda del Vallés. De seguida m´ho han localitzat i m´ha costat tirat de preu, em cobraven 100 € en Fiat i allà m´ha costat 10 €. De conya!!! I encara que no era molt difícil de colocar, per la tarda abans de que tanqués l´he portat al Sebas perquè el coloqués, no sé si us enrecordeu d´ell, és amic del vostre tiet Pepe i en va pujar algunes vegades quan anàvem de masia. Doncs també és el meu mecànic de confiança. Però abans de baixar a Cornellà i com faig sempre que hi pujo, també he trucat a la nostra amiga Araceli per quedar, i ella que és un sol, li ha faltat temps per convidar-me a dinar. A més li ha anat molt bé que pujés perquè tenia que anar a Castellbell i el Vilar, i l´he portat fins allà. No està gaire lluny en cotxe, potser una mitja horeta, però em deia que pujar en tren és tot una odisea, perquè arribar fins a la parada del tren és fàcil, però arribar a on havia d´anar eren un munt d´escales i que acaba esgotada cada vegada que va. El que queda patent és que passar el dia amb l´Araceli sempre és un plaer. Per la seva companyia, per les converses que tenim i les anécdotes que ens passen. Avui quan sortiem de Castellbell no sé que he fet, però resulta que portaba un tall darrera del pantaló de més d´un pam i anava ensenyant el cul. Bé, el cul no, els calçotets, menys mal que ja agafàvem el cotxe i quan hem arribat a casa seva m´ha deixat un pantaló del Rubén i m´els ha cosit. Si no arribo a estar amb ella igual m´hauria passat tot el dia exhibint el pompis. Jajaja. Ja veieu quines coses li pasen al vostre pare, però mentres no em faci mal físicament, penso que no deixen de ser anécdotes i m´ho prenc amb humor. La veritat és que tinc poca por a fer el ridícul. M´agradaria pensar que vosaltres també en sabeu prendre la vida amb cert humor i d´una manera positiva, perquè és molt més saludable i la fa més divertida. Desitjaria que aquesta forma de pensar sigui part de la vostra personalitat i us faci ser feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. Espero que esteu bé i us envio infinits petons i abraçades. Bona nit i fins demà.
Tinc unes agulletes que em costa fins i tot moure´m normalment. I jo sóc dels que les agulletes fortes li venen als dos dies, així que ja estic patint de com estaré demà.
Però com diu la dita, el que alguna cosa vol alguna cosa li costa i fer un exercici intens de dues hores, ara que no faig gaire esport, em representa tres o quatre dies d´agulletes.
Ara bé, que "me quiten lo bailao", jajaja.
Avui per sort no tinc un dia gaire feina per patir en excés, visita amb la Cristina, la psicóloga al migdia i treballar per la tarda.
Aquesta nit aniré a veure una estona al tete Jesús al torneig d´escacs, que a més em ve de camí quan vaig cap a casa, sopar lleuger, veure una mica la tele i a dormir aviat. Aquesta és la planificació, després no sé si serà exactament així, encara que no crec que hi hagin gaires modificacions.
Ja veieu, un dia d´allò més rutinari.
Però com jo sóc molt propens a embolicar-me i liar-me a fer mil coses, abans de que m´agafin les tantes aquesta nit i cansat, agulletat i amb poques ganes de posar-me davant de l´ordinador a escriure-us, prefereixo fer-ho ara que tinc temps i no esperar a la nit per recordar-vos que us estimo moltíssim, i que us trobo moltíssim a faltar.
Desitjo que hagueu passat un gran cap de setmana, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Espero que tingueu un bon començament de setmana i un magnífic dia.
Com ja sabeu fa molt de temps que us escric en aquest diari i penso que seria molt recomenable que escriguéssiu un vosaltres.
És cert que aquest no cumpleix els objectius habituals d´un diari, com seria segurament fer-ho amb paper escrit i sobretot en la seva privacitat. De fet un diari personal convencional, que és el que us recomanaria seria perquè només vosaltres, de manera individual podeu escriure i expresar els vostres sentiments, els vostres anhels, les vostres experiencies i també les vostres ideas.
En té molts beneficis, no és gens complicat de començar a fer i podeu donar-li la continuitat que volgueu. He trobat un article molt interessant que en parla dels seus beneficis i que es diu 4 raons per escriure un diari personal.
A mi s´em va ocórrer fer aquest blog en forma de diari, perquè sent un diari meu i personal, també era per escriure´l diariament. El propòsit fonamental era i és que sigueu conscients de tot el que penso en vosaltres cada dia, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
I està clar que després de gairebè quatre anys que vaig començar, queda demostrat d´una manera completament inequívoca i fora de cap dubte que és així.
Amb tots els errors que he pogut cometre, tinc la conciència molt tranquila per tot el que he fet i tot el que estic lluitant per vosaltres. I és probable què inclús escrivint-vos cada dia triguem massa temps en tornar a estar junts. Amb tot això no sé si el blog m´ajudarà a recuperar-vos però sí que m´ajuda a alleugir el impacte que té viure la vida sense vosaltres.
E igual que és positiu per mi, n´estic convençut que seria bó que vosaltres escriguéssiu un, personal i completament privat.
En tot cas el que sí que m´agradaria és que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Després de la que ha caigut aquests dies aquesta tarda torna a sortir el sol i sembla que ens durarà tot el cap de setmana. Quina alegria!!!
Encara que demà em toca treballar m´agrada més que en faci solete i el diumenge poder aprofitar per fer coses. Encara no sé quines, però segur que algunes-bastantes en faré.
Vosaltres ja heu acabat un altre setmana escolar, que a més ha sigut més curta perquè només heu fet quatre dies i també començeu, segur que ben merescudament el cap de setmana, per descansar i gaudir de moltes coses.
Ja sabeu el que penso al respecte i que feu el que feu sempre hem d´intentar buscar la part positiva i gaudir del moment. I ara que sou nens i adolescents encara més.
Encara que el meu aspecte i el meu cos em recorda l´edat que tinc. Sol passar que quan som petits ens agradaria ser grans. Per fer algunes coses que no podem fer per l´edat, per viure la nostra vida de manera independent, etc. Però sabeu que de grans ens passa tot el contrari i moltes més vegades de les que us penseu ens agradaria tornar a viure la vostre edat.
Desitjo que us ho passeu genial, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Ja us ho he parlat en moltes ocasions i no m´extendré gaire en aquesta idea.
Avui fa divuit anys que ens vam casar la vostre mare i jo, i encara que no és un dia per celebrar-ho, evidentement perquè ja no estem junts, sí que en tinc molts bons records d´un dia tan especial com va ser aquell dia.
Jo mai m´arrepentiré de tots els dies feliços que he passat a la meva vida, i en aquest cas que en conseqüència a aquell dia també sou vosaltres presents, molt menys. I encara que no hi podem estar junts, ja sabeu tots dos que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar.
Ahir va ser el sant de la vostre yaya Pilar i espero que la felicitéssiu. I com seria normal, igual el vau celebrar amb ella o sino ahir seguramet ho feu aquest diumenge.
En tot cas hagueu fet el que hagueu fet espero que us ho hagueu passat molt bé.
Sobretot desitjo sempre que esteu bé i que sigueu feliços, perquè com diria la yaya Maruja, si vosaltres esteu bé jo també ho estaré.
Hem anat parlant durant la setmana i avui torna un clàssic perquè aquesta nit sopem amb ells.
Al final, amb un dia de festa que podem passar m´he l´he passat tot el dia pintant.
Ahir per la nit vaig parlar amb el nostre amic Chus (papa Chus per ser més correcte), i em va dir que avui volia pintar el pis que té al costat nostre. I com Geni, la seva dona, està embarassada, m´he ofert a ajudar-l´ho.
Ja sabeu que m´els estimo molt i són com de la familia. Així que sempre és un plaer poder ajudar-lis.
Després de tot el dia, encara que ha sigut un bon esforç físic, sobretot pels genolls, ens han passat mil anécdotes i ens ho hem passat molt bé.
Ara ja rebentat, he netejat les eienes, hem sopat i estic acabant de veure la magnífica pel·licula de John Q, l ´haurè vist no sé quantes vegades, però m´encanta, sino l´heu vist us la recomano.
Desitjo que vosaltres hagueu tingut un magnífic dia i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltissim, però que moltíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiissim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà, espero que dormiu amb els angelets.
Amb el dia a fet avui d´aire, núbols i una mica de pluja, m´he passat gairebé tot el matí a Barcelona fent-me unes probes médiques i cap a munt i cap aball.
Per la tarda també m´he fet probes, però al menys he pogut fer-les a Cornellà i encara he tingut temps per adelantar coses.
I aquesta nit he anat a veure una estona al tete Jesús al torneig de Cornellà. No hem arribat a casa gaire tard, i toca sopar i a descansar, perquè arrosego un gran cansanci del cap de setmana.
Però en definitiva, per molt cansat que arribi, en aquests moments, normalment arribo satisfet pensant que he aprofitat el dia i això alhora que és cansat també és reconfortant.
Com quan fem esport o ens sacrifiquem per aconseguir els nostres objectius, aquest esforç constant, encara que pot ser esgotador sempre té la seva recompensa.
De vegades no ens adonem de tot el que em avançat fins que no ha passat un temps i mirem enrere.
Lamentablement per vosaltres i per mi, amb tot el que ens han fet passar, no ens ha quedat més remei que arribar a on estem i crec que amb tota la rancúnia i l´amargura que ens han llançat, encara seguim vius i colatejant. Ara ens estimem lluny, però en pau i amb una part del camí recorregut.
Encara ens queda per recórrer, però sé segur que algun dia aquest camí el farem junts, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades i desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
Avui hem passat un gran dia en familia amb un matí molt estressant.
Al tete Jesús li feia il·lusió que ens apuntéssim a un torneig de ràpides que feien a les Corts per les festes i jo, encara que no estic preparat, també em venia de gust.
El problema és que no eren ràpides de 5 minuts com les que jugem a Pineda, eren de 3 minuts i ha sigut super estressant. Evidentment a mi m´han donat una pallissa i he guanyat 2 de vuit.
Al tete que ja no està tant acostumant a les ràpides li ha anat millor, però no gaire més, 4 de vuit.
El fet és que ens ho hem passat bé i ens hem divertit molt. Sempre serveix per aprendre i viure un ambient molt sa i força noble, i per totes les edats. Hi havia gent gran però també uns quants nens. De fet, les meves tres últimes partides les he perdut amb nens i en concret l´últim tenia 9 nou anys, però com en sabia!!!
Crec que ara també donen classe d´escacs a les escoles i m´he enrecordat de vosaltres i de com m´agradaria viure aquests moments amb vosaltres. Bé, m´agradaria viure aquestes experiències i moltes més i a mida que van sortint em ve al cap la nostàlgia de no poder compartir-les amb vosaltres, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Després hem anat amb els yayos i hem passat una molt bona estona.
El yayo està recuperant-se i encara li fa mal però va aguantant amb la medicació, la yaya bastant cascadeta no para, ja sabeu que és un terremoto i gairebé la hem d´obligar a quedar-se seguda a la cadira quan estem dinant. La que pitjor està és la tieta, només vol dormir, menja poc i no sap ben bé de vegades ni qui som o ho fa veure. Encara així està fotudeta.
El que és magnífic i admirable de tots ells es que amb totes les seves dolències i totes les coses que estan passant no perden el sentit de l´humor.
Després per la tarda hem vist una estona al tete Julio i cap a casa a descansar i escriure-us.
Desitjo que vosaltres hagueu passat un cap de setmana genial, que esteu bé i sigueu feliços.
Potser no us ho creieu però penso que sóc una persona força assertiva i amb molta empatia, per no dir en la majoria intento justificar el comportament de les persones.
Encara que no m´agradin el que facin i discrepi en la manera que fan les coses, sempre intento buscar una explicació al seu comportament. Potser per això algunes vegades acabo sent atropellat per situacions que mai m´hauria esperat i quan arriba ja m´ha agafat el toro.
El que és evident és que cada persona és un món, genèticament, físicament, mentalment i socialment vivim amb perspectives diferents de les coses i això ens dona per un costat, que cadascú tingui les seves peculiaritats, les seves virtuts i els seus defectes.
Inclús les persones més dolentes i abominables poden ser persones malaltes que no saben fer el bé i que perceben les coses d´una manera molt allunyada a la realitat. Potser pel que arriben a fer amb aquesta malaltia, no hem de pensar que hi han d´anar a la foguera, però sí que necessiten tractament psiquiàtric.
Segurament sóc un ilús, i aquesta manera de pensar és una utopia irrealitzable, però és el meu tarannà i la manera que m´han ensenyat a viure. Aquest pensament que forma part de la meva personalitat és també el que em dona la força mental, la tranquil·litat i la pau suficient per viure o sobreviure en situacions difícils com les d´ara.
No us negaré que m´he trobat en moltes ocasions confós amb el fet de que no em volgueu veure, amb tot l´esforç que he posat i poso en aconseguir-ho. A part de totes les excuses que podeu donar, i sense arguments sòlids, cada vegada ho veig més clar.
Totes les persones necessiten ser estimades i alhora estimar en altres. Nosaltres no racionalitzem l´estimació i l´oferim i compartim a tothom, en moltes formes i aspectes. Amb més o menys intensitat segons el vincle, la proximitat, el temps que passem junts, etc.
Però hi ha persones que no saben oferir la seva estimació sana, pura i de bon cor, Per això intenten imposar al seu voltant una estimació amb condicions i per tant condicionant al seu voltant a triar qui ha d´estimar.
Aquest intent de engarjolar els sentiments, més tard o més d´hora acaba sent completament ineficaç, perquè acabarà revelant-se i amb més força exigirà la seva llibertat retinguda.
Penso que l´estimació es demostra de moltes maneres i una de les característiques més habitual és l´instint de protecció. I encara que el vostre pensament i la vostra estimació aparentment condicionada protegeix a la part més feble i necessitada, estic convençut que algun dia deixareu aflorir tots els sentiments sense límits.
Desitjo amb tot el cor que esteu bé i que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Ahir van trucar als yayos perquè el yayo Salva anés avui a una visita i després li donavan hora per una operació semblant a una colonoscopia. Era una intervenció ambulatoria i he parlat amb el yayo al migdia i m´ha dit que tot havia anat bé, però no deixa de ser cirujia i entrar a un quirófan sempre té els seus riscos. Tant al moment com després la recuperació. Ara caldrà esperar a veure com evoluciona de la operació i esperar que a les següents visites detectin que tot està bé. I justament aquest matí tenia que anar al dentista perquè veies com anava la ferida i els punts que em van fer ahir. M´ha sabut greu no haver pogut acompanyar l´us a l´hospital, encara que ahir per la nit van insistir en que no era res i que no em preocupés, estava una mica intranquil fins que l´he sentit. Amb l´operació recent aquest cap de setmana no pujaran a Pineda i aprofitarem per veure´ns i dinar junts el diumenge. Ja sabeu que ens agrada sempre que podem fer per veure´ns i passar estones junts. Us agradi o no, teniu una familia que ens estimem moltíssim i fem el que calgui per ajudar-nos i recolzar-nos. I tot aquest amor, encara que no el veieu, sé que el sentiu i el teniu present, i ningú per molt que s´esforçi pot fer res per impedir-ho. Per això sempre us trobarem moltíssim a faltar, desitjem que estigueu bé, que sigueu feliços i amb aquest desitg només ens queda que esperar fins que volgueu o pogueu tornar. No us puc garantir qui serà i qui no, si algun dia preneu aquest pas, però el que sí que us puc assegurar, és que no serà per totes les ganes que en tenim. Espero que hagueu tingut un magnífic dia. Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.
Ahir a ultima hora em van trucar per dir-me que tenien un lloc per treure´m el queixal aquesta tarda i preveient que aquesta nit no estaré per gaires històries, vam organitzar d´una manera molt ràpida un canvi de plans i vam anar a sopar ahir a la nit a casa dels yayos.
Com passa moltes vegades, vam parlar de vosaltres i en especial ahir que era el teu cumpleanys Paula i estàvem força nostalgics amb el fet de no poder veure´us, ni tan sols parlar amb vosaltres. Per desgracia ja està sent habitual aquesta situació, però mai ens resignarem per canviar-la, perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar. També els hi vaig dir que havia anat a Sallent a parlar amb la teva tutora, la Teresa Bo, però que no et vaig veure. Amb la Teresa va anar molt bé i penso que és una gran professora, molt comprensiva ,professional i que et serà de gran ajuda. I el canvi de plans és que em van trucar per dir-me que tenien un forat al dentista per quedar amb el cirujà avui, i ara el forat ja està, però a la meva boca. M´han tret el queixal i estic a casa, amb antibiótics, paracetamol i gel, esperant que es desperti l´anestesia. De moment és soportable però ja veurem quina nit m´espera. I demà tinc visita també per veure com va i que més m´han de fer. No son moments agradables, ni el del queixal, ni el de no poder veure-us, però ens esforçem per canviar les coses que no estan bé. Desitjo que vosaltres si que esteu bé i sobretot sigueu feliços. Us envio infinits petons i abraçades. Espero que hagueu tingut un magnífic dia, encara que amb el temps que fa no ho serà parlant meteorológicament, però sí en les vostres vivencies. Bona nit i fins demà.
Un altre dia a destacar amb el teu dotzè cumpleanys i lamentablement no el podem compartir amb tú, de cap de les maneres. Però recorda sempre que som molts els que us estan esperant i en particular, els yayos, la tieta, el tete Jesús i jo, perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
I tots nosaltres et desitjen de tot cor:
Tenia l´intenció de penjar el del Miliki, que hem vist junts un milió de vegades, però he pensat que potser era molt infantil. Que dimonis, em porta molts records i també el penjo.
Aquest matí visita desagradable però necessaria. He anat al dentista.
Ja fa temps que hauria d´haver anat, però sempre he trobat excusas per no fer-ho. Ja fa temps que em fan mal una queixals i no ho podia post posar més.
Total, que m´ha de treure varis queixals un dia d´aquests, després m´han de fer una neteja periodontal o alguna cosa així i fins aqui arriba el primer procés.
Després vindrà el segón, amb el presupost dels empastes, fundas, etc, que ja veurem el que fem, perquè el que segur que és, és la ruina.
I ja amb aquest matí tan divertit, amb l´inspecció bucal, tota la tarda l´he passat amb el queixal adolorit. Un mal constant que acaba per anar al cap, a les cervicals e inclús una mica al oide.
Ara només em queda esperar a que em donin hora urgent per treure me la i deixar de patir.
Fins aquest moment continuaré amb Ibuprofeno i ja si estic rabiant molt algun Nolotil, però no m´agrada gens medicar-me e intento al màxim possible evitar-ho i estic mirarant remeis naturals, com l´aigua tebia amb sal, el julibert, l´all, el té negre, etc. Tot per alleugerir el dolor.
Desitjo que vosaltres esteu bé sempre, en tots els sentits, inclós dels mals de queixals.
M´agradaria pensar que aneu amb periocitat a fer-vos les revisions corresponents, bé més que aneu, vull dir que us porten, clar. També al dentista per estar sans i posar remei als possibles problemes que pogueu tenir.
I el que sí que desitjo és que esteu bé, física i mentalment i sobretot que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que hagueu passat un magnífic dia i fins demà.
Avui m´ha tocat treballar també al matí perquè s´havia d´embalar varis sofàs i resulta que la Mati, la companya de la botiga de baix, s´ha trobat en una situació increible. Com tenen un sistema de porta automàtica i li ha donat al botó de tancar, enlloc del d´obrir. Ha sortit de la botiga a donar uns papers al transport que venia en aquest moment i evidentment la porta s´ha tancat i ella s´ha quedat fora.
Fins aqui són coses que poden passar, com quan a vegades hem sortit de casa i ens hem deixat les claus dintre. Però es que a sobre, a la porta estava el transport que tenia que recollir unes fustes i deixar un material que s´ha quedat a mitjes, estaven dos nois que venen a netejar els vidres i fins i tot l´electriciste que estava colocant un altre punt de llum i arreglant unes conexions. I tots ells havien entrat a la botiga i tenien coses a dintre.
L´altre persona que podia obrir, és l´altre companya, la Yolanda i viu a Terrassa, tenia el matí de festa i estava ilocalitzable.
Així que hem probat de totes les maneras d´obrir, intentant donar-li al botó desde fora, tocar el sensor perquè es desactivés, forçant la porta perquè saltés el tancament de la porta, però com és de vidre ens donava por que s´acabés trencant i fos pitjor el remei que l´enfermetat. Inclús els dels vidres han fet servir l´escala enorme que tenen i pujar fins una finestra que hi ha a la planta de dalt per veure si es podia obrir. Però res no hi ha hagut manera.
Així que durant tot el matí s´ha quedat la botiga amb les llums enceses i tot activat però tancada fins a la tarda que no ha vingut la Yolanda. La pobre Mati a més de rebre un bon toc d´atenció, no ha pogut fer la feina que tenia pendent i s´ha quedat fora, sense móvil, sense claus de casa ni del cotxe, sense cartera, per tant sense diners. Més tirada que una colilla.
Havia quedat al migdia amb una amiga a Barcelona, però no la podia trucar perquè el seu teléfon era a la botiga i no s´en sabia de memòria el de l´amiga. Amb l´autorització del jefe li hem deixat 50 € que hi havien a la botiga i s´ha quedat a dinar per aqui i a donar una volta fins que s´ha obert a la tarda.
Com us dic, tot un show. Un show per nosaltres perquè per ella ha sigut un mal son.
Encara que ella és una persona super positiva i s´ho ha pres amb paciència i molta resignació.
Ja per la tarda tot ha sigut normal i hem tornat a la rutina de sempre, moltes gestions administratives i atendre a algun client.
Abans d´arribar a casa, he passat a veure al tete que ha començat un torneig d´escacs a Cornellà els dilluns, i quan sorto a les nou, m´agrada anar a veure´l una estona i saber com li va. Ell comença a dos quarts de vuit i a les nou i quart o mitja, normalment encara està jugant.
No tenia intenció d´extrendre´m tant però ja em coneixèu, hi han dies que no em surten les paraules i d´altres que semblo una cotorra. Ara que ja hem sopat, hem vist una estona del Secreto de Adam i ara una d´Al Pacino, la de 88 minuts i a dormir. Que demà he d´aixecar-me d´hora.
Desitjo que vosaltres esteu bé, sobretot sigueu feliços i sapigueu aprofitar tots els moments per gaudir de tot, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. Us envio infinits petons i abraçades i espero que hagueu tingut un bon començament de setmana. Bona nit i fins demà. Que dormiu amb els Angelets!!!
Aquest matí hem quedat els Bainassencs i hem aprofitat per fer-ho fent esport. Hem jugat un hora i mitja de pàdel. Increible, superdivertit i molt recomenable.
Per desgràcia el Papa Chus s´ha trencat al final al genoll i ja veure´m quin abast té.
I després hem anat a fer un refresc i ens ha donat la gran notícia el Chus, ara si que li podem dir el Papa Chus, perque avui ens ha dit que la Geni està embarassada i si tot va bé hem sembla que ha dit que neixerà al Març. El vostre nou amic es dirà Gerard.
Ja acabat el partit, el refresc i la xarradeta, a casa a dinar i fer la migdiada, que venia molt de gust.
Aquesta tarda he tornat a veure a la tele per no se quantes vegades, la peli del Sr. i la Sra. Smith del Brad Pitt i la Angelina Jolie i sempre m´enrecordo de quan vaig anar al cine a veure-la amb vosaltres.
Em venen sempre molts records de vosaltres, evidentment perquè sou els meus fills i us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Ara aprofitarem per fer coses a casa i anar-nos a dormir aviat.
Desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que hagueu gaudit d´un magnífic cap de setmana i fins demà.
Ja s´ha acabat setembre i començem Octubre amb una planificació de moltes emocions.
Primer demà retrobament amb els nostres amics Bainassencs que fa temps que no ens juntem tots.
La setmana que bé amb el teu cumple Paula, que molt tristement no en podrem gaudir i que sempre ho tenim present amb molta nostàlgia.
El dotze d´Octubre, día del Pilar (sant de la vostra yaya) és festiu i encara està per veure si nosaltres la podrem gaudir, però en tinc l´esperança. Al dia següent és el dia en el que fa divuit anys, els vostres pares es van casar i encara que no és per celebrar, gracies a això hi sou vosaltres i també la seva importància i el seu record.
I a finals de mes tenim el cumple del tete, que segur que acabem celebrant a la setmana següent perquè també inclourem la del yayo Salva. I al dia següent també és el cumple de l´Aleix.
Així que ens espera un més plé de celebracions i records.
Per cert, s´em va oblidar comentar-vos que aquest diumenge passat va néixer un altre cosineta vostra. És diu Claudia i és la tercera filla del vostre tiet Jose, el fill de la tia Antonia i ara Claudia és la seva neta.
És una monada.
Cada vegada va passant més temps i quan tornem a estar junts haurem de fer una actualització de com estem cadascú.
Desitjo moltíssim que sigui aviat perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar i de moment que esteu bé i sigueu feliços.
