Estimats fills;
Jornada Marathoniana Padeliana.
No em jugat molt més del que juguem sempre, però m´he aixecat una hora abans del que debía, com si el rellotge biológic no em deixès dormir més. A tots els altres sembla que els hi ha passat igual, i em començat un quart d´hora abans i després, com no hi havia ningù, hem estat un quart d´hora més.
Això vol dir que ens hem tirat més de dues hores donant el màxim i ara tinc els genolls i els tormells força cascats.
Però tinc tota la tarda per descansar i per escriure-us i recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Així que descansant apalalancat al sofà us desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.