Ens agradi o no, fem el que fem sempre hi haurà persones que ens critiquin pel que fem o pel que no hem fet. Avui us faig arribar un article que hem sembla molt interesant sobre com podem ser invulnerables a la crítica.
Com podem ser invulnerables a la crítica?
En ocasions, podem preguntar-nos quins són les habilitats que tenen certes persones per poder fer oïdes sordes als comentaris crítics. És que poden tornar-se sords quan vulguin? No, clar que no. Què els fa ser tan invulnerables?
La crítica i el nostre pensament
La diferència entre les persones resistents o invulnerables a la crítica i les persones sensibles a aquestes, podem trobar-la en el pensament. Mentre que les persones sensibles a la crítica generen un autodiscurs dominat per pensaments negatius, que alteren l'estat d'ànim, la conducta i desestabilitzen l'autoestima. Les persones “invulnerables” a la crítica, el que fan és racionalitzar-la, i la refutan quan és incorrecta o no és pertinent.
Crítiques correctes i incorrectes.
La crítica no pot ofendre'ns, si nosaltres no li atorguem el poder per a això. Si algú ens critica injustament, no succeirà gens que no vulguem. No podem sentir-nos malament pels comentaris equivocats d'una altra persona, ja que l'error no és nostre, sinó de l'altre. Però també pot donar-se el cas contrari, és a dir, que algú ens critiqui correctament per alguna acció o actitud inadequada que hàgim dut a terme, però això tampoc haver de ser motiu de tristesa, amargor o angoixa.
Les crítiques també poden ser constructives, per tant, acceptem-les, pensem en elles i busquem altres alternatives o estratègies de resolució. Les crítiques poden ser correctes o incorrectes, però és el nostre pensament el que en última instància li dóna un caràcter perjudicial.
I, per tant, Què podem fer davant una crítica?
-Tenir una actitud assertiva.
La majoria de les vegades ningú rep una crítica amb gust, sinó que adoptem una actitud de confrontació. Solem posar-nos a la defensiva, i intentem desmuntar els arguments de l'altre, aixecant forts murs lingüístics, la majoria de les vegades amb ambigüitat. És molt important per tant, intentar posar-se en el lloc de l'altre, de la persona que realitza la crítica, és a dir, empatizant una mica, adoptant una postura assertiva. Si ens posem en la pell de l'altra persona, tenint en compte les seves circumstàncies i visió del món, potser entenguem millor la seva actitud.
Ser assertius davant la crítica, ens permet ser flexibles, oberts, dialogants i estar disposats a escoltar als altres. Una actitud assertiva és aquella en la qual el to no s'aixeca, i en la qual, quan no s'entén alguna dada, o pensem que no ens ofereixen tota la informació necessària per entendre el que ens diuen, fem preguntes facilitant així, l'enteniment entre tots dos.
-Buscar coincidències amb la crítica.
Amb això em refereixo a buscar les coses comuns d'allò que ens han dit. Gairebé sempre és possible que trobem en els arguments contraris algunes veritats i també existeixen crítiques semiincorrectas. Si trobem alguna veritat, és bé que la reconeixem, però si comprovem que no, és preferible el silenci a la mentida. Buscar que hi ha coincidències, li demostra a l'un altre que tenim en compte les seves paraules, i evita en major mesura que entrem en una discussió de crítiques i defenses.
-Expressar la nostra opinió i pactar.
En expressar el que pensem, és molt important tenir en compte algunes qüestions com no ser destructiu amb l'altre.
Per a això, hem d´ intentar no fer servir un llenguatge ambigüo i centrar-nos en els fets ocorreguts, evitant les etiquetes, i admeten la possibilitat que potser ens hem equivocat.
Però sobretot, pensar que nosaltres no som els errors que cometem.
Estimats Paula i Enric, jo m´hauré equivocat en moltíssimes ocasions i hauré fet coses que no han agradat als demés, i en particular a vosaltres, però sempre m´he considerat una persona que hem faig una gran autocrítica per adonar-me quan he fet les coses malament i mai m´ha sabut greu demanar perdó e intentar corregir el que creia que estava o feia malament.
Aquestes ensenyançes no s´acavan mai i segons la meva opinió sempre val la pena aprendre d´elles.
Desgraciadament demà que és el teu cumpleanys Paula i no tinc cap esperança de fer-te arribar ni tan sols un missatge de felicitació, encara que no dubtis que ho intentaré.
Espero de tot cor que aviat pugui apropar-me a vosaltres un altre vegada, perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
