Estimats Enric i Paula:
Sembla que ja hem trobo millor i he pogut fer vida "normal". Encara hem trobo una mica fluix però és normal que he estat dos dies descansant i recuperant-me.
El cert és que soc força poruc i els dentistes hem donen una mica de canguelis, però veritablement el que menys mal fa és quan estàs allà perquè el primer que fan és anestesiar-te i a partir d' aquí ja no és sent gairebé res, és molest el que et fan i ho notes com rasquen i et tiren però ja no ca mal. És molt millor que el mal que fa abans i una mica quan ja t' ho han fet.
Anar al dentista no és agradable, però és necessari fer-ho amb una certa asiduitat perquè així podem mantenir la boca neta de càries i d' altres futurs problemes.
Ja no us vull dir l' importància de raspallar-se les dents a diari.
Jo fa anys que per desgràcia no puc (potser seria millor dit, no hem deixen) ser partícep amb la responsabilitat de portar-vos a especialistes i durant aquests anys també he tingut poc temps per ensenyar-vos certs hábits, encara que ho he intentat. L' únic que hem queda és esperar i desitjar que vosaltres sigueu constants en aquests hàbits, com en la neteja de les vostres dents, i que us portin al dentista i d' altres metges amb la asiduitat que correspongui. Perquè sempre és millor prevenir que curar.
I no us creieu, ni feu cas a qui digui que si no hi sóc és perquè no us estimo, perquè és tot el contrari; perquè us estimo moltissim no vull que patiu, i esperarem a que la justícia intervingui per tornar a veure' ns amb les garanties de una relació normal, sense manipulacions ni mala fe.
L' estimació que hi ha entre nosaltres només té un camí, tornar a estar junts i espero que sigui aviat perquè us trobo moltissim a faltar.
Que tingueu un gran dia i fins demà.