.Image { text-align:center; }

Diari Dimecres 30 de Novembre. Operar o no operar, aquesta es la qüestió.

   Estimats Enric i Paula;
   Avui tinc visita amb el cirujà Maxilofacial un altre vegada, ara directament a l´hospital i no sé si és una visita per explicar-me la situació o directament es posarà mans a la feina i m´operarà.
   Jo vaig mentalitzar a lo segón i estic una mica neguitós, però el que diu un metge, entre comentes, ha d´anar a misa. Vull dir que no podem deixar les seves recomanacions en l´aire i fer el que ens diu per cuidar de la nostre salud.
   La situació és que tinc un quiste al coll que requereix cirujia i possiblement m´hagin de treure dues o tres queixals per treure-me´l. Sembla que no és maligne i que no ha de ser res greu, però entrar en un quirofan sempre dona acollinitis. Primer el més importan és sortir-ne i després faran biopsies i tota la mandanga per veure si amb això es dona per finiquitat. Com a mínim el quiste, perquè després quedarà la reconstrucció de la boca, que això és un altre historia.
  Desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Espero que tingueu un magnífic dia i que aquesta tarda tot vagi bé i que demà us pugui escriure com cada dia per recordar-vos que sou el que més estimo al món i que us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.

Diari Dimarts 29 de Novembre. Moltes coses per dir.

   Estimats Paula i Enric;
   Desde aquet matí que he obert el post per escriure-us fins ara que començo, s´ha passat tot el dia obert i en blanc. 
   Tinc algunes idees, així que començo i ja veurem que em surt. 
   - Sobre el terrible accident d´avió del Chapecoense, l´historia desafortunada d´aquest equip Brasiler que estava visquent un somni, anant a Colombia per jugar el partit d´anada de la final de la Copa Sudamericana. Ha sigut tal l´impacte en el món del esport que el mateix rival, l Atlético Nacional ha proposat donar el títul al Chapecoense. Increible!!!
   Sense deixar de banda totes les històries personals de les 75 persones que han mort i hem sembla que hi han 6 ferides. Dramàtic !!!
   - Que ahir el tete Jesús es va proclamar segón clasificat al seu tram en el torneig de Cornellà i primer en el de ràpides. Amb trofeo i tot. Està molt il·lussionat perquè feia temps que no li sortien tant bé els tornejos.
   - I potser el més important de tots, que després de tant Black Friday i Ciber Monday, avui s´ha celebrat el Giving Tuesday, el dimarts solidari a moltes escoles i centres de tot tipus, dirigides bàsicament per ONGS i Fundacions privades.
   Nosaltres hem comprat i donat aliments al Caprabo que hi ha sota de casa i volem també donar una juguina al centre de recollida de la Creu Roja de Cornellà. També he decidit fer aquesta setmana si puc o la que ve, donar sang. , tot el que sigui colaborar socialment i poder ajudar, encara que no sigui molt i deeéngui en certa mida de la nostra capaçitat, penso que és important.  I encara que el dia publicitat sigui avui, saber que no depén només d´un dia a l´any sino serveix per qualsevol.
  La pàgina esa aquesta Giving day, l´he trobat molt interessant.
   M´agradaria pensar què, encara que vosaltres no tingueu certes possibilitats d´ajudar, tingueu un esperit solidari i generós amb els que estan pitjor. I també m´agradaria pensar que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Al final he acabat explicant-vos unes quantes coses, com m´agradaria poder sentir les vostres coses i els vostres sentiments, però desgraciadament no ho puc fer,
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dilluns 28 de Novembre. Ara toca el ciber Monday.

   Estimats Enric i Paula;
   Si el divendres vam tenir el Black Friday, avui toca el Ciber Monday, un altre dia pel consumisme desmedit però a Internet, toma ja !!!
   Serà perquè estic pelat de pasta, serà perquè sense vosaltres l´il·lussió de trobar alguna cosa interessant desapareix o serà perquè jo no necessito res material en especial, fa que aquestes campanyes de marketing em sobren.
   El que jo necessito és poder tornar a estar amb vosaltres, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. I sembla que la justicia i els jutjats no tenen cap dia, ni cap mes, ni cap any de promoció, on puguin resoldre un 50, 60 , 70 % , etc de expedients en un temps record. 
   Tot el contrari, el nostre expedient se´ls deu estar acumulant de tal manera, que fins i tot algun dia, amagat en un calaix ple de teranyines, prescriu de tant de temps que haurà passat.
   Quin desastre !!!
   Perdoneu-me si potser faig una reflexió massa negativa, però quan el meu veritable interés és tant inaccesible i la societat està tant inmersa en dies consumistes com el d´avui, em dona certa reveldia.
   Espero que vosaltres esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Diumenge 27 de Novembre. Cridant al núvol.

   Estimats fills;
   Avui, ha sigut un dia increiblement intens un altre vegada.
  M´he aixecat a les vuit per anar a jugar a Padel, després hem anat a prendre una cervesseta i escorçar una mica, Molt poquet perquè hem quedat amb la família Pedrosa-Molano per dinar.
   La Carla i la Paula estaven molt xerraires i divertides i com sempre que estem junts ens ho hem passat genial. Entre unes coses i unes altres ens hem passat gairebé tres hores en el dinar i sense parar  ni un moment m´he tornat a marxar, ara cap a Castelldefels.
   Tota la tarda assajant i gravant, esborrant, tornat a gravar, sincronitzant la música amb la coreografia fins que hem acabat. O millor dit, fins que ja no podíem més i hem donat per finalitzada la sessió i el nostre treball.
   Sense descansar ni un moment en tot el dia, he arribat a casa per sopar una mica i escoltar el Barça per la radio, amb un ull veient la peli "Un cuento de invierno" que donan a la tele i amb l´altre escrivint-vos el post d´avui per recordar-vos com cada dia que us estim moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   I amb un sentit similar a la peli cridar als estels, en aquest cas al núvol per desitjar de tot cor que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades i espero que hagueu gaudit d´un magnífic cap de setmana. 
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 26 de Novembre. Un dia difícil...

   Estimats Paula i Enric;
   Aquest matí quan hem arribat a la botiga ens han donat la molt trista noticia que el fill de la Mati, la nostra  nova companya de treball s´ha mort.

   Només amb 31 anys i dos fills. Amb ella no hem pogut parlar i ho hem fet amb la seva nevoda, perquè ella està en estat de xoc, viatjant cap a Cartagena on vivia.
   Crec que segurament el dolor més intens que es pot viure és la mort d´un fill o filla. Naturalment totes son doloroses, podem pensar que són injustes o a destemps i en tot cas sempre afecta enormement la vida als del seu voltant. Avui estem i demà ja veurem, li pot passar a tothom, per això s´ha de viure cada dia com si fos l´últim i no escatimar en la nostra felicitat. Deixar de banda les rancúnies i els mal rotllos i gaudir de tot per aprofitar la vida fins a l´últim minut. 
   En la societat que vivim, potser no ens donem compte de l´afortunats que som, perquè encara que ho sentim i ho veiem en innumerables ocasions, a moltes altres parts del món, no tenen l´esperança de vida que vivim aqui. No només haber nascut a zones de guerra com Gaza, Ucrania, Siria, Irak, sino també on la vida és molt més difícil com a molts paisso d´Africa, d´Asia, excepte Hong Kong i Japò, i a molts paissos desarrotllats on la violència o el sistema sanitari és molt més deficient.
   Aqui tenim una esperança de vida d´uns 82 anys i cada vegada va pujant més i encara que entenem que tothom estem al mateix bombo sense excepció, podem acceptar relativament que això és així.
   Però en canvi, que marxi la vida dels fills és antinatura, és difícilment acceptable que nosaltres visquem més que els nostres fills, que són l ànima i el cor de la nostra vida.
   Un allunyament com el que estem visquent també és molt trist i dolorós, però res a veure amb la sensació que està visquent avui la nostra amiga i que li arrosegarà per tota la vida.
   Tots estem molt apenats i la seva absència ens recordarà tot el que està passant i en aquests moments que està tant lluny i no podem veure-la, li enviem tot el nostre recolzament i l´acompanyem en el sentiment.
   Desitjo que vosaltres esteu bé, sigueu feliços i visqueu molts i molts anys.
   Un dia com avui m´agradaria estar amb vosaltres per menjar-vos a petons i abraçades, però com no puc, m´he de resignar a enviar-vos d´infinits en el vostre blog.
  Per nosaltres serà un dia difícil, espero que vosaltres tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Divendres 25 de Novembre. Black friday desde fa massa temps.

   Estimats Enric i Paula;
   Nosaltres portem un Black Friday desde el 11 de Maig de 2.013, que després de passar el últim dijous junts, aquell va ser l´últim divendres que us vaig portar a Sallent.
   Aquella data que era una separació temporal, s´ha transformat en 3 anys, 6 mesos i 15 dies.
   Però el pitjor és que no sembla que hi ha cap data per tornar a veure´ns, ni cap voluntat per part vostre i evidentment molt menys per la del vostre entorn.
   A mi personalment, tots aquests dies d´esperit comercial desbordant em sobren i no em provoquen gaire interés. Penso que hi han altres coses molt més importants.
   Per exemple, avui és el cumple del nostre amic Victor Vilaseca que fa quaranta anys i també el del vostre tiet Antonio, el pare de la Judith i del Pau, que en fa cincuanta.
   Segur que hi han moltes persones que tenen motius avui per estar especialment contents, però per mi és un altre dia més i concretament un altre dia més sense vosaltres, i ja son molts dies.
   Desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíiiiissim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Dijous 24 de Novembre. Donar-ho tot per ser feliç.

   Estimats Paula i Enric;
   Quan es vol ser feliç, s´ha de donar tot per aconseguir-ho. 

   I de tot cor, jo us estimo moltíssim i fins que no pugui estar amb vosaltres sempre us trobarè moltíssim a faltar.
   Desitjo que esteu bé, que aconseguiu arribar a ser realment feliços i gaudir de tot amb la major intensitat.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Dimecres 23 de Novembre. Els yayos es fan grans...

   Estimats Enric i Paula;
   Evidentment el període de temps de Cornellà a Sallent o a Manresa es diferent i quan aquí a les quatre de la tarda ha caigut el que no estava escrit, amb llampecs i granissada, igual a vosaltres ho ha fet a un altre hora, o no l´ha fet o potser l´ha fet més forta. No només per la distància, sinó l´acció del vent i de la temperatura d´un lloc o d´un altre influencia en el resultat.
   El que tinc clar és que no feia un sol espaterrant allà mentres aquí queia la del pop, jajaja. No sé com es diu "la del pulpo" però la del pop em sona força malament. Jajaja. Com a mínim extrany.
   Espero que a vosaltres no us hagi enxampat de ple o en tot cas que estiguéssiu preparats amb la roba adequada i paraigües.
   La visita al metge amb la yaya ha anat bastant bé, li han manat moltes proves de l´esquena i les cervicals bàsicament, també haurà de fer sessions de rehabilitació i al gener tres sessions de suero. A partir de tot això faran un seguiment al Hospital Clínic amb el control del dolor. Alhora sembla un contrasentit dir que ha anat força bé i que tinguin que fer-li mil proves, i tot el demés. Però tenint en compte que ho està passant malament si fan tot aquest seguiment vol dir que al menys estan per intentar resoldreu, fet que abans no passava.
   Després de la yaya també hem tingut sessió amb la tieta. Que està igual de pachucha però estable , així que estem relativament satisfets.
   Ja veieu el panorama, segurament normal tenint en compte que la tieta te vuitanta i la yaya vuitanta dos i els achuches són inevitables. Encara són lleus, però arribarà el dia que no en seran més forts i haurem de còrrer. Fins que arribi aquests moments, intentarem gaudir d´ells tot el possible i ells de nosaltres, que a la fi és el que ens portarem.
   El que sí que troban a faltar en aquesta etapa de la seva vida sou vosaltres, no sabeu quan !!!
   Com tots els pares, han lluitat tota la vida per tirar endavant amb els seus fills i ara que poden gaudir dels seus nets no hi són. Pel mateix raonament, ara que vosaltres podeu gaudir dels vostres yayos tampoc ho podeu fer. Un trist desenllaç per les dues parts, que potser vosaltres no valoreu però que a ells els hi dona molta tristesa, perquè recordeu sempre que tots nosaltres us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Però per molt que us estimin i us asseguro que ho fan, la seva estimació pel seu fill no els hi permet deixar que ningú el tracti malament i l´intenti ferir.
   I cap de nosaltres perdrà mai l´esperança en que tornem a estar junts i reprendre el contacte, però amb respecte, amb educació i sobretot amb una estimació sincera. Ni més ni menys del que nosaltres sempre us hem estat oferint.
   Desitjo que esteu bé, que sigueu feliços i que algun dia reflexioneu de tot això.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 22 de Novembre. Avui, with the calm...

   Estimats Paula i Enric;
   Aquest matí s´aixecat el dia ennuvolat i una mica plujós, això em dona una gran sensació de tranquilitat. També és cert que el fet de no agafar el cotxe pràcticament per res, no haver de fer desplaçaments i portar una vida relativament rutinaria em dona una tranquilitat relativa.
   Encara que ja a mig matí ha començat a sortir el sol i no sé si durarà tot el dia o tornarà a canviar, tan se val, no tinc cap pla concret més que treballar aquesta tarda.
   Demà sí que estic liat, perquè em passaré tot el matí acompanyant als yayos i la tieta, a diferents metges i no sé quan acabaré, però m´agrada poder ajudar-lis tot el que puc. 
   Així que avui, with the calm, encara que amb molta enyorança, us dic que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Desitjo que esteu bé i que sigueu feliços i us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.

Diari Dilluns 21 de Novembre. Programa; De fills a pares.

   Estimats Enric i Paula;
   Encara recuperant-me del cap de setmana i com us explicava ahir, vam acabar arribant a casa al voltant de les nou de la nit, reventats.
   Gairebé no vam sopar, normal amb tot el que ens haviem fotut per dinar. Un sandwich vegetal al sofà i ja està. 
   Mentres estàvem sentats vam encendre la tele per veure "Salvados", que intento veure tots els diumenges perquè m´agrada molt el estil de programa i trobo la majoria de temes força interessants. Curiosament, no sabia el tema d´aquesta setmana i el d´ahir es deia: de fills a pares
   Us deixo l´enllaç perquè penso que el debat també pot ser interessant per vosaltres. No hi ha unes conclusions definitives del que és bó o no, de vegades el que està bé o no es relatiu, però crec que és enriquidor veure´l. Com podeu imaginar a mi m´agradaria plantejar entre d´altres aquest debat amb vosaltres i raonar sobre el sentit d´això i de moltes més coses, però lamentablement ja sabeu que no puc.
   En tot cas, mentres els mestres, els pares i els sistema educatiu treballen amb la necessitat de fer les coses d´una manera o d´un altre, hem de respectar el sistema actual i fer les coses que ens manen.
   El que queda evidenciat és l´obligació dels pares a preocupar-se, intentar ajudar i motivar als seus fills no és una tarea fàcil, encara que poc entessa moltes vegades pels fills i sembla bastant evident també que en cap cas els pares mai han de fer-lis els deures.
   També l´importancia en l´actitut i la predispossició de cadascú a treballar i aprendre, repercuteix en el seu rendiment. I que tothom ens equivoquem moltes vegades i la fustració i el fracàs, tant escolar com en la vida, són part de l´aprenentatge i no per això ens hem de rendir. Tot el contrari, si d´una manera concreta no ens ha anat bé, ens pot impulsar a orientar les nostres capacitats d´un altre manera per aconseguir-ho.
   El que sí és important que sabeu és que a la mida de les meves possibilitats intentaré sempre estar present a les vostres vides i si en teniu algun dubte de la meva perseverancia per el vostre amor, ja us demostraré que no te fi, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades i desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Diumenge 20 de Novembre. Com us enyoro.

   Un altre vegada a dormir de matinada i un altre vegada matinant i passant durant el dia sense descansar gaire em té extasiat. 
   Vaig encertar gairebé en tot del que us vaig explicar ahir al post. Ho vam passar genial sopant i preparant els videos. I encara que ens queda força, penso que ho portem molt per la mà.
   Això sí, ens hem aixecat a les vuit del matí i havia molta mandra per aixecar-se i posar-se camí cap Pineda. Però la responsabilitat i l´il·lussió que ens fa a nosaltres i als yayos, es més forta que qualsevol mandra.
   Ho hem celebrat a casa, amb uns pollastres a l´ast i una mica de picoteo, que com ja coneixèu a la yaya, després de l´aperitiu ya no calia menjar res més. Doncs encara quedava el pollastre, el postre, el pastís i per si algú s´havia quedat amb gana, la coca que ha fet amb el cafè (que estava espectacular) i per rematar la tia Antonia ha portat pestinyos.
   Després del dinar, com podeu imaginar no podia faltar la sobretaula, que avui ha sigut molt amena i amb molt de cachondeito per buscar-li una parella a la tieta.
   Hem acabat fa una estona, ja pasades les sis de la tarda i aprofito a escriure-us ara perquè entre que acabem de recollir, carregem i marxem en una horeta, arribarem a les tantes, i estic segur que quan arribi estarè tant baldat que s´em farà un món, encendre l´ordinador i tenir alguna lucidessa per esplicar-vos com a anat el dia.
   Estic igual de segur, que recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. I encara que us enyoro tots els dies, en aquests que són més familiars, encara molt més. 
   En fi, desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 19 de Novembre. Quin cap de setmana més intens.

   Estimats Paula i Enric;
   Ahir per la nit em vaig quedar fins a les tantes buscant i retocant videos i música perquè aquesta nit hem quedat per fer un estil Lipdub. Queda força treball per endavant però m´agrada planificar les coses bé. Aprendre la lletra i pensar en els plànols de grabació.
   Segurament en podrem treure poques coses avui, però ens servirà d´assaig i per veure el camí que volem prendre per el reste. En tot cas avui que soparem a casa del tete Jesús, farem unes pizzes, veurem als Madriles i en tot cas aprofitarem per estar uns moments junts i passar una bona estona. Encara que tenint en compte que avui m´ha tocat treballar tot el dia i no he dormit gaire, estic força reventat i no sé quan aguantarè.
   Però és que això no s´ha acabat perquè demà al matí haurem de matinar perquè que hem quedat amb els yayos per passar el dia i tornar a celebrar el cumple del yayo Salva, però ara amb els de Pineda.
   Així que ja veieu quin panorama de cap de setmana tant intens. Llàstima que hi no sigueu per poguer participar. Tots estariem encantadíssims amb la vostre presencia, perquè recordeu sempre que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Desitjo que allà on estigueu i feu el que feu, esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Divendres 18 de Novembre. No es temps d´adormir-se.

   Estimats Enric i Paula;
   Ahir no vaig esmenar que sopàvem amb els yayos, però crec que no us sorpendrà si us dic que  com gairebé cada dijous, efectivament ho vam fer. Tot bé com sempre i si es possible, cada dia que passa els estimo més.
   He estat veient la teva fitxa Enric del institut i m´ha sobtat les deu absències que tens, potser has estat malalt o no et trobavas bé, però entenc que aleshores serien a l´apartat de justificades. ???
   No ho sé, en tot cas em semblen moltes, però el que realment m´ha desconcertat són les notes que estas treient, i tampoc sé si aquestes notes parcials són sobre 10 o tenen algun tipus d´explicació, però a priori i pel que sembla de 9 ítems evaluats, només tens 1 aprovat amb un 6.5, crec que és molt negatiu.
   Quan en parli amb el tutor perquè m´ho expliqui ja us esbrinaré. Esperant una conclusió definitiva fins que no parli amb ell, inicialment no entenc que et vagi tant malament, quan estàs estudiant una cosa que si has escollit serà perquè et deu agradar, i totes les matéries, encara que et puguin ser més o menys interessants, no deixen de ser assignatures técniques. Vull dir que tenen relació amb el que t´agrada i no tens, per exemple; Medi, Idiomes, Matemàtiques, etc, que històricament t´han resultat més difícils. Espero que aprofitis aquest mes i escaix que queda per arribar a Nadal i puguis reconduir aquesta situació. Jo sé que tens capaçitat per això i per molt més, però encara que t´agradi molt el que estàs estudiant, has de ser conscient d´una vegada que és igualment necessari l´esforç, l´actitut i  sobretot la constància. M´agradaria pensar que t´ensortiràs.
   Tampoc he parlat encara amb la teva tutora Paula, però en tinc molta confiança en que t´estaràs esforçant i adaptant força bé al nou cicle. Sempre has tret bones notes i en aquest aspecte crec que t´ho prens en serio i segurament no en tindràs gaires problemes. Tot i això, espero que les distraccions externes no t´influeixin negativament.
   A tots dos us desitjo sempre el millor, tant en els estudis com a nivell personal i sobretot que esteu bé i que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   I encara que són les set de la tarda, ja us puc dir; Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 17 de Novembre. El sant de la vostre mare.

   Estimats Paula i Enric;
   Desconec si vosaltres celebreu els sants, el que sé i el que està clar, és que si les nostres celebracions no us interesan res, els sants ja ni per descomptat. En tot cas, potser els vostres i els del vostre entorn si que els celebreu, així que us recordo que avui és el sant de la vostra mare.
   Ara no ho sé, però abans era de les que ho celebrava tot, per tant imagino que alguna cosa prepararà o en tot cas li haurieu de preparar. Com a mínim felicitar-la!!!
   Igualment, com més altres coses, ho teniu anotat al calendari del blog, encara que entenc que potser si no us ho mireu, menys us fixareu en el calendari.
   Sincerament a mi m´és ben igual si ho celebreu o no. No per quin és el sant, sino perquè no crec que sigui gaire important, però crec que també s´ha d´anar en consonància amb el que els hi fa il·lusió als altres i encara que sense important-me res, penso que és el meu deure recordar-vos la data, perquè a la fi, no deixa de ser la vostra mare.
  Ja que no hi és a les meves mans, confio en que fareu el més adient.
  Sobretot, el que més desitjo és que esteu bé i sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.

Dimecres 16 de Novembre.Amb certa pau interior.

   Estimats Enric i Paula;
   Després d´una estupenda vetllada ahir per la nit, avui m´he aixecat amb molt bon humor.
   Per sobre de tot el que ens passa, em sento relativament feliç.
   No per la pel·licula en si, com la pau interior amb la que m´he trobat.
   Encara que la peli va a estar molt interessant. Em va sorprendre amb el Doctor Stranger, que és molt entretinguda i recomenable. El fet de trobar unes energies interiors, en las que jo hi crec i un canvi de perspectiva de com són les coses, la fa com a concepte molt interesant. El Karma, les xacres, etc, coses de les que us he parlat en algunes ocasions, penso que no es té que menys valorar.
   Tot i això, pel meu gust és massa fantasiosa. També és cer que veure tots els efectes especials al cinema, encara que alguns difícils de comprendre, la fa molt espectacular, però segons la meva opinió li treu molta credibilitat.


   Desitjo que vosaltres esteu bé, sigueu feliços, tingueu la vostre pau interior i gaudiu sempre de tot el que feu.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un explèndit dia i fins demà.

Diari Dimarts 15 de Novembre.Avui és le meu sant i ni m´enrecordava.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui, fins que no m´han enviat alguns missatges a mig matí ni m´enrecordava de que és el meu sant.
   Jo no el celebro, com ja sabeu no ho faig en els sants, però a molts els hi agrada fer-ho.
   Així què aquesta nit l´Amore m´ha convidat al cinema a veure una peli. No sé quina és perquè m´ho ha fet com una sorpressa, encara que en tinc certes pistes de les que li agradan.
   M´encantaria que poguèssiu estar per acompanyar-nos, sería magnífic, un somni fet realitat, perquè recordeu sempre que us estimo moltissim i us trobo moltíssim a faltar.
   Tot i que no els celebreu com jo, no està de més que si coneixeu algun Abert el podeu felicitar, perquè ara ja sabeu, que avui és el seu sant.
   Desitjo que esteu be i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que gaudiu d´un gran dia i fins demà.

Diari Dilluns 14 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   No es que estigui emocionat, però avui fins i tot tenia ganes d´anar a treballar.
   Només algunes, tampoc ens tornem bojos.
   Encara que al meu ritme, el cert és que no he parat en tot el dia.
   A més, avui he tingut per moltes raons comunicació amb totes les excompanys de la botiga, la Yolanda, la Mónica, la Silvia i la Rosa. Totes liadísimes però amb ganes de fer un forat a la seva agenda per quedar abans de Nadal, no estic segur completament que ho acabem aconseguint, com a mínim tots plegats, però sino ho farem els que poguem.
  A la tarda he quedat amb el papa Chus perquè estem organitzant una cosa i necessitem idees i programar el temps per fer-ho. Després els dos, hem anat a veure al tete Jesús que està fent el torneig d´escacs a Cornellà i també participarà en el projecte que estem preparant.
   Així que he arriban força tard a casa, i entre unes coses i unes altres, m´he acabat sentant al sofà ara que ja es mitjanit.
   Ja veieu, per haver de ser un dia tranquil, he tingut mil coses.
   Espero que vosaltres hagueu tingut un magnífic dia, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços, que no deixa de ser primordial.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.
   Ahhh!!!! i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Aprofito tambè, ara que m´he adonat de que els tenia a l´abast per a enviar-vos uns emoticonos, que potser trobeu molt  simples i alhora molts eloqüents:

   💓💓💓💓💋💋💋💋😍😍😍😍
   

Diari Diumenge 13 de Novembre. S´acaba el descans.

   Estimats fills;
   Ja per fi, l´últim dia de descans, encara que avui ha sigut a mitjes ja per la tarda m´he anat amb el tete Jesús i el yayo Salva a Castelldefels, perquè teniem que colocar unes coses. 
   Jo no he fet gaire esforç físic i he estat més pendent de portar-lis les eines, però tot i així els he pogut ajudar una mica.
   Sento no poguer escriure-us res gaire interesant. però quatre dies tancat i en repós no dona per viure gaires experiències i tampoc estic especialment ocurrent per desarrotllar algun tema, així que només em queda recordar-vos, com faig cada dia, que us estimo moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades, espero que hagueu passat un magnífic dia, esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Bona nit i fins demà, que penso estar millor físicament i més lúcid.

Diari Dissabte 12 de Noviembre. Descansant, descansant ...

   Estimats Paula i Enric;
   Descansant...
   Descansant...
   I descansant.
   Així tot el dia, desde el matí fins a la nit.
   Llegint, menjant, mirant la tele i com veieu, escrivint-vos.
   Encara em queden un parell de dies i vull pendre-me´ls amb seny i fer el repòs que m´han recomenat.
   Desitjo que vosaltres esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons.
   Espero que gaudiu d´un magnífic cap de setmana i fins demà.

Diari Divendres 11 de Novembre. Un dia caní.

   Estimats Enric i Paula;
   Tot va anar bè i encara estic aqui per escrivir-vos.
   He sortit el just per anar al ambulatori a demanar la baixa, portar-la a la botiga i cap a casa a descansar.
   A més de la quantitat de trucades i missatges per veure com estava, el papa Chus ha vingut aquesta tarda a casa i l´hem passat de xarla la gran part.
   Del llit al sofà i del sofà al llit el reste del temps, exceptuant el dinar i el sopar, que encara el podem fer a la taula.
   Ara, després de descansar tot el dia i de sopar, apalancat al sofà veient "Tu cara me suena", només em queda que escriure-us per recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    I d´aqui poc, cap al llit.
   A descansar.
   Quina vida més canina.
   Desitjo que vosaltres esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 10 de Novembre. Operació menor.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui m´han de fer una operació menor, que em té molt neguitós.
   No és una operació de risc, de fet és cirujia ambulatoria, anestesia local i cap a casa, però el cangeli  que porto a sobre no m´el treu ningú. I uns quatre dies de baixa.
   Així que prefereixo escriure-us ara, perquè aquesta tarda-nit no sé com estaré per fer-ho.
   Sé que el que escric, no deixa de ser un diari, un diari personal que us faig arribar a vosaltres, on interioritzo tots els meus pensaments i vuido la meva ánima en ell, obrint-vos tot el meu cor i els meus sentiments. Alhora em sembla una paradoxa que pel contrari jo no sàpiqui gaire bé de vosaltres, de com esteu, de com us van les coses o el que sentiu.
   Cada vegada em dono més compte que això és al que m´he de resignar, però no és gaire facil d´assumir, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   El que sí que desitjo sempre, és que esteu bé i sobretot sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia, i si tot va bé, fins demà.

Diari Dimecres 09 de Novembre. Esperant canvis mundials i locals.

   Estimats Paula i Enric;
   Em sembla increible que finalment guanyès les eleccions a Estats Units el excèntric Donald Trump.
   No només per les seves polítiques que a priori semblen força extremades, sobretot per desbancar als todopoderossos polítics de la vella escola i l´infrastuctura que tenen organitzada, que penso que afavoria més la seva candidatura.
   Però és cert que a América tot és possible, i ho han demostrat en varies ocasions, no sé si per bé o per malament, però sempre acaban sorprenent a la resta del món. Com a mínim els votants que ho han proclamat, torno a dir, no sé si acertadament o no, el que està clar és que són molt més valents a canviar la política tradicional arriscant-se a que no surti bé, que molts altres paissos. Sense anar gaire més lluny com al nostre.
   No sé com, però estic gairebè segur que això tindrà algun tipus d´influencia a la nostra vida. Sigui a travès del comerç, de l´exportació o dels tipus d´interés que es cobra a Europa. Millor o pitjor, ja veurem.
   Si el que es viu a l´altre banda del món sembla intrigant, el que vivim aqui és per desquiciar-se.
   Perquè centrant-nos en el que vivim aquí, és evident que és un desastre, al menys per nosaltres.
   Si després de veure´m abocat a demanar un canvi de mesures per salvar-nos de l´infern que estàvem visquent, hagin trigat gairebé tres anys per arribar al primer punt (que era urgent), com el del punt de trobada, que tot i que ha sigut un desastre provocat, no deixa ser una part evident l´intencionalitat que tenen de separar-nos, encara seguim esperant per el resta de la demanda. Queda patent la completa ineficacia de la justicia per solucionar el nostre cas i segurament ens quedarà apelar a l´esperança de que algun dia sigueu conscients de com realment ha anat tota l´historia.
   I esperar que aquell dia sigueu capaços de tenir la força suficient per posar-hi sentit comú, deixant de banda l´orgull, la rancúnia i sense cap tipus de por doneu un pas cap endavant, per reprendre aquest contacte que estem desijtant ansiosament i al que us estarem esperant amb els braços oberts.



   Mentres tant, faré el possible per saber de vosaltres i d´intentar ajudar-vos dintre de la mesura que em sigui possible, us desitjaré sempre que esteu bé i que sobretot sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Dimarts 08 de Novembre. Eleccions a EEUU.

   Estimats Paula i Enric;
   Desgraciadament el món es mou per l´economia de les grans potencies i una d´elles és la dels Estats Units. Fa molts anys que es diu què quan ells es refreden el reste del món estornuda i crec que és molt cert.
   És curiós com són aquesta gent, que ha danar a votar el dia que és; Dimarts, Laborable i en Novembre. Aquest és el dia escollit perquè els estatunidencs escogeixin al seu principal representant. Una llei dictada quan el pais vivia del sector agrícola, escassejaven els mitjans de transports ràpids i només votava la població masculina i blanca que es remunta a 1.845, any que el congrés va establert que les eleccions serien "el primer dimarts després del primer dilluns de Novembre".
   Eren anys en els que novembre afavoria el fi de les collites, el bon clima permetia que les vies de transport no estiguessin gelades i que la majoria dels ciutadans tinguessin que viatjar grans distàncies amb els carruatges per poder votar als condats. Aquestes llargues distàncies, a més provocaven que si les eleccions eren els dilluns, els ciutadans tinguessin que partir durant el cap de setmana, que estava prohibit en el segle XIX, tant pels jueus el dissabte com pels catòlics el diumenge.
   Durant tot aquest temps, alguns candidats han intentat canviar aquesta data, però els que hi han sortit escogits, no ho han volgut canviar perquè els diferents partits no tenen clar, si el fet de que pogués votar molta més gent s´hi afavoriria en els seus interessos.


   Al final això no deixa de ser una anécdota de com moltes coses polítiques no és fan pel bé comú, sino pel interessos dels partits.
   En tot cas, siguent un ignorant en la matéria, sembla que les coses estan força igualades entre Hillary Clinton, que representa una política més continuiesta, amb tot el que això representa o la de Donald Trump un excèntric empressari que penso la liarà parda a EEUU i per extensió al reste del món. No conéc en detalls gaire de les seves polítiques, però penso que com guanyi en Trump em declinaria per pensar en una mítica dita: Que Déu en ens agafin confessats.
   És probable que no us interessi gaire la política i molt menys la de EEUU, però penso que és interessant pel que ens pot acabar afectant a nosaltres.
   El que sí que desitjaria és que la política acabés per aconseguir una justicia justa i ràpida, per no veure´ns en la situació que ens trobem i no en la gran espera que representa això, desitjar de tot cor que com a mínim vosaltres esteu bé i sobretot sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que tingueu un magnífic día, segur que fresquet de nassos, però sempre amb bona actitut.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dilluns 07 de Novembre. Veient TV3 i pensant en vosaltres.

   Estimats Enric i Paula;
   Aquest matí, he encés la tele a les vuit del matí i mentres em prenia un té vermell amb llimona, que és el meu primer tentenpié, he posat TV3 i a sota anava sortint la temperatura arreu de Catalunya. 
   Quan de sobte ha passat ... Manresa 1º.
   Guau !!!, de seguida he pensant en vosaltres i en quina rasca feia per allà dalt, perquè per aqui em sembla que estàvem a uns 12 º.
   Ara veig que marca 8º i una mínima de 2º.
   Espero que aneu molt ben abrigats i que porteu aquesta rasca de la millor manera possible.
   Us envío infinits petons i abraçades i encara que no us ajudi a escalfar-vos, també molta estimació, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Avui és el cumple de la vostra tieta Jemima i tothom li ha enviat un munt de felicitacions pel grup de whatsapp. Tinc moltes ganes de que podem veure´ns i passar una estona junts.
   Desitjo que vosaltres esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Diumenge 06 de Novembre. Celebració al Castell de Sant Boi.

Un gran dia de celebració en familia




















Només falta que algun dia el poguem celebrar amb vosaltres, perquè recordeu sempre que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.

Diari Dissabte 05 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Ahir va ser el sant de la vostre cosina Carla i quan marxàvem per la nit cap a casa, anàvem pensant en trucar-la per felicitar-la. Ja sabeu que jo no celebro el sants, però crec que no està de més mai fer un gest com fer un truc, encara que hem quedat el diumenge per fer un café i celebrar-ho.
   Mentres ho anàvem comentant, de sobte ens els vam trobar. A la Carla, al Pepe i a la Carmen i com ja coneixeu al vostre tiet, ens vam enredar i ens va acabar convidant a sopar a un japonés que hi ha a prop.
   Després vam anar a buscar a la Paula que havia anat a sopar a casa d´una amiga i ja cap a casa.
   Aquest matí ha vingut el tete Julio a la botiga per comprar un sofà i com hem acabat tard, també ens han convidat a pendre unes tapas i unes cervessetas, que ens ha servit de dinar.
   Així que ara tenim unes ganes terribles d´arribar a casa aquesta nit i apalancar-nos al sofà a descansar i veure una mica la tele.
   I demà abans d´anar a casa dels vostres tiets per la tarda, anirem a dinar amb els yayos, la tieta i el tete Jesús, per passar una bona estona i celebrar el cumple del tete Jesús i del yayo. 
   El que està clar és que aquest cap de setmana ha sigut, és i serà intens i ple d´estimació.
   Desitjo que vosaltres esteu bé, sigueu feliços i podeu gaudir de tanta estimació com la que rebem aquí, perquè recordeu sempre que us estimem moltíssim, us trobem moltíssim a faltar i no ens agradaria que no rebéssiu tot l´amor que us pertany.
    Us envio infinits petons i abraçades.
    Espero que tingueu un magnific dia i fins demà.

Diari Divendres 04 de Novembre. Amb certa fustració e indignació.

   Estimats Enric i Paula;
   En una família normal i pensant en uns mínims d´educació, de respecte i d´estimació pels vostres yayos, el correcte sería com a mínim haver trucat ahir al yayo per felicitar l´ho. Però nosaltres ja sabem,  que per desgràcia no viviu en una família gaire normal i potser els hi és millor mantenir un conflicte que pensar en vosaltres.
   Tot i aixì la vida continua, amb certa fustraciò e indignació en moltes ocasions, però en tot cas sempre cap endavant.
   Desitjo que esteu bé, que sigueu feliços i que algun dia podeu gaudir d´uns millors valors dels que us estan ensenyant ara, certament deficitària, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar i per això sempre ús desitjaré el millor per vosaltres.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.

Diari Dijous 03 de Novembre. Cumple del yayo Salva i ja fan 78!!!

   Gairebè res, 78 anyets que ens fa el yayo.
   I el dia del seu cumple a anat a primera hora a treure´s sang perquè es troba fluixet i després s´ha anat a currar al hort. ÉS INCREIBLE!!!
   Us he de dir que els vostres yayos són d´un altre pasta, treballadors incansables, que apechugan amb el que hi tenen i que no perden mai l´actitud i el bon humor.

   
   A més aquesta nit ens veure´m i podem gaudir del seu dia gairebè tots plegats.

   
   A vegades la memòria i els records poden ser traicioners, però aquest és el mateix que ha jugat tantes vegades amb vosaltres i que com tots nosaltres, us estima moltíssim i us troba moltíssim a faltar.
   I sabeu que el millor regal que podria tenir, seria sentir les vostres veus felicitant l´ho.
   Desitjo que no oblideu mai això, que esteu bé i que sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.

Diari Dimecres 02 de Novembre. No sé ni a quin dia estem.

   Estimats Enric i Paula;
   Porto un empanament a sobre que no sé ni a quin dia estem !!!
   Ahir, que vam treballar, finalment els il·luminats dels jefes i alhora, també s´ha de dir, benevolents, ens van deixar marxar una mica abans de les vuit, perquè no hi havia res de feina amb tot tancat.
   I avui, treballar després d´un festiu, ens dona la sensació que és dilluns però que portem mitja setmana treballant, així que m´he de parar a pensar de vegades a quin dia estem per centrar-me.
   El que sí que sé, és que ahir va ser dia 1, per tant avui és dia 2 i amb conseqüencia demà és dia ... 3.
   Ni és molt difícil de saber, ni jo sóc gaire inteligent per saber-ho, per són dates que no s´obliden, perquè com ja sabreu és un dia senyalat per mí, per la vostre familia i també ho hauria de ser per vosaltres, perquè és el cumple del yayo Salva.
   Crec que no cal que us digui res més al respecte i al que haurieu de fer.
   Espero que hagueu tingut un bon començament de setmana escolar i gran dia en general. 
   I sobretot desitjo que esteu bé i que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Un envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 01 de Novembre. El pont dels afortunats.

   Estimats Paula i Enric;
   Amb tantes desgràcies que hi han al món, tenir un sostre per viure, poder menjar cada dia, poder vestir-se correctament i anar nets, tenir un treball encara que mal pagat i unes necessitats bàsiques cobertes, penso que és tot un luxe.
   Tot i així, sempre hi hauran que dispossin de l´oportunitat d´una millor casa, d´una millor roba i d´un millor treball que li permeti agafar-se ponts com el d´aquesta setmana.
   Nosaltres, avui treballem tot el dia, tenint en compte que l´Erosky i els comerços hi són tancats penso que és força absurd, però és el que ens toca fer i no em queixo,
   Igualment no puc evitar sentir una certa enveja sana pels afortunats que poden gaudir, ja no només del dia sino del pont sencer i m´alegro per ells, i per vosaltres també, evidentment.
    Entre d´altres, els que no és perden una són les vostres cosines amb els vostres tiets, que han marxat els quatre dies de Masia i ens envien fotos de les festes que es donen.

   
   Aquesta és la que ens han enviat, amb la Paula i la Carla al mig, que semblen "la niña del exorcista", i els vostres tiets del negre de Whatsapp.
   Al final, el de menys és la disfressa. El més maco és la participació de tots i l´ambient de greuge i xerinola que aconsegueixen i com ja els coneixeu, ja sabeu que a més de que els estimem molt sempre són un espectacle allà on van.
   M´enrecordo molts cops, de les vegades que t´havies disfressat tu Paula a casa d´ells amb la Carla i que acabàvem fent algun ball amb alguna coreografia dirigida per la Paula´M.
    Desitjo que vosaltres us ho passeu genial allà on esteu, que esteu bé i que sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que tingeu un gran final de pont.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.