Estimats Enric i Paula;
Encara recuperant-me del cap de setmana i com us explicava ahir, vam acabar arribant a casa al voltant de les nou de la nit, reventats.
Gairebé no vam sopar, normal amb tot el que ens haviem fotut per dinar. Un sandwich vegetal al sofà i ja està.
Mentres estàvem sentats vam encendre la tele per veure "Salvados", que intento veure tots els diumenges perquè m´agrada molt el estil de programa i trobo la majoria de temes força interessants. Curiosament, no sabia el tema d´aquesta setmana i el d´ahir es deia: de fills a pares.
Us deixo l´enllaç perquè penso que el debat també pot ser interessant per vosaltres. No hi ha unes conclusions definitives del que és bó o no, de vegades el que està bé o no es relatiu, però crec que és enriquidor veure´l. Com podeu imaginar a mi m´agradaria plantejar entre d´altres aquest debat amb vosaltres i raonar sobre el sentit d´això i de moltes més coses, però lamentablement ja sabeu que no puc.
En tot cas, mentres els mestres, els pares i els sistema educatiu treballen amb la necessitat de fer les coses d´una manera o d´un altre, hem de respectar el sistema actual i fer les coses que ens manen.
El que queda evidenciat és l´obligació dels pares a preocupar-se, intentar ajudar i motivar als seus fills no és una tarea fàcil, encara que poc entessa moltes vegades pels fills i sembla bastant evident també que en cap cas els pares mai han de fer-lis els deures.
També l´importancia en l´actitut i la predispossició de cadascú a treballar i aprendre, repercuteix en el seu rendiment. I que tothom ens equivoquem moltes vegades i la fustració i el fracàs, tant escolar com en la vida, són part de l´aprenentatge i no per això ens hem de rendir. Tot el contrari, si d´una manera concreta no ens ha anat bé, ens pot impulsar a orientar les nostres capacitats d´un altre manera per aconseguir-ho.
El que sí és important que sabeu és que a la mida de les meves possibilitats intentaré sempre estar present a les vostres vides i si en teniu algun dubte de la meva perseverancia per el vostre amor, ja us demostraré que no te fi, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades i desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.