Estimats Paula i Enric;
Avui m´han de fer una operació menor, que em té molt neguitós.
No és una operació de risc, de fet és cirujia ambulatoria, anestesia local i cap a casa, però el cangeli que porto a sobre no m´el treu ningú. I uns quatre dies de baixa.
Així que prefereixo escriure-us ara, perquè aquesta tarda-nit no sé com estaré per fer-ho.
Sé que el que escric, no deixa de ser un diari, un diari personal que us faig arribar a vosaltres, on interioritzo tots els meus pensaments i vuido la meva ánima en ell, obrint-vos tot el meu cor i els meus sentiments. Alhora em sembla una paradoxa que pel contrari jo no sàpiqui gaire bé de vosaltres, de com esteu, de com us van les coses o el que sentiu.
Cada vegada em dono més compte que això és al que m´he de resignar, però no és gaire facil d´assumir, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
El que sí que desitjo sempre, és que esteu bé i sobretot sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia, i si tot va bé, fins demà.