Estimats fills:
Comencem un altre setmana, el temps no s´aclara i la vida continua igual, al menys a mi.
El treball fluix però sense parar i esperant ja que comeci l´Octubre i veient la manera d´afrontar els pagaments de principis de mes, s´han de fer molts números per arribar a final de mes, però també per començar-lo.
El nostre cas és molt especial i atípic, portem molts mesos sense veure´ns pels motius que ja sabem i que no vull tornar a repetir, es un fet, crec que molt surrealista, gairebé per escriure una novela, i encara que intento seguir sent feliç cada dia i desitjant que vosaltres ho sigueu, mentres trobem la forma d´arreglar aquesta situació, de totes les coses que són part de la vida, el no veure´us és amb gran diferéncia el que més m´amoina i el que realment hem treu la son.
Però majoritariament,el reste de les persones, tenint també problemes i problemes molt greus en molts casos (que poden ser diferents als nostres), el que més amoina a la gran majoria és poder menjar cada dia, ells i la seva familia a la vegada que poder fer front als pagaments.
Ara ens trobem en una situació on molta gent no té treball, i per tant no té diners, diners no per anar-se de festa, de viatge o comprar-se un cotxe, o mil coses més, persones que no tenen diners per viure, per pagar el pis on viu, o rebuts de l´aigua o de la llum, o tristement que ni tan sols tenen per menjar en moltes ocasions, ni per ells, ni per els fills.
Vosaltres us heu d´esforçar a estudiar a treure bones notes, per apendre, per tindre coneixements, perquè sou el futur, i d´aqui uns anys haureu de treballar i les coses que vivim ara, encara us ho trobarem d´aqui uns quants anys i segurament vosaltres també ho patireu, però els que estiguin mes preparats seràn els que tindrán més oportunitats de trobar un treball, i dintre dels més preparats, els millors trobaràn millors treballs, més ben pagats i amb millor condicions.
Vosatres treballeu molt, de vegades teniu molta feina i a més heu de lluitar a l´escola, amb els profesors, amb els llibres i els deures, però es la vostra feina,. La nostre, la dels pares es lluitar al treball perquè com a mínim vosaltres tingueu un sostre per dormir, que podeu menjar cada dia, que tingueu educació i respecte, i fer-vos veure l´important que és per vosaltres el dia de demà que acabeu d´estudiar i de preparar-vos per quan començeu a treballar.
Potser encara sou joves per pendre conciència d´això que us explico, però l´important es que us adoneu que els pares som pesats perquè sabem que a la fi, tot això serà bo per vosaltres.
Bona nit fills i fins demà, i recordeu sempre que el vostre pare, que es molt pesat, us estima moltíssim i us troba molt a faltar.
.JPG)
.JPG)