Estimats Paula i Enric:
Ahir hem va costar molt escriure al blog, vaig estar més d' una hora per escriure els últims paràgrafs.
Encara que penso constantment en vosaltres, no sempre es fàcil transcriure els sentiments en paraules, de vegades les paraules surten soles, tanco el ulls davant de l' ordinador i us veig rient, jugant... i començo a escriure, sense pensar ni corregir, només escrivint. Altres vegades també s' hem fa fàcil perquè és dona una situació concreta o hi ha o ha hagut algun aconteixement que he viscut, i sobretot si son moments que haguéssim viscut junts en un altre situació s' hem fa difícil de pair però fàcil d' escriure.
Sempre intento escriure-us evitant parlar-vos en excés de coses rutinàries, però això no deixa de ser un diari, un diari per vosaltres i que a més intento escriure diàriament i hi han dies que només passen les coses habituals, i per molt que penso no hem sorten les paraules.
Pràcticament tinc el convenciment que no llegiu aquest blog, però tinc l' esperança que potser algun dia ho fareu i arribat aquest dia us demano perdò si us semblen poc originals les coses que us explico, però deurieu saber i tindre en compte que jo no sóc escriptor i faig el que puc per transcriure els meus pensaments i els meus sentiments aquí, i per vosaltres.
El que sóc plenament conscient és de les repetides vegades que us dic que us estimo moltíssim i que us trobo molt a faltar, però per mi això si que és totalment necesari perquè sòc el vostre pare, i encara que potser haureu d' estar fora de la meva vida, mai estareu fora del meu cor ni dels meus pensaments.
Bona nit fills.