Estimats Paula i Enric;
Imagino que per vosaltres, en el millor dels casos que de tant en tant em pogueu llegir, les meves histories us deuen resultar bastant rutinàries.
Que si he quedat amb els bainassencs, que si passo el temps amb els yayos, que si faig això o vaig allà.... Bla,bla,bla.
Però recordeu que jo no sóc escriptor, ni m´havia plantejat mai fer un blog i molt menys escriure´l cada dia i encara més impensable encara publicar-ho a Internet perquè el llegíssiu.
Amb el que m´he trobat que moltes vegades em sento bloquejat.
D´aquelles parrefades que fet en molts posts, he passat a una lectura més del que faig diàriament i del que representa el dia a dia per mi i sobretot per mi sense vosaltres. Intentant portar la tristesa interior i l´incomprensible situació que ens trobem de la millor manera possible.
Superant la frustració i el sentiment d´impotencia del que vol amb tot el cor està amb vosaltres i es troba lligat de mans i peus i només li queda l´única opció que esperar i no perdre l´esperança.
Mentrestant passa el temps i anem cap als quatre anys allunyats. Quatre anys que porto ja escrivint aquest blog i que té un evident desgast d´imaginació i de lussidessa en la major part de les vegades.
Encara que el missatge principal és que us adoneu que cada dia del món mundial penso en vosaltres, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. Entenc que potser us pot resultar força avorrit i us demano perdò. Podria dir-vos que intentarè canviar la forma, el enfoque o la visió per fer-la més agradable i més interessant, però simplement us he de dir que serà difícil perquè jo sé el que sé i concretament en escriure, en sé el que veieu, bastant poc.
M´agradaria pensar (en el millor dels casos sí algun dia el llegiu) que tindreu més en compte el fet de que ho faig perquè no tingueu mai el mínim dubte de que us estic esperant, i és la meva forma de deixar sempre la porta oberta per quan volgueu donar un primer pas. Deixant una mica de banda sí en sóc més o menys interessant en els meus posts, que valorar si el que escric o com el presento és més o menys interessant. Jo ho faig amb tot el meu amor i la millor voluntat.
Per desgràcia ens trobem en moltes ocasions desagradables que no desijem i no queda més remei que viure. Amb l´actitut que ens les prenem serà la forma que ens faci créixer.
Desitjo que vosaltres aprengueu bé a saber superar les dificultats, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que hageu tingut un magnífic dia i fins demà.
