Estimats Enric i Paula;
Penso que ja cal que sigueu conscients d´unes quantes coses...
Potser mai us heu preguntat que valen les coses?
Tot té un valor, més gran o més petit, però ho té.
Està el valor que tenen les coses materials.
Que val un article a una botiga o un joc a Internet? sembla que ho podríem tenim clar.
Diners. Aquesta és fàcil o ho sembla.
Però el que costa és el que val?
El que costa en diners és el que val en diners, però quin valor té aquest article darrera?
Els diners tenen un valor, però no només pels que el pagan sino també pels que el reben i que tenen darrera una empresa o simplement un sou com a treballadors.
Encara no ha surtit cap planta que doni bitllets i aquests costa molt de guanyar.
Diuen que no és més ric el que més té sino el que menys necessita, i en certa manera es veritat.
Jo provinc d´una familia que hem van ensenyar que els diners es guanyaven amb treball i esforç i que aquests diners s´havien d´administrar bé, de no gastar més del que es tenia i poder viure amb humiltat i honradesa.
Vosaltres heu vist sempre la vida que hem portat, sense gaires luxes però gaudint al màxim del que dispossàvem.
No hem passat tots els estius anant de parc aquàtic en parc aquàtic, però hem anat gairebé cada dia a la platja. No hem fet gaires viatges i hem anat a restaurants però ens hem anat amb las bicis i ens hem emportat els bocatas. No ens hem anat moltes vegades a chiquiparks i centres comercials, però hem passat moltes tardes jugant a tot al parc fins acabar esgotats.
No es necessari sempre gasta per passar s´ho bé. És una questió de prioritats.
Avui en dia ja no es que sigui difícil guanyar diners, sino que fins i tot és difícil mantenir el treball. Ens han tret tots els complements i fins i tot hem de haver reduit les condicions per mantindre´l.
Entenent que la facturació de la botiga ha baixat moltíssim, ens hem tingut que adaptar i en el pitjor dels moments económics passo a viure amb una nómina que era de 1.100 € a una de 879 € desde fa 1 any i mig.
A tots ens agradaria viure en el lloc que volem però hem de saber quan podem o no podem. Com ja sabeu, he viscut a casa del tete i ara a casa de l´Amore perquè no he pogut comprar un pis ni tan sols agafar un lloguer.
Encara així i amb tota l´estimació del món s´ha de compartir les despesses extres; d´aigua, de llum, de gas i d´electricitat i la part més genérica del menjar que suposen uns 300 € fixos al mes.
També m´agradaria comprar-me un cotxe, però mentres us vaig deixar per que poguèssiu anar bé, la Renault Space jo hem vaig conformar amb la moto Gsx que ja té els 25 anyets i que està per jubilar.
I gracies al tete Jesús vam poguer tenir durant un temps el citroen zx blanc amb més anys que Matusalen i ara el Fiat Bravo que té més de 20 anys i més de 280.000 quilómetres i que hem va regalar el tete Julio quan es va canviar el cotxe.
Potser penseu que no valen res però per mi han sigut dos joies. Com sempre, molt grans els tetes!!!
I per viure els únics gastos fixes mensuals que tinc són: Sanitas, que el necessito per els genolls i la psicóloga sobretot i la tarifa més baixa del mòbil hem soposa 80 € més al mes.
Així què a més de passar tot aquest temps sense poder veure-us i mentres he pogut, he passat els 600 € de pensió, però desde aquest any i mig passat m´he vist obligat a passar 300 €.
Doncs amb aquests 300 € de pensió que passo a la vostre mare cada mes hem queden menys de 200 € per viure.
I encara que vellets, el cotxe i la moto han de pagar els impostos, l´assegurança, el manteniment, les reparacions i la benzina.
Si necessito roba, sabates, etc... aprofito als cumples o el demano al Pare Nöel.
Més les coses cotidianes que van sortint, m´he d´apanyar com puc per viure.
Ara resulta que mentres surt el judici i no en surt, com a mida provisional hem restaran 300 € de la nómina per passar a cobrar 579 €.
Sembla que el sistema judicial va com el cul però hi han certes eines administratives que corren, així que la próxima pensió haurà de vindre directament de la nómina.
I si no vosaltres mateixos podeu fer els comptes.
Segur que estan les persones que us diran que en els diners són els que us donen la felicitat, aixó és el que ha viscut i necessita cadascú. Però no us equivoqueu són coses diferents.
Però ja està bé d´amoinar-se pel que no podem canviar i el que no podem canviar és la bona actitut per gaudir de la vida i dels que ens estimen.
Perquè si m´he de pensar i he d´escollir entre pagar i respirar?
Hem sembla que segurament agafaré respirar.
Demà continuaré amb el tema desde un altre perspectiva.
Perquè serveix la pensió d´aliments, quines poden ser les vostres despesses i com ensenyen altres families a guanyar els diners.
Aquesta nit anirem a sopar amb els yayos perquè demà el tete no pot i celebrarem el cumple de l´Amore.
Espero i desitjo que esteu bé i que sigueu feliços amb el que teniu.
Us envío infinits petons i abraçades, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
