Estimats Enric i Paula;
Ahir debatíem en una conversa si les persones canvíen o no.
Jo sóc partidari de pensar que sí, en un cert sentit.
La forma de pensar i la perspectiva amb la que es veuen les coses van canviant a mida que es anem fent més grans. Crec que a mida que anem vivim noves experiencies i noves situacions anem moldejant la nostra visió de les coses. I a més temps, més adaptem la nostra forma de pensar.
Per tant en aquest sentit crec que sí que canviem.
Però les arrels, el nostra caràcter, la nostra forma de ser i que a la fi ens dona la nostra personalitat, es molt més difícil de moldejar. Tot al contrari que abans, d´una manera inversament proporcional, contra més anys tenim, més arrelat tenim el nostra caràcter i menys canviem.
Així què, depen de com ho miri cadascú, alguns pensaran que sí es pot canviar i d´altres que no.
Imagino que la difència és també si volem o si podem.
En el primer cas, els que tinguin la capaçitat de no entossudir-se amb que sempre les coses són com les veu ell tindrà possibilitat d´adaptar-se amb més facilitat als canvis i aprendre positivament dels seus errors.
Però certes parts del caràcter segurament té més a veure amb la genética que i no crec que sigui impossible canviar, però molt més difícil. Encara que cadascú ha de saber i aquests trets poden ser una virtut o un defecte. Ser tranquil o nerviós, optimiste o pesimiste, pulit o despreocupat...
El que no s´ha de fer segons la meva opinió, es dir; "jo sóc així i no puc canviar". Es cert que hi han molts trets que pertanyen a la nostra personalitat, però sí ens adonem que no és el millor, ho podem treballar per millorar o com a mínim intentar-ho sempre, perquè el treball a la fi, sempre acaba donant els seus fruits.
Penso que conèixer-nos i saber com som és la base de tot aprenentatge, no només per canviar, també per aprofitar-ne de les nostres qualitats.
Jo en tinc moltíssims defectes, però també en tinc alguna qualitat i entre ells hem considero una persona afectuosa i que intenta transmetre aquest afecte als que m´envolten.
I per suposat a vosaltres que sou el que més estimo al món i que us trobo tant a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades.
Que tingueu un gran dia i fins demà.
Jo sóc partidari de pensar que sí, en un cert sentit.
La forma de pensar i la perspectiva amb la que es veuen les coses van canviant a mida que es anem fent més grans. Crec que a mida que anem vivim noves experiencies i noves situacions anem moldejant la nostra visió de les coses. I a més temps, més adaptem la nostra forma de pensar.
Per tant en aquest sentit crec que sí que canviem.
Però les arrels, el nostra caràcter, la nostra forma de ser i que a la fi ens dona la nostra personalitat, es molt més difícil de moldejar. Tot al contrari que abans, d´una manera inversament proporcional, contra més anys tenim, més arrelat tenim el nostra caràcter i menys canviem.
Així què, depen de com ho miri cadascú, alguns pensaran que sí es pot canviar i d´altres que no.
Imagino que la difència és també si volem o si podem.
En el primer cas, els que tinguin la capaçitat de no entossudir-se amb que sempre les coses són com les veu ell tindrà possibilitat d´adaptar-se amb més facilitat als canvis i aprendre positivament dels seus errors.
Però certes parts del caràcter segurament té més a veure amb la genética que i no crec que sigui impossible canviar, però molt més difícil. Encara que cadascú ha de saber i aquests trets poden ser una virtut o un defecte. Ser tranquil o nerviós, optimiste o pesimiste, pulit o despreocupat...
El que no s´ha de fer segons la meva opinió, es dir; "jo sóc així i no puc canviar". Es cert que hi han molts trets que pertanyen a la nostra personalitat, però sí ens adonem que no és el millor, ho podem treballar per millorar o com a mínim intentar-ho sempre, perquè el treball a la fi, sempre acaba donant els seus fruits.
Penso que conèixer-nos i saber com som és la base de tot aprenentatge, no només per canviar, també per aprofitar-ne de les nostres qualitats.
Jo en tinc moltíssims defectes, però també en tinc alguna qualitat i entre ells hem considero una persona afectuosa i que intenta transmetre aquest afecte als que m´envolten.
I per suposat a vosaltres que sou el que més estimo al món i que us trobo tant a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades.
Que tingueu un gran dia i fins demà.