Estimats Paula i Enric;
Penso que el que us dic al blog mai és per provocar o per generar tensió, o això ho intento. La majoria de vegades són explicacions intranscendents i d´altres reflexions més profundes. En qualsevol cas sempre ho faig amb total sinceritat.
En moltes ocasions hem veniu a la ment. Ahir per la nit , per exemple, mentres estava escribint tenia posada la pel·licula de la primera lo mejor para ella i estava veient com es disputen la custodia d´una nena entre dues famílies,Hi han certs moments de la peli que es torna un disputa amb falsetats i enganys, que dona que pensar.
Encara que la situació no té res a veure amb la nostra, hem venen moltes coses al cap
Imagino que algunes coses de les que dic, no els hi agrada a algunes persones, però com sabreu jo no escric per els altres. Us escric a vosaltres i us escric perquè sabeu el que penso i el que sento. Perquè hem tingut un passat que recordeu i tindrem un futur que encara no sé com anirà, encara que el que més desitjo al món és que sigui a prop a vostre. Però ara el que vivim és el present i vull que sabeu cada dia que faig, que passa al meu voltant, que podría ser el vostre en el moment que tornem a estar junts i sobretot que recordeu, que cada dia, cada dia, penso molt en vosaltres, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Quan us escric i hem poso a pensar en vosaltres i en la nostra situació, a més de posar-me sempre molt nostàlgic, de vegades també m´entra una certa rabia per com ens han provocat aquesta situació i potser el to d´algunes observacions en calent es poden veure com un forma de provocaciò, que facilment poden aprofitar alguns que ja tenen tota la predisposició. Alimentant així, encara més i sense pretendre ho aquest desmesurat rebuig.
Encara ara, el punt de vista dels que us rodejan té importancia i d´alguna manera us condiciona, però sé que arribarà algun dia que sereu més autónoms en el pensament i voldreu viure i conéixer les coses per vosaltres mateixos. I arribarà el dia que recordeu també les coses bones que hem viscut, no només les dolentes i amb els retocs que us han explicat.
Mentrestant, jo aniré escribint i us aniré recordant cada dia que sou el més important de la meva vida i que sempre us estaré esperant.
També aprofito per recordar-vos que demà tenim un fenómen astronómic molt curiós que passa només cada 420 anys i que farà que la lluna durant vint minuts es vegi de color verd.
Sembla interesant, espero que sigui possible veure-ho i ho podeu gaudir.
I també espero que esteu bé i sigueu feliços,
Us envío infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.