Estimats Paula i Enric:
Últim día del mes que s´ha fet etern fins al día 26.
Però tinc l´esperança que aquest Abril sigui ja el mes que començem a veure´ns.
Tal i com us parlava ahir sobre com evadir la ment per aconseguir la felicitat crec que ve a ser la perspectiva de certes filosofíes, de manera que, arribant a pensar que ens podem evadir de les coses que ens angoixen, de les preocupacions que no podem resoldre d´inmediat i que la vida ens va posant per el camí, podem preparar la ment només amb aspectes positius. I per tant aconseguint ser feliços per moltes coses que ens poguin passar.
Suposo que és la base de moltes religions i creençes en un ente superior que segons alguns s´encarrega de posar ordre a les coses. Que si les coses passen d´aquesta manera és perquè ha de ser així, per ensenyar-nos, per aprendre, o perquè a la fi també alguna cosa positiva en sortirà del que ens passa, encara que d´inmediat ens sembli tremendament injusta i ens faci molt mal.
Aquestes persones amb aquests pensaments depositen la fe d´una forma espiritual que potser existeix o potser no, però com a mínim els que aconsegueixen tenir pau interior pensant que algun ésser superior els acabarà ajudant, imagino que podran arribar a mantenir una feliçitat permanent, independenment del que els hi passi al voltant.
Per desgràcia per mi, jo no sóc creient i hem costa molt pensar que algun esperit diví ens pugui ajudar. Potser la meva fe l´he depositat en el sistema judicial i en la meva própia ética i moralitat.
Perquè podreu dubtar de moltes coses que he fet, i segur que moltes les he fet malament, però hem sembla impossible que per molt que us hagin dit i us hagin fet creure, vosaltres no recordeu com ens ho hem passat quan hem estat junts, com ens hem preocupat sempre de fer coses i d´anar a molts llocs. Com us hem estimat i com us estimem. Jo, el tete, els yayos i tota la familia i amics, que podeu veure el llistat que hi ha a un costat del blog perquè sempre us enrecordeu de tots els que us estan esperant.
Que he sigut exigent amb els vostres estudis? Si.
Perquè us estimo i voldría que aprofiteu el temps i us esforçeu per tenir un bon futur.
Que he sigut una mica regulador amb la vostre alimentació? Si.
Perquè hem cuidava de que menjessiu amb una dieta equilibrada; verdures, hortalisses, peix, fruita, a més de pasta, carn, llegums, etc. i que estiguessiu sans i forts.
Que he sigut molt insistent amb aspectes com l´educació, el respecte i els valors? Si.
Perquè els pares hem de ser el vostre exemple i us hem d´ensenyar a forjar la vostre personalitat i per això és molt important tenir una bona base ja desde petits.
Que he deixar d´anar a buscar-vos perquè tinguessiu vosaltres i jo, una mica de pau? Si.
Vosaltres sabeu com en els últims anys, la tensió i el mal rotllo que hi havía cada vegada que estàvem junts anava creixent d´una manera exponencial i aixó no podía acabar bé. I ni vosaltres, ni jo ho podiem canviar.
De tot això soc culpable, de les altres históries manipulades hem considero inocent.
Vosaltres heu viscut la nostre estimació i estic segur que per dintre sabeu tot el que us estimem, i per tant, encara que sigui al subconscient tot el que us trobem a faltar.
Demà faré l´últim capítol d´aquesta trilogía.
Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.
Aquestes persones amb aquests pensaments depositen la fe d´una forma espiritual que potser existeix o potser no, però com a mínim els que aconsegueixen tenir pau interior pensant que algun ésser superior els acabarà ajudant, imagino que podran arribar a mantenir una feliçitat permanent, independenment del que els hi passi al voltant.
Per desgràcia per mi, jo no sóc creient i hem costa molt pensar que algun esperit diví ens pugui ajudar. Potser la meva fe l´he depositat en el sistema judicial i en la meva própia ética i moralitat.
Perquè podreu dubtar de moltes coses que he fet, i segur que moltes les he fet malament, però hem sembla impossible que per molt que us hagin dit i us hagin fet creure, vosaltres no recordeu com ens ho hem passat quan hem estat junts, com ens hem preocupat sempre de fer coses i d´anar a molts llocs. Com us hem estimat i com us estimem. Jo, el tete, els yayos i tota la familia i amics, que podeu veure el llistat que hi ha a un costat del blog perquè sempre us enrecordeu de tots els que us estan esperant.
Que he sigut exigent amb els vostres estudis? Si.
Perquè us estimo i voldría que aprofiteu el temps i us esforçeu per tenir un bon futur.
Que he sigut una mica regulador amb la vostre alimentació? Si.
Perquè hem cuidava de que menjessiu amb una dieta equilibrada; verdures, hortalisses, peix, fruita, a més de pasta, carn, llegums, etc. i que estiguessiu sans i forts.
Que he sigut molt insistent amb aspectes com l´educació, el respecte i els valors? Si.
Perquè els pares hem de ser el vostre exemple i us hem d´ensenyar a forjar la vostre personalitat i per això és molt important tenir una bona base ja desde petits.
Que he deixar d´anar a buscar-vos perquè tinguessiu vosaltres i jo, una mica de pau? Si.
Vosaltres sabeu com en els últims anys, la tensió i el mal rotllo que hi havía cada vegada que estàvem junts anava creixent d´una manera exponencial i aixó no podía acabar bé. I ni vosaltres, ni jo ho podiem canviar.
De tot això soc culpable, de les altres históries manipulades hem considero inocent.
Vosaltres heu viscut la nostre estimació i estic segur que per dintre sabeu tot el que us estimem, i per tant, encara que sigui al subconscient tot el que us trobem a faltar.
Demà faré l´últim capítol d´aquesta trilogía.
Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.
