.Image { text-align:center; }

Diari Dilluns 30 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Ja a la volta de la cantonada tenim el nadal i ni per asomo trobo una solució per poder veure-us.
   Avui, un dia gris pel temps i pel meu ánim que només pensar que tornaré a passar un altre nadal sense saber de vosaltres hem posa molt trist.
   Dec semblar el Quijote lluitant contra els molins de vent, un veritable esforç totalment inútil.
   És una lluita per fer les coses segons les lleis establertes, no hi ha un altre manera de fer-ho.
   Però veient els aconteixements es bastant evident que els hi repampinfla el nostre bé i la nostra situació.
   Estic completament segur que a la llarga us donareu compte de la situació i es canviaran les tornes,  penso i estic completament convençut que les persones amb mal al cos sempre acaban sent derrotades. Però a curt termini tot el mal que ens està fent i tot el temps que es trigui en trobar una solució fa que cada vegada s´allunyi les possibilitats d´aproximar la nostra estimació.
   Ja veieu, un dia no gaire positiu.
   He passat tot el dia fent coses i encara vaig molt esgotat de tot el que vaig fer ahir i mantenir la ment ocupada redueix una mica tota l´enyorança que tinc, però la ment és punyetera i en qualsevol moment torna a recordar.
   Així que he de lluitar també amb mi mateix, i us juro que és molt esgotador. 


   Crec que no aconseguiré mai fer desaparèixer la por a perdre-us perquè no hi tingueu cap dubte que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que esteu bé i preferiria que sigueu una mica més insensibles (si cal) a que patiu en cap cas. Aixó no restaria en absolut tota l´estimació que ens tenim, només serviria perquè no patiu.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà. Que espero sigui més positiu.

Diari Diumenge 29 de Novembre.

   Estimats fills;
   Dormir poc, aixecar-se d´hora per anar a fer una pachanga de paddel amb el tete, el Pepe i el Roberto. Aperitiu, dinar a casa i sortir cap a Barcelona per quedar amb els tete de nou, els yayos, la tieta i l´Inés, la mare del tete Julio. Per anar al cine a veure "Ocho apellidos Catalanes",  passar una estona amb ells i tornar a casa a descansar, escriure-us, sopar i anar-me a dormir.


   Un gran dia.
   Un bon dia.
   Un esgotador dia.
   Un dia molt aprofitat i molt enyorat perquè m´encantaria que estiguessiu aqui per compartir tots aquests moments amb vosaltres, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que vosaltres també l´hague aprofitat, esteu bé i sigueu feliços.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.
  

Diari Dissabte 28 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;

  
   Tot dit.
  

   I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Divendres 27 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Espero que hageu tingut un gran dia i esteu bé.
   Jo arribo molt cansat aquesta setmana i demà hem toca treballar tot el dia. Així què acabo de sopar i anar i m´aniré a dormir.
   Poca cosa més us puc dir avui, sobretot que sigui important i molt menys que us sembli interesant, però he vist una dita d´Andrés Iniesta. Molt bon jugador i una persona que penso que sembla força humilde, bona persona i li tinc una certa admiració. No sé si la dita és originalment seva o no però trobo que és molt interesant.
   Hem de vigilar moltes vegades a qui idoletrem i a qui ens venen com a els nostres referents.


   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 26 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui un dia sense pena ni gloria, excepte per sopar amb els yayos que son genials i meravellassos.
   I encara que alguns puguin pensar que perquè son grans no saben ja tant, penso que és tot el contrari, que la seva experiencia i els seus coneixements sobre la vida son de molt útils i les seves ensenyançes han sigut sempre molt valuosas per nosaltres.
  Valors que sempre he intentat transmitir-vos, perquè us estimo moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.



   Espero que esteu bé i us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dimecres 25 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Avui estic molt cansat després de haver treballat tot el dia. Sense estar recuperat del tot de l`encostipat, a més he estat sol i justament avui he tingut que fer mil coses a la botiga.
    Inevitablement per molt cansat que estigui sempre m´agrada escriure-us unes paraules. Potser sóc un ilús per pensar que això farà, sino és ara, igual algún dia adonar-vos que hi ha un altre versió de l´historia que penseu i que fora d´allà on esteu ara i ha algú que us estima moltíssim i us troba moltíssim a faltar esperant-vos. Per sempre.
   Amb aquesta intenció ho faig, no sé si és la més correcta o si servirà per alguna cosa, però no dubteu mai que la faig amb tot el cor de manera totalment honesta i sincera.


   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 24 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Quina rasca que fa avui i sembla que això acaba només de començar. Aquí fa molt de fred e imagino que allà deu ser força més terrible. Acabo de mirar el temps al blog i marca 4º, impressionant, per quedar-se a casa, al costat del foc i no sortir en tot el dia.
   Perdoneu-me la meva forma de pensar, però jo ja hem faig grandet i aquests dies bé de gust una mica d´escalfor tranquilet a casa. Segurament vosaltres per l´edat i la vostra energia preferiu sortir i fer mil activitats Com ha de ser.  
   Avui he pensat molt en el que us parlava ahir e inclús he imaginat que tú, Paula, és possible que estiguessis allà ajudant i orientant a les persones que van a donar sang. Com feien altres nens els anys passats. M´he quedat una mica trist pensant que et podría haver vist, però aquestes alçades també crec que potser hauria sigut violent per tu viure aquesta situació i què, encara que no m´agradés, no anar-hi avui era el que tenia que fer.
   Espero que esteu bé i, hagis anat o no a la donació, hagueu passat un bon dia.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dilluns 23 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Porto un bon temps pensant que faria el dia que la teva escola Paula fes la crida per la donació de sang i ja l´ha fet. Es demà dimarts.
    Desde que vau anar a viure a Sallent cada any he anat a donar sang i tenia previst anar també aquest any. Sempre que he anat també ha sigut per intentar veure-us, saludar-vos si fos possible i saber de vosaltres però ho sento moltíssim fills, aquest any no hi aniré, no tinc el cap i el cor per rebre cap desaire, ni per discutir ni per patir innecessariament.
   Amb tot el dolor del meu cor, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar i veure-us encara que sigui només un segón m´omple d´alegria, però no en aquests moments i amb el risc de que sigui d´una manera desagradable. A més sé que d´alguna manera està guanyant la partida qui ha provocat tot aixó, però les meves forçes van molt justetes i he de mirar de contemporitzar-les.
   De totes maneres continuo informant-me, preguntant i sabent de vosaltres de totes les maneres possibles, però miro d´evitar fer-ho presencialment a no ser que sigui completament necessari fins que la justicia no intervingui.
    Solidaritat per totes les persones que hi vagin i per l´escola que el fa possible cada any per una causa justa.


   Espero que estigueu bé i sigueu feliços.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Diumenge 22 de Novembre.

   Estimats fills;
   Sempre he pensat que las dietas son força saludables i aquesta en concret sense cap dubte.
  

   Avui he passat el matí a Castefa, hem fet l´aperitiu a Cornellà amb la familia Molano, hem dinat a casa i aquesta tarda la passaré amb el papa Chus.
   Després a sopar una mica, descansar i a dormir.
   Un dia més i un dia feliç, menys perquè no hi sou aqui per compartir-lo amb vosaltres i amb tot el que us estimo i us trobo a faltar és molt trist.
   Espero que vosaltres també hagueu gaudit d´un bon cap de setmana.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dissabte 21 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Les coses més importants per avui.





Y sobretot ... 

Diari Divendres 20 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Avui, reflexió d´Inteligencia emocional. Simplement genial


"Lo que nos falta en nuestra sociedad.

Ser auténticos.
Una persona es grande cuando extiende su mano, cuando cierra su boca y abre su corazón
No hagamos de las apariencias nuestra verdadera identidad, no nos esforcemos por mantener una imagen que no somos, no nos desgastemos en hacer ver a los demás lo que ellos quieren ver, seamos auténticos, honestos con nosotros mismos, genuinos y sencillos, hagamos de nuestro día a día único y real, con lo bueno y con lo malo, con lo dulce y con lo amargo, con los mayores y los pormenores y haremos de nuestra existencia un ligero placer. Quién serías si no te importara lo que piensan los demás?
Nuestra conducta como ser humano muchas veces se ve influenciada por rígidos parámetros donde debemos encajar, lo que en la mayoría de las ocasiones no nos permite ser o desarrollar nuestra verdadera esencia.
La importancia de indagar en quienes realmente somos:
Cuando nos quitamos de encima los qué dirán, los esquemas sociales, las imposiciones de nuestros padres, las limitaciones auto impuestas por agradarle a las personas que nos interesan, las creencias de que somos lo que tenemos, nos volvemos más auténticos y esto no nos hace necesariamente unos rebeldes, nos hace unos valientes, nos hace acercarnos a nuestro desarrollo, crecimiento y nuestro aprendizaje.
Todos somos únicos, tenemos talentos únicos, somos brillantes para algo, mientras limitemos nuestra luz, esencia y potencial de brillar se limitará, eso en lo que somos excepcionales probablemente no lleguemos a mostrarlo por miedo a no encajar, a no agradar, a estar desalineado con la actitud y comportamiento “normal”, donde la normalidad no es más que un resultado probable ante algo.
Atraemos a personas que nos ayudarán a crecer, por lo general nuestro crecimiento viene dado por nuestras relaciones, cuando no somos auténticos, reflejamos en nuestro entorno personas y situaciones que vibran con eso que proyectamos, con esa fachada, con esa imagen distorsionada de nosotros mismos y de esta forma no saldrá a la luz lo que realmente nos hará evolucionar. Reconocemos que no somos lo que tenemos o lo que hacemos, nuestro verdadero yo tiene en sí mismo un valor, que no depende de lo que tenemos, quién está a nuestro lado o lo que hacemos y sus resultados, ya somos por esencia, esa es de hecho nuestra definición: SER.
Esta cita de Jorge Bucay .
Sólo si me siento valioso por ser como soy, puedo aceptarme, puedo ser auténtico, puedo ser verdadero.
Nos liberamos de la necesidad de aprobación, cuando reconocemos que nuestra esencia, más allá de nuestro ego no tiene nada que ver con la opinión de los demás, las etiquetas, las críticas, y reconocemos que la una validación externa no tiene mayor peso vs nuestra propia aceptación, estamos más cerca de mostrarnos cómo realmente somos.
De acuerdo a esto, podemos reconducir nuestro comportamiento, siendo honestos con nosotros mismos, explorando y amando nuestra esencia, haciendo lo que nos mueve y rodeándonos de personas que realmente reflejen nuestro verdadero yo, sin importar la opinión o los juicios de los que nos rodean o de la sociedad. Seremos más plenos y mucho más brillantes, no refiriéndonos a nivel intelectual, sino espiritual, seremos nosotros mismos"
 
   Potser un sembla una mica llarg i segurament per la vostra edat una mica complexe d´arribar a entendre però penso que es veritablement interesant.
   Espero que esteu bé i sigueu auténtics, que no tingueu por a ser el que sou i el que sentiu, amb honestitat i sense complexos. I sobretot que sigueu feliços, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 19 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Intento al màxim possible no fer un blog de queixas, no escriure per explicar-vos les mevas penas i minimitzar els meus problemes e intentar crear un discurs positiu i proactiu. L´enyorança mai la puc amagar perquè us trobo molt a faltar, el desig de veure-us tampoc, perquè us estimo moltíssim i segurament algun dia (perquè sóc humà) també hem queixaré.
   Però com deia abans intento, ni exterioritzar-ho ni tan sols pensar-hi, perquè pensar en negatiu és viure en negatiu. Per el mateix preu, prefereixo viure i pensar en positiu.
   

   Avui no sopem amb els yayos perquè ho vam fer el dimars, així que aquesta nit, a sopar aviat i a descansar, que ja ens anirà bé.
    Us envío infintis petons i abraçades. Bona nit i fins demà.

Diari Dimecres 18 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Una gran nit ahir amb els yayos i avui cita al Bowling amb els nostres amics Bainassencs.
   Encara que cansat i galapandriós, amb moltíssima enyorança intento seguir vivint i gaudint tot el possible.


   El que estic desitjant és viure-ho amb vosaltres, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que esteu i us trobeu bé.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dimarts 17 de Novembre.


   Per desgràcia no puc fer tot el que m´agradaria per els meus pares, però el tete i jo fem el que podem.
   Perquè estimats Paula i Enric l´estimació està molt per sobre de conflictes i discrepàncias.
   Avui estic de descans per passar la galipàndria i aquesta nit a veure als yayos perquè el dijous no podem quedar. 
   Sempre val la pena esforçar-se per trobar un moment per veure´ns i passar una bona estona. Mai sabem quan de temps ho podrem fer.
   El que si sabem és que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Espero que tingueu un bon dia i fins demà.

Diari Dilluns 16 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Avui continuo arrossegant aquest constipat i estic amb molt malestar.
   Hem sento com el color blanc en un estux de colors.


   Per poc que serveixi en el meu estat, tinc forçes suficients per recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Diumenge 15 de Novembre.

   Estimats Fills;
   Molt trist els atemptats que s´han viscut a França i que segur que us heu assebentat.
   Però sense restar-li una gran tristessa, no hem de fer servir la demagòcia i pensar que només aquests atemptats que vivim de més a prop són els únics terribles.
   Gran observació (segons la meva opinió) la que fa Èric Lluent al seu blog on explica la repercusió que té aquests actes terribles depén d´on passi, genera més importancia en funció d´on siguin els atemptats. AIxò no justifica de cap manera el que han fet aquests bàrbars.
   Encara així jo he posat al whatsapp aquesta foto de perfil com a recolzament a les víctimes de París, però no oblidem als centenars de víctimes que es viuen a altres païssos.


   No confondre a tots els musulmans amb terroristes, molts d´ells també están fugint de l ´horror.
   Espero que vosaltres esteu bé i també us sensibilitzeu en contra de tots aquests actes terribles.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 14 de Novembre. Cumple del vostre tiet Toni.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui arrossego un cansament i un malestar al cos que hem costa seguir amb la rutina diaria.
   Sento els ulls una mica irritats i cansats, un mica de mal al cap i l´esquena, una sensació de fred i la front una mica calenta. Tos i nas taponat, força esgotat i fent un gran esforç per fer qualsevol cosa.
   Sembla que estic incubant alguna cosa i que aquest cap de setmana i primers de la setmana que bé estaré pendent de si acabo caient o hem torno a recuperar. Mentrestant aguantar i a seguir, no m´amoino pel que pugui passar. Si caic hem recuperaré amb més força.


   El que també sento és que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Espero que esteu bé i que gaudiu d´un bon cap de setmana. Crec que teniu la possibilitat d´anar a veure alguna obra de teatre i d´un torneig d´escacs, entre unes altres coses. M´agrada pensar o aquesta és l´idea que hem faig, de que feu el que feu, estareu i us ho passareu bé.
   Siguent el que més desitjo, hem serveix de consol pensar que és així.
   Ah!!! Per cert, avui és el cumple del vostre tiet Toni, el pare de l´Estela. Imagino que si no podeu trucar o enviar un missatge als vostres avis pel seus aniversaris, menys ho fareu per el vostre tiet. Però penso que està bé que ho sabeu.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Divendres 13 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Estic tant cansat que no tinc gaires forçes per escriure-us, però us tenia que explicar què, és lleguir algunes cites i no puc evitar pensar en vosaltres perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
  

   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 12 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric:
   Avui sopar a casa dels yayos i poca cosa més que explicar.
   I el que no cal explicar perquè ja sé que ho sabeu, però sempre m´agrada recordar-vos és que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    Avui us faig arribar un missatge del nostre gran amic Cornelio.
   

   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dimecres 11 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Mira que penso en vosaltres en innumerables ocasions durant tot el dia i no us enganyaré, en molts d´aquests moments amb tristessa i moltíssima enyoraça.
   Sou els meus fills i portem un fotiment de temps sense poder estar junts, com diables no he sentir-me així !!!.
   Però alhora he de fer una veritable lluita interna perquè també penso que no ni havia un altre camí, ni ho hi havia, ni ho hi ha. (quin galimaties de frase). I quan ens trobem en aquestes situacions on no hem d´agafar una bona solució, sino que hem d´agafar la solució menys dolenta, crec que hem de mirar cap endavant i continuar lluintant d´un altre forma. Si la d´abans no ens conduiia a res de bó, hem de buscar un altre que encara què faci el camí més llarg, més difícil i arribat a aquest punt turtuós, és la única opció que hem quedava i per tant crec que la correcta.
   Que hem tingut moltes dificultats, per suposat, com tots els pares amb els seus fills.
   Que a més ens han carregat moltes més a l´esquena, indubtablement.
   Que per sobre de tot ens estimem moltíssim, per descomptat.
   Que tant de temps sense estar junts és molt trist i ens trobem moltíssim a faltar, evidentment.
    I sobretot que ja amb tot el que hem passat, és hora de deixar les diferències a una banda i amb tota l´estimació que ens tenim mirar cap endavant, buscant la manera de conviure i gaudir d´un futur junts.


   Tot és una qüestió de voluntat.
   No dubteu mai que per la meva part jo sempre la posaré tota. 
   Us envio infinits petons i abraçades, bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 10 de Novembre. 30 mesos sense vosaltres.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui fa 30 mesos que ens vaig veure obligat a separar-me de vosaltres i us asseguro que és una càrrega molt pesada. Difícil de portar en moltes ocasions i que puc soportar gràcies als amics i a la familia que m´ajuda i hem recolzen.
   Espero i desitjo que aviat començem a rependre un nou contacte que obri les portes a un futur junts,
perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Segurament és un fet que haureu deuit moltes vegades i sino us ho dic ara, és que a perseverància no hem guanya ningú. Vosaltres li dirieu que sóc força capgros.
    I el que més desitjo al món i per el que no defalliré mai és per vosaltres, perquè sou la meva vida i el meu somni és recuperar-vos.

   Per molt que us diguin sempre feu servir, el cap, el sentit comú i sobretot el cor.
   Si hi poseu el cor i passió, no hi haurà ningú que us pugui parar.
   Us esvío infinits petons i abraçades.
   Que tingueu un bon dia i fins demà.

Diari Dilluns 09 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Cada vegada portem més temps sense veure´ns i encara que per desgràcia ens hem d´habituar a la vostra absència mai serà, ni entés ni ben acceptat. Sempre és difícil d´assumir, però pensar que s´apropen dates significatives i pensar que potser encara no ens podem veure és realment trist.
   El motiu que ens va obligar a patir la vostra absència és tan incomprensible i malintencionada què el fa cruel i dolorós. Es fa difícil de pair no veure´us amb tot el que us estimem i tot el que us trobem a faltar. Tant, que a través de tots els mitjans i de totes les maneres s´agraeix tot tipus d´ajuda.


   Espero que esteu bé.i que tingueu un gran dia.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Diumenge 08 de Novembre. Trio de celebracions.

   Estimats fills;
   Un dia molt intens el que hem tingut avui celebrant el trio de cumples, el del tete, el del yayo i el de la tieta. I per rematar hem passat la tarda celebrant el sant de la Carla amb els Molano.
   Ara a sopar una mica mentres veient Jurassic Word i a dormir que estem esgotats.
   Un dia molt intens i un altre vegada no l´hem pogut gaudir amb vosaltres, tota una llàstima amb tot el que us estimem i us trobem a faltar.
   La vida no espera i s´ha de continuar vivint i gaudint del que tenim, sense parar de lluitar però també sense parar de viure. Algún dia ja ens tocarà descansar.

   Encara que hi algú que sembla inmortal.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 07 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;   
   Espero que tingueu un bon dissabte i que gaudiu d´un gran cap de setmana.
   Avui a nosaltres ens toca treballar tot el dia i és fa molt pesat.
   Demà anirem a celebrar els cumples del tete, del yayo i també el de la tieta que no vam poder celebrar a l´agost. Ja veieu concentrem els cumples per no fer quatrecentes celebracions.
   I com us podreu imaginar us trobarem molt a faltar, perquè no oblideu mai que us estimem moltíssim.
   Com ja sabeu, sempre m´agrada dir el que penso i crec que amagar les nostres intencions o dir mentides és una mala manera de viure, però és cert que de vegades diem algunes respostes que sense la pretensió de mentir, amagan una certa realitat per no fer mal a l´altre persona o per no fer-nos més mal a nosaltres mateixos.


   En cap cas és acceptable dir coses que són per portar a engany als altres, perquè recordeu que al final la veritat més tard o més d´hora acaba sortint.
   Desitjo que esteu bé i que gaudiu d´un bon día i un bon diumenge. Si voleu saber de nosaltres o voleu venir a la celebració de demà, esteu convidats. Ja sabeu el que heu de fer.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.
 

Diari Divendres 06 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Encara ahir després d´escriure-us, hem vagi quedar veient la tele al llit una estona, amb tota la mala sort que hem vaig desvetllar i alguna maladicció feia que m´aixequés una estona, tornés al llit i seguís sense poder dormir. Maladicció o la coca-cola que vaig veure sopant i el café de després.
   Ara que gairebé no en bec i menys per la nit, sembla que ho acabo pagant.
   Bé, que al final, cansat de donar voltes hem vaig aixecar i hem vaig ficar una estona al ordinador. Vaig llegir una pàgina que parlava del Principito i de les seves increibles històries i no vaig poder evitar enrecordar-me de vosaltres i de quan us ho llegia per les nits, fins que us quedàveu adormits.
   Quina enyorança!!!
   Aleshores ahir per la nit, hem vaig aixecar de l´ordinador i vaig anar a buscar un rotulador i un paper per apuntar ben gran; "Buscar pàgina i dites del principito". Amb això pretenía que avui no s´hem oblidés, perquè ja tinc el cap una mica bastant despistat i és força probable que avui ja no m´hagués enrecordat.
   Per tant, aquest matí l´he buscat per enviar-vos l´enllaç, però continuant llegint la pàgina he vist molts comentaris que deian que moltes cites de les que es referia el post no eren certes i no sortien al llibre. Així que he descartat enviar-vos aquesta pàgina, però us envío una cita que sí surt i que hem sembla molt interessant. La magia que té la força de l´il·lussió. Quantes vegades no hem dormit una nit perquè al dia següent teniem un viatge, o veuriem a alguna persona, o qualsevol acte que ens produíis molta emoció. I es que és força evident, que l´il·lussió ens pot fer feliços molt abans de fer una activitat.
   

   També és cert que en certs moments la tensió, l´ansietat, la pressió i moltes altres emocions ens poden fer no dormir i una vegada passat el moment haber gaudit de la situació, però en cap d´aquestes emocions ens trobarem que tenim una sensació de plaer i que la podem gaudir abans de que arribi.
   Segurament a aquestes alçades ja haureu llegit el llibre per vosaltres mateixos, però és un llibre que trobo fascinador en molts sentits i que és pot tornar a llegir a qualsevol edat.
   Aquest fragment del llibre hem fa pensar molt en aquesta il·lussió de la que us parlava, però el cert  és que el paràgref sencer és d´una conversa que té la guineu amb el principito i és refereix més a l´amistat i els sentiments del cor:

   "Hubiese sido mejor venir a la misma hora —dijo el zorro—. Si vienes, por ejemplo, a las cuatro de la tarde, comenzaré a ser feliz desde las tres. Cuanto más avance la hora, más feliz me sentiré. A las cuatro me sentiré agitado e inquieto; ¡descubriré el precio de la felicidad! Pero si vienes a cualquier hora, nunca sabré a qué hora preparar mi corazón... "

   De qualsevol manera la frase m´ha fet recordar-me molt de vosaltres i del sentit que us parlava al principi. Jo ho visc i ho que viscut aixi quan penso que puc tornar a estar amb vosaltres. Perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    Espero i desijto que esteu bé, que sigueu feliços i mengeu "perdissos". Jajaja.
   Que tingueu un bon divendres i fins demà.

Diari Dijous 05 de Novembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui ha sigut un dia força esgotador.
   Primer, tot el matí a Terrassa amb l´Araceli fins al mitgdia, que he baixat al gimnàs i a dinar a Cornellà. Per la tarda avui m´ha tocat treballar, i després a a nit hem anat a sopar a l´Splau. Voliem anar al cine a veure El Becario, que tenia molta pinta, però no hi havien entrades i ja ens hem tornat cap a casa.
   Encara que no ho sento, segurament ha sigut millor, perquè si ara al llit m´està costant escriure-us, dos hores després amb el cansament que arrossego hem seria gairebé impossible.
   Desitjo que vosaltres també estigueu molt cansats perquè hagueu fet moltes coses i us ho hagueu passat fenomenal.
   Aquesta idea m´agrada i hem reconforta una mica. És aquest pensament el que he de perseguir per alleuguerar la meva enyorança, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    Us envío infinits petons i abraçades.
    Bona nit i fins demà.

Diari Dimecres 04 de Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Potser penseu que sóc un ñoña, que sóc feble, que sóc un sentimentalista passat de moda, una persona que creu en les utopías, doncs sí i no avergoneixo de ser així. És la meva forma de ser i no resta un àpex de tot el que us estimo i us trobo a faltar.


    M´agradaria que per contagi agafessiu alguna cosa del nostre caràcter i sé que sou forts e inteligents però els pares som de vegades, o moltes vegades molt porucs i no sabeu la por que ens dona que aquest contagi pugui ser d´odi, de venjança, o d´una manipulació contraproduent.
    Encara així confio molt en vosaltres i en el vostre cor, per pensar que no arribarà gaire lluny aquest possible contagi i que en tot cas només serà un sentiment passatger.
    Sé que sou inteligents i que algun dia obrireu els ulls i us adonareu que moltes coses que potser no són com us han explicat. Mentrestant espero i desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Molt bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 03 de Novembre. Cumple del yayo 2.015.

   Estimats Paula i Enric;
   És cert que nosaltres no som una familia que es torni boja pels aniversaris. De fet penso que els hi fa més il·lussió als altres que a un mateix quan li toca.
   Ni els regals, ni l´emoció de cumplir un any de vida, ni fer d´un dia de cumple un dia festiu ens inspira gaire emoció.
    Avui li farem un sopar sorpressa al yayo que segur que li fa molta il·lussió., però el motiu més important pel que sí ens agrada, és perquè ens reunim tots i compartim aquests moments amb les persones que més estimem i només aquest fet, ja és un bon motiu per celebrar el que sigui. Per això us dic que no li donem molta més importancia a la celebració dels aniversaris, ja ens encarreguem de quedar i veure´ns molts més dies al any. 
   La nostra estimació sempre està per sobre de dates i celebracions puntuals.
   El fet de que no hi pogueu estar aqui en tots aquests moments si que ens dona molta tristessa i encara que ho continuem celebrant, perquè la vida a de continuar, ja no ho fem a tota l´alegria que representaria tenir-vos a prop. La nostra-vostra família pensa diferent; som afins a partits polítics diferents, a equips de futbol diferents, a parlar llengues diferents, a fer activitats diferents, a moltes coses diferents. I tot així ens agrada escoltar als altres i parlar obertament de la nostra manera de pensar i mai ens perdem el respecte, ni aixó ens fa més o menys vàlids.
   Cadascú pensa el que vol, segons les seves experiéncies i la seva situació i encara que sigui diferent a la de l´altre, ens entenem i convivim en armonía i de forma pacífica. Perquè per sobre de qualsevol ideología està l´estimació que ens tenim i que us tenim.
   Ser diferent és normal, al igual que pensar, però pensar de manera autónoma, sense adoctrinaments de cap tipus. Per això és tremendament important saber raonar i buscar arguments propis.


   Post de l´escola Segle XXI.
   Espero que mica en mica vosaltres cada vegada sigueu més autónoms i l´edat i l´experiéncia us ensenyin a pensar per el vostra compte, el que n´estic completament segur és que molt que esteu resignats, desorientats i confossos per tot el que us han dit de nosatres, no tinc cap dubte que en el vostre cor sentiu una estima per nosaltres que no us la podran treure, perquè n´estic igualment segur que sabeu que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Saber diferenciar entre tenir una discrepància i ser respectuosos i considerats, és la diferéncia entre trucar el vostre yayo el dia del seu cumpleanys o no fer-ho.
   I no és difícil d´adonar-se que vosaltres teniu un segrest emocional, quan desde el vostre propi voltant no són capaços de transmetre-us aquests valors fonamentals.
  Espero i desitjo equivocar-me i que feliciteu al vostre yayo, perquè ells no és mereixen en cap cas aquesta enyorança totalment injustificada.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dilluns 02 d´Novembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Aquest matí he rebut un missatge d´un amic que havia vist a internet,, com una dona enviava un missatge al seu marit perquè deixès el pollastre repossar amb cervessa, unes cebes i pebrot. Per cuinarho quan ella arribés, i l´home havia fet això:
    

   No he sigut jo, però ho podia haver sigut perfectament, perquè quan un no dona per més, no dona per més. 
   Però, encara que doni per poc i cada vegada per menys, us ben asseguro que per estimar-vos tota la vida sempre hi donaré. La vostra abséncia hem dona molta enyorança i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que vosaltres no patiu aquesta angoixa amb la mateixa intensitat que la visc jo i que encara que sé que també us agradaría tornar, ho porteu de la millor manera possible.

   
   Ah!! i demà és el cumple del yayo.
No estaría malament




   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà. Bona nit.

Diari Diumenge 01 de Novembre. Dia de tots els Sants 2.015.

   Estimats fills;
   Després de passar tot el matí donant un passeig i veient l´ambient que es viu a Cornellà, la gent disfressada, castellers, fira de la fruita i un caliu festiu, hem tornat cap a casa a descansar.
   Per sort, avui que és un dia permés per l´apertura comercial, on les botigues poden obrir. Nosaltres no ho hem fet i ens ha permés gaudir d´un diumenge normal.
   El dia de tots els Sants és molt típic també anar al cementiri a veure als ésser estimats que estan allà, una tradició que nosaltres no hem viscut gaire i que no compartim. També es cert que no tenim cap persona, per sort, realment propera a qui anar a veure, així que hem aprofitat el dia per donar una volta i descansar.
   I aquesta tarda he decidit, després de 29 mesos i 22 dies de no poder estar amb vosaltres, a fer neteja de la vostra habitació. 
   Ja sabeu que havíem de tenir roba per vosaltres i què us poguéssiu canviar, a més de la roba que ja no us anirà i que la donarem, moltes joguines que ja no són de la vostra edat i endressar l ´habitació que ara està força plena.
   Cada cosa que veig vostra o que hem fet servir en algun moment hem porta molts records i s´hem fa difícil desfer-me, però ja no té sentit guardar coses que no us serveixen si estiguèssiu aqui, i moly mensy si no hi sou i no sabem encara que trigareu en tornar.
   Per molt que m´hagi obstinat en pensar que aviat podríem tornar a estar junts, després de tant de temps la realitat és que no sabem quan de temps podem trigar encara en aconseguir-ho. És cert que el desitg ens pot fer distorsionar la realitat, perquè una mitja realitat no és una realitat.
   I encara que m´he enganyat jo mateix i la realitat és molt més lenta del desitjable, él que se segur és que alguna vegada ens l´hem de pendre amb una mica d´humor.
    

   A mí m´agrada les coses clares i les veritats completes. Això hem pot comportar més problemes, però hem fa viure amb la conciència ben tranquila. El qué es una veritat com un temple és que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
  Espero i desitjo qu esteu bé i que us impregneu dels bons valors i dels bons hàbits de les persones que us envolten i rebutjeu els que sigueu dolents i perniciossos.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Que tingueu un bon dia i fins demà.