Estimats Enric i Paula;
Potser penseu que sóc un ñoña, que sóc feble, que sóc un sentimentalista passat de moda, una persona que creu en les utopías, doncs sí i no avergoneixo de ser així. És la meva forma de ser i no resta un àpex de tot el que us estimo i us trobo a faltar.
Potser penseu que sóc un ñoña, que sóc feble, que sóc un sentimentalista passat de moda, una persona que creu en les utopías, doncs sí i no avergoneixo de ser així. És la meva forma de ser i no resta un àpex de tot el que us estimo i us trobo a faltar.
M´agradaria que per contagi agafessiu alguna cosa del nostre caràcter i sé que sou forts e inteligents però els pares som de vegades, o moltes vegades molt porucs i no sabeu la por que ens dona que aquest contagi pugui ser d´odi, de venjança, o d´una manipulació contraproduent.
Encara així confio molt en vosaltres i en el vostre cor, per pensar que no arribarà gaire lluny aquest possible contagi i que en tot cas només serà un sentiment passatger.
Sé que sou inteligents i que algun dia obrireu els ulls i us adonareu que moltes coses que potser no són com us han explicat. Mentrestant espero i desitjo que esteu bé i que sigueu feliços.
Us envío infinits petons i abraçades.
Molt bona nit i fins demà.