Estimats Enric i Paula;
Ja a la volta de la cantonada tenim el nadal i ni per asomo trobo una solució per poder veure-us.
Avui, un dia gris pel temps i pel meu ánim que només pensar que tornaré a passar un altre nadal sense saber de vosaltres hem posa molt trist.
Dec semblar el Quijote lluitant contra els molins de vent, un veritable esforç totalment inútil.
És una lluita per fer les coses segons les lleis establertes, no hi ha un altre manera de fer-ho.
Però veient els aconteixements es bastant evident que els hi repampinfla el nostre bé i la nostra situació.
Estic completament segur que a la llarga us donareu compte de la situació i es canviaran les tornes, penso i estic completament convençut que les persones amb mal al cos sempre acaban sent derrotades. Però a curt termini tot el mal que ens està fent i tot el temps que es trigui en trobar una solució fa que cada vegada s´allunyi les possibilitats d´aproximar la nostra estimació.
Ja veieu, un dia no gaire positiu.
He passat tot el dia fent coses i encara vaig molt esgotat de tot el que vaig fer ahir i mantenir la ment ocupada redueix una mica tota l´enyorança que tinc, però la ment és punyetera i en qualsevol moment torna a recordar.
Així que he de lluitar també amb mi mateix, i us juro que és molt esgotador.
Crec que no aconseguiré mai fer desaparèixer la por a perdre-us perquè no hi tingueu cap dubte que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que esteu bé i preferiria que sigueu una mica més insensibles (si cal) a que patiu en cap cas. Aixó no restaria en absolut tota l´estimació que ens tenim, només serviria perquè no patiu.
Us envío infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà. Que espero sigui més positiu.