Estimats Paula i Enric:
No puc més. No puc esperar més a que les coses és resolguin algun dia.
Vaig començar a de fer aquest blog perquè desde la distància que hi ha entre nosaltres, que dificultava en gran mida poder veure-us i el reduit temps que passavem amb el régim de visites no us pensessiu o us fesin pensar que no pensava en vosaltres.
Amb més sentit encara vaig continuar escrivint quan vaig haver de parar amb el régim de visites per començar amb una via judicial que possés pau i ordre a aquesta situació infernal que estavem visquent.
Crec que va quedar demostrat, escrivint cada dia que aquesta idea de que no pensés en vosaltres, no era ,ni és veritat.
Potser penseu que és un blog cutre, poc interesant i que no us agrada que expliqui la nostre relació i la nostre situació publicament. Però per sort o per desgràcia Internet és l´eina més potent que puc fer servir perquè d´una manera o un altre us arribin els meus missatges, els meus pensaments i la meva estima cap a vosaltres.
Si he de cridar al mon senser que us estimo moltíssim i que us trobo molt a faltar, ho faré amb tota la força que pugui, perquè sigui ara o sigui més endevant, de manera directa o indirecta vull que sapiqueu i que us adoneu que el vostre pare es preocupa, us estima i desitja el millor per vosaltres.
Fa poc d´un més que vaig deixar de publicar en públic, però he continuat diariament, escrivint-vos al blog com una forma d´arribar a vosaltres cada día.
Vaig deixar de fer públic el blog per recomenació del jutje i encara que amb el convenciment de que aixó no funcionaría, però entenent que la pretenció del jutje era resoldre aquesta situació d´una manera amistosa amb un acord entre la mare i jo, i per no generar cap conflicte per la meva part, vaig fer cas i el vaig treure.
Però les coses continuen igual, per molt que vulgui, que m´esforçi i que ho intenti tristament dues persones no s´entenen si una no vol.
No vull esperar sense escriure-us, el mitjans convencionals son completament inexistents com trucar, enviar un SMS, whatsapp o facebook son inviables.
Penso que el jutje que és una persona humana, com tots nosaltres i podrà entendre que la meva desobediencia és fruit de la meva necessitat de fer-vos arribar de l´unica manera que puc la meva estima per vosaltres i que ara mateix és escrivint-vos en aquest blog.
Espero també que tingui en compte que porto més de catorce mesos sense poder estar amb vosaltres i que comprengui que sou el més important a la meva vida i que aquest blog, sense ser el més recomenable, és una eina que no prentén cap tipus de perjudici a ningú i que en tot cas la pretenció és per el contrari que sabeu que us estimo jo i tota la nostre/vostre familia.
Desitjo que us trobeu be i us ho esteu passant millor.
Us envío milions de petons i abraçades.
