Diari Dimecres 31 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula:
    Passa un altre any i no hi podeu ser amb nosaltres, amb gran tristessa us escric aquest ultim post de l' any 2.014.
    I no puc més que enviar-vos l' últim missatge de l' any amb un:
    US ESTIMO MOLTÍSSIM I US TROBO MOLTÍSSIM A FALTAR.

Diari Dimarts 30 de Desembre.

    És d´agrair a tantes persones, familia, amics, companys, veins ... tot el recolçament que he rebut i que us envien a vosaltres també, encara que desde la vostre situació no ho podeu percebre.

   Moltes vegades vivim la vida sense donar importància a les petites bones coses que ens succeixen a diari perquè les coses més "espectaculars" son més evidents i cridan més l´atenció. Però si pensem un mica ens adonarem de la quantitat de coses positives que hi ha a la vida i com és una forma important per educar-nos per aprendre a pensar en positiu i veure la part positiva del que vivim cada día.

   Som nosaltres els que decidim com voler actuar amb els demés i si som capaços de tenir aquesta actitut significa que estem amb pau amb nosaltres mateixos i que donarem el millor de nosaltres per continuar endavant.

   Estimats Paula i Enric, segons la meva opinió, creure que la decisió de com ser amable i agrait ens pot ser molt beneficiós és una gran recomanació.

  

   També és necessari en aquests moments de molta enyorança una mica d´humor.

   Bona nit i fins demà, i no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dilluns 29 de Desembre. Últimas reflexiones del año.

   Queridos Enric y Paula:

   Pocas cosas quedan ya por decir este año que se acaba.

   Pocas reflexiones más os puedo explicar ya que no os haya explicado de todas las maneras posibles o de todas las que se me ha ocurrido. 

   Y para lo que queda de éste año mi imaginación ya escasea, así que os dejo con esta reflexión.

   Buenas noches y hasta mañana y no olvidéis que os quiero muchísimo y os hecho mucho en falta.

Diari Diumengue 28 de Desembre.

    Avui m´he aixecat molt d´hora per anar a l´espai i he passat el dia juntant unes llums entre molts estels per enviar-vos un missatge.

   I és que estimats fills, encara que avui sigui els día dels inocents, i això pretengui ser una inocentada. El que no canvia mai és el missatge; us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dissabte 27 de Desembre. Díes per no pensar gaire.

   Estimats fills:

   Mentres vosaltres podreu estar gaudint d´unes segur que merescudes vacances de Nadal, nosaltres entre festes ens toca treballar. Incluent avui dissabte que no és preveu amb gaire moviment.

   I entre el salt del Nadal al cap d´any amb tristessa per la vostre absència física (i dic física per sempre esteu al meu cap i al meu cor) i el cap d´any, intento descansar la ment de reflexions i pensaments negatius no pensant gaire en la situació que ens trobem, del que no puc parar de pensar sempre és en vosaltres.

   Així que sense gaire inspiració, acabo aquest post amb un acudit que és força dolent però que m´ha semblar divertit. Potser no sóc gaire graciós, ni gaire inteligent, pero el que si sóc és un pare que us estima moltíssim i us troba molt a faltar.

   Que tingueu un bon dia i fins demà.

Diari Divendres 26 de Desembre.

   Continuem amb els típics i entranyables dinars familiars. Avui, el dia de Sant Esteve com no, tocava a casa de la tieta Carmen a Sant Boi, amb tot els cosins i l´Estela, que està molt guapa i simpàtica. És cert que anem sempre molt liats amb les nostres coses i en ocasions, com en aquest any hem quedat poques vegades, però quan tens l´estimació que ens tenim, son les circumstàncies les que no ens permeten veure´ns no la nostra voluntant i aprofitem com hem fet avui, tots els moments que estem junts per gaudir al màxim.
   Segons la meva opinió els sentiment d´amor amb els que estimas està sempre al cor i no la defineix ni la distància, ni el temps que estàs amb aquestes persones, sino el desitg i la preocupació per la seva felicitat i tant jo com tots nosaltres desitgem amb molta enyorança que esteu bé i que esteu gaudin d´una bones festes, perquè estimats fills recordeu sempre que us estimem moltíssim i us trobem molt a faltar.
    

   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 25 de Desembre. Trist dia de Nadal 2.014.

   Estimats fills:

   He rebut mil missatges de felicitacions, durant les festes els clàssics per correo ordinari de la familia i amics i entre ahir per la nit i avui els restants 990 missatges més a través de whatsapp, mail i facebook per felicitar-nos les festes.

   I tenen dos coses en comú; la felicitació del Nadal, de les festes i de l´any nou (com cada any), però sobre tot el més reconfortant és el recolçament i els ànims per seguir endavant i tots plegats m´han demanat que us fes arribar a través del blog aquestes felicitacions i aquesta ilusió perquè no perdem l´esperança en recuperar la nostra estimació.

   Ja vaig per aquest camí i espero i confio que vosaltres també prengueu aquesta decissió.
   Bona nit i recordeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimecres 24 de Desembre. Nit bona 2.014.

   Estimats fills, us envío aquesta felicitació perquè poques paraules més falten per definir el que penso i el que sento tots els dies, però en especial en dies com aquests.

 

   Us envio milions de petons i abraçades. 
  Espero i desitjo que esteu bé i que gaudiu d´una gran nit bona.
  Fins demà.

Diari Dimarts 23 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric:

   Avui era un día en el que tenia posada molta il.lussió per poder veure´t Paula. Imagino que t´hauràs donat compte de que hem anat al cole, el yayao, el tete Jesús i jo, a veure el concert de Nadal que heu fet i tenía molta esperança en poder veure´t, poder saludar-te o parlar amb tú encara que fos una mica e inclús donar-te una abraçada.
   Lamentablement només he pogut veure´t, encara així m´ha alegrat poder fer-ho.
   M´ha agradat molt trobar-te tant guapa i tant alta, a més és notava que t´ho estaves passant bé i estaves tota l´estona somrient i gaudint del moment. Per el poc que he aconseguit m´he quedat trist, però a la vegada tranquil.

   Després he vingut a dinar a casa i passar la tarda fent feina que tenia pendent, també aprofitaré per descansar una mica perquè aquesta nit hem quedat els Bainassencs per fer un sopar abans dels Nadal i desitjar-nos unes bones festes. Segur que ens ho passarem bé. Jo no estaré fins a molt tard perquè demà he de treballar, però segur que serà suficient per passar una bona estona.

   Una llàstima que és tingueu que perdre tants bons moments. M´encantaria que poguessiu estar aqui per compartir ho amb vosaltres, perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

Diari Dilluns 22 de Desembre. La meva carta al Pare Noel i als Reis Mags.

   Avui per molts el gran dia de la lotería de Nadal, com era previssible no ens ha tocat la grossa però sembla que ens han tocat algún premi petit i uns quants reintegraments. Com a mínim hem recuperat el poc que hem jugat.

   Per mi el millor premi que hem podría tocar estimats Enric i Paula és poder tornar a estar amb vosaltres perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

   Us deixo amb la carta que vaig escriure al Pare Noel i a la vegada als Reis Mags. Fa temps que el vaig escriure a Laponia amb copia a Jerusalem.

   Bona nit i fins demà.

Diari Diumengue 21 de Desembre.

   Estimats Fills:

   Ahir el sopar va acabar a altas hores d´aquesta matinada amb molts moments divertits en una gran nit. És molt gratificant passar aquestes estones amb els companys, què molts-moltes ja els sents una mica como els de la familia.

   Encara així aquest matí hem anat a donar una volta per el Splau, i per acabar de detallar al Pare Noel els últims dessitjos dels nostres amics i familiars. Demà penjaré la carta al Pare Noel que vaig escriure per vosaltres.

   I per la tarda hem anat a veure ballar a la vostre cosina Paula, ho ha fet molt be i ens ha encantat veure com cada vegada ho fa millos. I després un altre vegada cap a casa per descansar una estona.

   Si no fos perquè no puc estar amb vosaltres, amb tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar, hauria sigut un gran diumengue.

   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 20 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric:

   Avui sembla que farà un bon dia i que l´ambient de l´últim cap de setmana pre-nadalenc, donarà molt ambient als carrers i a les botigues. Nosaltres no crec que tinguem gaire feina però la que tinguem espero que sigui productiva.

   Ara ja tot el que no haguem fet durant el any ja no ens ajudarà gaire per sumar a aquest any, això al igual que als estudis és un camí de fons, i cada any comença de nou. Nous objectius i metas per assolir, on la constància, el treball i l´esforç ens totalment necessaris. Com ens passa a la vida en general.

  Aquesta nit compartirem amb els companys, les nostres experiencies i les nostres anècdotes. Parlarem de com ens va i de les il.lussions que per perdut i les que hem de recuperar. 

    En definitiva passarem una bona estona junts al clàssic sopar de la empressa.

   No cal que us digui que hem preguntaran per vosaltres. Desitjan molt que ens tornem a retrobar i que acabem d´una vegada amb aquesta situació, moltes d´elles les coneixeu i us tenen una gran estima.

   Espero que passeu un bon cap de setmana i gaudiu de les festes i les activitats on aneu. I no oblideu mai que us estimo moltissim i us trobo moltíssim a faltar.

   Mols petons i abraçades i fins demà.

  

Diari Divendres 19 de Desembre. Deixa anar el got!!!

Avui ens anem al llit amb aquesta reflexió:
Un psicòleg en una sessió de grup va aixecar un got d'aigua. Ja tothom esperava la típica pregunta: Està mitjà ple o mitjà buit? No obstant això, va preguntar:
- Quant pesa aquest got?
Les respostes van variar entre 200 i 250 grams.
El psicòleg va respondre: "El pes absolut no és important, depèn de quant temps ho sostinc. Si ho sostinc 1 minut, no és problema, si ho sostinc una hora, em doldrà el braç, si ho sostinc 1 dia, el meu braç s'entumirà i paralitzarà.

El pes real del got no canvia, però com més temps el subjecte, més pesat, i més difícil de suportar es torna."
I va continuar: "Les preocupacions del nostre dia a dia són com el got d'aigua.
Si penses en elles una estona, no passa gens.
Si penses una mica més comencen a doldre, però si penses en elles tot el dia, acaben paralitzant-te, t'impedeixen fer res"
Acorda't de deixar anar el got!

   Estimats Enric i Paula,  a mi, m´ha costat i hem costa molt d´entendre aquesta reflexió. Bé, entendre-la no hem costa, hem costa aplicar-la:

    - Perquè us estimo moltíssim i sentir-me obligat a estar lluny de vosaltres és molt dolorós.

    - Perquè us trobo molt a faltar i no sé encara quan trigarem a poder estar junts un altre vegada.

    - Perquè és un gran problema i una molt difícil solució.

    - Perquè puc, i aconsegueixo en alguns moments evadir-me del problema en el que ens hem vist envoltats, pero no puc ni vull oblidar-me de vosaltres, i una cosa inevitablement va molt relacionada amb l´altre.

   Però és cert que pensar constantment en aquesta angoixa i aquesta enyorança és molt nociu, i a més de que no ens ajuda a superar el problema ens fa molt de mal. Així que seguirem amb el que tampoc ens ajuda però ens fa bé; tenir esperança i confiar que surtirem d´això i  quea més ho farem reforçats.

   El mal no ha de poder triunfar mai per sobre de l´estimació.

   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 18 de Desembre. Planificació de festes.

   Un clàssic per aquestes festes és la planificacció dels dies de feste per organitzar quins dies quedem amb la familia i els amics i avui ja hem concrecat aquests dies.

   La veritat es que no ha sigut gaire difícil fer-ho, cada any fem gairebé el mateix i es que això és part de les tradicions, recordar i reviure com cada any aquests dies senyalats en un ambient d´estimació és molt gratificant.

   Serem els de sempre als llocs de sempre, sense oblidar ningú de nosaltres la vostre abséncia.

  Us trobem i us trobarem molt a faltar perquè estimats Paula i Enric recordeu que us estimem moltíssim i us tenim molta enyorança.

   Espero que us trobeu bé i desitjo que aviat solucionem aquesta distancia que ens separa i podem tornar a estar junts.

   Bona nit i fins demà.

   

Diari Dimecres 17 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula:

   Els dies passan i cada vegada està més aprop el Nadal. 

   Vosaltres imagino que ja haureu acabat els exàmens i les proves, i que aquest divendres ja acabareu les classes per començar unes merescudes vacances.

   Espero que les notes us hagin anat bé, però sobretot que us hagueu esforçat i hagueu posat una bona actitut, fent això, segur que no haurà anat malament.

   Avui m´ha tocat anar a treballar una mica, ara ja, la venda en el nostre sector està força parada. Així que és una mica aburrit, encara que sempre estic fent coses i el temps s´hem passa volant.

   Aquesta nit anirem a sopar amb els yayos i el tete, adelantant una jornada el sopar del dijous, perquè per horaris ens anava millor a tots. Tan se val el dia en que quedem mentres podem passar una estona junts.

   Sempre pensem molt amb vosaltres, perquè ja sabeu que us estimem moltíssim i us trobem molt a faltar però quan més a prop és de Nadal més gran és el sentiment d´enyorança.

   Però bé, semble que també estem a prop d´arribar a un fil de llum, a un resquici d´esperança aviat i ara no és hora de defallir. Si hem aguantat tant de temps, haurem d´esperar una mica més, tampoc tenic cap altre solució.

   Espero i desitjo que esteu bé i us envio un milió de petons i abraçades.

   Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 16 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric:

   Avui gran dia amb els nostres grans amics, el tete Julio i amb Cornelio.

   I aquesta nit un altre día de futbol Bainassenc. Pensava que fins l´any que ve no tornariem a jugar, però han posat el primer partit de la segona volta per avui. Jo seguiré d´espectador, animant als nostres amics.

   Passar aquests moments el millor possible, amb els amics i la familia, riure tot el puc, imaginar el que serà quan esteu aqui i sommiar amb una vida de felicitat amb vosaltres, és el que m´ajuda a continuar. Perquè no oblideu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Que tingueu un bon dia i fins demà.

Diari Dilluns 15 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula:
   Un altre día, normal, fred i tristó d´hivern que passa sense pena ni gloria, però:

   Aquesta es l´actitut.
   Us envio un milió de petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.

Diari Diumengue 14 de Desembre.

   Estimats fills:

   Ho sento fills però últimament hem sembla que de vegades tinc el cap a Marte.
   Ahir, a més de tenir molt de treball a la botiga, al mitgdia vaig anar a Barcelona perquè havia quedat amb els antics companys de l´EGB. Quan vaig arribar, hem vaig adonar que el dia del dinar no era ahir sino avui, així que vaig tornar a Cornella per dinar algo ràpid abans de tornar al treball.
   Per la tarda, atenent, hem vaig trobar molt despistat i hem costava força concentrar-me.
   Per la nit vam quedar per fer un bocata amb uns amics del barri, que feia molt que no quedavem i encara que no vam arribar gaire tard a casa, anava tan cansat que se m´en va anar totalment del cap.
   Espero que perquè no us hagués escrit ahir us penseu que hem vaig oblidar de vosaltres. Perquè sabeu fills, que vosaltres sou al meva ment, al conscient i al subconscient.
   Però sobretot al meu cor i la meva ànima.
  Aquest matí ens hem aixecat d´hora per anar al mercat de Santa Llúcia, però aquesta vegada a Cornellà. I al mitg dia, avui sí, he quedat amb els companys d´EGB i hem passat tota la tarda junts, parlant i explicant-nos les nostres vides.
   Vosaltres no els coneixeu, però tots m´han donat molts ànims i m´han desitjat que no hem rendeixi, i que continui endavant per recuperar-vos, perquè saben tot el que us estimo i us trobo molt a faltar.
   I en aquesta missió estic.
   Us envío molts petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

 

Diari Divendres 12 de Desembre.Uno de los grandes.

   Estimats Enric i Paula:
   Avui i aquest cap de setmana torna a escena el tete Julio amb "Uno de los grandes".
   Us enrecordeu de quan vam anar a veure-la?
   Espero que li vagi molt bé, en té moltes ganes de reprendre l´obra i segur que li va genial.
   Molta merda, amic.

   Espero i desitjo que esteu bé i que tingueu un gran cap de setmana.
   I no oblideu mai ue us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 11 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric:
  Ja som a dijous i encara que aquesta setmana ha sigut més curta tenint el dilluns de festa, se m´està fent llarguíssima.
  Aquest cap de setmana ja planificarem els dies festius que tenim, per veure com els repartim amb les diferents families i amics. Ja us he dit que no estic per moltes festes, però també us dic que una vegada allà, m´ho passaré bé. És impossible trobar-se rodejat de la gent que estimas i no fer-ho.
   Els moments són per aprofitar-los, i ja que ara mateix hem costa anar a buscar aquests moments tinc la gran sort de que la familia i els amics és preocupan de fer-me´ls arribar.
  

   A la fi, no hem de deixar que la tristessa faci presonera a la nostra feliçitat. No ens ajuda en res i l´únic que aconseguim és restar-nos l´il.lussió i la força per continuar.
   Us estimo moltíssim i encara que no ho entengueu, fins i tot vaig renunciar, molt dolorosament, a estar amb vosaltres fins que no és resolgués d´una manera pacífica la nostre situació. Mai a la vida pensava que trigaría tot el que està trigant i us trobo moltíssim a faltar. Però si hem d´estar, estem el més animats possible i mirem de no perdre l´esperança. Siguem nosaltres mateixos i que ni res, ni ningú ens faci perdre la nostre identitat.
   Us envío milers de milions de petons i abraçades, espero de tot cor i desitjo que esteu bé.
   Bona nit i fins demà.
  

Diari Dimecres 10 de Desembre. 19 mesos sense vosaltres.

    Avui fa 19 mesos que no estem junts. Una eternitat.

   Aquest blog, com us he explicat en varies ocasions el vaig començar a fer amb la finalitat que poguessiu veure i adonar-vos per vosaltres mateixos que us estimo moltíssim, que us trobo molt a faltar i que per molt que us expliquin, cada dia penso en vosaltres.

   El vaig començar l´any anterior a veure´m obligat a parar amb el régim de visites, preveient que les coses s´estaven complicant moltíssim i no hem vaig equivocar gaire.
   Durant tot aquest temps ha sigut un repte difícil escriure-us, sovint al principi i tot seguit desde el 10 de maig de 2.013. Amb el d´avui 660 posts, 660 díes escrivint-vos. Potser un altre cose no tinc, però ganas e interés per intentar arribar a vosaltres crec que no m´han faltat.
   Si us dic la veritat, en molts moments m´ha costat tenir aquesta continuitat perquè mentalment m´he sentit em moltes ocasions trist, abatut i decepcionat, molt decepcionat. No amb vosaltres, això mai, vosaltres no en teniu culpa de res, sino amb el comportament de certes persones i amb la passivitat d´unes altres. De la burucracia i del sistema de justicia en el que vivim.
   Però també és veritat que alhora i en general el blog m´ajudat a poder expressar-vos les meves emocions i els meus sentiments, a no interioritzar els problemes i a no mantindre´ls corroent-me per dintre. A sentir que cada dia, encara que no hem contesteu, us puc parlar, com quan us llegia els contes per les nits i semblava que ja estàveu dormits i que ja no escoltaveu les meves paraules, pero encara estava una estona més llegint-vos i aquesta sensació hem fa sentir més a prop vostre.
   Això és el que diuen neurolingüistica, una forma de teràpia; mentres expliquem els nostres anels, els nostres pensaments i els nostres sentiments, ens reforça la confiança i ens manté serens i amb la ment clara per continuar. Perquè sino amb tot això seria per tornar-se boig.
   D´aquesta manera tots els consells positius que us escric i tots els missatges d´ànim que envio, també aconsegueixo que hem tornin a mi, amb l´esperança que ens ajudin a tots plegats, a superar-ho aviat, perquè recordeu estimats Enric i Paula que per mi, com per qualsevol pare, vosaltres sou el que més estimo al món.

 

Diari Dimarts 09 de Desembre. Una bona noticia?

   Estimats Paula i Enric:

   Avui he sabut que finalment ja hi ha data per intentar recuperar l´il.lussió per tornar a estar amb vosaltres i això és una gran notícia. Una molt gran notícia.

   Però sembla que per nosaltres tota gran notícia també ha de tenir una gran desgràcia. Aquesta data serà per després de les festes, pel que passarem per segón any consecutiu el nadal sense poder estar junts.

   Perdoneu-me si sóc groller i malparlat, però; és tota una putada!!!

  Encara així, espero i desitjo que tot això ens faci més forts, que arribem a aconseguir oblidar-nos  d´aquests moments tan difícils i que per fi poguem continuar amb una vida d´estimació plegats, perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

   Bona nit i fins demà.

 

Diari Dilluns 08 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula:
   Tercer dia de festa. Hem sembla increible, semblen unes mini vacances, Aquest any, el més seguit que he fet de vacances han sigut deu dies a l´estiu, aixì que tres dies seguits sense anar a treballar és tot un luxe.
    Porto tants anys acostumat a treballar en un horari comercial que se´hem fa estrany, que siguem nosaltres els que entrem a les botigues, sense ser els que hem d´atendre.
   Avui pel matí hem anat al Splau amb la Mari i l´Agustí a donar una volta, Ens han convidat a esmorçar i hem fet una passejada, per les botigues del barri i caminant, caminant hem arribat a l´Erosky. Un altre matí de botigues, tafanejant bastant, gaudint del temps lliure i aprofitant per veure que hem de demanar al Pare Noel.

 

   Trobo molt trist que per molt que escrigui al Pare Noel o als Reis, les meves cartes no us deixin que us arribin. No veig quin és l´inconvenient a que vosaltres podeu gaudir de les nostres cartes, però com tantes altres coses, que son totalment incomprensibles, haurem d´esperar per gaudir-ne.
   Sabeu que encara que hagin passat gairebé dinou mesos i no hagueu gaudit dels vostres merescuts regals de Nadal i de cumpleanys, es teniu pendents quan torneu.
   El temps passa molt lent quan estem separats, però ja arribarà el moment de gaudir junts de la nostra estima i aleshores, s´ens passarà volant. Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà,  

Diari Diumengue 07 de Desembre.

   Estimats fills:

   Un altre gran dia ben aprofitat. 

   Amb el bon temps que ha fet hem agafat el autobus d´horeta i hem anat al centre de Barcelona, a la plaça de Catalunya. Avui Barcelona estava plena de gom a gom i havia molt de caliu, i un ambient molt festiu. 

   Hem baixat per la Porta de l Ángel fins a la Catedral per veure la fira de Santa Llúcia, moltíssimes paradetes per fer el pessebre; de Tiós, de caganers, de  llums, de mossa... i mil coses més. Quan hem acabat, hem passejat per els carrerons que van fins les ramblas i fent eses hem arribat un altre vegada fins la plaça Catalunya. Nosaltres no hem comprat res perquè no posarem el pessebre, potser aquest any no posem ni arbre. Com us he dit, intento ser feliç però no hi tinc gaire il.lussió perquè arribin les festes de nadal, si no puc estar amb vosaltres, més be tot el contrari hem sento força trist.

  Bé, encara així, intento qualsevol resquici per animar-me i després d arribar a casa i dinar, he quedat amb el tete per veure el Barça. Un gran partit que ha encara que ha costat d´arrancar durant la primera part, la segona ha sigut arrolladora.

   Després he estat una estona mirant els regals que anem a demanar per els yayos i a sopar a casa i a descansar. Sense oblidar de escriure us aquest post per recordar-vos tot el que penso en vosaltres, perquè no oblideu mai que us estimo i us trobo moltíssim a faltar.

  Espero i desitjo que us trobeu bé i que esteu gaudint d´aquests dies festius.

  Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 06 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric:

  Avui podria ser un d´aquests dies d´alegria, perquè tant avui com el dilluns que son dies d`apertura comercial, extranyament nosaltres no obrim a la botiga, pel que increiblement tenim tres dies de festa. Però passar tres dies de festa i no poder estar, veure us, ni tan sols parlar amb vosaltres és tant trist, que dificulta molt sentir-se alegre, inclús quan tenim tres dies de festa.

   Encara així, he aprofitat aquest matí per passar una estona amb el tete Julio, per la tarda hem sortit a donar una volta pel Splau i després hem acabat passant la tarda a casa descansant. 

   Us pot semblar poca cosa però les tres coses m´han donat molta energia per continuar. No fa faltan gaires coses per sentir-nos a gust, només que les coses que fem les fem a gust i amb gent que estimem és més que suficient.

   Ah!!!, també gracies a una nova i gran amiga, la Noe, que te un gran cor i ens anima a no perdre l´esperança. Us encantarà quan la coneixeu.   

   Espero i desitjo poder prendre´m certes vitamines amb vosaltres per recuperar l´i.lussió, perquè no oblideu que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

  

Diari Divendres 05 de Desembre.

   Sé i sóc conscient que l´idea d´aquest blog, sobretot és perquè us adoneu que penso cada dia en vosaltres. Pretenia que fos un blog on a més d´explicar-vos el meu dia a dia, els meus sentiments i pensaments, fos molt proactiu i amb un esperit d´esperança.

   Però després de gairebé dinou mesos sense vosaltres les forçes ja se m´estan esgotant, intento e intentaré fer tot el possible per continuar fins on el meu cos i la meva ment hem donin, perquè estimats Enric i Paula us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Vull pensar que quan ja no tens res a perdre i ets trobas enfonsat, com ja les coses no poden anar a pitjor, l´unic camí que queda és tornar a reflotar.

  El que no sé encara és quan de temps havem d´estar aguantant com ens empenyen cap al fons. Espero i desitjo que ens ajudin aviat.

   Us envio un milió de petons i abraçades. Bona nit i fins demà.

 

 

Diari Dijous 04 de Desembre.

   Un altre dia tristó on els ànims estan força justets.

   No tan sols és el pes diari per la nostre situació, també el dia a dia és fa dificil. És cert que sense vosaltres no tinc l´alegria que sempre he tingut i és possible que aquesta mancança m´afecti en els altres àmbits.

   El treball està bastant malament. No només per les ventas perquè encara que amb moltes dificultats anem aguantant, però la falta d´il.lusió generalitzada a la empressa no motiva gens. Si ja es fa difícil estar motivat tal i com estem nosaltres, trobar-se amb aquest panorama a la empresa no ajuda gaire.

   Però estimats Enric i Paula hem de continuar endavant per molt que ens pesi, no és el que desitjem, però és l´únic que podem fer, ser forts, agrair el que tenim i esperar per poder tornar a estar junts i poder recuperar la felicitat, perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimecres 03 de Desembre.

  Estimats Paula i Enric:

   Gran noticia, al final ahir vam guanyar 7-2 i ens queda un partit pendent que decidirà la clasificació dels tres primers. Però la veritable gran noticia va ser la nova apertura de l´herbolisteria de la Rosa i el Roger, els nostres amics per fi sorten al mercat amb Remeiets, un lloc on és pot trobar molts remeis per tenir bona salut.

   Ens alegrem molt, amb el esforç i la dedicació que hi han posat i que le posen, segur que els hi ha d´anar bé. Són molt treballadors i molt professionals, però sobretot son uns grans amics.

  Ja veieu fills, com la constancia i la iniciativa sempre te la seva recompensa, i l´il.lussió que és posa a un projecte fa molt més difícil que les coses no sorrtin bé.

   El meu projecte i la meva gran il.lusió és aconseguir tornar a estar amb vosaltres, perquè us estimo i us trobo molt a faltar.

Diari Dimarts 02 de Desembre.

  Estimats Paula i Enric:

  Amb problemes desde fa una setmana amb el bessó (microrotura fibrilar), he anat una mica coix tots aquests dies. Ja ahir va semblar que estava millor i avui encara semblo més recuperat.

   Aquest tipus de lessions requereixen sobretot repós. Repós que en qualsevol dels casos no he pogut fer, perquè hem passo el dia caminant força. Per anar fins al treball i per treballar; netejar i atendre no ho puc fer sentat.

   Aquesta nit toca partit i el més prudent sería que no hi jugués, encara que l´Alvarito no arribarà a temps al partit, el Jordi i el Roberto també estan de baixa, podria ser una mica irresponsable, però m´han fet una ecografia i el traumatóleg m´ha dit que definitivament tinc un trencament fibrilar i m´ha donat hora per la setmana que ve perquè faci sesions d´electroteràpia. Així que per molt que hem sàpiqui no puc jugar, però hi vindrà el tete Jesús, que estava de fitxatge suplent per casos que hi faltessim molts i jo aniré d´animador de l´equip (sense pompons).

  

   Anem segons i avui jugem el últim partit de la primera volta amb l´esperança de guanyar i com a mínim mantenir aquesta posició. Ens quedará jugar un partit que tenim aplaçat amb els Camcún que van tercers però que creiem que son els virtuals primers, ja que els hi queden 2 partits aplaçats. Porten 59 gols a favor i només 10 en contra, pel que serà un partit molt difícil de guanyar, segons les estadístiques.

   Però és igual el resultat, l´important és divertir-se una estona, passar-ho bé i no fer nos mal. Encara que ens agrada ser competitius, com a tothom, penso que a la fi el resultat és secundari.

   El que no és secundari és que no hi pogueu ser aqui amb nosaltres, però encara que no ho veieu, estic treballant per solucionar-ho. Mentres tant us envio un milió de petons i abraçades i us recordo que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.

   Fins demà.

Diari Dilluns 01 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula:

   Ahir vaig veure dos pel.licules que ja havia vist però que hem van engongir un altre vegada el cor. 

   La primera va ser la excepcional pel.licula "Lo imposible", on s´explica la història real d´una familia catalana que va viure una traumàtica experiencia en el tsunami de Tailandia al 2.004.

 

  I l´altre pel.licula va ser "En tierra de hombres", on s´explica, també en una historia real, una dona soltera, mare d´un fill, fa l´impossible per tirar endavant, incluent portar davant de la justicia els maltractes que rep a la feina per ser una dona.

   I és que, de manera molt diferent, veure com uns pares a la primera i una mare en la segona, és desviuen per els seus fills, m´arriba molt al cor, un cor que desde fa mesos està força més sensible i delicat del que deuria ser habitual. Dos pel.licules amb dos històries molt tendres i recomanables, encara que no sé si son adequades per la vostre edat, a mi m´ han agradat molt.

  I han moltes històries que engongeixen els cors i no és necessari que surtin a una pel.licula per viureu, a moltes casas de persones normals i anònimes els hi passan, de moltes maneres i molt diferents. Però la gran majoria tenen en comú l´importancia de l´estimació per no perdre l´esperança. I a la nostre història jo no la puc perdre mai l´esperança, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Bona nit i fins demà.