Estimats Enric i Paula:
Ahir vaig veure dos pel.licules que ja havia vist però que hem van engongir un altre vegada el cor.
La primera va ser la excepcional pel.licula "Lo imposible", on s´explica la història real d´una familia catalana que va viure una traumàtica experiencia en el tsunami de Tailandia al 2.004.
I l´altre pel.licula va ser "En tierra de hombres", on s´explica, també en una historia real, una dona soltera, mare d´un fill, fa l´impossible per tirar endavant, incluent portar davant de la justicia els maltractes que rep a la feina per ser una dona.
I és que, de manera molt diferent, veure com uns pares a la primera i una mare en la segona, és desviuen per els seus fills, m´arriba molt al cor, un cor que desde fa mesos està força més sensible i delicat del que deuria ser habitual. Dos pel.licules amb dos històries molt tendres i recomanables, encara que no sé si son adequades per la vostre edat, a mi m´ han agradat molt.
I han moltes històries que engongeixen els cors i no és necessari que surtin a una pel.licula per viureu, a moltes casas de persones normals i anònimes els hi passan, de moltes maneres i molt diferents. Però la gran majoria tenen en comú l´importancia de l´estimació per no perdre l´esperança. I a la nostre història jo no la puc perdre mai l´esperança, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Bona nit i fins demà.