Sé i sóc conscient que l´idea d´aquest blog, sobretot és perquè us adoneu que penso cada dia en vosaltres. Pretenia que fos un blog on a més d´explicar-vos el meu dia a dia, els meus sentiments i pensaments, fos molt proactiu i amb un esperit d´esperança.
Però després de gairebé dinou mesos sense vosaltres les forçes ja se m´estan esgotant, intento e intentaré fer tot el possible per continuar fins on el meu cos i la meva ment hem donin, perquè estimats Enric i Paula us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Vull pensar que quan ja no tens res a perdre i ets trobas enfonsat, com ja les coses no poden anar a pitjor, l´unic camí que queda és tornar a reflotar.
El que no sé encara és quan de temps havem d´estar aguantant com ens empenyen cap al fons. Espero i desitjo que ens ajudin aviat.
Us envio un milió de petons i abraçades. Bona nit i fins demà.
