Diari Divendres 31 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:

   Ho sento però no m´havia adonat que el blog estava donant problemes per visualitzar-se al navegador.
   Habitualment acostumo a escriure´l al programa i quan el veig a través d´ell no en tenia problemes, però ahir que ho vaig buscar per Chrome hem vaig adonar que no carregava i que no és podia veure.
   En canvi sí que es pot veure al móbil, no entenc res?
   Sembla que en alguna de les entrades que he publicat alguna cosa a petat i ha tornat mig boig al blog. Potser li passa com al seu editor, que se n´està tornant una mica.
   Així que avui, ja arriba la nit amb el cos i la ment molt esgotada. Pensant que demà hem toca treballar i que per fi ja agafo un parell de setmanes de vacances. Què sincerament necessito.
   Per avui no m´allargo gaire més, perquè entre tant cansanci e imaginant que a sobre de que a més de que segurament tampoc veieu el blog, aquest no funciona a l´ordinador, semblo que estigui gafat i que quan alguna cosa pot sortir malament, en sortirà.
   Espero que arribi el dia que tot canvii i les coses sortin millor. I sobretot ens podem tornar a retrobar perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades. Bona nit i fins demà.

    P.D: I ara es posa a ploure i jo sense paraigues. Ala!! Cap a casa mulladet.
    Com a mínim arribaré fresquet, que ja feia dies que no passava.
   I es que el que no té consol és perquè no vol.

Diari Dijous 30 de Juliol.

   Estimats Paula i Enric:

   Un altre dia intens i al límit de forçes ja hi som a dijous.

   Tot com sempre, amb la mateixa rutina d´els últimas setmanes i amb un clàssic dels dijous.

   Avui anem a sopar a casa dels yayos amb el tete. Perquè no prepari res la yaya, és el yayo el que s´en va encarregant de preparar els dinar i els sopar. Evidentment amb coses fàcils, ell no sap fer cuina molt elaborada, però és defensa prou bé amb plats més sencills. 

   I els dies que estem tots o comprem alguna cosa preparada, com pollastre a l´ast els diumenges o alguna vegada hem sopat pizzas o coses així. D´aquesta manera no ens hem d´embolicar a fer grans menjars.

   Avui els hem dit que ens encarregàvem nosaltres i els hi farem un sopar sorpressa amb una varietat de montaditos originals, que crec que els hi agradarà i una petita amanida.

   Bè, com ja us he dit un milió de vegades, l´important és que estem tots junts i passar una bona estona. Potser us pot semblar poca cosa però per nosaltres son aquests petits moments els que després recordem i que ens alegren la vida. Que en molts moments és prou difícil i la companyia de les persones a les que estimas la fa una mica mès facil de pair.

   Nosaltres us estimem molt i us trobem moltíssim a faltar i per descomptat que serieu per tots una part molt important d´aquest caliu.

   Espero que vosaltres també ho tingueu al vostre costat perquè es molt convenient i el pogueu gaudir com ho fem nosatres.

   Imagino que vosaltres també després d´un dia esgotador tindreu ganes de descansar, així que bona nit i fins demà. Us envío infinits petons i abraçades.

Diari Dimecres 29 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:

   Aquesta nit fem la despedida del nostre amic en Joselito perquè demà marxa un altre vegada a Méxic, on viu desde fa uns cinc anys.

   Després de tot el dia dançant arribaré petat, però igual podem estar un any sense tornar a veure´l i ens agrada aprofitar totes les ocasions que tenim per estar amb ell abans de que marxi.

   A sobre avui hem anat liadíssims amb la tieta perquè tenia que anar al Clínic a fer una visita al doctor i la ambulancia ha trigat més de dues hores per portar-la i quan estava allà com sabiem que trigarian un altre vegada en portar-la de nou al hospital, l´he portat jo amb el cotxe. I encara així nosaltres hem acabant dinant un bocata gairebé a les quatre.

   Però bé, això és el que toca i ja està, l´important és que ella estigui bé i sembla que és va recuperant.

   Suposo que vosaltres hi sereu a Cunit i estareu de mil maravelles. 

   Aixecar-se tard, esmorçar a la terrassa, platja tot el matí, dinar a casa amb el menjar de la yaya, descans al migdia amb apalanking al sofà, probablement aquella raconera verda que tenien o fent la migdiada a alguna tumbona de la terrassa.

   I a mitja tarda, que ha baixat una mica el sol, sortir a donar una volta pel passeig marítim amb alguna bici, patinet o patins, pendre un gelat, pujar en alguna atracció de saltar o jugant en algun parc que hi han a la sorra. Per acabar sopant a casa i veure alguna pel·licula de la tele fins l´hora de dormir.

  OJO!!! Amb els menjars de la yaya que son espectaculars i espectacularment calórics. El de totes les yayas en general. Què us he vist en bona forma últimament però dos mesos amb ells poden fer "estragos" al vostre cos. Jo ho he viscut en primera persona.

   Sense desmeréixer la qualitat i la bona cuina que fan, però son tremendas.

   De qualsevol ja és normal i previsible engreixar una mica al estiu, però aneu amb compte.

   Sobretot gaudiu (amb respecte, amb educació i sobretot amb cap) tot el que podeu.

   I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 28 de Juliol.

    Estimats Paula i Enric:
   Un altre dia aqui amb vosaltres, vaja!!!, amb vosaltres és una manera molt il·lussa de pensar. Escribint-vos i esperant que ho esteu llegint.
   Bé, per el que anava i el que us volia dir; que és un altre dia i un altre post,en un altre dia força esgotador i davant de la pantalla de l´ordinador completament bloquejat.
   Avui m´heu de dispensar però amb poques idees clares i poques ganes de donar-li voltes al cap no hem veig amb cor de fer-vos cap text divertit, descriptiu amb els meus sentimtens o els meus pensaments o com a mínim una mica interessant.
  Així que us envío el missatge principal d´aquest blog i fonamental perquè recordeu sempre; "que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar".
   Amb el mateix paquet us envío també infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dilluns 27 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:

   Comença l´última setmana de Juliol i tot continua igual.

   Tot continua igual respecte a la nostre situació, perquè la vida sempre ens manté en constant moviment.

   Al igual hi han persones que fan sempre la mateixa rutina, però al meu cas inclús la rutina té mil variants que la fa molt més entretinguda. Cada dia hem faltan hores per fer coses.

   Al treball de vegades no hem cundeix, faig coses i adelanto moltes, però sempre m´hauria agradat fer-ne més. També es cert que en faig menys hores però igualment no arribo.

   I ja a la part personal ja no us dic. Però no estem per passar-nos el dia lamentant-nos. Fem el que poguem i amb las màximes ganes i s´arriba fins on s´arriba. I punt.

   Això sí, intentant prioritzar del més al menys important.

   El pitjor és que vosaltres que sou la prioritat número 1, és la qüestió més important i la que no avança de cap de les maneres. Però no depén de mi i contra això per molt que hem costi assumir i sabeu que m´ha costat molt fer-ho i encara estic amb aquesta lluita interna meva, no es pot lluitar.

   Perquè al final acabem lluitant contra nosaltres mateixos i lluitar contra un mateix és una completa tonteria. No solucionem res i a sobre ens carreguem de culpa, de tristor, de tensió i ens deixa fets un drap.

   Lluitar per el que més estimo que sou vosaltres ho faré sempre, escriure cada dia també és una forma de lluita, i la faré de totes les maneres possibles, imaginables e inimaginables si cal.

   Amb respecte, amb educació, amb responsabilitat.... etc. Res de violéncia ni agresivitat, això no es pot ni tan sols contemplar, això ha de quedar sempre perfectament clar.

   Però mai la lluita amb mi, això ja ho he aprés. En certa manera jo també sóc responsable d´aquesta situació però estic completament segur que no sóc el culpable. I a més sóc el que està buscant les eines per solucionar-ho.

   Aixì que amb tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar us tinc molta enyorança però amb la conciéncia molt tranquila. I això a la vida, el fet de poder anar amb el cap ben alt no es paga amb diners.

   Espero que algun dia us adoneu d´aquestes paraules i desitjeu per vosaltres mateixos fer un apropament de nou amb tots nosaltres.

   Desitjo que esteu bé i us envío infinits petons i abraçades.

   Però que moltíiiiisims petons i moltíiiiisimes abraçades.

Diari Diumenge 26 de Juliol.

   Estimats fills:

   Després de la gran nit ahir sopant amb la famili Molano avui matí, dinar i la tarda amb la Gómez.

   Encara què, poques hores per descansar, passar moltes amb la familia compensa de lluny. 

   Llàstima que no sigueu per participar-hi amb nosaltres i poguer gaudir-ne també.

   Mentrestant espero que tingueu una quarta part com a mínim de l´estimació que ens tenim nosaltres i la que tenim per vosaltres, perquè aleshores sé que estareu sent mínimament feliços. I recordeu que a més de tot el que us estimem també us trobem moltíssim a faltar.
   I com sempre que trobo alguna cosa que m´agrada, sigui seria o divertida, m´agrada compartir-la amb vosaltres, avui serà un d´aquests dies.

   

   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dissabte 25 de Juliol.

   Estimats Paula i Enric:
   Avui sense rehabilitació, ni curs vaig "més relaxat", i ho escric entre cometes perquè avui hem toca treballar tot el dia i a més estic sol a la botiga.
   Entre setmana, a la botiga, a més de quan entran els clients, s´ha d´estar pendent de reclamar comandes, de gestionar post-ventes, de repassar tarifes i tapisseries, d´estar pendent del correo electrónic i amb el temps que resta mantenir neta la botiga.
   Els dissabtes, amb la central tancada és molt més tranquil i avui només m´he dedicat a netejar, que ja ho necessitava. Amb tranquilitat he passat la mopa a tota la botiga i després l´he fregat sencera. He escombrat el perímetre de la botiga al carrer que estava ple de fulles i també he fregat els polletes que estaven plens de pols. I per la tarda he aprofitat per netejar també les taules de davant dels sofas i repassar els vidres de l´aparador.
   Clients, amb la data que estem i el temps que fa, pocs però productius. Ara el temps l´he aprofitat al màxim. Tenir la botiga neta i endressada és fonamental, evidentment per higient però també perquè és la nostre eina de treball més visible pel client.
   També he tingut temps per parlar amb la tieta (ja que no he pogut anar a veure-la avui), amb el tete Jesús que estava amb la tieta i hem planificat el dia de demà i amb els yayos, per saber com trobaven.
   És un plaer parlar amb la gent que estimes, ens preocupem per ells i ells es preocupen per nosaltres i sempre amb paraules tendres, d´estimació, de bona actitut i amb respecte fem tot el que podem els uns per els altres.
   I aquesta nit sopar a casa dels vostres tiets, el Pepe i la Carmen i les vostres cosines, la Paula´M i la Carla per celebrar el seu cumple que és demà. També i serà, la Mari, l´Agustín i el Víctor. Ara feia temps que no ens reuniem i segur que ens ho passarem genial.
   Gaudir de temps amb la gent que estimas és molt gratificant. Mai hem tingut cap problema de convivència, cap mala paraula, cap acció que pogui ser reprobable. Mai.
   Són bona gent i ja sabeu que també us estimen molt. Tots ells.
   I es que quan hi alguna cosa que no estem d´acord ho parlem i ho solucionem. Empatitzant amb els altres i respectant les opinions de tots.
   Totes les discrepàncies que tinc, sembla per desgràcia que només estan concentrades amb la vostre mare, perquè el reste de diferències que tinc o que he pogut tenir (que son ben poques) sempre les he pogut resoldre parlant i buscant solucions. Quan les dues parts posen de la seva part és força fàcil trobar-les.      

   I quan una relació tant important com la de un pare amb els seus fills es veu truncada per una manca d´enteniment, alguna cosa s´ha de fer.
   Encara que no entengueu que separar-nos temporalment fins que la justicia intercedís en la nostre situació era millor que continuar junts amb tota la tensió i mal rotllo que s´ens generava, crec que escriure-us cada dia i preocupar-me per els vostres estudis i la vostra salut deu ser un síntoma que jo vull buscar una solució.
   Per el contrari, penso que si algú, de forma sistemàtica posa sempre tots els impediments i excuses per trobar-ne una solució, és perquè no vol, no dessitja i sobretot no l´interessa, que uns fills tinguin una relació normal i d´estimació amb el seu pare. Si vosaltres això si que ho enteneu, jo no.
   I enrara que potser és difícil que podeu ser compassius amb mi, tinc l´esperança de que algun dia us adonareu que l´últim que desitjo es estar sense vosaltres perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   I tingueu completament clar que  per sobre de veure´ns obligats a estar lluny el que més desitjo és que estigueu bé i que estigueu sent atessos, tractats, educats, alimentats, vestits i emocionalment i físicament ben cuidats. Tal i com us mereixeu.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Divendres 24 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:

   Després del cóctel d´ahir i donant per fet que tant dona el que escrigui que crec que no ho lleguireu, en moltes ocasions improviso i dono marge a la imaginació.

   Si, ho sé, de vegades molt de marge. Però ja hem coneixeu.

   Avui faré un post "encriptat", però us diré la forma de lleguir-ho.

  Ja us ho havia explicat alguna vegada, encara que potser no ho recordeu, que de petit els meus pares (els vostres avis), hem van portar a fer un curs de mecanografia i vaig arribar, crec que eren a les 250 pulsacions per minut. O sigui, teclejant 250 vegades en un minut, ara no sé si estic en aquest nivell, segurament no, que per mi està més que bé i segurament per uns altres és un nivell baix. Sempre parlo evidentment, teclejant i escribint bé, clar.

    A mi m´hauria encantat que vosaltres també ho aprenguéssiu perquè considero que és força útil, de fet i han alguns programas a internet per aprendre.

   Això sí, jo ho vaig fer amb una màquina d´escriure, no amb un ordinador que és diferent. La posició de les tecles és gairebé la mateixa, la gran diferencia és la correcció del text quan ens equivoquem i també la força amb la que s´havia de picar. Si fessim servir la mateix força, penso que reventariem el teclat.

   Dons quan s´apren a escriure a mecanografia, una de les primeres coses que s´ha d´aprendre és la posició de les mans, de fet la majoria de teclats tenen una marca a la lletra F per la mà esquerra i un altre a la lletra J per la mà dreta. Aquestes marques son per colocar el dit índex de cada una de les mans.

   Bé dons jo us escriuré aquest post amb el índex de la mà dreta a la G i de l´esquerra a l´H.

  Doblement difícil per no dir l´impossible, que a sobre què segurament no llegiu el blog, serà molt  més improbable que feu l´esforç en endevinar el que he escrit.
   Allà vaig:

   Rdyimsyd Rbtuv u Osyks;
   Wyr fuguvuk ñrd fr bsrhgsfrd rdvtuytr nsksnrbym invkyd drbdr bikhyrt dñ grn vtryrb rkd fuyd u bi syubi s grt krd ostsykrd wyr nykk rdvtytr. S mñrd grn fruci ybs kubrs fr kkrytrd wyr wysb bykk brt drtbut  grn vtryrb rkd fuyd, Unsubi wyr sk frucst dud kkrytrd drbdr hrt drtbut rd troryrucrb niky nrd krd ostsykrd.

   Aquest invent és un desastre, no cal ni que ho proveu a descifrar perquè no sé ni tan sols si el que he escrit, ho he escrit bé. M´havia semblat una manera divertida d´escriure i de vegades quan escric sense mirar la pantalla m´havia passat, de no haver colocat bé els dits i escriure alguna bajenada. Però imagino que inconscientment les mans tornan al seu lloc, perquè ho he provat a fer a propósit i sembla impossible.
   Així que tota la parrafada d´abans no la tingueu en compte.
  Bé, al menys si que serveix perquè sapigueu que penso que seria interesant que aprengueu mecanografia. Jo vaig anar a una acadèmia però avui en dia hi han moltes maneres d´aprendre i una molt efectiva és a través d´internet. He trobat un programa que té molt bona pinta i que us podeu descarregar, es diu mecanet i sembla fàcil de fer servir, però segurament que hi haurà molts més si li posseu ganes.
   Jo poca cosa puc fer-hi més que fer-vos algunes sugerencies.
  El que si puc i faig, és recordar-vos cada dia del món mundial que us estimo moltíiiiisim i us trobom moltíiiiiisim a faltar.
   Espero que esteu bé i esteu gaudint molt de les vacances.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.  

Diari Dijous 23 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:
   Com hem sento avui amb un cóctel de paraules. Remeneu i deixeu repossar.
   Cansat.
   Esgotat.
   Descentrat.
   Desil.lussionat.
   Pacient.
   Reflexiu.
   Honest.
   Afamat.
   Alegre.
   Content.
   Lluitador.
   Encoratjat.
   Preocupat.
   Desinformat.
   Enyorant.
   Estimant.
   Esperançat.
   Ranqueant.
   Calurós.
   Decepcionat
   i
   Descol.locat.
   Tot una barreja de sensacions que en mides i moments diferents pertanyen al dia d´avui, però podrien representar molts més díes.
   El que segur que representa, encara que de una manera desordenada i segurament confusa en ocasions és que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dimecres 22 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:
   Porto una bona estona mirant l´ordinador i molta més pensant que us podría explicar avui.
   I hem quedo en blanc.
   Moltes coses van passant, però res d´important.
   - Que si avui he anat encara més d´hora a rehabilitació per demanar hora amb el traumatòleg per avui mateix.
   - Que després he anat a casa a esmorçar amb el temps just per marxar a treballar.
   - Que m´he passat tot el matí liat amb trucades, reclamant comandes i netejant la botiga.
   - Que a sobre he sortit tard i avui no he pogut anar a veure la tieta perquè també ella després de dinar la portavan a fer manualitats i l´he intentat localitzar durant tot el matí i no ha hagut manera. Fins que ha vist les quatre trucades perdudes i m´ha tornat la trucada. Al meys he parlat una estona amb ella.
   - Que ha sigut arribar a casa, dinar i descansar quinze minuts perquè com us he dit he tingut que anar al traumatóleg. Total per dir-me que encara he de seguir amb la rehabilitació com a mínim uns quinze dies més i m´ha fet un paper perquè me l´autoritzin.
   - Que quan he acabat he anat a que me l´autoritzessin i segueixi demà, com a mínim deu dies més.
   - Que ha sigut sortir d´allà i a dos quarts de cinc amb una xixarra que feia, correns un altre vegada a la botiga. Avui jornada completa.
   - Que també sé que he d´esperar a un client perquè demà li entreguen el sofà i ha de venir a pagar-ho amb tarjeta a la botiga. I com a molt d´hora no arribarà abans d´un quart de deu. "Toma ya!!!".
   I això és el que faig, però el cap està a mil llocs alhora:
   - Que si he de mirar també quan puc anar aquesta setmana a veure als yayos.
   - Que si el mes que ve toca la ITV de la moto i no la passarà. Tampoc tinc diners per arreglar-la i també el mes que bé en ve l´assegurança.
   - Que si amb el poc que cobro, i miro de gastar poc, però tot son gastos i mals de cap per arribar a final de mes. Cada vegada és fa més pujada amunt.
   Però sobretot el que mé penso sempre és en vosaltres i tota la mala sort que hem tingut perquè veure´ns obligats a estar en aquesta situació.
   Perquè ara no us adoneu però hi han persones que no es donen compte que això no ens beneficiia a ningú i que el meu mal també és el vostre i el vostre és el de tots els que us estimem.
    I d´una cosa com a mínim podeu estar segurs, que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimarts 21 de Juliol.

   Estimats Paula i Enric:

   Un altre dia estressat i un altre nit esgotat.
   Reflexionant sobre el que us parlava ahir respecte al diferent pensament que podeu tenir sobre mi i sobre les meves intencions us he de dir què; en moltes ocasions i per molts motius diferents només veiem el que volem veure i per molt que ens expliquin i per molt que ens demostrin si no tenim la capaçitat de veure les coses amb uns altres ulls, res en fa canviar.
   Si canvieu la perspectiva potser canvieu el pensament, proveu, a veure que passa.
  

 

 I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Pàgina 302.

Diari Dilluns 20 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:

   Comença el tourmalet d´aquesta setmana amb una tremenda xafugor.
   Avui rehabilitació a primera hora, després a treballar i al migdia he anat a veure la tieta amb el ferrocarrils catalans fent transbord amb la linea vermella fins a l´hospital de Bellvitge i caminar deu minuts. Total per passar poc més de mig hora amb ella. Però ha valgut la pena estar una estona, per veure com s´alegra quan ens veu. I això que està com una reina.
   Li donan d´esmorçar, de dinar i de sopar. Fa exercicis de rehabilitatació i també tres dies a la setmana fan manualitats. I tots els dies la anem a veure, jo, el tete, el yayo i de tant en tant també la yaya. Així que molts estem per ella i això encara que imagino li preocupa una mica, alhora també li fa feliç i això si que és realment important.
   Després de veure-la he fet el mateix recorregut de tornada a casa per dinar i tornar a treballar per la tarda.
   Un dia esgotador i poc productiu, un dia més sense vosaltres i alhora un dia menys per tornar a estar junts. Porto tant de temps i estic tant cansat que no sé com sentir-me.
   Intento veure la part positiva, i ho intento cada dia però per fer-ho faig un gran desgast físic i mental.
   No sé com esteu vosaltres, de vegades penso que seria millor que no llegiu aquest blog, perquè veient el meu patiment us pogui comportar algunes preocupacions i cert malestar.
   En la situació que ens trobem i amb l´estima que ens tenim seria el normal, i sento de cor que ens trobem així i per molt que no hem creieu no m´han deixat un altre camí que el que m´he vist obligat a pendre.
   Per tant si no llegiu aquest blog, segurament viureu aillats, entre cometes, d´aquesta història i en tota ignorància sempre hi ha més felicitat. Perquè no oblideu mai que el més important per mi sou vosaltres i la vostre felicitat, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. Encara que això representi estar lluny de vosaltres i que penseu de mi tot el que us han ensenyat.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Diumenge 19 de Juliol.

   Estimats fills:

   Ja som a Diumenge i encara que a vosaltres, com a tots els nens i adolescents que estudien i estan de vacances segurament els hi dona igual perquè teniu uns vuitanta dies seguits de festa. Els pares (i mares) que treballan, agraeixen molt aquest dia per descansar i fer les coses que habitualment no els hi dona temps entre setmana.

   Nosaltres hem anat aquest matí a veure la tieta i hem passat tot el matí. Ella s´il.lussiona molt quan ens veu i encara que està ben cuidada li canviía la cara quan sap que estarà gaudint una estona amb nosaltres. Li anem portant, revistes, llibres (que li encanta llegir) i les coses que ens va demanant.

   Ja ha deixat la cadira de rodes i va amb el tacatà, i què evidentment és cansa molt més. I aconsegueix varis propóssits; A més de reforçar la musculació i tonificar-la, que tingui més gana i s´ho menji tot i que dormi plana per les nits.

   L´estimem molt, sempre ha estat amb nosaltres com si fos la nostre mare i aixì la tractem i l´estimem. S´ha preocupat, ens ha ajudat i ens ha cuidat desde petits. Ara ens toca a nosaltres fer-ho i ho fem amb totes les ganes i amb tota l´estimació del món. És l´educació i els valors que ens han donat a casa, i així ho hem aprés. Encara que us pugui semblar mentida.

   A veure si poc a poc és va recuperant i pot sortir aviat de l´hospital.

   Després hem vingut a casa a dinar una paellita, hem fet una migdiada, hem recollit el pis, les bosses que teniem força desorganitzadas (la del gimnàs, la d´anar a treballar i la que hem vaig portar a la boda), hem planxat, hem fet un parell de rentadores i ara apalancats al sofà, descansant i agafant forçes per començar demà una altre vegada la setmana.

   M´agradaria pensar que vosaltres esteu bé i que gaudiu del que feu.

   També m´agradaria pensar i potser prego perquè els valors que per desgràcia esteu rebent adoctrinadament els sabeu interpretar més endavant quan sigueu més grans i tingueu prou maduressa.

   Mentres tant, sembla que per molt que us demostri o us expliqui, he d´assumir que per vosaltres sóc i seré un pare dolent, així que dono per fet que qualsevol dels valors que referencíi seran interpretats per vosaltres per tot el contrari del que pretenc.

   Encara així, no puc evitar donar-vos els meus pensaments i les meves opinions perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. 

    Infinits petons i abraçades i fins demà.

  

Diari Dissabte 18 de Juliol.

   Estimats Paula i Enric;

   Emocionant el dia d´ahir amb la boda del Papa Chus i la Geni i gran festa que va acabar a les tantes de la matinada.

  Hem ficava al llit una horeta més tard de que sortís el sol, amb un profund cansament físic. Van ser tantes emocions i alguns nervis per tot el que teniem preparat que quan va arribar al moment, ens vam quedar molt alliberats i amb moltes ganes de gaudir-ho.

   El més important és que ells s´ho van passar bé i tot va sortir rodò.

   Ahir la seva felicitat era la nostre i ells ho van ser.

   Avui com no feia en molts anys m´he aixecat a dos quarts de dues, hem dinat i he fet una mica més de migdiada. Ja després, a la tarda he anat a veure a la tieta i ja per la nit hem anat a sopar un bocata amb uns amics.

   Així que encara amb la resaca de felicitat que vam tenir ahir i esperant tot el que ens espera demà.

   Espero que vosaltres també esteu bé i gaudiu tot el que podeu. I més ara que esteu de vacançes.

   I recordeu sempre que us estimo moltíiisim i us trobo moltíssim a faltar.

   Bona nit i fins demà.

Boda Papa Chus.

Diari Divendres 17 de Juliol. Avui és casa el Papa Chus.

   Estimats Enric i Paula;

    Avui és el gran día, avui és casa el Papa Chus.

   Ès un dia molt especial per nosaltres, veure com el notre gran amic prèn avui una decissió tant important i tant il.lussionant com el fet de casar-se. 

   Evidentment molt més especial és per ell i per la Geni, dos meravelloses persones que s´estimen moltíssim.

   Ho podien haver fet igualment sense la intervenció de l´església però han tingut la valentía i la determinació de fer-ho, i de fer-ho seguint la tradició per agafar aquest compromís davant de Déu, de les seves families i amics i proclamant el seu amor, el seu respecte, la seva confiança i la seva estima junts per sempre.

   Els hi desitjo i segur que vosaltres també el millor i que gaudeixin de molts grans moments, els que començen i tots els que els hi esperen junts, durant molts anys.

   Hauría sigut molt emotiu que poguèssiu haver estat també vosaltres aqui en aquesta celebració.

   Ja us aniré enviant fotos i si puc també el ball que hem preparat.

   I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

 

Diari Dijous 16 de Juliol.

   Estimats Paula i Enric:

   Potser trobeu que no és excusa però ahir, què per la tarda vaig tenir problemas de conexió a internet desde casa per escriure-us amb l´ordinador, vam passar tota la tarda assajant el ball, s´hem va acabar a la nit la bateria del mòvil i vaig arribar a casa amb un mal de cap i de cervicals que m´estava matant. No vaig tenir temps, forçes ni mitjans per escriure el post d´ahir.

   Disculpeu per haver.me saltat un dia, ho intento sempre, sigui l´hora que sigui, i sigui el que sigui l´estat en el que hem trobi, però ahir va ser superior a les meves forçes.

   Avui després d´una pastilla d´aquestes naturals que hem va donar en Roger de Remeiets.cat sembla que ha desaparescut tot el mal. Bé el del cap perquè les cames les tinc destrossades.

   Aquest matí he aprofitat per descansar i he anat a comprar una camisa i una corbata que hem faltava per la boda i el cert és que n´estic força malament de roba però això és el que més m´urgía.

   I ara marxo cap a Barcelna amb el Tram per passar una estona amb el tete Julio i l´Aleix i després anirem a sopar a casa dels yayos. Encara s´està ultimant per fer un últim assaj, ja que demà és el gran dia i volem que quedi perfecte, però combinar els horaris de tots és molt complicat.

   Espero que vosaltres també esteu fent moltes coses i us ho estigueu passant d´allò més bé.

   Esteu on esteu recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimarts 14 de Juliol.

  Estimats Paula i Enric:   Com hem passa en moltes ocasions us acabo escribint el diari que li dic d´avui però que és el de demà perque ja hi som gairebé les dues de la matinada.

   Però ès que en moltes ocasions no tinc un altre moment de fer-ho.

   Avui hem seguit amb la rutina però a més he passat una estona de la tarda assejant el ball i després he anat al Corte de Sabadell i he vist a la Olga i el Kike. Després m´he quedat amb al Kike fent un bocata i ens hem enredat, ens hem enredat i s´ens ha fet una mica tard.

   I es que quan estàs a gust el temps passa volant. Podriem haver continuat molt més, però sabent tot el liats que estem, hem sigut força responsables i hem parat relativamet aviat.

   A la Xénia no l´he vist però m´han dit que està molt gran i que és molt aixerida i simpàtica. Segur que continuarieu fent bones migues.

   Avui, vaja ahir era el cumple del tete Julio i hem intentant que també estigués, però ha sigut impossible. Desde aqui li desitjo i segur que vosaltres també un gran dia de cumple.

   Encara sabent que no us puc veure i més que probable que tampoc hem lleguiu, tots m`han donat molts records per vosaltres.

   Espero que vosaltres esteu bé, sigueu bons i sobretot feliços.

   Us envio infinits petons, abraçades i fins demà.

   I recordeu sempre que us estimem molt i us trobem molt a faltar.

Diari Dilluns 13 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:

   Ja s´apropa el dia i ...

   Perdò, abans de començar i de que s´ha m´oblidi. Felicitas Enric pel teu sant, que crec que és avui. Ja saps que jo no en sóc de celebracions de sants, però de totes maneres et felicito i espero que si ets el teu sant haguis tingut un dia magnífic i si no ho ha situt, també.

   Continuo amb el que us volia dir;  ja s´apropa el dia de la boda d´en Papa Chus i anem de bólid per els últims detalls. Hem de preparar un ball amb ell i per la Geni, que farem el mateix dia de la boda, així que estem una mica neguitossos. Ja hem quedat per assajar un dia i mentrestant ho hem de fer cadascú per els seus propis mitjans. 

   A tot això avui, rehabilitació, psicóleg, podóleg, dinar, curs, psiquiàtre, hospital, sopar, escriure el post i anar a dormir. Tot un clàssic en la rutina d´aquesta setmana.

   Desitjo que vosaltres esteu bé i que aprofiteu també tot el temps per fer un milió de coses i us ho passeu genial. Dintre del milió de coses també estaria bé que fessiu alguna activitat de l´escola o de repàs i després aprofitar tot el reste del temps tot allò que volgueu.

   El que més desitjo és que sigueu feliços i poder estar amb vosaltres l´abans possible, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Hauria sigut un gran moment que pogueéssiu haver estat amb nosaltres el dia de la boda, al nostre amic Chus també li hauria fet moltíssima il.lussió. Bé, ja tindrem uns altres.

   Bona nit i fins demà.  

   

  

  

Diari Diumenge 12 de Juliol.

   Estimats fills:

   Ja s´ha acabat aquest cap de setmana de despedida de solter del Papa Chus.
   Increible, genial, divertida i molt intensa. El millor és que ningú s´ha fet mal, com a mínim de gravetat perquè tots hem acabat amb rascades i cops e inclúns alguns amb petits tirons musculars.
   Encara ens queda treball per fer, ja que la setmana que bé es casa i volem preparar-li algunes sorpreses. Ja us aniré explicant el que farem i el que hem fet.
   Espero que vosaltres també us ho hagueu passat molt bé i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Vaig a sopar alguna cosa i m´en vaig a dormir perquè no m´aguanto ni els pets.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.7

   

  

Primer bany al matí per despejar-se.

Foto despedida Papa Chus III.

Foto despedida Papa Chus II.

Foto despedida Papa Chus.

Foto de l´humor Amarillo.

Diari Divendres 10 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:
   Despres de 30 minuts escribint el blog, s' ja m' ha acabat la bateria i s' ha esborrat tot.
   No ho repetiré complet, però en quatre pincellades segurament explicar-vos que aquesta festa és increible, és politicament incorrecte però la realitat és que son també part d'alguns dels alicients que ens ofereix la vida.
   Bona nit i recordeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Demà us explico més.
   Del que pogui.
  Us envio infinits petons i abraçades.
  

Diari Dijous 09 de Juliol.

   Estimats Paula i Enric, stop.

   He acabat d' arribar a casa després de diset hores fora de casa, stop.

   Reventat, stop.

   I demà encara més tralla, stop.

   M' hen vaig al catre, stop.

   Recordeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar, stop.

    Bona nit i fins demà. Stop i final del missatge.

    Ahh!!!, encara no, stop.

   Que us envio infinits petons i abraçades, stop.

   Ara si, stop i final.

  

Diari Di..., no sé quin dia es avui. Dimecres 08 de Juliol. Ara sí.

  Estimats Enric i Paula:

   Ja veieu que les poques neurones que li quedan al papa estan força esgotadas.

   A aquestes hores, gairebé les nou de la nit. Ja no sé ni el dia en que vivim.

   Una barreja, d´esgotament físic, amb la rehabilitació, la tieta i la mama, (la meva, la vostra yaya), el curs, i la festa que estem preparant el cap de setmana. Més, visites a Manresa demà, passar per Terrassa i segurament Sabadell.

   Quan no és una cosa és un altre, però mentalment hem suposa un gran esforç arribar a tot. Encara que ho intento.

   Al igual que intento sempre enviar-vos un missatge d´estimació amb un post diari, què a més de tot el que us pogui dir, inexorablement ha de sortir reflectit un concepte fonamental...

Que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar.

    E indivissiblement amb aquest missatge ha d´anar un altre, per fer-vos saber què amb tot el que us estimo i us trobo a faltar, us desitjo indubtablement sempre el millor i que ja que molt desgraciadament no puc fer-ho en persona en veig en l´obligació d´enviar-vos a través del nùvol (com si d´en Kinton és tractés)...

Espero que esteu bé i estigueu sent feliços. 

Us envío infinits petons i abraçades.

    I ja només quan puc i disposso del meu ordinador a casa també és pot incloure un resum simbòlic.

    I així concluiria el post d´avui.

   Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 07 de Juliol.

   Estimats Paula i Enric:

   Abans de començar i arrel del que us parlava ahir sobre el menjar saludable he vist aquest matí aquesta pàgina que parla justament d´aixó i m´ha semblat molt interesant. La pàgina es diu NDAVANT i parla de l´alimentació saludable dels nens a l´estiu.

   És una web molt interessant que no he tingut temps d´aprofundir, però que m´ha resultat molt pedagògica, sensible amb els nens, amb la salut i amb els problemes socials.

   Segurament no cal que us recordi tots aquestes coses de les que parla el post d´aquesta web però no oblideu que sóc el vostre pare i us estimo moltíssim i no puc evitar sempre que puc donar-vos el consells que considero us poden ser útils.
   Avui amb tantes ganes que tenia d´anar al gimnàs, m´ha donat molta mandra aixecar-me tant d´hora i no he anat. Porto unes setmanes tant cansat que preferit dormir una mica.
   Així que a les nou he començat la rehabilitació, a les deu i mitja estava a casa esmorçant unes torrades amb mantequilla i mermelada i cap a l´hospital.
   Avui he estat una bona estona amb la tieta a la sala de rehabilitació veient com feia els exercicis i parlant amb la fisio pels que ha de fer quan està a planta. Després hem pujat i l´han tallat el cabell perquè li havíem agafat hora amb la perruquera i ha quedat molt guapa. Bé guapa jo ja la trobo que sóc el seu nebot, però s´ha quedat més fresqueta. A la poca estona a dinat i quan ha acabat ja he marxat cap a casa.
   Nosaltres hem dinat una mica d´amanida i un plat de macarrons, que feia molt que no en menjava i ens hem estirat una estona a descansar. 1/2 horeta i una mica més que ha sentat de meravella.
   I us escric ara perquè hem torno a l´hospital i després he quedat a Barcelona amb els Bainassencs per preparar una festa que tenim pendent i que ja us aniré explicant.
   Segurament arribaré tard i cansat. Així que aprofito per escriure-us ara i deixar la meva obligació enllestida, perquè recordeu sempre que escriure-us cada día del món mundial per recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar és i serà sempre la meva obligació. Una responsabilitat adquirida perquè el temps us pugui pendre conciéncia d´aquesta estimació.
   Que tingueu un bon dia i fins demà.
   Us envio infinits petons i abraçades.

   

 

Diari Dilluns 06 Juliol.

   Estimats Enric i Paula:

   Avui un altre dia intens.
   Començant per estar a primera hora fent rehabilitació, després renovant el carnet de conduir, quan he acabat he anat a fer unes consultes, he arribat a casa per dinar i correns cap al curs que faig al migdia.
   Ha sigut sortir del curs i anar cap a l´hostpital per passar un parell d´horetes amb la tieta i ja he tornat cap a casa per preparar-me per demà, escriure-us aquest post, amb previsió de sopar i anar-me a dormir.
   I demà que tinc hora per més tard a la recuperació abans aniré a fer una mica de piscina, que tinc un gran mono de gimnàs. No faré massa encara perquè després potser arrosego el dolor tot el día i faré un entrenament lleuger, però a dos quarts del matí segur que és molt motivador i refrescant per començar el dia.
   Espero que vosaltres esteu bé i seguiu uns hàbits sans i saludables també. Ja sabeu que amb tota la calor que fa i a vosaltres que us agrada  tant fer esport és molt important menjanrs sans (molta fruita i verdura) i molta aigua per no deshidratar-se.
   I evidentment si aneu a la platja crema solar per un tubo.
   Segur que si esteu a Cunit com penso, us ho estareu passant de conya. Intenteu ajudar als avis i sigueu bons. No estaria malament que també fessiu alguna activitat escolar de repàs, lleguir una mica també és una bona manera de passar l´estona e inclús fer algún passatemps.
   Feu el que feu, desitjo que us faci feliços i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades. Bona nit i fins demà.

   Ah !!!
   I no hem podía descuidar...

Diari Diumenge 05 de Juliol.

   Estimats fills:

   Avui sí que tinc temps de escriure-us a casa amb l´ordinador. Això sí a les set y mitja de la tarda i força cançat.

   Hem matinat molt i més siguent un diumenge per estar a la platja de Castelldefels a les deu del matí. Una hora i poc i cap a casa. Una dutxa i una mica d´esmorçar i cap al hospital a veure la tieta.

   He estat un parell d´horetes, fins que ha dinat i s´ha quedat en una sala veient la tele.

   Després hem anat tots a dinar a casa dels yayos, amb el tete i la Marieta. Hem improvisat una aperitiu, una amanida amb tomàquets i cobombres de l´hort de Pineda i una plat d´arròs tres delícies i melò de postre. Un bon àpat, saludable i refrescant amb la companyia de les persones que estimas és un gran plaer.

   Després d´una curta sobretaula amb un café hem anat tots cap a l´Hospital i passar un altre estona amb la tieta, En la mida que podem anem fent torns perquè la tieta tingui la nostre companyia el major temps possible.

   Jo en aquest torn he marxat abans i he tornat cap a casa a descansar una mica. Gairebé dotze hores fora de casa és molt esgotador i gairebé és el ritme desde fa unes setmanes.

   Ara mateix estic escribint aquests post, al costat de l´Amore, amb un barreñito als peus d´aigua amb sals relaxants, sentat al sofà a l´esquena de dos finestrals per els que passa una mica d´aire fresquet i sentint de fons una peli d´aquestes típiques diumenguera que va d´uns viñedos.

   Ja veieu, moment relax total per recollir-se aviat i preparar-me per aquesta setmana que començo vacançes i serà força trepidant.

   Espero que vosaltres hagueu gaudir d´un gran cap de setmana i recordeu sempre que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar.

   Bona nit, un milió d´infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dissabte 04 de Juliol.

 

 

Diari Divendres 03 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula;

   Cada dia hem quedo pensant que us puc dir, quan la majoria de vegades hem dona la sensació com si estigués sol a casa i parlés en veu alta.

   A qui?

   Si estic sol !!!.

   A les parets potser?

   Dons aquesta es la sensació.

   Els nostres amics poden veure´l alguna vegada molt de tant en tant, però en general no el segueixen. 

   A més que ara està amb contrasenya. Bastant fàcil per molts això així, ja que no és gaire difícil d´esbrinar per els que vulguin llegir-ho. Però ja us dic que ells no faran gaires esforços perquè quan ho llegueixen es posan força trists e impotents.

   També fa poc que m´he enterat que i han trucs bastants fàcils de veure moltes pàgines amb contrasenya, al menys sembla que ser que la encripcació de la contrasenya és bastant patética, però és el que hi ha. Jo no sé més.

   El que sí que sé és que us estimo moltíssim i que desgraciadament no puc estar amb vosaltres i us trobo moltíssim a faltar.

  Parli sol o no jo seguiré escribint, i ho lleguiu o no, espero que vosaltres esteu bé i esteu siguent feliços.

   Bona nit i fins demà. Us envio infinits petons i abraçades.

Diari Dijous 02 de Juliol-

   Estimats Paula i Enric:

   No sé que ha passat però sembla que el post d´ahir no es va publicar i a més no es va guardar gairebé res del que vaig escriure.

   El cert és que no era un post gaire original i eloquent. Això no hem preocupa gaire, no és l´objectiu fer un blog divertit. L´objectiu és enviar-vos un missatge cada dia profundament clar i contundent:

Que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   I per desgràcia ahir no us va arribar,

   Crec que amb l´históric que porta el blog, que un dia no hagi sortit publicat el blog espero que no tingui conseqüencies catastrófiques. 

   Hi hauran alguns que us poden dir i fer veure què:

   - Ja veieu, el vostre pare no us ha escrit perquè segur que està de farra amb els seus amics.

   o

   - Com potser que sigui capaç ni de escriuere-us, això és perquè s´oblida de vosaltres.

   Això i mil bajanades més, Perquè qui només mira amb malícia, dona igual el motiu per buscar un punt de crítica i de conflicte.

   Sempre hi han persones d´aquest tipus que s´alegren dels patiments dels altres. A mi personalment aquestes persones, que ens podem amargar la vida hem donen força tristessa i penso que la vida és per viure-la en pau i tranquilitat i estimació.

   Potser es fa difícil pensar en positiu quan alguns dies totes les coses sorten malament i a sobre arribo a casa per escriure-us amb moltíssima enyorança.

   Però a la fi no hem queda un altre que seguir amb aquesta actitut quan l´alternativa és pensar que us puc perdre, sent vosaltres tot el que més estimo.

   Bona nit i fins demà.

   Espero que avui sí es publiqui i us envio infinits petons i abraçades.

Diari Dimecres 01 de Juliol.

   Estimats Enric i Paula:

   Espero que vosaltres hagueu tingut un gran dia perquè el meu a sigut força desastrós.

   Dia esgotador e improductiu...