Estimats Enric i Paula:
Comença l´última setmana de Juliol i tot continua igual.
Tot continua igual respecte a la nostre situació, perquè la vida sempre ens manté en constant moviment.
Al igual hi han persones que fan sempre la mateixa rutina, però al meu cas inclús la rutina té mil variants que la fa molt més entretinguda. Cada dia hem faltan hores per fer coses.
Al treball de vegades no hem cundeix, faig coses i adelanto moltes, però sempre m´hauria agradat fer-ne més. També es cert que en faig menys hores però igualment no arribo.
I ja a la part personal ja no us dic. Però no estem per passar-nos el dia lamentant-nos. Fem el que poguem i amb las màximes ganes i s´arriba fins on s´arriba. I punt.
Això sí, intentant prioritzar del més al menys important.
El pitjor és que vosaltres que sou la prioritat número 1, és la qüestió més important i la que no avança de cap de les maneres. Però no depén de mi i contra això per molt que hem costi assumir i sabeu que m´ha costat molt fer-ho i encara estic amb aquesta lluita interna meva, no es pot lluitar.
Perquè al final acabem lluitant contra nosaltres mateixos i lluitar contra un mateix és una completa tonteria. No solucionem res i a sobre ens carreguem de culpa, de tristor, de tensió i ens deixa fets un drap.
Lluitar per el que més estimo que sou vosaltres ho faré sempre, escriure cada dia també és una forma de lluita, i la faré de totes les maneres possibles, imaginables e inimaginables si cal.
Amb respecte, amb educació, amb responsabilitat.... etc. Res de violéncia ni agresivitat, això no es pot ni tan sols contemplar, això ha de quedar sempre perfectament clar.
Però mai la lluita amb mi, això ja ho he aprés. En certa manera jo també sóc responsable d´aquesta situació però estic completament segur que no sóc el culpable. I a més sóc el que està buscant les eines per solucionar-ho.
Aixì que amb tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar us tinc molta enyorança però amb la conciéncia molt tranquila. I això a la vida, el fet de poder anar amb el cap ben alt no es paga amb diners.
Espero que algun dia us adoneu d´aquestes paraules i desitjeu per vosaltres mateixos fer un apropament de nou amb tots nosaltres.
Desitjo que esteu bé i us envío infinits petons i abraçades.
Però que moltíiiiisims petons i moltíiiiisimes abraçades.