Estimats Enric i Paula:
Ja veieu que les poques neurones que li quedan al papa estan força esgotadas.
A aquestes hores, gairebé les nou de la nit. Ja no sé ni el dia en que vivim.
Una barreja, d´esgotament físic, amb la rehabilitació, la tieta i la mama, (la meva, la vostra yaya), el curs, i la festa que estem preparant el cap de setmana. Més, visites a Manresa demà, passar per Terrassa i segurament Sabadell.
Quan no és una cosa és un altre, però mentalment hem suposa un gran esforç arribar a tot. Encara que ho intento.
Al igual que intento sempre enviar-vos un missatge d´estimació amb un post diari, què a més de tot el que us pogui dir, inexorablement ha de sortir reflectit un concepte fonamental...
Que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar.
E indivissiblement amb aquest missatge ha d´anar un altre, per fer-vos saber què amb tot el que us estimo i us trobo a faltar, us desitjo indubtablement sempre el millor i que ja que molt desgraciadament no puc fer-ho en persona en veig en l´obligació d´enviar-vos a través del nùvol (com si d´en Kinton és tractés)...
Espero que esteu bé i estigueu sent feliços.
Us envío infinits petons i abraçades.
I ja només quan puc i disposso del meu ordinador a casa també és pot incloure un resum simbòlic.
I així concluiria el post d´avui.
Bona nit i fins demà.