.Image { text-align:center; }

Diari Dissabte 25 de Juliol.

   Estimats Paula i Enric:
   Avui sense rehabilitació, ni curs vaig "més relaxat", i ho escric entre cometes perquè avui hem toca treballar tot el dia i a més estic sol a la botiga.
   Entre setmana, a la botiga, a més de quan entran els clients, s´ha d´estar pendent de reclamar comandes, de gestionar post-ventes, de repassar tarifes i tapisseries, d´estar pendent del correo electrónic i amb el temps que resta mantenir neta la botiga.
   Els dissabtes, amb la central tancada és molt més tranquil i avui només m´he dedicat a netejar, que ja ho necessitava. Amb tranquilitat he passat la mopa a tota la botiga i després l´he fregat sencera. He escombrat el perímetre de la botiga al carrer que estava ple de fulles i també he fregat els polletes que estaven plens de pols. I per la tarda he aprofitat per netejar també les taules de davant dels sofas i repassar els vidres de l´aparador.
   Clients, amb la data que estem i el temps que fa, pocs però productius. Ara el temps l´he aprofitat al màxim. Tenir la botiga neta i endressada és fonamental, evidentment per higient però també perquè és la nostre eina de treball més visible pel client.
   També he tingut temps per parlar amb la tieta (ja que no he pogut anar a veure-la avui), amb el tete Jesús que estava amb la tieta i hem planificat el dia de demà i amb els yayos, per saber com trobaven.
   És un plaer parlar amb la gent que estimes, ens preocupem per ells i ells es preocupen per nosaltres i sempre amb paraules tendres, d´estimació, de bona actitut i amb respecte fem tot el que podem els uns per els altres.
   I aquesta nit sopar a casa dels vostres tiets, el Pepe i la Carmen i les vostres cosines, la Paula´M i la Carla per celebrar el seu cumple que és demà. També i serà, la Mari, l´Agustín i el Víctor. Ara feia temps que no ens reuniem i segur que ens ho passarem genial.
   Gaudir de temps amb la gent que estimas és molt gratificant. Mai hem tingut cap problema de convivència, cap mala paraula, cap acció que pogui ser reprobable. Mai.
   Són bona gent i ja sabeu que també us estimen molt. Tots ells.
   I es que quan hi alguna cosa que no estem d´acord ho parlem i ho solucionem. Empatitzant amb els altres i respectant les opinions de tots.
   Totes les discrepàncies que tinc, sembla per desgràcia que només estan concentrades amb la vostre mare, perquè el reste de diferències que tinc o que he pogut tenir (que son ben poques) sempre les he pogut resoldre parlant i buscant solucions. Quan les dues parts posen de la seva part és força fàcil trobar-les.      
   I quan una relació tant important com la de un pare amb els seus fills es veu truncada per una manca d´enteniment, alguna cosa s´ha de fer.
   Encara que no entengueu que separar-nos temporalment fins que la justicia intercedís en la nostre situació era millor que continuar junts amb tota la tensió i mal rotllo que s´ens generava, crec que escriure-us cada dia i preocupar-me per els vostres estudis i la vostra salut deu ser un síntoma que jo vull buscar una solució.
   Per el contrari, penso que si algú, de forma sistemàtica posa sempre tots els impediments i excuses per trobar-ne una solució, és perquè no vol, no dessitja i sobretot no l´interessa, que uns fills tinguin una relació normal i d´estimació amb el seu pare. Si vosaltres això si que ho enteneu, jo no.
   I enrara que potser és difícil que podeu ser compassius amb mi, tinc l´esperança de que algun dia us adonareu que l´últim que desitjo es estar sense vosaltres perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   I tingueu completament clar que  per sobre de veure´ns obligats a estar lluny el que més desitjo és que estigueu bé i que estigueu sent atessos, tractats, educats, alimentats, vestits i emocionalment i físicament ben cuidats. Tal i com us mereixeu.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.