Estimats Enric i Paula:
Porto una bona estona mirant l´ordinador i molta més pensant que us podría explicar avui.
I hem quedo en blanc.
Moltes coses van passant, però res d´important.
- Que si avui he anat encara més d´hora a rehabilitació per demanar hora amb el traumatòleg per avui mateix.
- Que després he anat a casa a esmorçar amb el temps just per marxar a treballar.
- Que m´he passat tot el matí liat amb trucades, reclamant comandes i netejant la botiga.
- Que a sobre he sortit tard i avui no he pogut anar a veure la tieta perquè també ella després de dinar la portavan a fer manualitats i l´he intentat localitzar durant tot el matí i no ha hagut manera. Fins que ha vist les quatre trucades perdudes i m´ha tornat la trucada. Al meys he parlat una estona amb ella.
- Que ha sigut arribar a casa, dinar i descansar quinze minuts perquè com us he dit he tingut que anar al traumatóleg. Total per dir-me que encara he de seguir amb la rehabilitació com a mínim uns quinze dies més i m´ha fet un paper perquè me l´autoritzin.
- Que quan he acabat he anat a que me l´autoritzessin i segueixi demà, com a mínim deu dies més.
- Que ha sigut sortir d´allà i a dos quarts de cinc amb una xixarra que feia, correns un altre vegada a la botiga. Avui jornada completa.
- Que també sé que he d´esperar a un client perquè demà li entreguen el sofà i ha de venir a pagar-ho amb tarjeta a la botiga. I com a molt d´hora no arribarà abans d´un quart de deu. "Toma ya!!!".
I això és el que faig, però el cap està a mil llocs alhora:
- Que si he de mirar també quan puc anar aquesta setmana a veure als yayos.
- Que si el mes que ve toca la ITV de la moto i no la passarà. Tampoc tinc diners per arreglar-la i també el mes que bé en ve l´assegurança.
- Que si amb el poc que cobro, i miro de gastar poc, però tot son gastos i mals de cap per arribar a final de mes. Cada vegada és fa més pujada amunt.
Però sobretot el que mé penso sempre és en vosaltres i tota la mala sort que hem tingut perquè veure´ns obligats a estar en aquesta situació.
Perquè ara no us adoneu però hi han persones que no es donen compte que això no ens beneficiia a ningú i que el meu mal també és el vostre i el vostre és el de tots els que us estimem.
I d´una cosa com a mínim podeu estar segurs, que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Porto una bona estona mirant l´ordinador i molta més pensant que us podría explicar avui.
I hem quedo en blanc.
Moltes coses van passant, però res d´important.
- Que si avui he anat encara més d´hora a rehabilitació per demanar hora amb el traumatòleg per avui mateix.
- Que després he anat a casa a esmorçar amb el temps just per marxar a treballar.
- Que m´he passat tot el matí liat amb trucades, reclamant comandes i netejant la botiga.
- Que a sobre he sortit tard i avui no he pogut anar a veure la tieta perquè també ella després de dinar la portavan a fer manualitats i l´he intentat localitzar durant tot el matí i no ha hagut manera. Fins que ha vist les quatre trucades perdudes i m´ha tornat la trucada. Al meys he parlat una estona amb ella.
- Que ha sigut arribar a casa, dinar i descansar quinze minuts perquè com us he dit he tingut que anar al traumatóleg. Total per dir-me que encara he de seguir amb la rehabilitació com a mínim uns quinze dies més i m´ha fet un paper perquè me l´autoritzin.
- Que quan he acabat he anat a que me l´autoritzessin i segueixi demà, com a mínim deu dies més.
- Que ha sigut sortir d´allà i a dos quarts de cinc amb una xixarra que feia, correns un altre vegada a la botiga. Avui jornada completa.
- Que també sé que he d´esperar a un client perquè demà li entreguen el sofà i ha de venir a pagar-ho amb tarjeta a la botiga. I com a molt d´hora no arribarà abans d´un quart de deu. "Toma ya!!!".
I això és el que faig, però el cap està a mil llocs alhora:
- Que si he de mirar també quan puc anar aquesta setmana a veure als yayos.
- Que si el mes que ve toca la ITV de la moto i no la passarà. Tampoc tinc diners per arreglar-la i també el mes que bé en ve l´assegurança.
- Que si amb el poc que cobro, i miro de gastar poc, però tot son gastos i mals de cap per arribar a final de mes. Cada vegada és fa més pujada amunt.
Però sobretot el que mé penso sempre és en vosaltres i tota la mala sort que hem tingut perquè veure´ns obligats a estar en aquesta situació.
Perquè ara no us adoneu però hi han persones que no es donen compte que això no ens beneficiia a ningú i que el meu mal també és el vostre i el vostre és el de tots els que us estimem.
I d´una cosa com a mínim podeu estar segurs, que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
