Estimats Paula i Enric:
No sé que ha passat però sembla que el post d´ahir no es va publicar i a més no es va guardar gairebé res del que vaig escriure.
El cert és que no era un post gaire original i eloquent. Això no hem preocupa gaire, no és l´objectiu fer un blog divertit. L´objectiu és enviar-vos un missatge cada dia profundament clar i contundent:
Que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
I per desgràcia ahir no us va arribar,
Crec que amb l´históric que porta el blog, que un dia no hagi sortit publicat el blog espero que no tingui conseqüencies catastrófiques.
Hi hauran alguns que us poden dir i fer veure què:
- Ja veieu, el vostre pare no us ha escrit perquè segur que està de farra amb els seus amics.
o
- Com potser que sigui capaç ni de escriuere-us, això és perquè s´oblida de vosaltres.
Això i mil bajanades més, Perquè qui només mira amb malícia, dona igual el motiu per buscar un punt de crítica i de conflicte.
Sempre hi han persones d´aquest tipus que s´alegren dels patiments dels altres. A mi personalment aquestes persones, que ens podem amargar la vida hem donen força tristessa i penso que la vida és per viure-la en pau i tranquilitat i estimació.
Potser es fa difícil pensar en positiu quan alguns dies totes les coses sorten malament i a sobre arribo a casa per escriure-us amb moltíssima enyorança.
Però a la fi no hem queda un altre que seguir amb aquesta actitut quan l´alternativa és pensar que us puc perdre, sent vosaltres tot el que més estimo.
Bona nit i fins demà.
Espero que avui sí es publiqui i us envio infinits petons i abraçades.