Estimats Enric i Paula;
Cada dia hem quedo pensant que us puc dir, quan la majoria de vegades hem dona la sensació com si estigués sol a casa i parlés en veu alta.
A qui?
Si estic sol !!!.
A les parets potser?
Dons aquesta es la sensació.
Els nostres amics poden veure´l alguna vegada molt de tant en tant, però en general no el segueixen.
A més que ara està amb contrasenya. Bastant fàcil per molts això així, ja que no és gaire difícil d´esbrinar per els que vulguin llegir-ho. Però ja us dic que ells no faran gaires esforços perquè quan ho llegueixen es posan força trists e impotents.
També fa poc que m´he enterat que i han trucs bastants fàcils de veure moltes pàgines amb contrasenya, al menys sembla que ser que la encripcació de la contrasenya és bastant patética, però és el que hi ha. Jo no sé més.
El que sí que sé és que us estimo moltíssim i que desgraciadament no puc estar amb vosaltres i us trobo moltíssim a faltar.
Parli sol o no jo seguiré escribint, i ho lleguiu o no, espero que vosaltres esteu bé i esteu siguent feliços.
Bona nit i fins demà. Us envio infinits petons i abraçades.
