Estimats Enric i Paula;
Gran nit la d´ahir amb els yayos !!!.
Vam esperar fins a les 12 per felicitar al yayo Salva que avui celebra el seu sant. Ja sabeu que no fem res pels sants, però com a mínim dir-li felicitats. Què menys.
La veritat és que segons nosaltres el seu sant és el 09 de Gener, segons no se qui era el 04 de Març i el yayo diu que ho celebra avui. ??? Ni idea. Així que el vam felicitar el 04 i ahir, que ja era avui.
I ens vam fer un fart de riure, i és que ja sabeu que revosem estimació quan estem plegats. Llàstima que no sou conscients de les ganes que tenim d´estar amb vosaltres i tot el que us trobem a faltar.
Bé, continuo amb el que us explicava ahir, perquè s´en fa un nus en pensar-hi.
El que us deia, és que ara ja no sou tant nens i aneu entenent millor les coses. Tots dos heu sigut uns nens, que de manera diferent teniu el vostre caràcter i quan no us han deixat fer el que volieu, de vegades heu volgut impossar les vostres condicions.
Això és habitual en els més petits i ho fan i ho faran sempre la majoria dels nens. Podeu estar segurs que en moltes ocasions és difícil fer-lis entendre, que s´han d´anar a dormir a un hora raonable quan s´ho estan passant bé, que han de fer els deures quan poden estar jugant, que també s´ha de menjar certs aliments quan hi uns altres que els hi agradan més, rentar-se les dents després de menjar, etc. I com això mil coses més.
Unes de les característiques principals dels nens, es la poca o nula capaçitat per veure les conseqüencies dels seus actes. Quan no volen anar-se a dormir d´hora, no pensen en que al dia següent tindran que matinar i els hi costarà molt més aixecar-se.
I qui patirà la lluita per aconseguir-ho?
Efectivament, els pares.
I en tots aquests tipus de casos hi han dues maneres d´actuar (o d´educar);
1. Si a sobre, volem que aneu al cole dutxats, ben esmorçats, arreglats i pentinats, la lluita encara es fa molt més complicada.
Això, els adults ho fem cada dia. O la majoria.
Desde petits, com a vosaltres, també ens costava fer totes aquestes coses, però un dia i un altre i un altre, fa que un dia no representi un esforç i es torni una rutina que fem d´una manera inconscient.
Això és diu crear un hàbit.
I com això, els deures, la neteja personal, l´educació,....
Si desde petits és crean hàbits, després les mateixes coses d´adults ens resulten més fàcils.
Segons la meva opinió, la manera responsable dels pares és ensenyar-vos tot el que podem, encara que representi una lluita constant, per aconseguir que agafeu aquests hàbits i que us acompanyin durant la vostra vida. I aquesta lluita, consisteix en ajudar-vos en el que no feu bé, encara que siguem molt pesats si cal, explicant-vos les vegades que calguin les coses, corregint el que feu malament. i evidentment posant uns límits.
Inevitablement aquesta forma d´ensenyar és molt més esgotadora i convativa.
Després està l´altre manera de fer-ho;
2. És molt més fàcil no discutir amb els nens i deixar-lis fer.
Si per las nits s´en van a dormir més tard i pel matí s´aixecan amb el temps just, no passa res, hauran gaudit de mig hora, potser tres quarts d´hora més per fer mandra.
I molt millor encara, si no s´han d´aixecar-se un hora i mitja abans del recomenable perquè el seu cole no està a vuitanta quilómetres d´on han dormit.
Així què, amb el temps just s´aixecaran, es vestiran i si no esmorçen gaire, doncs amb una pasta a la motxilla i potser un parell d´euros perquè prenguin algo al bar del cole pot ser suficient. Això sí amb la neteja personal justeta, fet que no és gaire important pels nens.
Us he de dir que poc són els nens que per propia iniciativa es posan a fer els deures quan els hi manan, (encara que alguns hi han) però evidentment, jugar al parc, veure la tele o estar distret és més divertit. Dons res, pensem que algun dia tindran la iniciativa i així estar darrera d´ells i assegurar-se de que fan la seva feina no cal. Si acaban suspenent serà per culpa dels professors que no saben ensenyar o els hi tenen mania.
Un altre exemple molt clar i molt simple és a l´hora de menjar. La majoria, no dic tots, però si un gran part, els hi encanta la carn, els fregits, els dolços i el menjar que es diu ràpid.
A molts ens agrada aquest tipus de menjar, però encara que sabem que l´abús de tot això és molt més calóric i molt menys saludable, per veure´ls feliços i no discutir ja està bé, encara que sigui a costa de la seva salut.
Etc, etc, etc ...............................................................................................................
Aquesta manera és molt més cómoda i relaxada.
Ja veieu com hi han moltes maneres d´ensenyar o educar als nens.
I amb aquesta petita comparativa, a quin grup creieu que prefereixen els nens?
No cal que escrigui la resposta, no?
Crec que vosaltres ja sabeu a quin grup perntany cadascú i podeu treure les conclusions que creieu, l´únic que m´agradaria és que les prengueu per vosaltres mateixos i d´una manera independent.
Però el que hem sembla completament indiscutible és que la meva manera no està feta per una manca d´estimació per vosaltres, com sempre us han intentat induit a pensar.
L´hauré fet millor o pitjor, però tot al contrari, sempre ha sigut perquè:
US ESTIMO I US ESTIMARÉ SEMPRE MOLTÍSSIM.
Espero que esteu bé i que ho recordeu sempre.
Que acabeu bé el dia i fins demà.
