Estimats Paula i Enric;
Després d´un parell de dies plujossos i tristos, semble que torna a sortir al sol. Tot i això és nota la rasca que predomina en aquestes últimes setmanes. Imagino que a Sallent encara farà més que aqui, com a mínim dos o tres graus.
Espero que esteu bé, a més de perquè us estimo moltíssim, perquè és força habitual amb aquest temps enxampar refredats i grips.
En qualsevol cas, tant sigui física o mentalment, us trobo moltíssim a faltar i m´encantaria poder estar al vostre costat per gaudir de vosaltres i ajudar-vos en el dia a dia.
Estic segur que encara penseu que si no hi sóc és perquè no vull.
Però vosaltres millor que ningú, conéix totes les dificultats que ens han fet passar per separar-nos.
No vull aprofundir en aquest assumpte, perquè ja n´he parlat en moltes ocassions, però deixeu-me que us parli de com hi han altres maneres de pensar en vosaltres.
Ara ja no sou tant nens i aneu entenent millor les coses. Tots dos heu sigut uns nens, que de manera diferent teniu el vostre caràcter i quan no us han deixat fer el que volieu, de vegades heu volgut impossar les vostres condicions...
Ho sento però d´aquest tema força interesant us parlaré demà, perquè ja marxem cap a casa dels yayos a sopar i segur que després no hem dona temps d´explicar-ho bé.
Ja sabeu que quan hem poso, he de fer els post en fascicles.
Us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.