Estimats Enric i Paula;
No s´hem va passar que ahir va ser el dia de la dona treballadora. No hi vaig fer menció perquè pensava que m´engrescaria en posar-me a parlar i el que no vull és ferir la vostra sensibilitat. O donar peu a ningú perquè ho faci. Però avui he pensat que té la seva importancia i no parlar-ne per el que us poden induir, després de més de mil cent dies escrivint-vos, no m´ha d´aturar.
Mai intento escriure de manera ofensiva per tenir cap por. Per tant, hem llanço amb un dia de retard a abordar aquest tema.
Que les dones durant molts anys han sigut un colectiu que ha patit una gran desigualtat, és completament cert, I desde aquest punt sóc completament solidari amb les seves reivindicacions.
Però no hi crec gaire en la posició de buscar l´igualtat d´una manera equitativa, penso que l´igualtat ha de ser per tots.
El feminisme és igual d´absurd que el masclisme.
Els homes i les dones mai serem iguals, com no son iguals totes les dones o tots els homes. Estem d´acord que hem de lluitar tots plegats per aconseguir els mateixos drets, però defensant també sempre les nostres diferencies.
Desgraciadament ens movem en una societat amb molts perjudicis.
Som molt avançats en moltes coses, sobretot tecnológicament, però molt primitius encara per altres.
Crec que tot va tan depressa, que la societat encara no pot fer-se a l´idea de molts conceptes que estat arraigats durant segles.
I avançem, però a poc a poc.
No només amb les dones, també amb l´acceptació de conviure amb altres races. Al principi eran les persones de color, però en un món cada vegada més cosmopolita, també ens trobem amb el problema de xenofobia, on s´ha de conviure i cada vegada més, amb persones sudaméricanes, amb xinessos, amb moltes persones d´àmbit musulman, amb gent dels paissos de l´est, etc.
El racisme existeix, desgraciadament és així. Cada vegada menys respecte a les persones de color, mentres s´incremente amb el reste.
Potser no com un problema que és pensin que una raça és superior a l´altre, però sí perquè la societat que és d´aqui i que passen moltes dificultats per viure, veuen com els altres poden ser una amenaça pel seu benestar.
Doncs com els problemes de racisme i de xenofia, en aquesta societat podem tenir grans problemes per la condició sexual, la religió, la forma de vestir, els gustos musicals, la nostra forma de pensar o el nostre equip de futbol, La solució a tot aixó no és tan fàcil, hi ha un rerefons força complexe, però encara així, tot passa perque les persones es tractin els uns amb els altres...
- Amb Solidaritat.
- Amb Respecte.
- Amb Tolerancia.
- Amb moltes coses, però sobretot amb Humanitat.
Sigui cadascú com sigui, tots som persones.
M´agradaria molt pensar que vosaltres compartiu aquesta forma de pensar.
I també m´agradaria molt que recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar i com heu pogut comprobar, al final m´he acabat engrescant.
Us envio infinits petons i abraçades i espero que esteu bé i sigueu feliços.
Bona nit i fins demà.