Estimats Enric i Paula;
Avui comença la primavera i oficialment les vostres vacances de Setmana Santa, i si ho esteu evidentment és perquè ja heu acabat el cole.
Encara no ho sé amb seguretat, però per les converses que he tingut amb els vostres profes m´imagino com han anat les notes a tots dos, en algun cas espero equivocar-me i tenir una grata sorpresa i desitjo que us hagin anat bé en aquesta segona evaluació.
Sigui com sigui, penso que el més important és que hageu donat el millor de vosaltres per aconseguir-ho i que ara que teniu el vostre merescut descans. Espero que les gaudiu i les aprofiteu al màxim.
Ja no porto el compte de si aquest any ens hauria tocat estar junts, com si parléssim de la loteria, amb una repartició de la meitat exacta de manera mil·limétrica dels dies de festa que podia estar amb vosaltres, totalment estricta i absurda, segons la meva opinió.
El fet és què d´haver sigut que sí, el vostre tiet Pepe ja estaria preparant una sortida de masia Rural, o els yayos la casa de Pineda o potser podriem fer algun viatget xulo.
Qui sap?, el que sí que fariem és passar una bona estona junts i passar nos-ho (no sé si es diu així) d´allò més bé.
Ahir per la nit, mentres us escribia el post, la Carla que estava al costat, hem preguntava si vosaltres ho llegíeu i li vaig dir que no ho sabia. Ella, extranyada hem tornava a preguntar que perquè ho feia si no sabia si el llegíeu i li vaig contestar què per mi era una responsabilitat el fer-vos saber cada dia que us estimava moltíssim i us trobava moltíssim a faltar.
Després hem va preguntar per la frase que hi havia a l´imatge, perquè no l´entenia molt bé i li vaig explicar, que volia dir algo així com què, encara que no sempre podem aconseguir les coses que volem hem d´aprendre a gaudir de les que disposem. Va fer una cara d´asentiment i vaig sentir com feia una reflexió per si mateixa dient, tinc ganes de tornar a veure´ls i ja no hem va preguntar més,
La que també està amb moltes ganes de tornar a veure-us és la tia Antonia, que cada vegada que ens veiem parlem de vosaltres i la mala sort que en tenim.
Ja no porto el compte de si aquest any ens hauria tocat estar junts, com si parléssim de la loteria, amb una repartició de la meitat exacta de manera mil·limétrica dels dies de festa que podia estar amb vosaltres, totalment estricta i absurda, segons la meva opinió.
El fet és què d´haver sigut que sí, el vostre tiet Pepe ja estaria preparant una sortida de masia Rural, o els yayos la casa de Pineda o potser podriem fer algun viatget xulo.
Qui sap?, el que sí que fariem és passar una bona estona junts i passar nos-ho (no sé si es diu així) d´allò més bé.
Ahir per la nit, mentres us escribia el post, la Carla que estava al costat, hem preguntava si vosaltres ho llegíeu i li vaig dir que no ho sabia. Ella, extranyada hem tornava a preguntar que perquè ho feia si no sabia si el llegíeu i li vaig contestar què per mi era una responsabilitat el fer-vos saber cada dia que us estimava moltíssim i us trobava moltíssim a faltar.
Després hem va preguntar per la frase que hi havia a l´imatge, perquè no l´entenia molt bé i li vaig explicar, que volia dir algo així com què, encara que no sempre podem aconseguir les coses que volem hem d´aprendre a gaudir de les que disposem. Va fer una cara d´asentiment i vaig sentir com feia una reflexió per si mateixa dient, tinc ganes de tornar a veure´ls i ja no hem va preguntar més,
La que també està amb moltes ganes de tornar a veure-us és la tia Antonia, que cada vegada que ens veiem parlem de vosaltres i la mala sort que en tenim.
Si la vida té, encara que sigui alguna lógica, més tard o més d´hora hem de tornar a estar a junts perquè és totalment impossible que amb tanta gent que us estima i us està esperant no acabem retrobant-nos.
Espero que esteu bé i us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.
Espero que esteu bé i us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.