Estimats Paula i Enric;
Porto tot el dia amb el blog obert intentant il·luminar-me per escriure-us, però res.
Entre les poques ideies que hem venien al cap, el cansament que porto i que avui m´ha tocat treballar tot el dia i he tingut molta feina (gens productiva, això sí), estava una mica bloquejat.
Al migdia hem quedat amb la Mónica i la Yolanda per dinar i aprofitar per posar-nos al dia i no perdre el contacte. I com no, també hem parlat de vosaltres i de l´enquistada que està la nostre situació.
Després, a última hora, hem anat a sopar a casa dels yayos i hem passat una bona estona, un clàssic dels dijous si més no. Així que és gairebé l´una de la matinada i estic mig mort, però no podia anar-me´n a dormir sense escriure-us quatre lineas i recordar-vos que he pensat tot el dia amb vosaltres (com faig sempre) perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.