.Image { text-align:center; }

Diari Dimecres 30 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Tots els dies no poden ser jauja i en compensació al relax d´ahir, avui hem toca treballar tot el dia.
   Encara així, aquests dies de descans m´han anat molt bé, sobretot mentalment.  
   Per molt gros que sigui el que ens passa, penso que no val la pena culpar a ningú de la nostra situació. Que el temps posarà a cadascú al seu lloc i fer-ho només ens farà sentir malament e inclús fins i tot culpables en certa manera i com això no és gens bo per nosaltres no val la pena ni pensar-hi. És infinitament millor trobar solucions que  culpables. Sense pressa però sense pausa.
Gracies a les persones del meu entorn i a un gran esforç mental, aconseguir alliberar la ment de pensaments d´angoixa, que acaben nuvolant el pensament i generant un progressiu empipament, encara que sigui de tant és força gratificant i possiblement és el més encertat.


   Amb tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar, es impossible que no m´afecti, però no puc permetre que m´afecti tant com per viure amb amargura e infeliçitat.
   Potser no ho acabeu d´entendre però mentrestant he d´esperar que la justicia faci la seva feina (molt ineficient, al meu parer) perquè de moment és l´única manera de recuperar-vos.
   Amb paciència, bona actitut i trobant-me bé no defallirè mai per esperar-vos i rebre-us el dia que tingueu la voluntat de fer-ho.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Espero que gaudiu d´un bon dia i fins demà.

Diari Dimarts 29 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Quines ganes tenia de passar una bon dia de relax.
   Aquest matí m´he aixecat una mica més tard, he esmorçat una mica i m´he anat al gimnàs.
   I per la tarda després d´una mica de mitgdiada he anat a fer quatre encàrregs, canviar l´oli a la moto i netejar-la una mica.
   I ara que hem acabat de sopar, veure´m una mica la tele i a dormir.
   Ja necessitava un dia com el d´avui per desconectar força la ment i encara que m´és difícil d´aconseguir, sí que ho he pogut fer encara que sigui una mica.
   Espero que vosaltres també gaudiu d´aquests dies de festa i us ho esteu passant molt bé. I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dilluns 28 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Avui hem anat a Pineda el yayo, el tete Jesús i jo per donar una volta i fer una mica de manteniment de la casa.
   Aquest any que la tieta i la yaya han estat i estan pachuchas no han pogut pujar gaire hi havia que fer unes quantes coses.
   A més de netejar, hem revisat algunes portes i finestres que no ajustaven bé, hem podat una mica i hem anotat el que hem de canviar, per anar un altre dia al gener i continuar per mantenir la casa endreçada, neta i condicionada. Com a mínim per viure.
   Ens ho hem passat molt bé fent coses tots junts i estic convençut que a vosaltres que us encanta fer i ajudar al yayo a arreglar i fer coses, també us ho hauríeu passat genial.
   Avui és el dia dels innocents i jo ja no tinc moltes ganes de bromes, encara que entenc que vosaltres igual heu participat en alguna innocentada, sigui fent-la o rebent-la espero que us ho hagueu passat molt bé i no hagi sigut en cap cas una broma pesada.
   No oblideu mai que sempre desitjaré que esteu bé i sigueu feliços, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Diumenge 27 de Desembre. M´encanta.

   Estimats fills;
   Avui la tia Carmen a penjat al seu Facebook algunes fotos d´ahir.
 




   I no he pogut evitar possar-li: M´encanta.
   Rodó serà quant també hi esteu vosaltres, perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 26 de Desembre.

   Estimats fills;
   Que maca és la tradició, quan passes el dia de Sant Esteve a casa de la mateixa família, tots junts i amb una molt palpable e immensa estimació des de fa més de quaranta anys.
   No calen paraules.


   Amb totes les ganes us voldria sentir en els meus braços i achuchar-vos, abraçant-vos i petonajant-vos, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Lamentablement, vosaltres no hi podeu estar. És tot una llàstima.
   Espero que esteu i bé i hagueu gaudit del dia d´avui. 
   Us envio infints petons i abraçades.

Diari Divendres 25 de Desembre.

   Estimats fills;
   És cert que no sóc una persona gaire espiritual, encara que intento mantenir la meva integritat en els meus valors i perseverar en ells.
   De vegades sento parlar, com les coses quan en molts aspectes et van malament d´alguna manera t´acaben tornant en una forma positiva i m´adono què després de la Òstia que m´està donant la vida, obligant-me a separar-me de vosaltres, me la compensa amb escreix, en uns increíbles amics, una entranyable família i el meu gran Amore. Que són absolutament insuperables.
   I hem pregunto, això déu ser el que li diuen el Karma?
   No ho sé?, potser sí, o potser és només una qüestió de sort. I jo en tinc molta.

   Mentrestant, no deixo ni deixaré mai de buscar la completa felicitat per estar amb vosaltres perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Estic convençut que algun dia arribarà i espero que aquell dia no trigui gaire.
   Us envío infinits petons i abraçades i us desitjo un magnífic Bon Nadal.
   Fins demà.

Diari Dijous 24 de Desembre. Tercer Nadal sense vosaltres.

   Estimats fills, avui és un dia i una nit molt especial i el començament d´uns intensos dies amb moments molt emotius per estar amb la família.
   Desgraciadament per tercer any consecutiu tornaré a estar sense vosaltres.
   Allà on esteu, espero que ho gaudiu i que la màgia d´aquestes festes us arribi de la millor manera possible.
  Amb molta enyorança i una gran tristesa, us torno a recordar que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. Ja que no tinc altres mitjans us envio pels que puc aquest missatge, potser no és gaire original però us puc assegurar que és de tot cor.
  Alhora també us dic que el desgraciat allunyament que vivim, no hauria de ser repercutit amb la resta de la nostra família, que en general també pateix, però en particular hem refereixo sobretot els vostres yayos.
   Cada vegada sou més grans i més autònoms per saber tot el que us estimen i que teniu mitjans perquè, encara que sigui en dates senyalades feu algun gest cap a ells.
   Són grans i ara estan. Potser algun dia els voldreu sentir i ja no hi siguin.
   Us desitjo que passeu un gran dia i una estupenda Nit Bona.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dimecres 23 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Són dos quarts de dues i estic mort (de cansat evidentment)
   Avui m´ha tocat treballar tot el dia i a més sol. Pensava que seria un dia tranquil i he tingut força feina. Al matí de trucades, consultes i reclamacions i a la tarda de clients.
   Tant que hem quedat amb els bainassencs aquesta nit per anar al cinema a veure Star Wars i gairebé no arribo. Ens ho hem passat molt bé durant més de dues hores, encara que no hem pogut parlar res.
   No sé si a vosaltres us hagués agradat, segurament per vosaltres us serà un altre pel·licula de les galaxies, però pels mes grans ens transporta a un época més llunyana com diria el mateix George Lucas.
   Espero que vosaltres també pogueu anar al cine alguna vegada, i amb amics o estimats encara és una sensació molt més bona.
   Us envio infinits petons i abraçades i que la força ens acompanyi.
   Bona nit i fins demà, què dijous i nit bona ja sabeu on estaré, si voleu esteu convidats.

Diari Dimarts 22 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui dos coses importants i en cap n´he pogut participar.
   La nadala que imagino has fet al cole i espero que t´hagi anat molt bé, i el sorteig de la loteria de Nadal. La primera, com us vaig explicar ahir, no podia anar i la segona esperava el que al final ha passat.
   Encara què sense perdre mai l´il·lussió, a partir de demà els que no ens ha tocat res, en desitjarem salut que és el més important.
    

   Qui no es consola és perquè no vol.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dilluns 21 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Ahir és va donar una situació històrica amb un canvi en la política a Espanya. Un canvi com a mínim perquè ja no es pugui monopolitzar la política, perquè es vegin obligats a dialogar i hagin de posar-se d´acord en la manera de trobar solucions pel benestar del poble.
   Del poble que també som nosaltres i els nostres problemes.
   Espero que aquest canvi arribi d´alguna manera a nosaltres amb una justícia més àgil i més eficient, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   La gestió de molt del que repercuteix a les nostres vides, són motivades per la gestió que fan els polítics que deuen representar els nostres interessos. I tots aquests canvis vénen donats per la continuitat de moltes persones que han seguit per la televisió i per la premsa amb el 79,3 % de participació, donant el seu vot a qui creu més preparat per fer-ho bé.
   Si volem estar informats del que passa, s´ha d´estar atent i llegir els diaris per poder prendre les decisions que creiem més adequades.
   Espero i desitjo que a vosaltres us agradi la lectura i us serveixi, a més de per aprendre, per estar  informats per tenir una bona perspectiva del que veieu, penseu i sentiu com les meves paraules i les meves intencions són realment sinceres i plenes d´estimació.
 
    
   Ja veieu que jo cada dia us escric així que una part com a mínim ja faig, també intento llegir, noticies d´actualitat, esports, informació d´interès pel meu treball, etc.
   I per descomptat, tot el que està relacionat amb vosaltres.
   Per això estimadíssima Paula sé que demà, la teva classe fa l´actuació de Nadal al cole i jo amb tot el meu pesar no hi aniré.
   T´enyoro moltíssim, igual que a l´Enric, i tinc una ganes increíbles de veure-us, però crec que els vostres sentiments estan ara mateix segrestats i amb una incapacitat emocional que faria completament nociu la meva presència.
   Serà la primera vegada a la meva vida que no vaig i podeu estar segurs que hem fa molt trist no anar-hi. Espero de tot cor que no m´ho tingueu en compte.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Divendres 20 de Desembre.

   Estimats fills;
   Ja que la forma en la que percebem les coses i com entenem i les assumim dona com a resultat la nostra manera de ser, jo intento ser pacient, respectuós i constant per fer-vos arribar cada dia el missatge què us estimo moltíssim i que us adoneu de tot el que us trobo a faltar, amb l´intenció de no parar fins que tornem a estar junts.


   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 19 de Desembre.

   Amb la nostra situació conflictiva, segurament amb un altre dia difícil, en aquests temps complicats per tanta gent i en aquesta època del any tant entranyable i molt enyorada per nosaltres, continuo pensant el mateix.


   Estimats Paula i Enric no oblideu mai que passi el que passi us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Que tingueu un bon dia i fins demà.

Diari Divendres 18 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Recordeu sempre que nosaltres som i serem també la vostra familia.
   Que us estimem i us estimarem sempre i us trobem moltíssim a faltar.
 

   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 17 de Desembre.



   Tota l´empatia per totes les persones que arrosseguen unes dificultats afegides per la mala fe d´uns altres. Des de les meves possibilitats sempre estaré per fer-vos costat.
    Jo intento cada dia aprendre dels meus errors i mirar com puc millorar.
   Sense rancúnies, ni  cap intenció dolenta amb les persones que m´han posat pedres al camí,  perquè sé que emprenyar-me a la fi, no m´ajuda en res i és probable que sigui la pretensió de l´altra persona.
   No sé si va amb cadascú o és la forma en la qual ens han educat, la que ens provoca més indignació  i ens encén amb les injustícies. A mi en concret no m´ha sigut gens fàcil i per no emprenyar-me mentalment amb situacions que poden arribar a desquiciar a qualsevol, necessito molt d´esforç i constància.
   Inclús penso que és deuria donar a les escoles alguna assignatura amb directrius de pensament proactiu, de reflexió i terapia de relax per mantenir un equilibri mental en situacions de tensió.
   Crec què aprendre a tenir un cert control sobre les emocions potser és més important que estudiar algunes assignatures. En cap cas aquesta reflexió no és per fer culpables als professors, si no crec que és més un problema de la nostra mateixa cultura educativa.
   Estimats Paula i Enric, espero que vosaltres tingueu la capacitat d´aprendre aquestes qualitats que us donaran una perspectiva de la vida més fàcil i més serena.
   El que sí que m´agradaria, és que recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. 
   Us envío infinits petons i abraçades. Bona nit i fins demà.

Diari Dimecres 16 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
    Ja sabeu i us demostro cada dia que penso en vosaltres. I és molt probable que des de la llunyania no tingui cap repercussió la meva opinió i la meva forma de pensar en vosaltres per inculcar-vos certs valors, però sabeu que confio en què algun dia prengueu les vostres pròpies decisions i sigueu bones persones, respectuoses, amables, sensibles i sinceres.

 
   Crec que això sempre us he demostrat.
   I espero que recordeu sempre també que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que tingueu un bon dia i fins demà.
   Us envio infinits petons i abraçades.

Diari Dimarts 15 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui he passat un gran dia fent moltes coses. Sabadell, Terrassa, Cornellà i aquesta nit a Castelldefels.
   Avui ha sigut un dia que he compartit, parlat i escrit amb molta i diversa gent que feia temps que no tenia contacte.
   Sense dir res en especial, respirant el caliu d´aquests moments quan et trobes amb bona gent, amb persones amb un gran cor que et mostren els seus ànims i la seva estimació, donant-me, inclús inconscientment un gran impuls i un suport que els hi agraeixo de tot cor, hem fan sentir-me viu en aquest pou d´enyorança.
   Que a la fi, això és la vida, no oblidar-se de respirar i sentir-se viu.


   Espero que vosaltres hi sigueu ben vius i tingueu la sort i la determinació de poder ajuntar-vos amb bona gent amb bon cor. Perquè si és així, algun dia us adonareu de l´afortunats que sou.
   I recordeu sempre que us estimo moltíssim, que us trobo moltíssim a faltar i que sempre us estaré esperant.
   Us envio infinits petons i abraçades i espero i desitjo que esteu bé i sigueu feliços.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dilluns 14 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   A deu dies per Nit Bona, més disset dies de festes, hi han molts que les preocupacions alienes els hi donen completament igual i ja només estan pensant en els turrons i la festa.
   Total, si per fer una trucada per concertar una hora a un punt de trobada, portan més de vuit mesos, que podem esperar en els pròxims 27 dies.  Doncs res.
   Un altre mes sense poder estar junts ni tan sols veure´ns o parlar.
   De veritat que ho sento amb tot el cor, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar, jo faig el que puc i sé, que en cap cas no es culpa vostra.
   Però ja veieu que per molt que m´esforci fent les coses de l´única manera que es pot fer, i per molt que m´esgoti escrivint-vos cada dia per explicar-vos els meus sentiments, desgraciadament els vostres condicionants com a oients, amb una perspectiva interessadament distorsionada, fa molt difícil que pugueu veure aquesta situació d´una manera objectiva.
   Per descomptat està completament clar, que la millor manera d´entendre´s passa més per l´oient que vol escoltar, que el que diu el que parla.
   I ja arribat aquest punt, de vegades ens ho hem de prendre amb filosofía. Sense pressa però sense pausa.


   Tinc l´esperança que algun dia sigueu més receptius i més conscients de la realitat.
   I sobretot espero que esteu bé i sigueu feliços.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Diumenge 13 de Desembre.

   Estimats fills;
   Ja s´apropa el nadal i com ja sabreu s´ha d´escriure al Pare Noel. Veig a molts nens amb els seus pares escribin-li e inevitablement m´enrecordo molt de vosaltres.
   Avui la Silvia de la botiga m´ha enviat una foto del Jon i l´Aitor. Aquest últim que encara no coneixeu, amb el patje donan-li la carta.


   Estan guapíssims!!!
   El Jon els hi han demanat de tot, bé ha demanat per tots dos, perquè l´Aitor encara no sap. Cada catàleg de joguines està marcat amb 15 o 20 coses. I a més és boníssim, perquè cada un que marca diu; aquest i ja està. Jajaja.
   Imagino que vosaltres que sou més grans i més responsables sereu inteligents a l´hora de demanar. Poques coses i útils, perquè ja sabeu que hi han molts nens que tenen poc i el Para Noel ha de ser més generosos.
   Jo l ´he demanat sobretot, poder tornar a estar amb vosaltres aviat, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que hagueu passat un bon cap de setmana i us envío infinits petons i abraçades.
  Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 12 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Ja sabeu que jo no hem callo ni a sota de l´aigua, perquè crec que és molt necessari poder parlar amb sinceritat, obertament i amb total llibertat, però sempre amb la responsabilitat de respectar als demés, les seves formes de ser i de pensar. Perquè la crítica en forma positiva és molt sana i ens ajuda a avançar en la nostra personalitat i en la nostra persona.
   I sobretot l´educació ens ha de fer entendre. que per fer una crítica no és necessari insultar, ofendre, cuchichear o ser mal educats. De fet estic completamet conveçut que és totalment contraproduent.
   Quan el temps s´encarregi de donar la seva versió, la meva veu quedarà present. No li tinc cap por perque no tinc res que amagar.
   Amb tant de temps sense poder estar amb vosaltres, penso que cada vegada us resultarà més difícil saber qui és el vostre pare, així què, entenent que la distància no us permeti conèixe´m com mana, tinc el desitg (potser és una utopía) i la confiança, que les meves paraules escrites us puguin servir perquè algun dia pogueu veure i adonar-vos de l´altre part de l´història.


   Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Que tingueu un gran dia i fins demà.

Diari Divendres 11 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Estic totalment convençut que moltes de les carències que tenen els nens inclouen vosaltres, potser és en gran part per culpa dels pares i els adults que us envolten per no haver sabut transmetre certs valors i certs hàbits.
   Alguns amb més esforç i preocupació per no equivocar-se que d´altres i evidentment no tots, però de moltes maneres diferents potser més dels que ens pensem i jo m´incloc en aquest grup ens hem equivocat en la manera d´ensenyar i de fer les coses.
   Crec que la falta de temps i l´estrès amb la vida que vivim es trasllada de manera involuntària als nostres fills i  molts, per fer les coses amb més rapidesa no us deixen fer i per tant no us deixen aprendre. Tant per no deixar-vos fer com a la vegada per no fer-vos sentir suficientment vàlids. 
   Al mateix que la sobreprotecció per la vostra suposada seguretat acaba sent una manera de no deixar que us equivoqueu, penseu o enraoneu per vosaltres mateixos. És possible que això tingui més a veure amb la seguretat de l´adult que amb vostra.
   Jo m´hauré equivocat moltíssim, segur, com els meus pares amb mi, però les seves equivocacions també han sigut alhora ensenyances que he après. Però podeu estar segurs que tant ells com jo, amb molt d´afecte i estimació sempre ens hem esforçat i ens esforcem en aprendre i millorar. En tot, però sobretot amb vosaltres.


   Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 10 de Desembre. 31 mesos sense vosaltres.

   Estimats Paula i Enric;
  Com passan el dies, a dos setmanes de nit bona i sense notícies de vosaltres, ni de ningú que ens pogui ajudar a tornar a estar junts.
   Ignorats pel món, la nostra situació sembla surrealista.
 

   I després hem sembla vergonyós com la política, en molts aspectes vol ser més papista que el papa, i ofereix unes possicions més que electoralistes sense importar la veritable justicia.
   Ahir vaig estar sentint un altre debat polític i la crítica que es feia sobre la proposta que fa un partit en voler treure de la llei l´agrabant de ser home a la violència de gènere. El cert és que va veure com uns quants partits se li tiraven a sobre per no entendre l´opressió que tenen les dones per part dels homes.
   Evidentment que s´ha de protegir a totes les dones que són vulnerables a ser agredides per qüestió de gènere, per aquesta qüestió i per totes en general. Però entenc en la proposta d´aquest partit i que estic totalment d´acord, que la violència és violència, la faci qui la faci.
   Les dones necessiten una gran protecció, completament d´acord. Però a l´hora de participar en un acte de violència i una condemna  penso que no d´haver una distinció si la fet un home o una dona.
   La mateixa repercussió ha de tenir un home com una dona, això és la lluita per la igualtat.
   Sembla absurd com la defensa de l´igualtat és defensa amb la desigualtat a l´hora de castigar segons el sexe al que pertany.
   Potser el síndrome d´Alienació Parental no és també un gran problema de desigualtat de génere que beneficia majoritariament a les dones? i practicament no parla ningú.
   Avui fa 31 mesos que estic sense vosaltres i gairebé 25 mesos al jutjat de Manresa sense cap tipus de resultat.
   Estic segur que si jo fos la dona ja fa temps que s´haurien posat mitjans per resoldre-ho. Això també és violència de génere.
   La igualtat és per tots, no només per una de les parts i sobretot la llei és la que ha de posar-hi fi, però no amb la sobreprotecció de ningú.

   Sento aquesta parrafada que us he ficat però hi han coses que hem treuen de polleguera.

   És molt probable que encara no arribeu a asimilar el contexte del que explico, però segur que algun dia si que l´entendreu.
   Una bona educació i valors com el respecte son la base per arribar algún dia a una solució.
   Espero i desitjo que d´alguna manera pogueu aconseguir aquesta educació i aquests valors, perquè sino tindrem molt  difícil aconseguir tornar a estar junts i seria una veritable llàstima perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.
   

Diari Dimecres 09 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Moltes vegades hem trobo trist per la situació que ens trobem però alhora hem dono compte que quan no tens gaire a perdre, tot el reste és guanyar.
   I poder tornar a estar amb vosaltres que sou tan importants per mi és tal premi, que val la pena seguir lluitant i no renunciar mai. Perquè no oblideu mai tampoc que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Mentrestant continuent vivint cada dia amb molta enyorança i molta intentsitat.  

   
   Que tingueu un bon dia i fins demà.
   Us envío infinits petons i abraçades.

Diari Dimarts 08 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Ahir vaig estar amb el tete fins tard veient el debat a quatre que es feia a la tele.
   A nosaltres ens interessa la política i ens agrada saber i escoltar els arguments a favor i en contra que ens donen els polítics. Evidentment ja tenim uns preferits però saber com es maneguen en els debats i com expliquen els seus projectes crec que és força important, per intentar saber qui creiem que pot representar millor i de manera més honesta els nostres interessos i també a qui no creiem i no hem de votar en cap cas.
   Tant important és una cosa com un altre, pensar a qui hem de votar i a sobretot a qui després de saber tot el que ha fet el seu partit. dels que estan acusats, encara pretenen que confiem amb ells i enlloc d´admetre qualsevol error, t´expliquen milongues que a sobre ens semble que ens tracten d´ignorants. És deprorable.


   Després no depén només de nosaltres, depén del que creguin moltes més persones e incomprensiblement per nosaltres, no entenem com moltes persones després de tot el que han vist i del que han fet segueixen votant a certs partits polítics.
   Però cadascun té les seves raons, certes o equivocades, per intentar que els seus preferits arribin a liderar un projecte que els hi faci guanyadors i ens poguin representar. I encara així tampoc sabrem del tot cert, inclús havent guanyat si ho faran bé. Quantes vegades ens hem equivocat pensant que millorarian i ha sigut tot el contrari. En aquest cas la próxima vegada tindrem la possibilitat de esmenar la nostra equivocació. Això és la democràcia.
   Potser trobeu que som una mica frikis per quedar per veure un debat, però creiem que unes eleccions generals són molt importants i a nosaltres ens agrada pendreu amb responsabilitat.
   Una persona per sí sol no fa res, però una a una és junten mil·lions de persones que poden decidir com i qui volem que ens representi i ens dirigeixi. Encara que siguem un gra de sorra, volem ser part d´un munt de grans que es pronuncii a les urnes.
   I segons la nostra opinió no es per pendre s´ho a broma.
   En tot cas queden dotze dies per escoltar molts més debats, seguir les notícies políticas i lleguir els diferents programas dels partits per donar el nostra vot.
   Mentrestant, avui he anat a esmorçar amb els yayos, hem anat a donar una volta per la farga de l´Hospitalet, hem dinat a casa i ara hem quedat amb la familia Molano per veure´ns una estona i passar la tarda junts. I a la nit que quedat amb el papa Chus per veure´ns una altre estona.
   La política ajuda a crear un espai per viure, però independentment a la que hi hagi, la vida segueix el seu propi camí.
   El meu està momentàneament lluny del vostre, però esteu presents cada dia al meu cor i al meu pensament, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.
  
  

Diari Dilluns 07 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Avui un dia una mica girat, un temps per no sortir de casa i molta enyorança veient a les families fent activitats i els pares passant aquestes festes amb els seus fills i encara queda les de Nadal.
   Uff!! Quin panorama.
   Un dia en el que hem sento enfadat amb el món per permetre les desigualtats i les injusticies.
   Amb certes persones, amb advocats, amb jutjats, amb col·legis, amb doctors, amb tothom que no entén que hi han coses que no s´haurian de deixar d´atendre. Qué un excés de feina no ha d´incloure una falta de compromís per part de tots. Enfadat amb vosaltres no.
   Que mal atendre una qüestió pot ser tant nociu per uns nens com participar-hi en alguna cosa negativa cap a ells.
   Penso que no es molt difícil d´entendre.
   I per molt que ho digui,... cap compromís, cap esforç, cap intenció de canviar.
   Si a sobre mostro la meva indignació i m´exsalto una mica parlant i demant una mica de voluntarietat, encara dono la sensació de ser un pare intransigent, que increpa i amb un caràcter violent.
   Perdoneu-me però hi han dies que és per enviar a tothom a menjar pastanegues. A vosaltres no.
   Després hem calmo una mica i penso que la vida t´ha enviat per aquest camí i com no dispossem d´una màquina per tirar enrera, el que ha passat no el podem canviar i el present és com és.
   Desganyitar-se no hem porta enlloc i només queda la paciencia i la resignació.
   Males aliades també, perquè a falta de tres dies per arribar als treinta un mesos sense poder estar amb vosaltres, la pàciencia s´acaba i la resignació hem desgasta i hem fa sortir una tristessa i una melancolia que hem fa difícil fins a respirar.
   Així que treballo cada dia per canviar aquests pensaments i sustituir-los per uns de més positius.
   Però avui no ho aconsegueixo e intento seguir alguns consells d´autoajuda.


   Espero i desitjo que vosaltres no tingueu aquestes pájaras mentals i sigueu forts, perquè la vida és llarga i vosaltres sou els protagonistes d´ella.
   Jo hi seré sempre disponible per vosaltres per si algún dia teniu el desitg, la possibilitat o la valentia de decidir que val la pena que tornem a estar junts. Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Diumenge 06 de Desembre.

   Després d´una nit molt emotiva, avui tocava aprofitar el dia.
   M´ha costat aixecar-me aviat perquè ahir vaig arribar a casa força tard. I es que quan estàs a gust és dificil marxar.
   Aquest matí haviem quedat am la vostres tiets, la Mari Carmen, el Toni i la vostra cosina l´Estela.
   Hem anat a la fira de la Puríssima de Sant Boi a donar una volta i hem dinat per allà, i després hem anat a casa seva a fer el café i la sobretaula.
   Un gran dia en familia on tots us troben moltíssim a faltar, perquè no oblideu mai que us estimem moltíssim. No ens podem veure tant com ens agradaria però fem el possible per anar quedant i no perdre el contacte. La próxima quedada ja, la que fem cada any en Sant Esteve.
   Espero que vosaltres hagueu tingut un gran dia i us ho hagueu passat bé també.
   Us envío infinits petons i abraçades.
    Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 05 de Desembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Avui es preveu un dia molt intens i una nit molt emocionant perquè vaig a un sopar amb els meus ex companys de l´EGB, de la escola on anava a Barcelona. Fa gairebé 30 anys que vaig acabar i alguns d´ells no els he tornat a veure. Així que hem fa molta il·lussió.
   Ja ho he viscut moltes vegades i arribarà un moment durant la nit, o uns quants moments, sempre tristosk, quan d´una manera inevitable parlarem de la familia i els nens.
   Però desgraciadament cada vegada tinc el cor més acoraçat per poder explicar la nostra situació encara que sigui de passada i no acabar tocat i compungit. Sense cap dubte amb molta pena i moltíssima enyoraça perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. 
 
    Però tinc la confiaça que la nostra estimació més tard o més d´hora s´acabarà impossant a qualsevol contratemps. És una força que no pot parar ningú per molt que ho intenti.
   Espero que esteu bé i que sigueu feliços, us envio infinits petons i abraçades.
  Que tingueu un bon dia i fins demà.

Diari Divendres 04 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Avui ja podeu anant veient com s´apropa el nadal amb el pont de la constitució.
   Quatre dies per gaudir d´unes segur que merescudes mini vacançes.
   No sé si tindreu o tindran per vosaltres algun plan per aquest dies, pero espero que us passeu molt bé.
   Nosaltres treballant al comerç no tenim pont ni de conya. No sabem que és això, només hem sentit a parlar d´alguns però son d´aquestes coses que mai hem experimentat. Bé, mai no, quan no treballallem i d´això fa ja molts anys. I encara sort que el diumenge i el dimarts no treballem i al menys tindrem una mica de descans.
   De totes les maneres hem d´acceptar el que ens toca viure i afrontar-ho amb totes les ganes que podem.
   Avui no tinc una imatge que reflexi el missatge que us intento transmetre però potser puc fer servir aquestes que segur que els que coneixeu i segurament feu servir, per dir-vos el que us dic sempre i ja sabeu:





Que us estimo moltíssim 




 I us trobo moltíssim a faltar.





   Espero i desitjo que esteu bé.
   Us envío infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 03 Desembre.

   Estimats Paula i Enric;
   Podré ser molt deficitari però hi han coses que no hem falten.


   I el meu sempre estarà amb vosaltres perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   I aquesta nit el compartiré amb els yayos i el tete en el clàssic sopar del dijous.
   Espero que esteu bé i us envío infinits petons i abraçades.
   Fins demà.

Diari Dimecres 02 de Desembre.

   Estimats Enric i Paula;
   Quantes vegades ens hem quedat veien a Winnie de Pooh i encara que segurament és una reflexió molt inocent crec que alhora també és molt valuosa.


   No sempre aconseguim veure-ho d´aquesta manera però estic convençut que és la forma d´enfocar-ho.
   Us envío infinits petons i abraçades i espero que esteu bé i sigueu feliços.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 01 de Desembre,

   Estimats Paula i Enric;
   Considero que és una gran forma de pensar.
  

   Ojalà pogués sembrar en vosaltres perquè significaria que estem junts i com no és així ja sabeu que us trobo moltíssim a faltar i com us estimo moltíssim sempre voldré el millor per vosaltres.
   Us envío infinits petons i abraçades i espero que hagueu tingut un bon dia.
   Bona nit i fins demà.