Estimats Paula i Enric;
Com passan el dies, a dos setmanes de nit bona i sense notícies de vosaltres, ni de ningú que ens pogui ajudar a tornar a estar junts.
Ignorats pel món, la nostra situació sembla surrealista.
I després hem sembla vergonyós com la política, en molts aspectes vol ser més papista que el papa, i ofereix unes possicions més que electoralistes sense importar la veritable justicia.
Ahir vaig estar sentint un altre debat polític i la crítica que es feia sobre la proposta que fa un partit en voler treure de la llei l´agrabant de ser home a la violència de gènere. El cert és que va veure com uns quants partits se li tiraven a sobre per no entendre l´opressió que tenen les dones per part dels homes.
Evidentment que s´ha de protegir a totes les dones que són vulnerables a ser agredides per qüestió de gènere, per aquesta qüestió i per totes en general. Però entenc en la proposta d´aquest partit i que estic totalment d´acord, que la violència és violència, la faci qui la faci.
Les dones necessiten una gran protecció, completament d´acord. Però a l´hora de participar en un acte de violència i una condemna penso que no d´haver una distinció si la fet un home o una dona.
La mateixa repercussió ha de tenir un home com una dona, això és la lluita per la igualtat.
Sembla absurd com la defensa de l´igualtat és defensa amb la desigualtat a l´hora de castigar segons el sexe al que pertany.
Potser el síndrome d´Alienació Parental no és també un gran problema de desigualtat de génere que beneficia majoritariament a les dones? i practicament no parla ningú.
Avui fa 31 mesos que estic sense vosaltres i gairebé 25 mesos al jutjat de Manresa sense cap tipus de resultat.
Estic segur que si jo fos la dona ja fa temps que s´haurien posat mitjans per resoldre-ho. Això també és violència de génere.
La igualtat és per tots, no només per una de les parts i sobretot la llei és la que ha de posar-hi fi, però no amb la sobreprotecció de ningú.
Sento aquesta parrafada que us he ficat però hi han coses que hem treuen de polleguera.
És molt probable que encara no arribeu a asimilar el contexte del que explico, però segur que algun dia si que l´entendreu.
Una bona educació i valors com el respecte son la base per arribar algún dia a una solució.
Espero i desitjo que d´alguna manera pogueu aconseguir aquesta educació i aquests valors, perquè sino tindrem molt difícil aconseguir tornar a estar junts i seria una veritable llàstima perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Bona nit i fins demà.
Ignorats pel món, la nostra situació sembla surrealista.
Ahir vaig estar sentint un altre debat polític i la crítica que es feia sobre la proposta que fa un partit en voler treure de la llei l´agrabant de ser home a la violència de gènere. El cert és que va veure com uns quants partits se li tiraven a sobre per no entendre l´opressió que tenen les dones per part dels homes.
Evidentment que s´ha de protegir a totes les dones que són vulnerables a ser agredides per qüestió de gènere, per aquesta qüestió i per totes en general. Però entenc en la proposta d´aquest partit i que estic totalment d´acord, que la violència és violència, la faci qui la faci.
Les dones necessiten una gran protecció, completament d´acord. Però a l´hora de participar en un acte de violència i una condemna penso que no d´haver una distinció si la fet un home o una dona.
La mateixa repercussió ha de tenir un home com una dona, això és la lluita per la igualtat.
Sembla absurd com la defensa de l´igualtat és defensa amb la desigualtat a l´hora de castigar segons el sexe al que pertany.
Potser el síndrome d´Alienació Parental no és també un gran problema de desigualtat de génere que beneficia majoritariament a les dones? i practicament no parla ningú.
Avui fa 31 mesos que estic sense vosaltres i gairebé 25 mesos al jutjat de Manresa sense cap tipus de resultat.
Estic segur que si jo fos la dona ja fa temps que s´haurien posat mitjans per resoldre-ho. Això també és violència de génere.
La igualtat és per tots, no només per una de les parts i sobretot la llei és la que ha de posar-hi fi, però no amb la sobreprotecció de ningú.
Sento aquesta parrafada que us he ficat però hi han coses que hem treuen de polleguera.
És molt probable que encara no arribeu a asimilar el contexte del que explico, però segur que algun dia si que l´entendreu.
Una bona educació i valors com el respecte son la base per arribar algún dia a una solució.
Espero i desitjo que d´alguna manera pogueu aconseguir aquesta educació i aquests valors, perquè sino tindrem molt difícil aconseguir tornar a estar junts i seria una veritable llàstima perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Bona nit i fins demà.