Tota l´empatia per totes les persones que arrosseguen unes dificultats afegides per la mala fe d´uns altres. Des de les meves possibilitats sempre estaré per fer-vos costat.
Jo intento cada dia aprendre dels meus errors i mirar com puc millorar.
Sense rancúnies, ni cap intenció dolenta amb les persones que m´han posat pedres al camí, perquè sé que emprenyar-me a la fi, no m´ajuda en res i és probable que sigui la pretensió de l´altra persona.
No sé si va amb cadascú o és la forma en la qual ens han educat, la que ens provoca més indignació i ens encén amb les injustícies. A mi en concret no m´ha sigut gens fàcil i per no emprenyar-me mentalment amb situacions que poden arribar a desquiciar a qualsevol, necessito molt d´esforç i constància.
Inclús penso que és deuria donar a les escoles alguna assignatura amb directrius de pensament proactiu, de reflexió i terapia de relax per mantenir un equilibri mental en situacions de tensió.
Crec què aprendre a tenir un cert control sobre les emocions potser és més important que estudiar algunes assignatures. En cap cas aquesta reflexió no és per fer culpables als professors, si no crec que és més un problema de la nostra mateixa cultura educativa.
Estimats Paula i Enric, espero que vosaltres tingueu la capacitat d´aprendre aquestes qualitats que us donaran una perspectiva de la vida més fàcil i més serena.
El que sí que m´agradaria, és que recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades. Bona nit i fins demà.