Estimats Enric i Paula;
Estic totalment convençut que moltes de les carències que tenen els nens inclouen vosaltres, potser és en gran part per culpa dels pares i els adults que us envolten per no haver sabut transmetre certs valors i certs hàbits.
Alguns amb més esforç i preocupació per no equivocar-se que d´altres i evidentment no tots, però de moltes maneres diferents potser més dels que ens pensem i jo m´incloc en aquest grup ens hem equivocat en la manera d´ensenyar i de fer les coses.
Crec que la falta de temps i l´estrès amb la vida que vivim es trasllada de manera involuntària als nostres fills i molts, per fer les coses amb més rapidesa no us deixen fer i per tant no us deixen aprendre. Tant per no deixar-vos fer com a la vegada per no fer-vos sentir suficientment vàlids.
Al mateix que la sobreprotecció per la vostra suposada seguretat acaba sent una manera de no deixar que us equivoqueu, penseu o enraoneu per vosaltres mateixos. És possible que això tingui més a veure amb la seguretat de l´adult que amb vostra.
Jo m´hauré equivocat moltíssim, segur, com els meus pares amb mi, però les seves equivocacions també han sigut alhora ensenyances que he après. Però podeu estar segurs que tant ells com jo, amb molt d´afecte i estimació sempre ens hem esforçat i ens esforcem en aprendre i millorar. En tot, però sobretot amb vosaltres.
Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Bona nit i fins demà.