Estimats Paula i Enric;
Segurament un divendres no és el dia idoni per fer un sopar d´empresa on els treballadors han de treballar al dia següent, però son els jefes els que ho decideixen i a sobre que ens conviden, tampoc estem per fer-lis gaires retrets.
Gairebé sempre aquests sopars els han fet a Terrassa però aquest any l´han fet a Sabadell i tenint en compte que sortim de treballar a les nou de la nit, que ens havíem de canviar, que plovia, etc, no vam seure a taula fins un quart d´once. Així que ja començàvem relativament tard.
Van fer un sopar amb cinc o sis entrants. Delicatessens que estaven la majoria molt bons. I dic la majoria perquè un d´ells era com un rollito d´hojaldre torrat amb callos i malgrat que a mi no m´agraden els callos m´agrada tastar les coses, i no estava malament, era com a mínim estrany.
Després s´escollia un segon i jo vaig demanar Orada al forn. Pel postre, un petit tros de bescuit a sobre d´un mousse de iogurt de llimona i per sobre una tira de gelat de turró amb nous.
Ja veieu, uns plats molt originals, que al final no son gaire complicats de fer i que estaven exquisits.
El que també va estar bé, és que el local era només per nosaltres, així al acabar de sopar van posar música i tothom va acabar ballant. La música la posaven amb un ordinador conectat al fil musical del local i la treien de you tube, però com no estava organitzat i va ser una mica d´improvís, en certs moments va haver una mica de descordinació. Tot i això, també va tenir la seva gracia, sentir després d´una rumba, alguna cançó heavy, continuar amb un altre discotequera, seguit del carro de Manolo Escobar i pel mig algun anunci de you tube. Jajaja. Ja us ho dic, tot un show.
Però ens ho vam passar bé, i vam passar una bona estona junts que és del que es tractava.
Com era previsible gairebé tothom em va preguntar per vosaltres i em van donar ànims per no defallir i no perdre l´esperança en tornar a estar amb vosaltres.
Finalment ens van fer fora gairebé a les tres del matí i entre unes coses i d´altres fins les quatre i escaig no vam arribar a casa.
I avui, treballar tot el dia es farà pesat. Aquestes són les conseqüencies de trasnuitar.
En tot cas, per algun dia a l´any que sortim fins a tard va valer la pena i aguantarem el dia com poguem.
Desitjo que vosaltres esteu bé, sigueu feliços i en tingueu molts dies on pogueu gaudir de grans moments en companyia de la gent que estimeu.
Desgraciadament, nosaltres que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar, no podrem compartir aquests moments amb vosaltres, encara, però no perdem mai l´esperança.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un dia espléndit i fins demà.
