Estimats Enric i Paula;
Aquesta nit tenim el sopar d´empresa i sé, com passa cada any que totes les companyes em preguntaran per vosaltres. L´Antonia, la Toñi, la Maria, la Salut, la Gemma... , e inclús fins la que no us coneixen i em tenen en estima, que tinc la sort de que són moltes i s´interesan per la nostra situació.
Som com una gran família que durant el any ens anem comunicant majoritariament per telefon o correu electrònic, amb la delicadesa de la situació no en parlem gaire de l´assumpte, però en un ambient de sopar més distès i entranyable, és natural que surti en la conversa.
Abans em suposava un gran esforç mantenir una compostura normal sense que m´afectés. Ara, tot i que em segueix afectant, ja és part d´una realitat inaludible amb la que visc el dia a dia i em permet parlar amb certa tranquilitat.
Tampoc és el lloc ni el moment de profunditzar en la conversa, però és suficient per sentir aquest caliu d´estimació que em tenen i que els hi agraeixo enormement.
Pràcticament totes són mares i encara que no és necessari per entendre-ho, potser empatitzen més en comprendre les dificultats que suposa haver d´estar lluny dels fills. Però mares o no, totes tenen una gran sensibilitat i senten l´injusticia que representa veure´m en aquesta situació, sabent com saben que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar.
Totes estan convençudes o això em transmeten per animar-me, de que algun dia, potser quan sigueu grans, us adonareu de tota aquesta estimació i recapacitareu, iniciant un altre vegada un apropament.
Potser sí o potser no, no ho sé, el que sí sé, és que jo us estaré esperant amb els braços oberts.
Desitjo de tot cor que arribi aquest dia i que mentres tant esteu i us trobeu bé,i sobretot sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.