Diari Dimarts 30 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:

   S´acaba ja el mes de juny i ens trobem al mateix punt. 

   Sabem que estem en un procés perquè la justicia ens ajudi en un retrobamen tranquil, estructurat i pacífic, però sembla que no té cap presa. El temps va en la nostre contra i encara així les administracions per el motiu que sigui ens deu tenir en un calaiix i ja arribarà el moment per començar.

   És totalment desesperant!!!

   Només queda ser pacient però jo ja començo a desesperar-me. Bé, realment sóc un desesperat obligat a ser pacient.

   Aqui tot segueix igual que aquests dies, tot relacionat amb l´ hospital, els médics i els  treballadors socials i prenent-se les coses amb filosofia i fins i tot una mica d´humor.

  Us deixo amb un acudit molt "tonto", però que m´ha semblat divertit, entre la conversa de dos drons.

 

   Ja us he dit, molt "tonto", però a mi m´ha fet gracia.

   Espero que esteu bé i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Us envio infinits petons i abraçades.

Diari Dilluns 29 de Juny. Sant Paula 2.015.

   Avui Sant Pau i Sant Pere, crec que és el dia que ho celebras o que ho celebreu a casa.

  Per si de cas jo et felicito i espero que passis un gran dia pel teu sant, encara que jo no hi crec en aquestas celebracions espero que si tú ho celebras ho gaudeixis plenament.
   Una bona celebració podria ser estar ja a Cunit amb el yayo Tino i la yaya Pilar, que amb el temps que ha fet avui, podrieu haver passat una bona estona a la platja, dinar i migdiada a casa, per sortir a mitja tarda pel passeig, donar una volta i si hi ha alguns amics vostres, el Marc, el Jon, o d´altres nous haver passat una estona al parc. Menjar-se un gelat i sopar a la fresqueta de la terrassa i per  acabar apalancats a alguna tumbona a la terrassa al costat del yayo. Hem semblaria un plan genial per celebrar el teu sant Paula i també per tú Enric. De fet hem sembla un plan perfecte per tot l´estiu, encara que no és celebri res.
   El meu planing és força simple i molt diferent al que m´he imaginat per vosaltres. Hospital, treball, curs, treball i casa/dormir. Curtet d´explicar però molt intens i excesivament cansat.
   Del que no hem cansaré mai és de dir-vos tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar. Enviar-vos i publicar cada dia  el post al blog sense poder fallar i sobretot desitjar que esteu bé i gaudiu d´aquest començament de les vacances.
   Infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Diumenge 28 de Juny.

   Estimats fills:

   Avui ha sigut un dia molt intens desde primera hora.

   A primera hora ja hi era al hospital per ajudar a la tieta amb l´esmorçar i passar tot el matí amb ella i el tete fins que ha dinat. L´hem comprat algunes revistes, l´hem pentinat i tallat les ungles i sobretot l´hem donat ànims i l´hem fet companyia que és el que més necessita,

   Després hem anat a casa dels yayos a dinar i l´hem passat molt bé. Quan hem acabat ha baixat l´Inés i el tete Julio per fer més divertida la sobretaula.

   I encara ens ha donat temps per la tarda d´anar a Castefa i fer un banyete. Això sí després m´he carregat una bona caravana per tornar.

   Decididament un gran dia.

   Però podeu estar segurs que mai podrà ser un dia complet sense vosaltres, per més bo que sigui. 

  Espero que vosaltres també hagueu passat un gran diumenge i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. 

   Us envio infinits petons i abraçades, bona nit i fins demà.

   

Diari Dissabte 27 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:

   Quina setmaneta que porto entre hospital, treball, curs i visitant a la yaya. Tot el dia cap a munt i cap avall, però és el que toca i s´ha de fer.

   El dijous passat vaig estar a Sallent i vaig parlar amb els vostres tutors, la Laura Sánchez i el David Romà. Les notes eran previsibles, tú, Paula molt bé, unes grans notes encara que en David hem diu que tens molta més capaçitat i si li posessis més interés a casa, amb els treballs i els deures encara podries arribar molt més lluny. I tú Enric sembla que tens una mica desesperada a la Laura i que encara que has apretat al final i no t´ha anat tant malament com podria haver anat. Encara així no cal dir que sense treballar fort no s´arriba a cap lloc i al igual que a la Paula, els hàbits de treball i d´estudis son molt importants. 

   No us podem demanar que feu i sapigueu fer una cosa que no us han ensenyat.

   És de calaix.

   I l´aprenentage d´agafar uns hàbits de treball i d´estudi us l´han pres.

  Aquesta caréncia ja fa anys que la patiu i a mida que us aneu fent grans i el nivell d´estudis sigui més difícil us anirà costant més. Aquests costums és deurien treballar com un valor fonamental i ser una part de l´ensenyament que és viu a casa des de petits. I per desgracia vosaltres no heu pogut rebre aquests valors per el que encara us és molt més difícil. 

   Heu de superar la dificultal dels estudis corresponents a la vostre edat, amb la falta d´ajuda per ser constants. Potser és massa i tot que feu.

   Jo no puc fer-hi res i ja és una lluita que en la situació que estic dono per perduda però tinc la confiança que pogueu madurar a temps per sortir-vos endavant amb els estudis.

   Aprendre aquests hàbits no serveixen només per els estudis, també us seran molt útils i us faran la vida més fàcil per treballar o per qualsevol cosa que requereixi una constància.

   És força probable que ja esteu a Cunit i segurament hi sereu amb els avis. Espero que gaudiu d´un gran estiu, que a la vegada l´aprofiteu i que tingueu cura i molt respecte a tots, però sobretot als avis.

   Us envío infinits petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Divendres 26 de Juny.

Estimats Enric i Paula:
Cada vegada els dies es fan més llargs, literalment i metaforicament.
Quan la part mental té un gran desgast, inevitablement  és tradueix directament a la part física. Vosaltres en gran part, la situació dels yayos i la tieta, la activitat diaria de la vida en general i les dificutats al treball fa la motxilla molt pesada.
Si a més sumem l' esforç que faig a una cama per no recolçar l' altre i que m' estic cascant les dues i les matinades que porto aquesta setmana, tant per aixecar-me com per anar-me a dormir i que hem fa descansar poc. No cal dir-vos que estic força esgotat,  desorientat, desubicat i segurament tot el acabi amb at.
Però sempre estimant-vos i trobant-vos moltissim a faltar. Ja sabeu... fins al infinito i més enllà.
Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 25 de Juny.

Estimats Enric i Paula:
Avui he sortit de casa a les vuit del matí i he arribat fa poc més de 30 minuts. I és gairebè l' una de la matinada.
Demà toca matinar un altre vegada, així que amb les poques neurones que hem queden despertes i abans d' anar-me a dormir no podia fer un altre cosa que escriure-us aquest post per recordar-vos que us estimo moltissim i us trobo moltíssim a faltar.
El missatge no és gaire original però si que és completament cert.
Bona nit i fins demà, que ja us explicaré.

Diari Dimecres 24 de Juny. Felicitats als Joans i Joanes.

   Estimats Enric i Paula:

   Esperant i desitjant que hagueu gaudit d´una gran revetlla i no hagueu press mal, avui és dia per felicitar a tots els Joans i Joanes.

   Nosaltres directament tenim a la mare d´Àngels amb la que ens anirem a dinar al migdia, evidentment, perquè si fos a la nit no seria dinar, jajaja.

   El reste del temps, matí i tarda serem de Josefas i Marias.

   I colorín colorado en un plis Sant Joan se habrá acabado.

   I demà serà un altre dia, diferent i espero que emocionalment positivament intens.

   M´agradaria que vosaltres també ho gaudiu plenament.

   Us envio infinits petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimarts 23 de Juny. Revetlla de Sant Joan a casa descansant.

   Estimats Paula i Enric:

Diari Dilluns 22 de Juny.

   Estimats Enric i Paula:

   Començem la setmana passant el matí al hospital i sembla que amb una milloria de la tieta i de la yaya.

   Aquest any, per fi que Sant Joan és festiu per nosaltres i que podriem gaudir bé de la revetlla i del propi dia, ni amb vosaltres ni sense vosaltres. Panorama d´enfermeria, això sí, sembla que amb bones sensacions.

   Segur que vosaltres ja n´estareu gaudint de les vacances i demà tindreu un gran planing.

   Amb tot el que m´entristeix no poder estar amb vosaltres sí que m´alegraria molt que fos així i tinguéssiu unes vacances i un Sant Joan genial.

   I sobre divertir-se he vist avui una alussió al Facebook de com ens divertiem abans. 

     
"LAS 20 REGLAS DEL FÚTBOL CALLEJERO
1.- El gordo siempre es el portero.
2.- El partido acaba cuando todos están cansados.
3.- Aunque el partido vaya 20-0 se decide por “el que meta, gana”.
4.- No hay árbitro.
5.- Sólo se pita falta si es muy muy clara o alguien sale llorando.
6.- No existe el fuera de juego.
7.- Si el dueño del balón se enfada, se acaba el partido.
8.- Los dos mejores no pueden estar en el mismo equipo y son los que eligen quien juega en el mismo.
9.- Si eres el ultimo en ser elegido, es una gran humillación.
10.- En las faltas directas la barrera siempre estará bastante cerca del balón.
11.- Se detiene el partido cuando pasa una persona mayor o una madre con carrito de bebé.
12.- Son enemigos para siempre los jugadores del barrio más cercano.
13.- Los que no tienen ni idea de jugar se quedan de suplentes, o como mucho, de defensas.
14.- Si llegan los mayores para jugar hay que abandonar la pista o campo, no sin antes protestar.
15.- Siempre hay un vecino que no te deja jugar y además te amenaza con quitarte la pelota.
16.- Si se apuesta algo, hay que ponerse muy serio... es como jugar una final.
17.- Las porterías son dos piedras o dos chaquetas de chandal, pero siempre habrá un equipo que tenga la portería mas pequeña.
18.- Cuando un equipo mete gol pasando el balón por encima del portero, todos los del equipo contrario gritan “ALTA” (suele dar resultado para que el gol no valga).
19.- La ley de la botella, el que la tira va a por ella.
20.- Si hay penalti, quitan al gordo y se pone el más bueno.

—Recuerdos que nunca podré olvidar."

    El cert és què en alguns aspectes no son gaire diferents amb els d´ara.

   La qüestió és sempre buscar la manera de passar-ho bé i espero que vosaltres ho aconseguiu.

   Tinc tantes ganes de veure-us i de passar una estona encara que sigui amb vosaltres, que hem dona rabia fins i tot de pensar-ho, però que hi farem. El que sí que m´agradaría és que recordeussiu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Bona nit i fins demà.

Diari Diumenge 21 de Juny.

   Encara seguint amb la resaca hospitalaria d´aquesta setmana sembla que amb primer dia d´estiu de nou al hospital ens ha donat alguna alegria i la yaya ha sortit de l´hospital amb una lleugera milloria i la tieta s´ha quedat ingressada però d´una manera més estable i amb bones sensacions.

 

Com una reina, tranquila i descansant.

   I també era un gran dia per el nostre amic Jon que avui fa tres anys.

 

   És divertit, simpàtic, carinyós i molt trapella, us encantaria jugar amb ell.

   Nosaltres no hem pogut veure´l per felicitar-li perquè no hem tingut temps, esperem que s´ho hagui passat genial el dia del seu cumple, perquè ens l´estimem molt.

   I espero que vosaltres també us l´hageu passat també genial per la mateixa raó. Fins al infinito...

   Bona nit i fins demà.

   Us envío infinits petons i abraçades.

Diari Dissabte 20 de Juny.

Estimats Paula i Enric:
Avui, treballant tot el dia i venint a l' hospital al mati, migdia i aquesta nit d' imaginaria fins a saber quan per veure l' evolució de la Tieta.
El que faci falta per estar al seu costat.
La yaya va millorant e inclús es possible que surti demà. A veure amb quin panorama ens trobem.
Espero que vosaltres esteu be i recordeu sempre que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Bona nit i fins demà.

Diari Divendres 19 de Juny.

  

     Estimats Enric i Paula, nosaltres ens i us estimem molt per perdre el temps pensant en el mal per els demés i també us trobem moltíssim a faltar.

   Per si us interessa, la yaya i la tieta estan ingressades i millorant, cadascuna a diferent llocs i a diferents ritmes, però avançant.

   Us envío infinits petons i abraçades.

   Bona nit i fins demà.

Diari Dijous 18 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:

   Espero que hagueu gaudit d´un gran dia, i tú Enric a més d´una gran excursió (si has anat, que espero que sí).

   Avui ha sigut un dia per oblidar, extremadament cansat i alhora molt, però que molt preocupant.

   La tieta està fatal!!!

   Però fatal dels fatals, físicament no pot. Un genoll el té envenat, però és que l´altre i els dos, si, els dos tormells també els té inflamats i té una mobilitat increiblement limitada. I comptant què té unes canilles com a braços amb artrosis i totes les pastilles que s´ha de pendre és impossible que no perdi també una mica el cap. Jo crec que també el síndrome de germanitis li persegueix amb la yaya que està al hospital fa que ella inconscientment hagi de trobar-se malament.

   Demà anirem al metge perquè li treguin el venatge, ens ajudi a veure què podem fer i amb las pastilles que ha de pendre.

    Com a mínim sembla que la yaya ha fet una milloria i avui no ha tingut el grau de dolor que va tenir ahir. Alguna cosa positiva havia de tenir el dia per nosaltres.

   Així que ara vaig ja he acabat de sopar i m´hen vaig a dormir perquè estic molit, física i mentalment.

   Us envío infinits petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.

   Bona nit i fins demà.

Diari Dimecres 17 de Juny.

   Estimats Enric i Paula;

   Sense parar tot el dia amb la tieta per una banda que té envenat el genoll i el peu inflat i la yaya ingresada a l´hospital.
   El pobre yayo no pot donar abast ell tot sol i hem de col·laborar tots per fer possible que la yaya i la tieta estiguin al màxim possible per ser atesas.
   Avui la yaya ho passat molt malament. Us havia dit que li tenien que enxamplar unes vértebres però ha sigut molt més complicat i li han separat la columna. A més li han tingut que rossigar un tros, així que inevitablement la recuperació ha de ser difícil. Però és angoixant veure-la com pateix.
    Espero que vosaltres esteu bé. Crec que demà Enric t´en vas d´excursió així que suposo que com a mínim tú t´ho passaràs molt bé.
   Jo estic reventat i amb ganes ja de ficar-me al llit, però abans recordar-vos que us trobem moltíssim a faltar i us estimem moltíssim també.
   Us envío infinits petons i abraçades. Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 16 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:
   Gracies a Deu la operació de la yaya sembla que sigut un éxit. Han sigut més de quatre hores i una en el post.operatori. Després ja la han pujat a l´habitació i ha descansat tot el matí.
   Per la tarda ha vingut el fisio i ja l´ha fet fer uns petits exercicis.
   Ha sopat força bé per ser el mateix dia de l´operació i s´ha quedat descansant.
   Suposo que demà amb menys anestesia i més exercicis li costarà més i li farà més mal.
   Avui, com no ha vintut la tia Antonia i la tia Maria Rosa i demà tinc entés que vindran molt més,
   De vosaltres no en sabem res, però sabem segur que també esteu contents de que la yaya es trobi bé.
   Del que podeu estar segurs es que us estimem tots moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.

Diari Dilluns 15 de Juny.

   Estimats Enric i Paula:

   Avui ha sigut un dia molt intens, treballant tot el dia i anant al curs al migdia.

   Però el realment important avui és que ja han ingressat a la yaya i demà a les nou del matí en principi entra en quirófan.

   És una operació que li tenen que enxamplar unes vertebres i que ès un tema delicat.

   Esperem i confiem que tot sorti bé, ja us aniré explicant.

   És molt trist que ens trobem en moments complicats i ja no per mi, però no estaria malament que els yayos puguessin sentir alguna vegada les vostres veus i en moments com aquests encara més.

   És força probable que no llegiu aquest blog i encara que ho féssiu alguna vegada hem sembla impossible que no tingueu la sensibilitat per saber dels vostres yayos, amb el que ells us estiman a vosaltres i sé que vosaltres els estimeu a ells. 

   Si ho feu és evident que la insensibilitat no és una qüestió vostre i en tot casa correspón a les persones que us envolten. Certament molt trist.

   En fi, que seguim vivint la vida el millor que podem, amb el que això comporta, però molt desgraciadament per tots nosaltres sense sentir la vostra presencia amb tot el que us estimem i us trobem a faltar. 

Diari Diumenge 14 de Juny.

   Estimats fills:

   Avui ha sigut un dia de perritis total.

   També és cert que aquesta nit, com hem passa des de fa unes setmanes que per les nits les passo fatal amb el genoll i hem passo tota la nit donant voltes i no sé com posar-me perquè no hem faci mal.

   Però aquesta nit ha sigut massa i m´he le passat gairebé estirat al sofà per no molestar.

   Així que com avui que no teniem plans no he sortit de casa i m´he passat el dia descansant.

   Ni tan sols m´he tret el pijama. Això hem sembla que excepte els dies que he estat molt malalt no ho fet des de fa mil anys.

  Al menys espero que això hem serveixi per recuperar-me una mica. Ara el que no sé és si podré dormir aquesta nit, per el genoll i perquè després de tant descans igual aquesta nit tinc els ulls com a plats.

    Espero que vosaltres esteu bé i hagueu gaudit d´un bon cap de setmana i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dissabte 13 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:

   Penso tantes vegades durant el dia amb vosaltres i amb què puc escriure-us, que hi han dies que hem costa trobar alguna cosa interesant, alguna curiositat, alguna cita que pensi que us pot agradar o que hem doni peu com a tema del post pertintent.

   Aquests és un d´aquests díes, què havent treballat tot el dia, cansat, adolorit i una mica bastant bloquejat mentalment no tinc gaires idees novas o velles per desarrollar. 

   A més, durant el dia vaig escribint quan puc i de vegades a la primera penso que ja he acabat i ho publico, però la gran majoria guardo el que escrit i reprenc el post tres o quatre vegades. Altres dies, ho penso però com no hem surt, ho deixo per més tard, i mes tard, i mes tard fins que acabo escribint com ara a les dos de la matinada. (un altre vegada). Es cert que en moltes ocasions no tinc temps, però d´altres és una qüestió d´incapacitat creativa o en tot cas inspiradora.

   Arribat a aquest punt, com el d´avui només hem queda que per nasos escriure el que pugui, surti el que surti perquè si llegiu el blog sapiqueu de primera mà que com a mìnim i crec que aixó està fora de cap interpretació que penso en vosaltres cada dia. 

   Potser serà perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar?

   Després d´uns 900 post aproximadament que us he escrit, potser es podría contemplar com una possibilitat, no?

   Ara, també arribat a aquest punt com el d´avui, que de tant tard que és, ja ni veig la pantalla i espero que hem podeu perdonar si hi trobeu moltes faltes d´ortografía i algun pàrraf que no sigui del tot comprensible. 

   I ja que la meva inspiració està per el terre avui us faig arribar un acudit que potser ja es vell i possiblement ja l´haureu sentit però a mi m´ha fet gracia.

   Us envio infinits petons i abraçades. Espero que esteu bé i gaudiu d´un gran cap de setmana.

   Bona nit i fins demà.

 

    Perquè la vida quan es pot també s´ha de pendre amb una mica d´humor.

Diari Divendres 12 de Juny.

   Estimats Enric i Paula:

   Al final els yayos han anat d´urgencies aquest matí amb la tieta i sembla que és una inflamació de tendons i la rótula no està malament. Però li han envenat i ha de fer repós com a mínim uns deu díes.

   Bé, de moment és menys greu del que semblava.

   El reste del dia no ha sigut gaire transcendent.

   De fet si no hi ha cap aconteixement o cap fet diferent, no poder estar amb vosaltres fa els dies força intrascendents.
   I ja quan es junten tantes coses penso que s´ha d´anar vivint cada dia, gaudint del que tenim i no donar-li gaire al cap. Només continuar endavant.

      Però sempre amb vosaltres al cor i al pensament perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

  

Diari Dijous 11 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:

   La familia dels lissiats ataca de nou.
   Com ja us he dit desde fa un parell de setmanes, tinc el genoll castat i avui que hem anat a sopar a casa dels yayos, resulta que la tieta estava amb el genoll inflamat i que no pot caminar. Anava amb un taca-taca i amb prou feines ha pogut acabar de sopar i anar al llit.
   Si continua igual, que serà que sí, demà anirà a urgencies a veure que li diuen. Previsiblement no serà res de bó perquè al genoll té una prótesis i això no té pinta de solucionar-se amb repòs.
   I ja el tope de coincidències és que han trucat justament ara a la yaya per operar-la de l´esquena. Com ja sabeu fa molts anys que pateix i després de mil probes i si tot està bé, la setmana que ve li faran.
   Ahí va eso!!!
   Coincidència, mala sort, el Karma o que ens han posat mil espelmes negres, no ho sé, però estem per fer un pack de lessionats i cap a l´hospital a veure si ens fan descompte.
   Ara ja a les gairebé dues de la matinada, mig estirat al sofà amb gel congelat al genoll i amb un panorama una mica desolador és difícil enviar-nos un missatge gaire entusiasta, però encara així no ens podem desanimar perquè la vida té aquestes coses.
   Espero i desitjo de tot cor que al menys vosaltres esteu bé i sigueu feliços.
   I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíiiiiiiisim a faltar.

  

Diari Dimecres 10 de Juny.

   Estimats Enric i Paula:

   Tal i com us explicava ahir avui m´han fet la resonància i ha sigut una mica tortuós.

   Primer, perquè per arribar he fet una bona patejada i ja he arribat veient els estels. Després, encara que no m´han fet res al genoll, he estat com uns 30 minuts estirat a una camilla sota una màquina enorme que feia tant de soroll que fins i tot m´han donat uns cascos per els oides com els que fan servir aquests que van pel carrer amb els martells perforadors aixecant el terre. Això era incómode però el veritable molest ha sigut mantenir sense moure el genoll tant de temps. Als deu minuts ja començava a molestar i a partir del 20 estava que rabiava.
   Però al final s´ha acabat i he pogut marxar. Jo estava amb moltes ganes d´enllestir-ho però fins els dimarts que ve no hem donen els resultats i la yaya Maruja m´ha prestat una crossa per poguer fer recorreguts una mica llargs.
   Alguna avantatge ha de tenir ser d´una familia que porta tants anys patint dels genolls, després de tantes intervencions i patiments tenim moltes eines per sortir-nos.
   Fa temps que vaig preguntar si tots els problems d´articulacions i sobretot de genolls que hem tingut; els yayos, la tieta, el tete i jo tenia alguna cosa que veure amb la genética i hem van dir que no. Espero que sigui així i no us arribi a vosaltres aquesta maleida herència.
    Ojalà que vosaltres esteu bé, dels ossos i de tot perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    Bona nit i fins demà.  

Diari Dimarts 09 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:

   D´avui ja no podia passar. El genoll hem té fregit i he anat al traumatóleg.

   M´ha dit que podría ser el menisc i demà tinc una resonància per veure l´abast de la lessió.

   Segurament demà mateix encara no sabré el què i hauré d´esperar fins al dijous, però s´havia de fer alguna cosa perquè quan camino més de cincents metres me les veig negres per continuar. S´hem carrega el genoll i la cintilla i hem fa molt de mal.

   Espero que no s´hagi de recórrer a operar-me, però hem temo que per qui va la cosa.

   Quina sort.que tinc.

   Bé, les coses si s´han de fer, s´han de fer, però desitjaría que no sigués passant per el quirófan. 

   El que veritablement desitjo és que esteu bé i sigueu feliços i que recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dilluns 08 de Juny.

   Estimats Enric i Paula:

   Avui seré molt breu perquè son les deu de la nit i ja estic al llit, molt cansat, amb senscació de febrícula d´alguna cosa que m´estarà rondant i encara amb el genoll bastant tocat.

   Però no podia faltar el post diari per recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Bona nit i fins demà.

Diari Diumenge 07 de Juny. Gran celebració i molta enyornaça.

   Partidaç ahir del Barça per guanyar la Champions i fer així el triplet que és l´únic equip que l´ha aconseguit dues vegades.

   Nosaltres el vam viure amb un gran interés e intensitat, però fins que no va acabar el partit amb l´últim gol de Neymar no ens vam quedar tranquils i és qian ja va esclatar l´euforia al complet.

    Nosaltres i tot el bar es trobava en una emoció col·lecctiva que va unir a tots els culés que hi havian al bar.

    I abans de marxar del bar despedida amb foto.

   Una gran nit que ells van continuar amb un concert que hi havia per les festes del poble.

   Jo que estava cansat ja vaig marxar cap a casa.

   També us he de dir que hem trobava molt a gust per el motiu de la celebració, l´ambient que es vivia i també amb les persones que hi eran. Bona gent, propera i agradable.

   Tos ho celebraven amb els seus fills que es trobavan en una taula anexa i que marxaven tots plegats pares i fills de les vostres edats cap al concert i a continuar la festa. Feliç per ells, s´hem feia un nus a la gola pensant que lluny esteu vosaltres i que lluny està viure alguna vegada festes i dies de celebració amb vosaltres.

   Ja no demano que sigui en moments d´aquest nivell, que a la fi son poques les vegades que es viuen, ni tan sols fer-ho en un dia normal. Hem vaig sentir feliç i molt trist alhora.

  Mirant cap endavant però amb una inevitable angoixa i enyorança cap a vosaltres.

  I aquest matí hem anat a donar una volta per el mercat medieval que s´ha fet per la zona de l ´ajuntament i hem vist els Castellers de Cornellà que han participat i abans ho han fet els minyons de Terrassa. Quina casualtitat.

   Ara anem a dinar una mica a casa uns espectaculars fideos a la cassola que fa l´Amore, després aniré amb el tete un parell d´horetes a la platja i a la nit anirem amb uns bocatas al parc de Can Mercader per veure els focs artificials del poble.

   Espero que vosaltres us ho esteu passant igual de bé que jo i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

    Infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dissabte 06 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:

   Us pot semblar increíble però per fi puc accedir des de la feina a Internet.

   Un petit pas per l´home però un gran pas per la botiga!!!. Jajaja.

   Esdeveniments com aquests són dignes d´etiquetar i com no de mencionar, que amb l´era amb la que vivim no gaudíssim d´aquests avenços.

   No és pas per fer servir de manera privada, evidentment, és per fer-hi un ús professional. Però hem permet amb el més que segur permís de la direcció i en moments determinats poder escriure-us en algun moment del dia que disposi d´un temps diguem-li "lliure". 

   De fet lliure no ho és mai, perquè en l´horari de treball, s´ha de treballar. Sempre hi han moltes coses a fer per no avorrir-se. Cada dia, com s´ha de fer a una casa, s´ha de netejar, endreçar, tenir-ho tot ben col·locat i preparat perquè quan entrin els clients ho vegin de la millor manera. Després està el treball d´atendre´ls, fer el manteniment de les comandes, post-vendes, i moltíssimes coses més.

   Inclús quan sembla que es pot tenir tot fet, hem de repassar catàlegs, tapisseries, tarifes, inventaris i el stock.

   Així que no hi ha temps per parar. Moltes coses us poden semblar innecessàries, però aquí està la diferència de quan entres a un establiment i la persona que aten sap del producte pel qual li estàs preguntant o no. Si ha de començar a preguntar o buscar l´informació que li estàs demanant, no semblarà que sigui professional i d´això pot dependre la venda.

   Estar preparats sempre ens farà millors. Això serveix per a la botiga, pel cole, per l´esport i per la vida en general. Es possible que les coses no ens surtin com volem, però no és de rebut que tenint temps no ens surtin perquè no ens hem preparat.

   Sembla que avui tot es paralitza, o al comerç com a mínim amb el partit de la final de la Champions del Barça i la Juve i aquest mati hem tingut poca feina de clients, però com us he dit abans no hem parat. 

   Veurem aquesta tarda com va, espero que bé i que les oportunitats que tinguem les puguem aprofitar. I si finalment no ens hi compren, que no sigui per culpa nostre.

   Espero que vosaltres estigueu bé i gaudiu d´un bon cap de setmana i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   Fins demà i força Barça.

Diari Divendres 05 de Juny.

   Uff!!, quin dia que hem tingut.

   Finalment com hem sembla que us deia ahir, aquest matí hem anat al IKEA i hem anat d´hora. A 3/4 de deu ja hi erem dintre. 

   Hem esmorçat allà i hem anat a comprar quatre coses, que al final han sigut unes quantes més. Petites coses i de no gaire valor però aquest tipus de negoci ja està pensat perquè acabem comprant més del que estàvem buscant. Total, tres hores patejant i cap a casa.

   Una vegada a casa, hem colocat i guardat les coses que hem comprat, que totes eran per la casa, he descansat un quart d´hora i m´he marxat cap al curs.

    He acabat dinant a les cinc de la tarda i ara sí que he pogut descansar. Com a mínim per agafar forçes, perquè per la tarda hem marxat a la fira i als xiringuitos que han montat a Cornellà per les festes.

   Ho hem passat molt bé. La Paula que és més gran s´ha anat sola amb les seves amigues i hem anat només amb la Carla. Ella i un amiga. l´Elena (que crec que havia jugat amb tu, Paula quan estàveu al casal) i s´han anant pujant a algunes atraccions.

   Després ha tornat la Paula i hem sopat tots plegats, després s´han anat tots a veure el concert dels, crec que es diuen "Auryn", que son un estil als One Direcction però en castellà i que actuen avui a Cornellà. Nosaltres ja ens hem tornat cap a casa que demà treballem i estem molt cansats.

   Si haguessiu estat  vosaltres i haguessiu volgut també ens hauriem anat a veure`ls però sense vosaltres i treballant demà hem agafat l´opció responsable.

   En general un gran dia de festa que hauria sigut magnífic si vosaltres poguessiu haver estat aqui amb nosaltres, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dijous 04 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:   Crec que avui és festa local a Sallent i per tant haurà sigut un dia de festa per vosaltres. Inclús és possible que el cole aprofiti per fer demà pont i agafar un 4 dies de festa. 

   Si es així, segur que es genial pel cole i també per vosaltres.

   Nosaltres tenim festa demà, a Cornellà anem a un dia de retard. Jajaja.

   Però no podrem gaudir de tres dies, perquè el dissabtes al comerç solen ser dies de molta feina i és molt dificil que ens deixin fer festa. A no ser que sigui festa a tot arreu.

   Per tant demà aprofitarem per donar una volta per Barcelona i segurament anirem a comprar quatre coses que necessitem per casa. Ja us explicaré.

    I aquesta nit a casa dels yayos, que avui els ha donat per fer sopar de pizza. Tan dona el que sopem si estem tots junts, només falteu vosaltres a la festa.

   Us envio infinits petons i abraçades i recordeu que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.

  

Diari Dimecres 03 de Juny.

   Enric Paula i Enric:

   Segón día de descans, com a mínim pel matí per veure si el genoll és recupera.

   Després ja toca veure com reacciona durant al dia. Primer al migdia anant al curs i a la tarda a treballar. Espero que no noti més molesties.

   I de vosaltres no sé res de res. Només desitjo que esteu bé i que esteu siguent feliços perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimarts 02 de Juny.

   Estimats Paula i Enric:

   A la fi he tingut que anar d´urgencies perquè el genoll no acaba de recuperar-se.

   Porto arrossegant aquest malestar una setmana i veient que no acaba de millorar he decidit anar a que m´ho mirin.

   Sembla que tinc inflamat la cintilla eliotibial, una sobrecàrrega que necessita per començar de repós per desinflamar-se. De repós, de portar una genollera, gel i antinflamatoris. Però sobretot de repós que és el que no feia.

   Així que avui a casa amb la cama estirada i a reposar.

   Aprofitant per descansar el cos i la ment, aprofito per escriure-us ja i tenir el reste del temps per evadir-me una mica del mon.

   Sereu igualment al pensament, això no és pot evitar, però no caldrà que m´amoini per haver d´escriure-us.

    I recordeu sempre que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dilluns 01 de Juny. Recordeu sempre fills.

   Estimats Enric i Paula